dimarts, de setembre 15, 2020

diumenge, de setembre 13, 2020

Catequesi

El Leo ens explica que ja estan obertes les inscripcions a la catequesi infantil.

dilluns, de setembre 07, 2020

FULL DOMINICAL - 6 SETEMBRE 2020







DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 05-06/09/2020

Benvolguts gns/gnes: Quina és la sintonia que avui trobem darrera la Paraula de Déu que hem escoltat? Que Déu ens estima i vol el millor per la humanitat, i per tant, mai es desentendrà de nosaltres. Sap que no som perfectes, i que ens costa reconèixer els nostres errors.  Per això, des d’un bon principi Déu vetlla pel poble escollit d’Israel, signe de la humanitat, a fi que no s’aparti del bon camí que li traça. 

Es val, entre d’altres, de profetes com Ezequiel: ”Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel...  Si  jo amenaço a un pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Així exerceix el que avui anomenem “la correcció fraterna”,  que cerca amb amor el bé del germà i alliberar-lo, sense humiliar-lo, del mal i del pecat. Jesús a l’Evangeli ens posa davant la mateixa tessitura i ens ofereix uns mitjans per a exercir-la en el si de la comunitat. Si un germà peca, no podem quedar indiferents, com si sentíssim ploure. Hem d’intentar fer alguna cosa. Ens proposa tot un procés que passa pel diàleg personal amb l’altre, amb sinceritat, paciència i discreció. Si en fa cas, ben segur que es refarà el lligam amb la comunitat. Aquell comprendrà que tot ha estat pel seu propi bé.  Però, si no en fa cas,  aleshores hauran d’intervenir  dos o tres testimonis,  perquè s’adoni que el seu error és manifest per a més persones; i si, encara, persisteix en el seu pecat, caldrà parlar-ne amb la comunitat reunida, perquè comprengui que la seva actitud afecta a tothom. Si tampoc s’esmena, ell mateix s’haurà exclòs de la comunitat. En tot cas,  la correcció fraterna s'ha d’exercir cercant la comunió i des del propi testimoni. I cal que també siguem conscients que no és el mateix un error que una opció diferent, com no és el mateix la condemna que la correcció, o la imposició que el diàleg. 

Jesús ens diu que al costat de la correcció fraterna personal i comunitària, hi ha un altre element fonamental per la vida de la comunitat, la pregària compartida de petició al Pare, feta en el seu nom  P.e: a l’Eucaristia: si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del Cel els la concedirà, perquè on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.. Així podrem demanar perquè uns i altres acceptem i exercim adequadament  la correcció fraterna en el si de la comunitat.

I per què  en el si de la comunitat?  Jesús ens respon: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, de manera que farà créixer la nostra comunió amb Déu.  I allò que ho pot lligar millor és l’amor. Sant Pau ens diu que: Tots els manaments es troben en aquest: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei. 

Benvolguts/des: Tot començant un nou curs, sentim-nos membres actius de la comunitat, treballem per fer-ne un espai de comunió, de perdó i de conversió, fidel a l’Evangeli, esforçant-nos per acollir, exercir i rebre la correcció fraternalment, per construir junts un món millor, i que comença dins i al voltant nostre.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector. 

divendres, de setembre 04, 2020

REFLEXIÓ SOBRE LA PANDÈMIA MUNDIAL

 En la salut o en la malaltia, la vida com un regal


Catalunya Religió ha publicat avui, en el seu apartat d'opinió, l'homilia predicada ahir a la Missa Conventual de Montserrat, pel monjo Sergi d'Assís Gelpí.  

La trobareu clicant a la icona que teniu a continuació.  



 


dijous, de setembre 03, 2020

NOUS NOMENAMENTS

 

Benvolguts/des: Amb gran goig us comunico que el Sr. Bisbe, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ha tingut a bé destinar  Mn. Josep Esplugas a la Parròquia de la Sagrada Família, com a col·laborador en les celebracions i en la pastoral parroquials,  bo i vetllant que la seva salut li ho permeti. També avui s'ha fet públic el nomenament del nostre seminarista Joan Hernández com adjunt a l'equip de formació del Seminari Diocesà de Terrassa, en el ben entès que continuarà la seva etapa pastoral en la nostra Parròquia, amb tot el que ja venia fent  i el que la pastoral depari de nou. Donem-ne gràcies a Déu i encomanem-los en la pregària.  
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
(Foto de l'Advent del 2019)

dimecres, de setembre 02, 2020

FULL DOMINICAL 30 D'AGOST DEL 2020

 







DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 29-30/08/2020

Benvolguts/des:

Crec que a tots ens fa ve el testimoni de persones que amb la seva vida ens demostren que són honrades, en el sentit de que allò que diuen i viuen els surt del cor, que no enganyen ni volen aparentar el que no són, que reconeixen sense embuts les seves mancances i saben demanar perdó i perdonar, exercir i rebre  la correcció fraterna. Diria que es tracta d’un valor i una virtut que va més enllà de l’honestedat, això és, limitar-se el mer compliment del que està prescrit per les lleis.

Pels cristians, Jesús és la referència fonamental, el camí, la veritat i la vida, i ens demana que l’acollim i el seguim honradament, confiant plenament que és el Fill del Déu viu, el Messies, que ha vingut a complir la voluntat del Pare, que no és la nostra. Aquesta és una de les primeres preguntes que ens hem de fer, com a deixebles seus: Som honrats amb Ell? Ens el creiem des del cor? O bé només intentem ser honestos, complint el que està manat sense encarnar-ho?

Jesús, diumenge passat va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Ha de preparar-los amb pedagogia per el que esdevindrà la seva missió fonamental i ho fa amb honradesa, dient-los: “que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia”.

La persona sàvia (saviesa de la vida), diu, la que no ho és, opina. I Pere, que diumenge passat va encertar a identificar a Jesús com el Messies, el Fill de Déu viu, encara no ha adquirit la saviesa necessària,  i pretén imposar el seu criteri, i opina: de cap manera, Senyor, a vós això no us pot passar!" . També nosaltres podem caure en el parany d’opinar alegrement, sense escoltar i valorar honradament allò que se’ns diu. D’aquí el seriós correctiu que Jesús adreça a Pere: "Fuig d'aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes".                 Ens vol ajudar a reaccionar, a escoltar el que ens diu, per a que no ho prenguem com una mera opinió, sinó que esdevingui una manera de viure honrada i des del cor:  Si  algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi, la  retrobarà”

Ens creiem honradament això? Estem disposats a negar-nos a nosaltres mateixos (ABNEGACIÓ), prendre la pròpia creu i acompanyar-lo, assumint-ne les conseqüències, encara que anem contracorrent i ens compliqui la vida? O ens conformarem en complir honestament el que està prescrit, i ens limitarem només a guardar les aparences, com feien molts dels fariseus i mestres de la llei del temps de Jesús i d'avui?. Pere  anirà fent aquest procés de conversió, gràcies, sobretot, a deixar-se conduir per l’Esperit Sant. L’Esperit que hem rebut també nosaltres  i que ens fa germans de Jesús i fills de Déu, amb qui hem de dialogar, escoltant-lo atentament, deixant-nos seduir, com va fer el profeta Jeremies

Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Cristians de Roma, procurem ser cada dia més honrats per l'amor entranyable que Déu ens té, oferint-li  tot el que som. Això ha de ser el nostre culte veritable  I per tant no ens emmotllem al món present; transformem-nos renovellant la nostra manera  de veure les coses perquè puguem reconèixer quina és la voluntat de Déu:  ESTIMAR COM ELL ENS ESTIMA. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.