dimarts, de novembre 24, 2020

DIUMENGE DE CRIST, REI DEL MÓN 21-22/11/2020

 

1a. Lectura: Ez 34,11-12.15-17

Salm 22

2a. Lectura: 1Co 20-26.28

Evangeli: Mt 25,31-46

Benvolguts gns/gnes: Amb la solemnitat d'avui, Crist Rei de Tot el món, acabem l'Any Litúrgic Les lectures que hem proclamat ens conviden a revisar en quina mesura hem deixat, deixem i deixarem trobar-nos per Crist per a que regni en les nostres vides, i si ens sentim veritablement membres del seu Regne.  Ell ens va ensenyar a pregar a Déu com un Pare, i a demanar-li: vingui a nosaltres el vostre Regne!  Però, fins a quin punt ho desitgem i ho fem possible?

Déu Pare, que és amor, des de sempre ens acompanya i vol que siguem feliços seguint els seus camins. Desitja que ningú faci marrada, ningú perdi el pas, ningú s'allunyi del seu ramat, perquè és un Bon Pastor, que per boca del profeta Ezequies ens diu: "Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia".

 I encara ho expressa amb més força el salmista quan ple de fe i agraïment, lloa el Senyor, el nostre pastor, amb qui no ens manca res...que ens guia per camins segurs per l'amor del seu nom. La seva bondat i el seu amor ens acompanyen tota la vida.

És amb Jesucrist, el seu Fill, a qui fa Rei, amb qui es vol revelar de manera plena i vol fer-nos avinent com és el seu Regne. No és com els d'aquest món, perquè Crist, Rei, tindrà com a tron  la creu, i com a corona, unes espines, i com a membres preferits del seu regnat, als pobres, als malalts, als sofrents.  Un Rei clavat en creu, que dóna la vida per nosaltres per amor, per arrancar-nos del pecat i de la mort, amb la seva mort i resurrecció, tal i com ens recorda Sant Pau:.  Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort.

Celebrem doncs, que Jesús és Rei, i en la seva persona es manifesten els valors del Regne, del projecte que Déu té per tots nosaltres. Quins són aquests valors? En què es caracteritza aquest Regne?. La resposta la trobem en el prefaci d'avui, que després proclamarem: És un Regne de veritat i de vida, per tant que no admet la mentida, la corrupció i que defensa la vida; un Regne de santedat i de gràcia, que ens anima a ser sants, a viure les benaurances, comptant amb l'ajut de Déu; un  Regne de justícia, de pau i d'amor. I com es concreta? Jesús, a l'Evangeli de Mateu,  ens ho diu ben clar, presentant-nos l'escena del judici final. Al final de la vida, se'ns avaluarà per l'amor que haurem mostrat en favor dels germans, especialment els més necessitats, en els quals Jesús hi és present:  Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus (famolenc, assedegat, foraster, despullat, malalt, empresonat), per petit que fos, m'ho fèieu a mi. Serà aleshores que rebrem de Jesús, el bon pastor, la invitació més impressionant que mai ens poden fer:  veniu beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món... Així farem possible la vinguda del seu Regne entre nosaltres, i també allò que demanem al Parenostre: facis la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel.

Així doncs, la carta de ciutadania d'aquest Regne és l'amor a Déu Pare, Fill i Esperit Sant concretat en l'amor als germans, especialment els més desfavorits.

Benvolguts gns/nes, deixem-nos trobar per Crist, per a que Regni les nostres vides i obrim-nos a la seva gràcia, i guiats per la força del seu Esperit Sant, sentim-nos-en membres, col·laborem  a fer present el seu Regne enmig nostre, acomplint la seva voluntat: això és estimant-lo en els germans.

Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.

FULL DOMINICAL 22/11/2020





AVISOS SETMANALS

 


dijous, de novembre 19, 2020

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY 14-15/11/2020


1a. Lectura:
 Pr 31,10-13.19-20.30-31  

Salm 127 

2a. Lectura: 1Te 5,1-6

Evangeli: Mt 25,14-30

Benvolguts germans/es!

Les  lectures d'aquest diumenge, juntament amb les del diumenge vinent, festa de Crist Rei de tot el món, amb la que acabem l'Any Litúrgic, ens conviden a fer una mirada cap el final dels temps, amb una invitació, amb paraules de Sant Pau, "a vetllar i viure sòbriament" per arribar-hi preparats. Una mirada agraïda, a Déu, que malgrat tot, confia en nosaltres per administrar adequadament i generosa els béns/dons que n’hem rebut, i espera que visquem amb fe, esperança i amor fet servei als altres.

