dilluns, de juny 29, 2020

NOUS HORARIS D'ESTIU


Full Dominical 28 de juny del 2020





DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY 27-28/06/2020



Benvolguts germans/nes:
Endinsats ja en aquest estiu després d’aquest llarg període de confinament i avançant cap a un  paulatina nova normalitat, quan d’una manera o altra la majoria de les activitats, quedaran aturades i se n'encetaran unes altres, quan tindrem l'oportunitat potser de conèixer noves persones i nous indrets, la paraula de Déu ens remarca una actitud que hem de mantenir ben viva allà on siguem i fem el que fem: L'ACOLLIMENT.
Acollir és rebre, algú que es presenta i   admetre'l en la nostra companyia. A la primera lectura podem veure com ho fa la dona benestant sunamita, que no té fills i amb un marit ancià,  amb el profeta Eliseu, home de Déu. Com en el cas del patriarca Abraham, que acull a tres caminants a la seva tenda vora Mambré, acollint el Senyor mateix i li és promès un fill, nascut de Sara, Isaac; el profeta li fa saber  a aquella dona que l'any vinent tindrà un fill. El poble a l'exili, Abraham, la dona sunamita, es veuen ja morts, sense un futur, sense un fill que succeeixi i rebi les promeses, però a Déu no se'l guanya en generositat, se'n compadeix, no vol la mort del poble, i els dona els fills anhelats.
Jesús practica l'acolliment, l'hospitalitat com una actitud fonamental i continuada. Acull especialment els marginats. En aquesta acollida hi trobem el sentit veritable de l'acolliment cristià, a imatge del de Jesús: acollir aquells que ningú no acull. Aquesta és la novetat: Jesús acull tothom perquè el Déu de Jesús és Pare de tots, sobretot i especialment d'aquells que "no tenen pare". I nosaltres? Acollir és atendre una demanda, una opinió, una doctrina, un consell. Pels cristians es tracta d'acollir el que Jesús ens proposa. I avui, adreçant-se als apòstols i també a nosaltres, ens parla de com podem seguir les seves petjades:
1r)Posant-lo a Ell com a centre de tota la nostra vida, conscients que la missió que ens encomana ho abasta tot. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi
2n)Prenent la pròpia creu, personal i la que vingui fruit del nostre compromís amb Ell, disposats a ajudar-nos els uns als altres, sabent que Jesús ha carregat la creu més gran, donant la vida per nosaltres i ens ajuda a portar amb dignitat la de cadascú. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi.
3r) Bandejant l'esclavitud del nostre Jo, per a trobar-nos generosament en el Nosaltres, especialment amb qui està al marge del camí i necessita ser acollit, escoltat, estimat. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran.
Som cridats com a deixebles del Crist a continuar la seva missió. Pel baptisme participem de la seva mort i també de la seva resurrecció  i hem rebut el seu Esperit Sant que ens impulsa a obrar com Ell ho feu, sobretot, estimant. De vegades podrem notar la solitud i la incomprensió, però també trobarem qui ens acull i  podrà experimentar el que ens diu Jesús: -Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.     
Benvolguts/des  no tinguem por, sentim-nos enviats a donar testimoni del Crist, sobretot amb les obres,  per a que tota persona, sigui quina sigui la seva condició o procedència, se senti acollida, estimada  i convidada a formar part d'aquesta gran família de famílies que és l'Església. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

divendres, de juny 26, 2020

FULL DOMINICAL 21 de juny del 2020





DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY 20-21/06/2020

HOMILIA

1a. Lectura: Jr 20,10-13
Salm Sl 68
2a. Lectura: Rm 5,12.15
Evangeli: Mt 10,26-33

