DIUMENGE II DE PASQUA o de la DIVINA MISERICÒRDIA

 

• 1a. Lectura: Ac 4, 32-3 
• Sl 117 
• 2a. Lectura: 1Jn 5:1-6 
• Evangeli: Jn 20:19-31

  Benvolguts germans i germanes!  

  Celebrem el Diumenge II de Pasqua i també de la Divina misericòrdia de Déu.  

  Jesús ressuscitat vol fer-se present en la nostra vida, com ho feu amb la dels seus deixebles. Aquell mateix diumenge, Jesús els va a l’encontre, quan eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. El necessiten, el necessitem com a centre de les nostres vides, com a bon pastor que ens guia pel camí cap al Pare. Sense Ell, som com  ovelles sense pastor. Per això es posà al mig d’ells i els digué: “Pau a vosaltres”. Ho repeteix tres vegades. No una pau com el món la dóna, fràgil, canviant i a voltes, interessada; sinó la pau autèntica, la pau interior, la pau que apaivaga el cor, la pau que dóna repòs a l’ànima.

  Jesús encarna l’amor i la misericòrdia de Déu. No és queda res per a ell. Ens ho dóna tot. El seu cos i la seva sang a l’Eucaristia i la seva vida terrena a la creu, i sobretot la seva resurrecció, per salvar-nos de la mort, carregant damunt seu el mal i el nostre pecat. Però més encara, ens dóna el seu Esperit Sant, per  a que puguem fer nostre el seu Evangeli, viure'l i donar-ne testimoni, perquè també nosaltres portem el seu amor, la seva pau i la seva misericòrdia als germans. Així ho feu amb els apòstols, “alenà damunt d’ells i els digué:<<Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats...>                  Vuit dies més tard els deixebles tornen a trobar-se amb Jesús ressuscitat, com nosaltres, cada diumenge, ens retrobem amb ell en el gran àpat de l’Eucaristia, i escoltem la seva Paraula i ens alimentem del seu cos i de la seva sang. Cada diumenge és Pasqua, celebrem que Jesús ha vençut la mort amb l’amor.  

  Tomàs, havia dubtat dient: “si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”. És la mateixa reacció que de vegades nosaltres i molts germans nostres, expressem quan diem: “si no ho veig no m’ho crec”. Necessitem proves que demostrin que Jesús ha ressuscitat. Tomàs podrà fer-ho i professarà la seva fe amb poques però intenses paraules:  “Senyor meu i Déu meu!” a les que Jesús respondrà:”Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. És la nova benaurança, que ens adreça avui a nosaltres, i que  tenim la sort de viure gràcies al do de la fe i de l’Esperit Sant. Per això hem d’estar joiosos i contents. I aquesta alegria, Déu ens la dóna amb Jesús, alhora ens demana que la compartim. El nostre humil, però sincer testimoni, pot fer que altres puguin  apropar-se a Déu, conèixer Jesús, rebre el seu amor, la seva pau, la seva misericòrdia. La manera de fer-ho passarà per posar en pràctica els manaments del Senyor, englobats en el més gran de tots: estimar  a Déu sobre totes les coses i estimar-nos els uns als altres, tal i com Jesús ens ha estimat. També passarà per esforçar-nos  en què les comunitats cristianes siguin cada vegada més obertes, acollidores i solidàries, com ja intentem fer des dels diferents àmbits: càritas, salut, infants, adolescents, joves, adults i grans... Benvolguts gns. i gnes., és Pasqua, “avui és el día en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho".   I que es noti en les nostres vides!. 

• Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 11/04/21

 

CERIMONIA DE CLOENDA DE LA SETMANA DE L'HARMONIA INTERCONFESSIONAL (petit fragment)

Petit fragment de la dansa Sema interpretada pel Grup Aslan a la cerimònia de cloenda de la setmana de l'Harmonia Interconfessional a Terrassa amb el lema Estima i Ajuda.

SETMANA DE L'HARMONIA INTERCONFESSIONAL

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

MISSA DEL DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR 04/04/202

• 1a. Lectura: Ac 10,34a.37-43
• Salm 117
• 2a. Lectura: Col 3,1-4
• Evangeli: Jn 20,1-9

Benvolguts germans i germanes! Permeteu-me que comenci aquestes paraules com ahir a la nit ho vaig fer, compartint amb vosaltres la millor notícia de tots els temps: CRIST HA RESSUSCITAT! AL.LELUIA!  

Fixem-nos com a l’Evangeli que hem proclamat avui, diumenge de Pasqua,  se’ns presenta un fort contrast entre el sentiment d’angoixa dels més propers a Jesús i la gran joia que viuen després en rebre aquella gran notícia.

Era un dia com avui, diumenge, el primer dia de la setmana.   Maria Magdalena veié que havia estat treta la pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i se’n va a trobar a Simó Pere i a l’altre deixeble. Està angoixada, els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. María vol trobar el Senyor. Simó Pere i l’altre deixeble, moguts per l’avís de Maria, sortiren corrents per “veure” el que havia passat.  Ells havien estat amb Jesús en la seva missió en tot i per tot, havien esperat l’èxit i el reconeixement, però ara vivien el fracàs: la mort en creu del seu amic. I en arribar al sepulcre “veieren” els mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer, però allà Llàtzer sortí lligat, és a dir, tornava a la vida per a morir, en canvi aquí “el sudari” estava “enrotllat”, i és que Jesús s’havia deslligat dels vincles de la mort. Ni María ni Simó Pere ni l’altre deixeble veieren Jesús. Només es trobaren el sepulcre buit. Però un d’ells, “l’altre deixeble” “veié i cregué”. Efectivament, són els ulls de la fe i la llum de la Paraula de Déu els que permeten “veure” la resurrecció de Jesús en el sepulcre buit. I això els fa adonar que la Resurrecció és més forta que la mort. El sentiment de fracàs, de dolor, dona pas a una gran joia: “Fins aquell moment no havien entès que, segons les escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”.

 Avui, benvolguts, se’ns convida a tenir ben oberts els ulls de la fe, reconèixer amb alegria que Jesucrist ha ressuscitat, perquè ens estima i vol la nostra salvació.  La fe no és mai fàcil. Ni pels deixebles ni per a la gent d’avui. Cal un procés,  cal un acompanyament, cal  una comunitat, una Església per fer camí junts. És el testimoni que rebem de Maria Magdalena, que té a la vora els deixebles, dels apòstols i dels altres amics i seguidors de Jesús. Sentiran la força de la unió, i amb la força de l’Esperit Sant, seran capaços de donar testimoni del Crist sense por. 

Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem el triomf de la vida sobre la mort. L’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Compartim aquesta joia, amb humilitat, però amb convicció. És Pasqua: per aquella persona que després de la malaltia ha trobat la salut; en la joia dels que s’han reconciliat; per qui s’ha compromès a favor dels altres, per qui ha trobat la solució al problema que l’amoïnava... Que la joia de Pasqua il.lumini els nostres camins. Que la llum del Crist Ressuscitat il.lumini els nostres dies!.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.