dimecres, de setembre 30, 2020

Verge de Vallivana

DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY 26-27/09/2020

Benvolguts gns/gnes: Tots hem conegut i coneixem persones admirables, entre altres coses, per la seva fidelitat i la seva coherència entre allò que creuen, allò que  diuen i allò que fan. Fins i tot, encara que no compartim les seves idees o creences. En contrast, també en coneixem d'altres que diuen i es comprometen a fer molt, però que després ben poc fan o res, provocant el desencís i la desconfiança. Però, com diria Jesús, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra L'únic que no ens falla mai, que es manté fidel a la seva aliança, als seus compromisos amb nosaltres és Déu, i ens ho demostra, de moltes maneres al llarg de  la història. Avui, ho veiem a través del profeta Ezequiel, enviat al poble escollit d'Israel, que s'ha revelat contra Ell, per a donar-li l'oportunitat d'esmenar-se, de convertir-se, de retornar al Senyor.                                         

Som cridats a ser justos, però si només ho som de paraula i no de fets i passem de Déu, podem allunyar-nos d'ell i caure en pecat. Però, si som conscients de la nostra condició de pecadors, i acudim a Ell, reconeixent el mal que hem fet, procurant obrar amb justícia i bondat, aleshores gaudirem de la seva salvació. Per això, li hem demanar, com el salmista: Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins.  Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vos sou el Déu que em salveu. Déu, que és amor i misericòrdia, ens demostra la seva lleialtat infinita amb Jesús, el seu Fill unigènit, aquell que ens revela el seu rostre  amb la seva coherència , entre el que predica i el que practica. En ell trobem el fonament de la nostra existència.  la fortalesa d'ànima, l'amor que consola, els dons de l'Esperit, l'afecte entranyable i la compassió i gràcies  a  Ell, som cridats a sentir-nos units en la fe i a tenir, segons paraules de Sant Pau, els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist .... Sentiments d'humilitat, de solidaritat, d'amor entranyable, de compassió amb els més desvalguts, de fidelitat i d'obediència al Pare, de compromís amb el seu poble.  Per això, Jesús topa amb els personatges importants del seu temps, fariseus i grans sacerdots, que es creien justos, que deien i manaven molt i feien molt poc.  Ell els posa en evidència amb la paràbola del propietari i els dos fills. Són com el segon fill  que, quan el pare l'envia a treballar a la vinya (el món), responen que sí, però després no hi van. Quan Déu els envia Joan Baptista per preparar el camí de Jesús, el rebutgen.  En canvi, els pecadors, els publicans i les dones de mala vida, són com l'altre  fill, que si bé primer ha respost que no, allunyant-se del pare, ha pecat, després s'ho repensa, es converteix i penedit, va a treballar a la vinya. Aquests sí que escolten les paraules del precursor i les creuen i a nosaltres ens indiquen el camí a seguir.   

Benvolguts gns/nes, segurament tots tenim una mica dels dos fills. Per això, sentint-nos deixebles de Jesús, Església, demanem-li que  estiguem sempre disposats a seguir les seves petjades amb fe, de paraula i d’obra.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, de setembre 21, 2020

FULL DOMINICAL 20 DE SETEMBRE DEL 2020

 





DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY 19-20/09/2020

 