Benvolguts germans/nes: Reprenem el temps de durant l'any, després d'haver celebrat la Festa de la Santíssima Trinitat i de Corpus, amb les paraules de l'Evangeli de Sant Mateu corresponents a l'anomenat Sermó de la Missió.
I el primer que avui hem escoltat que els diu i ens diu, tres vegades, és : No tingueu por!!! No tinguem por! precisament perquè hem de tenir posada tota la nostra confiança en Déu.
La primera vegada que ens convida a no tenir por, ho fa assenyalant l'hora del Regne i la necessitat de predicar-lo públicament i obertament. Ningú no ha de quedar indiferent, començant per nosaltres mateixos. L'Evangeli del Regne no deixa lloc a dubtes perquè ens mostra clarament el camí de Déu. No hem de tenir por a sortir i compartir-lo, a ser, com ens diu el Papa Francesc: "Església en sortida".
Per això ens cal tenir coratge missioner, donar testimoni fins a donar la vida, si fes falta, perquè Jesús ens assegura que si fan callar la nostra veu corporal, l'ànima de la predicació continuarà viva en altres veus i amb més força. Aquesta segona invitació a no tenir por, no té res a veure amb la provocació i el fanatisme religiós que menysprea les creences i els pensaments dels altres, sinó que Jesús ens parla de la humil confiança en el Pare que fa sortir el sol sobre bons i dolents.
I la tercera invitació a que no tinguem por, la podem aplicar a les resistències que trobem actualment a l'anunci de l'Evangeli per part dels nostres contemporanis. La indiferència ens crea molt malestar i ens fa sentir molt propers a Jeremies en la primera lectura. Ell, que estava predisposat a suportar la persecució dels enemics de Déu convertits, s'escandalitza profundament davant la reacció contrària dels teòricament seus amics més propers, en qui hauria tingut de trobar suport. Nosaltres, també com Jeremies, reaccionem desanimant-nos o culpabilitzant-nos els uns als altres, i notem que allò que més ens desgasta com Església és la indiferència de la gent. D'aquí que hàgim de renovar la nostra confiança en el Pare provident, sentint-nos a les seves mans i enviats per ell a la missió pastoral quina iniciativa sempre serà seva i que mai no ens deixarà penjats.
Per tant, no tinguem por!!! de ser fidels a Jesús i al seu Evangeli, encara que el seu missatge sigui rebutjat del tot o en part. Visquem-ho amb seny i discerniment (astuts com les serps i transparents com els coloms) i no ens deixem arrossegar pel corrent que porta  a adorar el diner i el guany per damunt de tot, el que porta al consumisme irracional que ens fa oblidar els problemes dels altres que provoca la pobresa de tanta gent i el deteriorament de la naturalesa, creada per Déu...  
Benvolguts/des, Sant Pau ens ha dit que "el do no té comparació amb la caiguda" . Ell va ser perseguit per uns i altres, però mai va perdre la fe en la missió rebuda, fidel i confiant del tot en l'acció redemptora de Crist en la creu, que renovem en cada Eucaristia. Apliquem-nos-ho i no tinguem por, especialment davant de la pandèmia que ens afecta, però siguem prudents i responsables. Fem-nos aquest regal mutu!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.


dijous, de juny 18, 2020

FESTA DEL 69 ANIVERSARI DE LA DEDICACIÓ DEL TEMPLE

Homilia de la missa de la celebració.
DIMECRES 17/06/2020




Benvolguts gns/nes: Avui tinc el goig de presidir i predicar per primera vegada la Missa commemorativa de l’aniversari de la dedicació d’aquest temple al culte diví, a la celebració dels sagraments que nodreixen la vida dels cristians, esdevenint un espai sagrat de trobada de la família de famílies, Església,  convocats per Crist i sota el patronatge de la Sagrada Família.
Va ser un esplèndid dijous 17 de juny de 1951, avui fa 69 anys,  festivitat del Cos i de la Sang de Crist, que el Bisbe Dr. Gregorio Modrego, , rebut pel prior Arxipreste Dr. Castelltort , les autoritats municipals i una gran multitud  que l’esperava entusiasmada, acompanyat per Mn. Joan Fortuny, va presidir el solemne ofici de la dedicació del temple, després d’haver aspergit a dreta i esquerra, els fonaments, les parets exteriors i interiors. La feligresia de la Sagrada Família amb un esforç titànic havia aconseguit tenir-lo apunt per aquest dia. Hi ha una imatge  que m’ha cridat molt l’atenció: la d’en Jaume Vidal, l’últim rellevista que entrà a l’Església amb la torxa encesa a Montserrat.  En aquesta imatge hi veig reflectida les generacions i generacions de cristians que han anat passant-se els uns als altres la torxa de la fe..
Els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració:
Són paraules que el Senyor posa en boca del profeta Isaïes per a fer-nos saber que ningú no serà exclòs del temple. Que Déu ens hi convida a entrar, a participar del seu espai sagrat, per parlar-hi, per a fer oració, per a celebrar la vida que ens regala i per oferir-li el millor de nosaltres mateixos, perquè, com diu el salmista, aquest és el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes.
Vosaltres sou un edifici construït per Déu, ens ha dit Sant Pau a la primera carta als cristians de Corint. Perquè allò que dona força i vitalitat a l’espai sagrat és la presència del Senyor en el seu interior, Jesucrist com la pedra que rebutjaven els constructors i que ara corona l’edifici, del qual n’és alhora el fonament. D’un edifici de pedres vives, que som tots i cadascú de nosaltres, els homes i dones batejats o amb desig de ser-ho, que hem rebut la torxa de la fe, que som  cridats a celebrar-la, a viure-la i a testimoniar-la, dins i fora d’aquest espai dedicat, com a Hospital de campanya, a on tota persona pugui trobar consol, ajut i cura i com a Església en sortida, “cridada a ser sempre la casa oberta del Pare, no pas malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” segons paraules del papa Francesc a EG 49.                                                                        
Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. Jo i el Pare som u.  Així respon Jesús als jueus, a Jerusalem, en la festa de la Dedicació, en el temple, sota el pòrtic de Salomó, quan li diuen: “Si ets el Messies, digueu-ho clar. Jesús parla clar, no només de Paraula, sinó també amb les obres. Si ell no hagués mort i ressuscitat per amor envers nosaltres, i si això no ens ho creguéssim, res del que avui celebrem tindria sentit, i seríem els que faríem més llàstima de tots. Jesús és el Messies, el nostre salvador, que pujant al cel per a seure a la dreta del Pare, ens fa arribar l’Esperit Sant, que hem rebut en el baptisme i que ens engendra dins l’Església com a fills i filles de Déu, pedres vives, constituint-la en sagrament de la salvació de la humanitat i del món, en paraules del CVII.
Benvolguts/des, celebrem agraïts, aquest aniversari, en ple desconfinament, més units que mai entre nosaltres i amb el Senyor, compartint aquest temple, que cap pantalla mai podrà substituir, i disposats a fer-ne sempre un espai d’acollida, de celebració, de comunió i de missió cap enfora. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Foto: Josep Casanovas

