dimecres, d’abril 30, 2025
diumenge, d’abril 27, 2025
17 è APLEC DELS MALALTS
Celebració de l’Eucaristia, presidida pel nostre bisbe Salvador, i tot seguit la benedicció del malalts amb el Santíssim Sagrament. Posteriorment es venerarà la imatge de la Mare de Déu de la Salut i acabant amb un aperitiu festiu.
Foto: Magda Segarra
dimarts, d’abril 22, 2025
EL PAPA FRANCESC
Benvolguts/des:
Com ja sabeu, ahir al matí va morir el Papa Francesc (ACS), a l'edat de 88
anys, a la residència Santa Marta, on ha viscut des del moment que va ser
elegit. Les seves paraules i els seus gestos ens han ajudat a apropar-nos més a
l'Evangeli, la joia de l'Evangeli (Evangelii Gaudium). L'alegria de la fe, la
revolució de la tendresa, la misericòrdia, la fraternitat, l'esperança que no
defrauda, la conversió personal i comunitària també ecològica, el seu somni d'una Església com un hospital
de campanya, de portes obertes on tothom pugui sentir-s'hi acollit i guarir les
seves ferides; son només un petit recordatori de les moltes coses que ens ha
compartit. Durant molt temps, gràcies a Mn. Alexandre Codinach, hem rebut un
bon dia amb les seves paraules, clares, senzilles, entenedores i entranyables.
Trobarem a faltar el seu somriure i el seu mestratge valent i decidit.
Encomanem-lo a la pregària. Doneu-li Senyor el repòs etern i que la llum
perpetua l'il·lumini! Que descansi en pau.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
HOMILIA DIUMENGE DE PASQUA
Benvolguda família de famílies, germans
i germanes!
Crist ha ressuscitat, al·leluia! És
Pasqua. La vida venç novament la mort. La llum venç les tenebres.
Del relat de la resurrecció de Jesús segons St. Joan,
que hem proclamat avui, hi ha un detall
bonic i molt simbòlic: Maria Magdalena (en
l’evangeli de Lluc que ahir al vespres es va proclamar, parla de les dones,
Maria Magdalena, Joana i Maria, Mare de Jaume) va el diumenge, de bon matí, a
la sortida del sol, al sepulcre per
anar a ungir el cos de Jesús. Ens recorda la creació de la
llum en el primer dia, segons el llibre del Gènesi, de manera que quan Jesús
ressuscita és “el primer dia”, dia de la creació de la llum, i per tant Maria
Magdalena i les altres dones, fan experiència d’una nova creació amb les
primeres clarors del diumenge inaugurada amb la resurrecció del Crist.
Era un dia com avui, diumenge, el primer dia de la
setmana. Maria Magdalena veié que havia
estat treta la pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i
se’n va a trobar a Simó Pere i a l’altre deixeble. María vol trobar el Senyor. Simó Pere i
l’altre deixeble, moguts per l’avís de Maria, sortiren corrents per “veure” el
que havia passat. Tots corren, aquesta notícia no deixa a ningú indiferent.
Podem copsar a través de tots tres, un
itinerari simbòlic de fe en la resurrecció. Els tres descobreixen la tomba buida, però la
reacció és diferent en cadascú.
La primera en arribar, Maria Magdalena, constata que la llosa s’ha mogut i dedueix que el
cos ha estat robat.
Per a ella només es pot explicar així. Simó Pere, fent un pas més s’adona que
el llençol d’amortallar estava aplanar curosament, i per això, es descarta el
robatori, però no és capaç d’anar més enllà. Finalment, el deixeble estimat, qui, presenciant el mateix, veu i creu. Dels tres, Maria Magdalena representa una fe
incipient. La seva resposta s’ajusta als criteris del món i les seves
evidències. Simó és únicament testimoni:
constata, però no es mulla. Només la
manera de veure del deixeble estimat, a la llum de les escriptures, condueix a
la fe. Efectivament, són els ulls de la fe i la
llum de la Paraula de Déu els que permeten “veure” la resurrecció de Jesús en
el sepulcre buit.
El sentiment de fracàs, de dolor, dona pas a una gran
joia: “Fins
aquell moment no havien entès que, segons les escriptures, Jesús havia de
ressuscitar d’entre els morts”.
Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem l’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Creure en la resurrecció de Jesucrist ens hauria de convertir en homes i dones pelegrins i missioners d’esperança, en un món en que, com diu el Papa Francesc en la convocatòria del Jubileu d’enguany:“tothom espera. Al cor de tota persona hi ha l’esperança com a desig i espera del bé, fins i tot ignorant el que el demà portarà. Tot i això la imprevisibilitat del futur fa sorgir sentiments sovint contraposats: de la confiança al temor, de la serenitat al desànim, de le certesa al dubte” . Que la celebració de la resurrecció de Jesucrits ens comprometi a ser sempre portadors d’esperança i de vida en el nostre món. Sí, CRIST HA RESSUSCITAT, AL·LELUIA, AL·LELUIA!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, d’abril 14, 2025
DIUMENGE DE RAMS / PASSIÓ DEL SENYOR / CICLE C
¡Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Després
d’escoltar la Paraula de Déu que se’ns ha proclamat, ens convé fer silenci,
perquè les Paraules de Jesús ressonin ben endins nostre, per a contemplar-lo i
adorar-lo, agraïts.
Ell ens revela el regne de Déu, que no és de poder ni d’honors sinó d’amor, de perdó, d’humilitat, de servei. És el servent sofrent del que ens parla el profeta Isaïes, que ple de confiança amb Déu, ofereix el seu cos per a que l’assotin i el maltractin injustament. Crist, el nostre rei, es despulla de la seva condició divina, per a compartir la nostra humanitat, obeint el Pare fins acceptar la mort en creu. Així se’ns mostra com l’home nou, el nou Adam, que repara la desobediencia del primer home. I a la creu, Déu l’exalçarà convertint-la en un signe d’amor i en el seu tro des d’on regnarà.
No fixem els ulls en ningú més que en Crist: lliura la seva vida i no defuig la creu per a salvar-se, sinó que l’abraça per a salvar-nos a tots nosaltres per amor. Donem-li gràcies per haver volgut assumir el nostre dolor, la nostra angoixa, la nostra mort, i el de tantes persones i pobles que pateixen a causa de les guerres, de les injustícies, de la indiferència.
Benvolguts/des, Jesús ens convida a seguir les seves petjades i a ser portadors d’esperança i de vida, allò on siguem; demanem-li que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, solidaris amb els qui pateixen; que ens ajudi a acceptar a participar en el seu misteri de passió i de mort i gaudir amb Ell del goig de la victoria plena i total sobre el pecat i la mort, de la seva resurrecció. Aquesta és la nostra esperança vers i amb la qual peregrinem.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, d’abril 08, 2025
-1.jpg)
-2.jpg)
MISSA DEL DIUMENGE V QUARESMA 02-06/04/2025
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Celebrem el Diumenge V de
Quaresma, apunt d'encetar la Setmana Santa, la setmana gran que començarà
diumenge vinent amb els Rams i que ens portarà a la Festa de Pasqua.
*El profeta Isaïes ens parla de Déu com aquell que renova tota la vida, que
il·lumina el nostre camí present i ens prepara pel futur. No podem enyorar
els temps passats pensant que eren millors que els d’ara. Però ens costa
fer-ho, per això el Senyor ens diu, per boca d’Isaïes: No recordeu més els temps passats, no
penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja
comença a néixer.
*Jesús,
és qui encarna aquesta gran novetat. Ell és el Fill que ens mostra a Déu de la millor manera.
Qui el coneix a Ell, coneix al Pare. Per
això Sant Pau, que ha tingut un encontre amb Crist ressuscitat, que l’ha fet
caure del cavall de les seves seguretats, no dubta a renunciar a tots els
avantatges que tenia per poder conèixer encara més Jesucrist; renunciar a tot a
canvi de guanyar Crist i veure’s incorporat a ell. La vida és com una
cursa, o millor dit, un pelegrinatge, on caminem amb l’esperança d’assolir la
vida eterna. Som pelegrins d’esperança.
*Jesús, aquest diumenge, ens mostra que la seva mirada, la mirada de Déu, va al cor de les persones i està banyada tota ella d’amor, de tendresa i de misericòrdia. Misericòrdia, és el tret fonamental de Jesús bon pastor, a través de la qual expressa l’amor de Déu, la compassió envers el patiment, la pobresa, la misèria moral i espiritual, el pecat de l’altre. Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu.
Aquella dona arreplegada en flagrant adulteri, d’acord amb la Llei de Moisès, mereixia el càstig que proposaven els escribes i els fariseus: morir lapidada. Però el cor d’aquells homes era ple d’odi i no cercaven la justícia veritable, sinó que en el fons, volien fer caure a Jesús. I ell se n’adona i dona una resposta que hem de gravar en el nostre cor: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.
Tothom, des
del més gran al més xic, deixa les pedres, les pedres dels seus pecats i se’n
van. Jesús no accepta el pecat, però estima el
pecador, ens estima.
A ella la salva, la reconcilia i li
demana que no pequi més, als altres, també els salva, fent-los adonar dels seus
pecats. I a nosaltres, quines pedres ens fan caure
en la misèria: l'egoisme, l'orgull, l'enveja, la mentida, la indiferència?; com
deixem que Jesús, amb el seu cor amorós, entri dins el nostre, ens reconciliï i
transformi la nostra misèria en misericòrdia?