Benvolguts germans/nes: Que lluny estan els nostres camins i els nostres pensaments dels de Déu. Només contemplar la nostra lògica en les relacions humanes, basada més en el que en puc treure, que no pas en el bé que hi puc aportar. Ens ho diu per boca d'Isaïes: els meus pensaments i els meus camins estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. Tot i així, Déu sempre és a prop nostre, si l'invoquem amb sinceritat, perquè els seus camins són camins de bondat..., les seves obres són obres d'amor.  Es deixa trobar i ens dóna a tots l'oportunitat de convertir-nos, d'alliberar-nos del mal i del pecat, de l'egoisme i l'ambició desaforada, per a poder retornar al camí que ens mena cap a la veritable felicitat. Per això el profeta Isaïes ens convida a: Cercar el Senyor, ara que es deixa trobar, a invocar-lo ara que és a prop. Ara és el temps favorable, per a què tots, d'una manera especial els injustos...els homes malèfics...es converteixin, ens convertim al Senyor i Ell s'apiadarà... tan generós a perdonar...Déu ens ofereix generosament el seu Regne d'amor, de pau, de perdó. Jesús, avui ens el presenta amb una altra paràbola que evidencia una vegada més que el  Regne del cel és un do que Déu ens ofereix generosament, i no pas  un guany o dret adquirit nostre. El propietari surt una i altra vegada a buscar treballadors per la seva vinya. N'hi ha que han tingut la sort de treballar des de primera hora del matí, els primers amb que ha pactat el jornal. D'altres han començat més tard, fins arribar als que s'hi han incorporat poca abans de abans de pondre's el sol. A l'hora de passar comptes, el propietari comença pels darrers i  els paga el jornal sencer. Quan arriben els primers, i cobren el mateix jornal, rondinen. El propietari els ha de recordar que els ha pagat el pactat:¿Que no puc fer el que vull a casa meva?¿Tens enveja perquè jo sóc generós?. Adonem-nos que la vinya era el símbol d'Israel, el poble de Déu, i que els jueus per la seva part es consideraven els primers, mentre que els pagans, si de cas, havien de ser els últims.  Déu mostra que no exclou ningú i que tots estem cridats a "treballar a la seva vinya". Sota aquesta perspectiva, preguntem-nos, si nosaltres, les nostres comunitats,  no patim de vegades del mateix mal que els primers jornalers, quan ens sembla que aquells que acaben d'incorporar-s’hi poden fer canviar "allò que sempre s'ha fet així"?. Jesús  ens convida a ser acollidors i a obrir-nos els uns als altres per compartir i gaudir dels carismes que cadascú pot aportar en bé de la comunitat. Alhora, ens convida a ser humils i generosos, a no deixar-nos portar pels criteris  de l’economia, moguts sovint per la cobdícia, sinó pels criteris de Déu, de compassió i de bondat envers els més febles i necessitats. 

Benvolguts germans/nes, agraïm a Déu que poguem participar del seu Regne, i demanem-li, que ens ajudi a renunciar als nostres privilegis  de primers, en favor dels darrers, portant una vida digna de l'Evangeli de Crist, com fa i ens recomana St. Pau..

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dissabte, de setembre 19, 2020

FULL DOMINICAL 13 DE SETEMBRE 2020

 






DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY 12-13/09/2020

Benvolguts gns/nes: Aquests darrers diumenges hem llegit dos fragments del capítol 18 de l’Evangeli segons Sant Mateu, que té com a eix central, l’experiència del perdó. Un perdó vinculat a la comunitat, que com escoltàvem diumenge passat, pot i ha de poder dir al “pecador” que està trencant la unitat dels germans, que està trencant l’Esglèsia , que l’ha de deixar, si no s’esmena. És el que anomenàvem   la correcció fraterna, practicada amb caritat, amb l’objectiu que  tota persona, especialment la més fràgil, pugui sentir-se acollida i acompanyada  per avançar en el camí  cap el Regne de Déu. Doncs bé, al costat d’aquest criteri que serveix per a salvaguardar la identitat de la comunitat, de l’Església, aquest diumenge, l’evangelista Mateu ens mostra com Jesús estableix un altre criteri fonamental per a practicar  EL PERDÓ MUTU. El trobem en el diàleg amb Pere: Pere, preguntà a Jesús:”Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? ¿Set vegades?. Jesús li respon: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”. És a dir: SEMPRE. Jesús ens revela a Déu com un Pare que és amor i misericòrdia i actualitza la lloança que en fa el salmista: El Senyors és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. (ens) perdona les culpes.   En aquest context podem entendre la Paràbola del rei que es compadeix i perdona al seu ministre  un deute immens, esperant que el deutor faci el mateix amb qui li deu molt menys. Aquest perdó immerescut, absolut, incondicionat, de Déu que s’expressa de manera gratuïta en el perdó entre els homes, esdevé el centre del missatge de Jesús. És l’experiència clau de la Pasqua: Déu ha perdonat als assassins del seu Fill, començant amb ells (els perdonats) un camí de perdó i esperança sobre el món. Per això, la comunitat, l’Església que pot arribar a expulsar els pecadors és la mateixa comunitat, Església, que ha de perdonar-los sempre. En aquesta línia podem situar les paraules del Llibre del Siràcida (1ªLectura): Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis, que són molt semblants a les que Jesús ens ensenya en la pregària del PARENOSTRE: i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors... Ningú no és perfecte, i en l’exercici de la nostra llibertat i responsabilitat, podem ser deutors o creditors dels altres i de l’Altre.  És clar doncs, que si volem ser perdonats també hem de ser capaços de perdonar, no segons el nostre criteri, sinó segons el que Jesús avui ens proposa: SETANTA VEGADES SET- SEMPRE. El perdó alegra i guareix els cors, retorna la pau i l’harmonia i desvetlla un ferm desig de fer comunitat i construir un món més fratern.  Benvolguts gns/nes, deixem que les paraules de Jesús, penetrin en el nostre interior, per a vèncer rancúnies paralitzadores, i esforcem-nos a perdonar  i demanar perdó de tot cor, sabedors que això és imprescindible per a construir un món i unes comunitats millors.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, de setembre 15, 2020