En la primera lectura d'avui, del llibre dels proverbis, s'elogia d'una manera sincera la dona, en qui, alhora, personifica el poble d'Israel, que rendeix homenatge a Déu, el seu espòs, amb el seu treball quotidià i la seva renovada fidelitat. En qualsevol cas, hem de reconèixer la vàlua i necessària presència de les dones, igual que la dels homes, en tots els àmbits de la  nostra societat i de la nostra església i agrair-ho.

L’Evangeli ens fa plantejar unes preguntes essencials, molt adequades pel temps que vivim:  ¿soc conscient dels talents que Déu em dóna? ¿els faig fructificar?

L'Evangelista Mateu, quan parla de talents, no només pensa en els diners, ni en els dots i capacitats intel·lectuals que Déu ens regala, sinó també en les ocasions que ofereix la vida, les responsabilitats que som cridats  a assumir, les tasques que se'ns confien.

Tots hem rebut talents, tots tenim qualitats que podem posar al servei dels altres. Hem de descobrir-los i fer-los rendir segons la pròpia capacitat. L'important no és la quantitat ni la qualitat dels talents rebuts, sinó el fruit que siguem capaços de donar amb ells. Per tant, se'ns convida  a actuar com els dos primers administradors:  han negociat els talents, els han treballat i han aconseguit el doble del rebut. Pel contrari, hem d'evitar caure en la temptació del tercer administrador, que no vol córrer riscos, té por i es limita a conservar el talent rebut, sense produir res. Per això, el Senyor l'anomena malvat i gandul. Alerta, quan nosaltres actuem com el tercer administrador ens excloem nosaltres mateixos del goig de participar en la construcció del Regne a través del servei als germans, perquè el deixeble de Jesús ha d'actuar amb una altra lògica, amb la lògica de l'amor i traduir el missatge evangèlic en actes concrets, generosos i atrevits. Aquest diumenge, que precisament celebrem la IV Jornada Mundial dels pobres, se'ns convida a donar la mà als pobres, a implicar-nos, recorda que hem d'estimar de veritat i amb obres, no només amb frases i paraules, perquè  hem rebut molt de l'amo, i ho hem de compartir. Sant Pau ens recorda que “som fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor”. Aleshores, preguntem-nos cadascú: ¿Què puc fer per les persones que pateixen la pobresa, que no tenen ningú que els allargui la mà acompanyi, ni una llar ni el més indispensable per a viure dignament?

Benvolguts/des, demanem al Senyor que ens ajudi a donar el millor de nosaltres mateixos en bé de tots, especialment dels més pobres, estimant-los de veritat i amb petits o grans gestos, quotidians i anònims, que facin avinent  que els donem la mà i ens impliquem.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimecres, de novembre 11, 2020

DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY 07-08/11/2020

Segurament coneixem persones que sense tenir una formació intel·lectual determinada, ens donen tota una lliçó de vida, perquè són sàvies, en el sentit més genuí, perquè la seva vida traspua valors que els fan per a nosaltres tot un exemple d'honestedat, de fermesa, de prudència, de solidaritat. Persones que són com llànties enceses amb l'oli de la seva manera de ser, de fer i de creure, que ens generen confiança.  

Des de sempre, la persona ha cercat la saviesa, per a poder prosperar en la vida. Però la veritable saviesa ve de Déu que obra a través d’Ella,  com obra a través del seu Esperit, de manera que acollir-la equival a ser dòcils a l'Esperit. Per això esdevé un tresor superior a tot. Això explica que, avui la primera lectura ens parli d'una trobada entre la Saviesa personificada i la persona que l'estima i la desitja. És un do de Déu, que pren la iniciativa, que surt a l'encontre de qui la cerca.

Jesús és per nosaltres mestre de la saviesa, o millor encara,  és la saviesa de Déu, que es manifesta enmig nostre, és el seu rostre humà.  És qui ens mostra l'amor sense mesura d'un Déu a qui hauríem de cercar amb el mateix delit que el salmista: Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua, .

Jesús vol compartir amb nosaltres la seva saviesa, el seu coneixement del Pare. I hem d'estar atents, vetllar i perseverar en la nostra fe i confiar plenament en  Ell.

Això és el que avui ens proposa, a través de la paràbola del Regne del cel i el banquet de l'Espòs, a on s'adrecen deu noies, cinc de prudents i cinc de desassenyades, que no s'han proveït d'oli.  

