dimarts, d’agost 11, 2020

FULL DOMINICAL - 9 D'AGOST DEL 2020






DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY 8-9/08/2020

Benvolguts gns/nes:  

La Paraula que hem escoltat, ens confirma que Déu fa camí amb nosaltres, i ens fa costat davant les dificultats,  però a la seva manera, no a la nostra.

Aquesta és l’experiència d’Elies, que fuig de la reina Jezabel que el vol matar, i en la soledat de la muntanya de l’Horeb, dins una cova, Déu se li revela, no pas d’una manera espectacular: forta ventada, terratrèmol o foc; sinó en el so d’un aire suau, que ens recorda la imatge de l’Esperit, signe de la seva acció benèfica, que es manifesta enmig de la vida senzilla i quotidiana. També descobrirem com això també s’ha esdevingut  al llarg de la nostra història personal.

Davant l’obstinació de la humanitat de seguir altres camins que la porten a l’abisme, Déu ha segellat  definitivament la seva aliança amb nosaltres, a través de Jesús, el seu Fill, a fi d’alliberar-nos d’una esclavitud molt pitjor a la d’Egipte: la del mal i del pecat. Jesús, després de mostrar els seus deixebles, que es pot superar la dificultat de la manca d’aliment per a tantes persones, amb el miracle de la multiplicació, obliga als seus deixebles a pujar a la barca i travessar cap a l’altra riba. Ell acomiada a tota la gentada i puja tot sol a la muntanya per a pregar.  Per a trobar-se amb Déu Pare. No es poden superar els entrebancs  sense estar bens plens del Senyor, sentir la seva presència dins nostre, confiant plenament en Ell. Els deixebles, enviats per Jesús a la barca, davant les  onades  i el vent en contra, no avancen, i quan a altes hores de la matinada veuen venir Jesús, caminant sobre l’aigua, en comptes d’alegrar-se, s’esveren i criden de por. Per què? Els manca fe: No tingueu por, que sóc jo”, els diu Jesús. Amb ell no hem de tenir por, sinó fe. Ell ens ajuda a superar les dificultats. Però els deixebles no les tenen totes, tampoc  Pere quan li diu: :”Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús el convida a anar-hi. I Pere, fa els primers passos, però, la força del vent, el fa dubtar, s’oblida que Jesús vetlla per ell, i s’enfonsa. Aleshores crida:”Senyor, salveu-me”. Quina gran pregària, a la que Jesús respon a l’instant, donant-li la mà, mentre li diu: Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Nosaltres hem de reconèixer   com Pere,  que davant les vicissituds de la vida, com la pandèmia actual,  ens cal l’ajut de Déu, a través de la Paraula i la vida de Jesús i la força del seu Esperit Sant. La seva mà sempre està estesa envers nosaltres, ell ens ajuda a avançar i és l’únic que ens manté a flotació i evita el naufragi.. Per això, com els deixebles a la barca, imatge de l'Església, hem de dir-li amb fe: Realment ets el Fill de Déu”.No siguem com els israelites contemporanis de     St. Pau, que malgrat ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per damunt de tot” ,el rebutgen, i això l'entristeix. També nosaltres coneixem situacions de l'Església, del món, de la societat o de les nostres famílies que ens provoquen tristesa i dolor, però que com en St. Pau, ens han d'estimular a continuar el camí, amb Jesús, mantenint sempre manté la mà estesa. Santa Teresa Beneta de la Creu (Edit Stein),  religiosa i màrtir en els camps d’extermini nazi, de qui avui, si no fos diumenge, en celebraríem la festa; i Pere Casaldàliga, religiós claretià, nascut a Balsareny, mort ahir, a l’edat de 92 anys, després de tota una vida entregada al servei i en la defensa dels drets dels més pobres a St. Felix de l’Araguaia (Brasil); són dos bons testimonis de vida, fonamentats en la fe en Crist, que, van donar-se, amb fe i sense por, en favor dels més desvalguts.

Benvolguts/des, tinguem confiança en el Senyor, alimentem-nos de la seva Paraula i del seu cos, i plens de fe, remem en la barca de l'Església, units amb Ell per afrontar i superar en bé de tothom, les dificultats que se’ns presentin, perquè amb Ell tot ho podem!
Joan Làzaro i Padrós, Prevere i Rector.

dimecres, d’agost 05, 2020

FULL DOMINICAL 2 D'AGOST DEL 2020





DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY 01-02/08/2020

1a. Lectura: Is 55,1-3

Salm 144

2a. Lectura: Rm 8,35.37-39

Evangeli: Mt 14,13-21

Benvolguts gns/nes: La persona humana necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos, per a mantenir totes les seves funcions;  i per l’altra, ha d’alimentar el seu interior, perquè entomi la vida amb sentit. I no qualsevol aliment és bo. Seguint amb l’exemple, sabem que pel nostre cos és molt millor la dieta mediterrània que no pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment, per alimentar el nostre interior no tot hi val.