diumenge, de setembre 13, 2020

Catequesi

El Leo ens explica que ja estan obertes les inscripcions a la catequesi infantil.

dilluns, de setembre 07, 2020

FULL DOMINICAL - 6 SETEMBRE 2020







DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 05-06/09/2020

Benvolguts gns/gnes: Quina és la sintonia que avui trobem darrera la Paraula de Déu que hem escoltat? Que Déu ens estima i vol el millor per la humanitat, i per tant, mai es desentendrà de nosaltres. Sap que no som perfectes, i que ens costa reconèixer els nostres errors.  Per això, des d’un bon principi Déu vetlla pel poble escollit d’Israel, signe de la humanitat, a fi que no s’aparti del bon camí que li traça. 

Es val, entre d’altres, de profetes com Ezequiel: ”Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel...  Si  jo amenaço a un pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Així exerceix el que avui anomenem “la correcció fraterna”,  que cerca amb amor el bé del germà i alliberar-lo, sense humiliar-lo, del mal i del pecat. Jesús a l’Evangeli ens posa davant la mateixa tessitura i ens ofereix uns mitjans per a exercir-la en el si de la comunitat. Si un germà peca, no podem quedar indiferents, com si sentíssim ploure. Hem d’intentar fer alguna cosa. Ens proposa tot un procés que passa pel diàleg personal amb l’altre, amb sinceritat, paciència i discreció. Si en fa cas, ben segur que es refarà el lligam amb la comunitat. Aquell comprendrà que tot ha estat pel seu propi bé.  Però, si no en fa cas,  aleshores hauran d’intervenir  dos o tres testimonis,  perquè s’adoni que el seu error és manifest per a més persones; i si, encara, persisteix en el seu pecat, caldrà parlar-ne amb la comunitat reunida, perquè comprengui que la seva actitud afecta a tothom. Si tampoc s’esmena, ell mateix s’haurà exclòs de la comunitat. En tot cas,  la correcció fraterna s'ha d’exercir cercant la comunió i des del propi testimoni. I cal que també siguem conscients que no és el mateix un error que una opció diferent, com no és el mateix la condemna que la correcció, o la imposició que el diàleg. 

Jesús ens diu que al costat de la correcció fraterna personal i comunitària, hi ha un altre element fonamental per la vida de la comunitat, la pregària compartida de petició al Pare, feta en el seu nom  P.e: a l’Eucaristia: si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del Cel els la concedirà, perquè on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.. Així podrem demanar perquè uns i altres acceptem i exercim adequadament  la correcció fraterna en el si de la comunitat.

I per què  en el si de la comunitat?  Jesús ens respon: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, de manera que farà créixer la nostra comunió amb Déu.  I allò que ho pot lligar millor és l’amor. Sant Pau ens diu que: Tots els manaments es troben en aquest: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei. 

Benvolguts/des: Tot començant un nou curs, sentim-nos membres actius de la comunitat, treballem per fer-ne un espai de comunió, de perdó i de conversió, fidel a l’Evangeli, esforçant-nos per acollir, exercir i rebre la correcció fraternalment, per construir junts un món millor, i que comença dins i al voltant nostre.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector. 

divendres, de setembre 04, 2020

REFLEXIÓ SOBRE LA PANDÈMIA MUNDIAL

 En la salut o en la malaltia, la vida com un regal


Catalunya Religió ha publicat avui, en el seu apartat d'opinió, l'homilia predicada ahir a la Missa Conventual de Montserrat, pel monjo Sergi d'Assís Gelpí.  