Benvolguts/des, com
aquella dona pecadora, com els qui
l’acusaven, com el mateix St Pau, som limitats i pecadors, i necessitem fer l'experiència
del perdó i de la misericòrdia de Déu. El prevere és qui rep de Crist la
missió de testimoniar-ho, en el si de la seva Església, a través del sagrament
de la reconciliació. Apropem-nos-hi sense por i
participem amb goig de l’Eucaristia, l’àpat de l’amor fraternal, centre
de la nostra vida cristiana, en el que fem memòria que la nostra Pasqua és la
Pasqua de Jesús, que dona la vida per la
humanitat, perquè ens estima, ens vol salvar i vol que, reconciliats, amb un
cor renovat i seguint les seves petjades, puguem gaudir amb Ell de la vida
eterna. És magnífic el que el Senyor favor nostre, amb quin goig ho
celebrem?!!!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, d’abril 01, 2025
MISSA DEL DIUMENGE IV DE QUARESMA 29 i 30/03/2025
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes! Som a mig camí de la Quaresma. Un bon moment per
aturar-nos i fer balanç. Des del dimecres de Cendra, com els Israelites en
marxar d’Egipte alliberats de l’Esclavatge, guiats per Moisès, també hem emprès
aquest camí cap a la Pasqua, amb un compromís: arribar a canviar
-convertir-nos- alguns aspectes de la nostra vida que ens allunyen de
l’Evangeli, de Déu i dels germans. Convertir-nos
de les nostres mandres, egocentrismes i individualismes, de la nostra
indiferència davant els problemes de les persones que ens envolten, del nostre
egoisme i orgull.
Jesús, que sempre ve al nostre encontre, no fa diferències. Acull i s’adreça a
tothom, inclosos publicans i pecadors
que s’apropen a escoltar-lo i comparteix la taula amb ells. Els fariseus o els
escribes, els que es consideren purs, no se’n saben avenir i el que fan es
murmurar. Es creuen millors que els altres, actitud que també se’ns pot
encomanar. Precisament per això, ens explica una de les paràboles més
entranyables, la DEL PARE QUE TENIA DOS FILLS. EL FILL PETIT: Li demana
l’herència. EL PARE: la reparteix.
-EL
FILL PETIT: Pren el camí d’allunyar-se de la casa del Pare, s’ho
malgasta tot, i acaba fent-se llogar per a sobreviure, amb la pitjor feina per a
un jueu: guardar porcs (animal impur). Toca fons. Fa un EXAMEN DE CONSCIÈNCIA,
mogut potser més per la fam que el penediment: Reconeix el seu pecat, allò que ha fet malament, li sap greu i es posa en camí de retorn
disposat a confessar el seu pecat, i
acceptar la penitència que li
correspongui per reparar el dany.
-EL PARE: ha respectat la llibertat dels fills. Sempre ha estat a l’aguait per si el seu fill petit tornava, i quan el veu de lluny estant, es commou i corre al seu encontre, se li tira el coll i el besa. I davant la confessió del FILL PETIT Que fa?: El fa vestir, li posa l’anell i el fa calçar: li retorna la dignitat de fill que ell mateix s’havia tret. Fa matar el vedell gras i fa una gran festa. La festa del perdó. El fa entrar a casa.
-EL FILL GRAN: En comptes d’alegrar-se, s’indigna i no vol entrar. EL PARE també surt al seu encontre i el convida a entrar. Tot i ser a casa “amb el Pare”, vivia la vida “sense el Pare”: el seu cor transitava per altres camins ben distants de la casa, tot i ser-hi físicament present: no ens pot passar també a nosaltres?.
EL PARE li fa adonar que fins
aleshores no havia viscut com a FILL, sinó com a servent, com a empleat, i li
recorda que el Fill petit és el seu germà. Déu és aquest PARE BO DE LA PARÁBOLA, l’autèntic protagonista, ple d'amor i de
misericòrdia, que estima als dos fills, que ens estima a tots i a qui ens hem
d’assemblar.
Benvolguts/des: Nosaltres podem obrar com qualsevol dels dos fills, el petit, malgastador i infidel al Pare o el gran, que es pensa ser millor que els altres. Aprofitem aquesta Quaresma per a reflexionar, reconèixer el nostre pecat i confessar-lo a Déu, que, com diu St.Pau, ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist, i ens confia la missió de ser-ne ambaixadors. Visquem l’Eucaristia, com la nostra Pasqua dominical, i també com la festa de la reconciliació, en la que rebem com aliment al mateix Crist salvador. I donem-ne gràcies a Déu!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
