dilluns, de juny 21, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY. 19 i 20/06/2021


Benvolguts germans i germanes!     

Una de les imatges que sovint fem servir per descriure l’Església, és la d’una barca. I com en la barca de la humanitat, hi ha moments de tot, de bonança i de tempesta, de pau i joia i de sofriment, de dolcesa i d’amargor.

Jesús, a l’evangeli, dalt la barca, convida als seus deixebles a passar a l’altra riba. Els proposa un canvi d’ubicació i de perspectiva, així podran veure les coses de manera diferent. També nosaltres, a la nostra vida, des de la riba on estem, veiem les coses de manera diversa de com les veu qui està en un altre lloc. I si filem prim, ens adonem que no és el mateix veure les coses a la llum de la fe, que sense ella. 

Amb Jesús, passar a l’altra riba, és una nova oportunitat que se’ns dóna per recomençar, per a tornar-ho a intentar,  per a no rendir-nos i donar-ho tot per perdut o impossible.

Fixem-nos, però, que podem trobar la riba del món segons el pla i el projecte de Déu, però també la riba del món concebut des de l’egoisme i des del  individualisme, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues ribes ha d’anar a desembocar, per entendre’ns, la mar de la humanitat i la mar de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no ens estalvia, que de vegades hàgim de patir, fortes tempestes i contratemps.

Jesús, s’adona que els apòstols tenen por, reaccionen covardament davant la prova de la tempesta: “Per què sou tant porucs?”, els etziba.

La por  és sovint un fre per la fe, i encara més, evidencia  la mateixa manca de fe.

La fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint al mateix Déu, imaginant-lo com un Déu malcarat, inquisidor i gens misericordiós...

En els temps que correm, gens favorables a la fe ni a l’Església, podríem tenir la temptació dels apòstols de recriminar-li a Déu: “No veieu que ens enfonsem?”. Ben segur que la resposta que rebríem seria la mateixa que hem escoltat a l’evangeli d’avui: “¿Encara no teniu fe?”.

Benvolguts/des, la fe mai és seguretat, sinó com deia un pensador, “és la capacitat de superar els dubtes”.

Refermem doncs, la nostra fe en Jesús. Ell que ens ha demostrat com ens estima, morint a la creu i ressuscitant per tots nosaltres, Tal i com ens diu Sant Pau, si vivim en Ell, fent nostre el seu Evangeli, serem una creació nova, portarem esperança i un aire nou al nostre voltant, perquè Crist ha vençut la mort i el mal amb el seu amor, Ell és el que ens permet passar a l’altra riba, i si ens agafem a Ell,  mai no deixarà  que ens enfonsem. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 20/06/2021

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dimecres, de juny 16, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XI DURANT L’ANY 12-13/06/2021

Benvolguts germans i germanes:

Hem escoltat la Paraula de Déu, que avui ens fa veure que malgrat  que les persones de vegades podem pensar que tot depèn de nosaltres, que som imprescindibles, no hi ha ningú imprescindible, si bé tots som necessaris pel Senyor.  Especialment a l'hora de fer créixer el Regne de Déu, a fi  que l'Evangeli, la Bona Noticia arribi i arreli arreu.

Sant Pau ho va poder comprovar en la seva persona. Malalt i pobre, havia predicat sovint l'Evangeli, i se sorprenia de com, malgrat les dificultats i la seva petitesa,  la fe arrelava en aquells que l'escoltaven. 

Ell mateix era perseguit i empresonat per anunciar-lo, i els fidels que el seguien eren mal vistos pels qui manaven, però els qui havien escoltat la Paraula la guardaven al cor com un tresor i n'anaven fent vida, tot i els entrebancs. S'acomplien de les paraules que hem escoltat. Pau havia sembrat en ells la llavor de l'Evangeli, i començava a germinar, a créixer, a donar fruit.

I nosaltres també podem constatar-ho quan amb alegria veiem com la vida de molts dels nostres germans s'obra a l'amor  i al servei seguint l'estela de Jesús, malgrat que l'ambient sigui advers. Un cop la Paraula és sembrada, l'Evangeli, la bona notícia sobre Jesús -el Fill de Déu que ens estima, que ha mort per nosaltres i ens salva- és coneguda per una persona, aquesta comença un procés de creixement en la fe, d'amor a Jesús i de conversió a Ell fins a començar una vida nova.

Els cristians, els qui creiem en Jesús, tenim el repte, la missió d'anunciar-lo, de sembrar la llavor de la seva Paraula, d'oferir l'Evangeli, a qui ens envolta. Hem de dir als homes i dones del nostre temps i entorn, amb humilitat i convicció, que Jesús és el millor regal que Déu Pare ens ha fet per salvar la nostra vida. Per això hauríem de preguntar-nos primer a nosaltres mateixos si veritablement hem crescut en la fe, com la llavor que es llença a terra, o el gra de mostassa que es fa un gran arbust. També ens hauríem de preguntar si estem donant fruits de bones obres, deixant-nos guiar per l'Esperit de Jesús, i si els altres veient-nos com obrem se senten atrets a seguir el mateix camí.

Sigui com sigui li hem de demanar a Jesucrist que ens hi ajudi, que siguem persones acollidores i entregades a fer el bé als altres, a ser mediació  per a què tothom amb qui ens relacionem vulgui apropar-se a Ell, conèixer-lo i estimar-lo més  i viure com ens proposa, pas a pas, conscients  que és el rellotge de Déu i no el nostre, el que marca el ritme.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu Pare que ens ajudi  a escoltar-lo i  parlar d'Ell pacientment, amb el nostre humil testimoni. Que en aquesta  Eucaristia i en cada Eucaristia rebem la seva gràcia,  perquè puguem ser  fidels col·laboradors de la seva obra salvadora enmig del món.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 13/06/21

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dilluns, de juny 14, 2021

CONCERT D'ORGUE DE L'ORGANISTA MAR VAQUÉ

Aquest passat diumenge, a les 6:00 de la tarda i en motiu del 70è aniversari de la benedicció del Temple de la Sagrada Família i el 7è aniversari de la inauguració de l'orgue, l’organista Mar Vaqué (Tarragona 1994) ens va oferir un brillant concert d'orgue amb obres de Dietrich Buxtehude, Andrea Gabrielli, Johann Gottfried Walther, Robert Schuman, César Franck. Al final del concert ens va oferir un bis amb unes variacions sobre els goigs de la Parròquia musicats per Elvira Bonhora.

Enguany com a novetat es va poder veure i seguir el concert a través d'una pantalla instal·lada al presbiteri. Va ser molt bonic i molt agradable poder veure com tocava.

Felicitats Mar, per aquest concert.

També als seus professors, a la Parròquia i al mestre Jordi Figueras per fer possible aquest concert i un agraïment a l'empresa Bidons Egara per al seu suport econòmic.

Al vídeo hi ha un petit fragment de la primera peça del concert.
Dietrich Buxtehude • Ciacona en mi menor BuxWV 160
Text i imatges: Josep Casanovas