La trobareu clicant a la icona que teniu a continuació.  



 


dijous, de setembre 03, 2020

NOUS NOMENAMENTS

 

Benvolguts/des: Amb gran goig us comunico que el Sr. Bisbe, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ha tingut a bé destinar  Mn. Josep Esplugas a la Parròquia de la Sagrada Família, com a col·laborador en les celebracions i en la pastoral parroquials,  bo i vetllant que la seva salut li ho permeti. També avui s'ha fet públic el nomenament del nostre seminarista Joan Hernández com adjunt a l'equip de formació del Seminari Diocesà de Terrassa, en el ben entès que continuarà la seva etapa pastoral en la nostra Parròquia, amb tot el que ja venia fent  i el que la pastoral depari de nou. Donem-ne gràcies a Déu i encomanem-los en la pregària.  
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
(Foto de l'Advent del 2019)

dimecres, de setembre 02, 2020

FULL DOMINICAL 30 D'AGOST DEL 2020

 







DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 29-30/08/2020

Benvolguts/des:

Crec que a tots ens fa ve el testimoni de persones que amb la seva vida ens demostren que són honrades, en el sentit de que allò que diuen i viuen els surt del cor, que no enganyen ni volen aparentar el que no són, que reconeixen sense embuts les seves mancances i saben demanar perdó i perdonar, exercir i rebre  la correcció fraterna. Diria que es tracta d’un valor i una virtut que va més enllà de l’honestedat, això és, limitar-se el mer compliment del que està prescrit per les lleis.

Pels cristians, Jesús és la referència fonamental, el camí, la veritat i la vida, i ens demana que l’acollim i el seguim honradament, confiant plenament que és el Fill del Déu viu, el Messies, que ha vingut a complir la voluntat del Pare, que no és la nostra. Aquesta és una de les primeres preguntes que ens hem de fer, com a deixebles seus: Som honrats amb Ell? Ens el creiem des del cor? O bé només intentem ser honestos, complint el que està manat sense encarnar-ho?

Jesús, diumenge passat va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Ha de preparar-los amb pedagogia per el que esdevindrà la seva missió fonamental i ho fa amb honradesa, dient-los: “que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia”.

La persona sàvia (saviesa de la vida), diu, la que no ho és, opina. I Pere, que diumenge passat va encertar a identificar a Jesús com el Messies, el Fill de Déu viu, encara no ha adquirit la saviesa necessària,  i pretén imposar el seu criteri, i opina: de cap manera, Senyor, a vós això no us pot passar!" . També nosaltres podem caure en el parany d’opinar alegrement, sense escoltar i valorar honradament allò que se’ns diu. D’aquí el seriós correctiu que Jesús adreça a Pere: "Fuig d'aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes".                 Ens vol ajudar a reaccionar, a escoltar el que ens diu, per a que no ho prenguem com una mera opinió, sinó que esdevingui una manera de viure honrada i des del cor:  Si  algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi, la  retrobarà”

Ens creiem honradament això? Estem disposats a negar-nos a nosaltres mateixos (ABNEGACIÓ), prendre la pròpia creu i acompanyar-lo, assumint-ne les conseqüències, encara que anem contracorrent i ens compliqui la vida? O ens conformarem en complir honestament el que està prescrit, i ens limitarem només a guardar les aparences, com feien molts dels fariseus i mestres de la llei del temps de Jesús i d'avui?. Pere  anirà fent aquest procés de conversió, gràcies, sobretot, a deixar-se conduir per l’Esperit Sant. L’Esperit que hem rebut també nosaltres  i que ens fa germans de Jesús i fills de Déu, amb qui hem de dialogar, escoltant-lo atentament, deixant-nos seduir, com va fer el profeta Jeremies

Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Cristians de Roma, procurem ser cada dia més honrats per l'amor entranyable que Déu ens té, oferint-li  tot el que som. Això ha de ser el nostre culte veritable  I per tant no ens emmotllem al món present; transformem-nos renovellant la nostra manera  de veure les coses perquè puguem reconèixer quina és la voluntat de Déu:  ESTIMAR COM ELL ENS ESTIMA. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.