Coral de Josep Freixas Vivó


Coral d'en Josep Freixas Vivó interpretat a l'orgue per en Jordi Figueras durant l'ofertori de la missa de la celebració del 69 aniversari de la dedicació del temple de la Sagrada Família de Terrassa. Vídeo: Josep Casanovas

dimecres, de juny 17, 2020

Full dominical 13/14 de juny del 2020





DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 13-14/06/2020



Benvolguts gns/nes:
Avui, que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat més excels i que millor  sacia aquella fam i set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi  convida a tots, l'únic que ens demana  és que tinguem fe en que Ell és veritablement el  pa  viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva  mort i resurrecció, i en fem memòria en cada Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho, com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics   s’exhibien davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança amb el poble d’Israel, a través de Moisés  ha de recordar als israelites  tot el que ha fet per ells, per salvar-los, per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa. Les proves que han tingut de passar, han servit    perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.  Jesús és aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de  comunió i d’amor, i plens del seu Esperit Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som continuadors.
Avui ens hem de tornar a  preguntar quina importància donem a l’Eucaristia?   Som conscients que si volem seguir  Crist, ens cal participar-hi activament i acollir amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal  compartir-hi el que som i el que tenim, per ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat, fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos amb Ell  a seure i menjar a la seva taula i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de solidaritat.
 Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, i demanem-li que com Ell, siguem  solidaris amb aquells que pateixen, i que sovint estan a “Només a dos metres de nosaltres”.

dilluns, de juny 08, 2020

Full Dominical 7 de juny del 2020





DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT



Benvolguts gns/nes: Déu sempre serà més gran del que ens puguem imaginar. I amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat en tenim un bon exemple, perquè celebrem que Déu és un però que es manifesta en tres persones: Déu Pare; Déu Fill,Jesucrist; i Déu Esperit Sant. Déu és amor, és comunió d’amor del Pare amb el Fill i per l’Esperit Sant. I nosaltres, sense que puguem abastar mai del tot aquest misteri, des que hem començat aquesta celebració de l’Eucaristia  l'hem invocat i l'anirem invocant i en molts altres moments de la mateixa (Glòria, Credo, pregària eucarística, benedicció final...). Ho hem fet a la salutació inicial, prenent les paraules que Sant Pau ens adreça a la 2ª carta als corintis: Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Déu Pare, creador de totes les coses visibles i invisibles, creador nostre, des d’un principi ha volgut tenir una relació amorosa amb la humanitat, encetada amb el poble d’Israel. Per això, valent-se de Moisès va fer una aliança i li donà la Llei, els 10 manaments, perquè el poble fos feliç  seguint els seus camins. Però el poble no es va mantenir fidel, i malgrat tot, Déu li sortí a l’encontre per a mostrar-li novament el seu amor,  renovant la seva aliança. També nosaltres fallem i trenquem la comunió amb  Déu amb les nostres contínues infidelitats, però Ell  comprèn la nostra debilitat i restableix una i altra vegada la relació amb nosaltres, si ens penedim i li demanem perdó. Per això li hem d’estar agraïts i  hem d’acollir amb goig les paraules que ens adreça Sant Pau: Estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jesús mateix, a l’Evangeli, ens en dona les raons, fent una preciosa catequesi  a Nicodem. Jesús, és el Fill i el rostre de Déu Pare, que ha volgut fer-se home com nosaltres, compartir la nostra condició, les nostres alegries i les nostres tristors, tot, a excepció del pecat i del mal. I justament per vèncer el mal, el pecat i la mort, que ens esclavitza, Ell, que viurà fent el bé, es deixarà matar a la Creu, donant la vida per nosaltres per salvar-nos amb la seva resurrecció. Déu, a través del seu Fill Jesús, ens proposa que creguem en la seva Paraula, en la seva persona, però no ens ho imposa. Cadascú de nosaltres tenim la llibertat de creure-hi i seguir-lo o bé de rebutjar-lo. Aquesta és la nostra   responsabilitat: Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Precisament perquè som dèbils i manipulables, Déu Pare després que Jesucrist el seu Fill, pugés al cel per seure a la seva dreta, ens ha enviat el seu Esperit Sant, perquè puguem seguir les petjades del seu Fill, camí, veritat i  vida. L’hem rebut en el baptisme, i ens dóna la mateixa llibertat d’acollir els seus dons al nostre cor, perquè esdevinguem testimonis de l’amor i la misericòrdia de Déu u i tri, i donem bons fruits  allà on siguem, especialment ara que anirem retornant prudentment a la nova normalitat després del confinament pandèmic que hem patit.
Benvolguts/des, amb Maria al cor de l’Església, en aquest jornada de pregària per la vida contemplativa, tinguem fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant,  i alimentats amb el seu cos eucarístic, donem-ne testimoni, amb les nostres obres de cada dia, contents i agraïts.