Déu que ens coneix del tot, ens mostra la seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem sentir-nos representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara vivim. Es val del profeta Isaïes, per a recordar-nos, que podem acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte, esdevé l’aliment més nutritiu perquè sacia la nostra fam i  set  més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens falla mai, en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com el salmista, agraïts:  vós ens doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, sacieu de bon grat tots els vivents.  

I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant  la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa.  No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix  la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang. Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts.  Mai no es desentén del patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins,  els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material per retornar a les seves llars. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la multiplicació de la generositat, del servei, de la fe. Tots has estat atesos.

Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment.  Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem aquest estiu  per a meditar-ho i per a fer un pas endavant.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, de juliol 27, 2020

Full Dominical 26 de juliol del 2020





DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY 25-26/07/2020



Benvolguts gns/gnes:
Si Déu avui ens adrecés la mateixa pregunta que  a Salomó: <>  que li demanaríem?  Quines serien les nostres prioritats? Salomó és prou realista i humil per reconèixer les seves mancances davant la missió que se li encomana: ni més ni menys que succeir al seu pare, el rei David.  Davant aquest repte, reconeix que encara és  un jove que no sap conduir la gent.  I per això li demana: Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal.   Tant de bo que tots nosaltres i també  els nostres governants en prenguessin exemple i això fos el primer que demanéssim.
Salomó s’adona de la importància que té governar amb justícia i saviesa: cal saber escoltar, per discernir el bé del mal i jutjar rectament. Ha pres la millor opció, ha trobat el tresor amagat, la perla fina i per això Déu el premia.
Jesús, el Fill de Déu, és el veritable savi, aquell que es manté fidel a la voluntat de Déu.. Ell és la Paraula de Déu, que dóna llum i l’entenen els senzills.
I aquest diumenge, ens ho mostra amb tres noves paràboles sobre el Regne del cel.  Ens el compara amb el cas d’un home que troba un  tresor amagat en un camp; i al d’un comerciant que buscava perles fines, i troba la millor. Ambdós, decidits,  venen tot el que tenen i compren el camp i la perla fina. Prenen, com Salomó, la millor opció. Saben que allò que compren els farà feliços, donarà sentit a les seves vides Déu ens ofereix  el seu Regne com el tresor  més preuat i  noble que el nostre cor pot desitjar, que va més enllà de satisfer les nostres necessitats materials. Ens ofereix assolir la felicitat més autèntica, seguint les petjades del seu fill, que dóna la vida per nosaltres, perquè tinguem vida a desdir, alliberant-nos de l’esclavatge del mal i de la mort. Ell ens ensenya a demanar-ho en la pregària adreçada al Pare: vingui a nosaltres el vostre Regne
També compara el Regne del cel amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent...    Per tant, el Regne resta obert a tothom, també als Mestres de la Llei d’aquell temps, que fent-se deixebles de Jesús, feien com els caps de casa que treien del seu cofre joies modernes (la novetat del Regne de Déu que anuncia Jesús), i joies antigues(Antic Testament, la Llei i les tradicions del poble d’Israel). Però depèn de cadascú viure-hi, prendre l’opció de vendre-ho tot, desprendre’s d’allò que ens allunya de Déu, per deixar el cor ben disponible a Jesús, perquè la seva Paraula, arreli dins nostre i doni fruits d’amor, de pau i de justícia.  També és un do, perquè, com ens diu St.Pau a la 2ª lectura:  Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que ens coneixia abans que existissim, ens destinà a ser imatges vives del seu Fill.
Benvolguts germans/nes, donem gràcies a Déu per voler-nos fer partícips del seu Regne, a través del seu Fill Jesucrist, que ho dóna tot per nosaltres i per la nostra salvació i de qui rebem l’Esperit Sant,  i demanem-li que aquesta Eucaristia,   ens doni forces perquè en comunió amb Ell, humilment, estiguem disposats  a vendre-ho tot, perquè creixi el seu Regne d’amor, de pau i de justícia,  arreu i quotidianament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dissabte, de juliol 25, 2020

Peregrinació diocesana de joves 2020


Mons.. Saiz Meneses convida aquest estiu els joves de la diòcesi a fer una peregrinació interior a causa de la situació provocada per la Covid 19.
Els joves aquest any no faran la Peregrinació Diocesana, estarà bé que recullin la proposta de fer una peregrinació interior.
Hi haurà una sortida a la Mola del dia 1 d'agost, amb els joves més grans de 18 anys, per tal d'ajudar-los en la seva recerca interior.