I nosaltres, quina actitud prenem davant Jesús, el nuvi. Què fem amb  la llàntia de la nostra vida?: l'omplim de l'oli de l'amor, del servei, de la solidaritat, i per tant dona llum; o bé ens deixem portar per la corrent, la mediocritat, deixem que els altres facin la feina, fins el punt que la nostra llàntia s'apagui per manca d'oli?.      Si Jesús és l'espòs,  nosaltres, personalment i com Església podem sentir-nos representats en aquells dos grups de noies, p.e: Quan ens oblidem que Jesús és la roca, el fonament sobre el qual hem d'edificar la nostra vida, ens oblidem de l'oli per a les nostres llànties i ens allunyem del convit, fins el punt que podríem arribar tard i trobar les portes tancades. Però, si perseverem en la fe en Ell i vetllem per viure com Ell ens proposa: estimant, servint, cercant la pau i la justícia, aleshores no hi mancarà oli a les nostres llànties i estarem a punt per a rebre el nuvi i entrar a la festa, encara que arribi de nit,: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

Benvolguts gns./gnes: vetllem, tinguem la llàntia de la nostra vida encesa amb l'oli de les benaurances, deixem que l'Esperit de Jesús ens guiï per a ser fidels testimonis seus. I sentim-nos convidats a aportar allò que estigui al nostre abast en la diada de germanor d'aquest diumenge, per ajudar a que com Església, no depenguem econòmicament dels poders d'aquest món sinó de la generositat dels seus fills. El diner, que generalment és font de divisions, volem que en l'Església sigui font de "Germanor": “Som allò que tu ens ajudes a ser. Amb tu som una gran Família”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 8/11/2020

 





dilluns, de novembre 02, 2020

AVISOS PARROQUIALS, SETMANA 1/11/2020

 


TOTS SANTS 31/10-01/11/2017

Salm 23

2a. Lectura: 1Jn 3,1-3

Evangeli: Mt 5,1-12a

Benvolguts gns./nes:  La celebració de Tots Sants és la festa de l'amor, de l’esperança i de la comunitat. Ens fa mirar cap el final del camí que hem emprés com a deixebles de Jesucrist: la glòria del cel. I ens fa mirar cap allà convençuts que aquesta gloria la viuen ja multitud de germans nostres. Una multitud com la que ens narra l'Apocalipsi de Sant Joan:...gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües...drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven...”Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell, que ens convida  a no etiquetar la salvació: no ens pertany a nosaltres confeccionar llistes, establir criteris, estendre bitllets d'ingrés, i molt menys jutjar. El contrast entre els creients i el “món” existeix, i és fort, però la línia divisòria no la trobem a la pertinença jurídica; sinó que passa per l'interior del cor i només el Senyor el coneix. El papa Francesc ens recorda a l’exhortació “Gaudete et Exultate” que “el Senyor ens vol sants”. I podem preguntar-nos que és la Santedat? El Pare Jesuïta R.Negre ens dona una bona resposta: “És viure en l’amor. Un amor sincer i actiu al Déu de les Benaurances i als germans. Un amor pacient, gratuït, sacrificat, generós, altruista desinteressat, que empeny a servir i a no ser servits, a comprendre més que a ser compresos, a perdonar, a acceptar, a escoltar, acollir, ajudar i alliberar”. I és en les benaurances, l’ADN de Jesucrist i el nostre carnet d’identitat, on trobem el camí per  assolir-la, conscients que “la santedat està en la porta del costat”, no només en els que l’Església ha proclamat sants, sinó també en tantes persones senzilles i també properes, que fidels en la fe al Senyor, viuen i donen testimoni de les benaurances en el dia a dia, sent llum i sal enmig del món. Així, la primera benaurança, la pobresa d’esperit, neix de la confiança en Déu i de l’amor als germans. Déu dóna als pobres el seu Regne, aquesta és la bona nova: els que ploren, els que sofreixen la injustícia i l'opressió, reben el consol de Déu; els humils  s'inclinen davant Déu, i en conseqüència, són pacients, no s'irriten, refusen tota violència; els que tenen fam i set de justícia,desitgen acomplir la voluntat de Déu de manera autèntica i efectiva, de ser-li fidel, sabent que la seva voluntat és alliberar als oprimits; els compassius   ajuden al que passa necessitat i perdonen als que els ofenen; els nets de cor  es comporten  sincerament; i els que treballen per la pau, reben l'amor del Pare.  Benvolguts gns./nes, com deia el Papa Benet “no es comença sent cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. JESUCRIST. Esforçar-nos en viure les benaurances, ens portarà a la veritable felicitat, encara que ens compliqui la vida, i a fer un tast aquí a la terra de com serà el cel: sobretot, quan les vivim estimant, i deixant que l'Esperit Sant ens guiï en cada situació de la vida. ¡Bona festa de Tots Sants!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 1/11/2020