dimarts, de juny 02, 2020

Full Dominical 31/05/2020




DIUMENGE DE PENTECOSTA 31/05/2020



Benvolguts gns/nes: Amb la festa de la Pentecosta,  celebrem l’aniversari del nostre naixement com Església, perquè amb l’efusió de l’Esperit Sant  sobre els primers deixebles, aquests perdran la por a donar testimoni de Jesús ressuscitat i constituiran la primera comunitat cristiana, el Nou Poble de Déu. Hem escoltat com la Paraula de Déu, narra aquest esdeveniment en dos moments diferents de la vida dels apòstols.  D’una banda, l’Evangeli de St. Joan ens diu que Jesús Ressuscitat envià el seu Esperit el mateix dia de Pasqua. De l’altra, el Llibre dels Fets dels Apòstols, ho associa a la festa jueva de les Setmanes o Pentecosta, dels cinquanta dies després de Pasqua.
Sigui com sigui, ambdós textos presenten  un únic esdeveniment, amb dos moments i accents distints però complementaris: A la Pasqua s’assenyala el triomf de Jesús sobre la mort, és la seva “hora”; mentre que en la Pentecosta es remarca que Jesús mateix infon la seva força sobre els deixebles. Conclusió: L’Esperit Sant està present, animant la vida constantment. I avui com ahir, ens hem de preguntar si deixem que l’Esperit Sant fecundi amb els seus dons  el nostre cor i  el cor de les nostres comunitats cristianes, per a que el seu alè renovi la nostra vida.    Més que mai necessitem la saviesa per conèixer i apreciar la bondat i l’amor de Déu; l’enteniment, per a copsar les veritats de la fe, com a font de la nostra vida;  el consell, per a dialogar i animar-nos mútuament a seguir Jesús;  la fortalesa, per mantenir-nos ferms en aquest seguiment, malgrat que anem contra corrent;  la ciència, per discernir  allò que és de Deú i el seu projecte salvador; la pietat, per a redescobrir l’amor i la misericòrdia de Déu; i el temor de Déu, per a  reconèixer amb humilitat que Déu sempre és més gran del que podem imaginar-nos i que ens estima i que espera que l’estimem com un        Pare-Mare.  D’aquesta manera, serem capaços d’obrir més les portes i les finestres del nostre cor, airejar-lo, per acollir aquests dons de l’Esperit. I tal vegada,  podrem trencar la rutina, l’ensopiment, la desesperança, i ens posarem mans a l’obra, personalment i comunitàriament, per a continuar construint entre tots un món millor, aquesta és la veritable acció catòlica, fonamentats en Jesucrist, enfront   la injustícia, l’egoisme i la insolidaritat. Com diu St. Pau: “les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”
Benvolguts gns/nes, en aquesta festa de Pentecosta, que és també el dia de l’Apostolat Seglar, amb el que se’ns recorda que tots som apòstols i missioners allà on siguem, amb qui i com ens relacionem; donem gràcies a Déu pel regal del seu Esperit Sant, i demanem-li que ens guïi,  amb els seus dons, donem bons fruits, testimonis  de  Jesús ressuscitat.