divendres, de gener 22, 2021

PREGÀRIA UNIDA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

"Vosaltres sou els meus amics" Jo 15, 11-17

dimecres, de gener 20, 2021

FULL DOMINICAL 17 DE GENER DEL 2021

 





MISSA DEL DIUMENGE II DE DURANT L’ANY 16-17/01/2021

Benvolguts germans i germanes!  

Avui Sant Pau, adreçant-se a una comunitat cosmopolita i plural com la de Corint,  ens recorda que: “Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort”.   Per això cada persona participa en la seva vida concreta de l’obra de Crist. Ens diu: “¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?”. Si participem de la vida de Crist, cada cristià és una presència seva en aquest món. Pau ens fa veure l’important que és tenir una autèntica comunicació, plena de respecte i atenta al bé dels altres. El cos és santuari de l’Esperit Sant, que hem rebut de Déu, i això li dona un caràcter sagrat comparable al d’un temple. Atès que hem estat rescatats per Déu amb el preu de la vida de Crist, en justa correspondència, Pau ens exhorta a donar-ne gràcies i a glorificar-lo en el propi cos, tractant els altres i a nosaltres mateixos com ho faria el mateix Crist. És una invitació a cercar la comunió en les nostres comunitats i amb totes les altres comunitats cristianes. Aquest és el sentit de la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians que comença dilluns vinent amb el lema: ”Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit” (Jn15,5-9).

Diumenge passat Joan Baptista batejava Jesús, de qui deia que no era digne ni de deslligar-li la corretja de la sandàlia. Avui hem escoltat a l’Evangeli com Joan, en tornar-se’l a trobar, conscient de la seva missió, fa veure als seus deixebles, Joan i Andreu, que Jesús és l’Anyell de Déu. Propicia que es trobin amb Jesús, i que el segueixin. Jesús, després de preguntar-los què volen i que aquests li demanin on s’allotja, els diu: “Veniu i ho veureu?”, i es quedaren amb ell aquell dia”. Aquest encontre ben segur que marcà, un abans i un després en Joan i Andreu, tant que l’evangelista fins i tot en recorda l’hora: Eren les quatre de la tarda”.

¿Qui no recorda, amb pels i senyals, fets, paraules, vivències, testimonis, que han deixat petjada en la nostra vida? ¿Moments en que ens hem sentit molt a prop del Senyor?

I que fan Andreu i Joan? Compartir-ho amb els altres. És massa bo el que ells han viscut per quedar-s’ho, per amagar-ho. Jesús, la seva vida i la seva paraula els ha omplert el cor de pau i felicitat. Per  això Andreu cerca el seu germà, Simó Pere i li explica el que ha viscut: “Hem trobat el Messies". Esdevé el primer evangelitzador, perquè, certament Simó, en sentir aquelles paraules i notar la felicitat i l’entusiasme sincer, joiós i encomanadís del seu germà, també volgué trobar-se amb Jesús. I aquella trobada fou igual de decisiva per a ell. Jesús el mirà, com només ho sap fer ell, llegint el cor i el pensament de la persona i veié en Pere un home d’una peça,  ferm i treballador, en qui podia recolzar la seva obra: “Tu et diràs Quefes, que vol dir pedra.”

Benvolguts germans i germanes! Jesús, el Messies, el salvador, ahir, avui, ara i sempre ve al nostre encontre, especialment en aquesta Eucaristia. Deixem-nos trobar per Ell. Amb una mirada tendre i afectuosa Jesús avui ens convida a seguir-lo, a estimar-lo,  com Ell ens estima, i a testimoniar-lo, acompanyant a d’altres persones a que puguin trobar-se també amb Ell. I això implica viure el seu Evangeli i posar-lo en pràctica sempre, en tot lloc i amb tothom.  Que aquesta Eucaristia, aliment de vida eterna, ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

diumenge, de gener 17, 2021

ENDERROCAMENT DE L'EDIFICI DE LA LLAR DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 

Aquest divendres dia 9 de gener es va començar a enderrocar la Llar, a la Cogullada, degut a la  molt deteriorada situació de l'edifici. 

Fa uns mesos ja es va ensorrar una part i els tècnics van determinar que calia enderrocar-lo del tot, perquè no es veia ni viable ni possible reparar-lo. Finalment, obtinguts tots els permisos, s'ha procedit en conseqüència. Són moltes les persones que al llarg de més de 60 anys han participat allà en  múltiples i diverses activitats pastorals. La Llar va ser veritablement la llar de tothom qui va voler aportar un granet de sorra a la millora integral dels joves i les famílies del barri. 

Donem-ne gràcies a Déu i confiem en que sapiguem trobar el millor destí  per aquest  espai emblemàtic.

Us en deixem algunes fotografies.