divendres, de maig 29, 2020

(A)TERRA

Els monitors i les monitores de LlarCau (entitat vinculada a l'esplai de la parròquia de la Sagrada Família i al Cau de la parròquia de Sant Pau) han realitzat un projecte per tal de conscienciar i aportar el seu granet de sorra per fer de la Terra un món més sostenible. Han presentat el projecte al Concurs Premi Lluís Carulla i ha sigut un dels tres projectes guanyadors! Us deixem el link per a que pugueu veure el vídeo explicatiu del projecte:



dimarts, de maig 26, 2020

FULL DOMINICAL 24/5/2020


Homilia 24/5/2020


Benvolguts germans i germanes!   
Celebrem la Festa de l’Ascensió del Senyor al cel, on seu a la dreta del Pare, tal i com diem en el Credo que diumenge rere diumenge professem. És la confirmació que l’home Jesús, el crucificat-ressuscitat, és u amb el Pare: és Déu mateix que ha compartit la nostra vida,  i la duu a plenitud. És, doncs, una festa que ens anima a ser allò que Déu vol que siguem, amb esperança, seguint les petjades de Jesucrist, en qui s’uneixen la humanitat i la divinitat.
Hem escoltat el fragment final de l’evangeli segons Sant Mateu. Jesús ens diu: “Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat".
Així doncs, la missió que Jesús encomana als seus deixebles, és a dir, a nosaltres, és molt clara, i confia plenament en que serem capaços de dur-la a terme. Entre d’altres coses, perquè no ens deixa sols, ell coopera amb nosaltres, i sobretot perquè ens dona el defensor, el seu Esperit Sant. Vol que allò que Ell ha començat ho continuem nosaltres, com a Església. No ens podem guardar per a nosaltres la seva bona notícia. Déu ens estima a tots i ens ha donat el seu Fill Jesucrist, la seva Paraula encarnada, la seva vida  i  l’ha ressuscitat per salvar-nos a tots.  Cal que compartim, comuniquem aquesta Bona Noticia, aquest Evangeli amb els altres, perquè tothom pugui escoltar-lo,  encara millor viure’l i  donar-ne testimoni.
Jesús ens ho mana, l’Evangeli ha d’arribar a tots els pobles, a totes les llengües i cultures, perquè no es patrimoni exclusiu d’uns pocs, és una proposta universal, adreçada a tots els homes i dones, infants , joves i vells.
Jesús no condemna a ningú. Ell ofereix la seva vida de ressuscitat a tots, a batejats i a no batejats. Però també ofereix  la possibilitat de viure, ja des d’ara, en aquest món, el sabor de la vida eterna en l’Església, seguint-lo molt de prop juntament amb els altres deixebles, especialment amb els més necessitats i desvalguts. Ells són els seus preferits. Avui, que reprenem la celebració de l’Eucaristia amb la participació altra vegada de fidels, donem-li gràcies a Déu, i encomanem-li les persones que han mort com a conseqüència  de la Pandèmia, les seves famílies, moltes no van poder acomiadar-se adequadament, els malalts, els que des dels diferents àmbits han vetllat per la seva i per la nostra salut. I també encomanem als infants que en aquests dies havien de celebrar la seva 1ª comunió. Que se sentin encara més estimats pel bon amic Jesús, a qui rebran sacramentalment el proper mes d’octubre.
Benvolguts germans i germanes: La festa de l’Ascensió ens convida a enlairar la nostra mirada, amb joia, posant el nostre cor en “allò que és de dalt”, i no en “allò que és només de la terra”. Amb Crist Salvador, tota la humanitat puja, ascendeix.   Ell ens acompanya i ens diu:  "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Caminem doncs sense por, donant testimoni del seu amor, amb aquella alegria que mai ningú no ens la prendrà. 
Mn. Joan Lázaro, rector.

diumenge, de maig 24, 2020

DESCONFINANT LA MISSA


Aquí teniu algunes fotos de la missa d'avui de 2/4 d'1, el primer diumenge que es pot celebrar la missa a portes obertes, iniciat el desconfinament. Hi ha assistit 45 fidels, nombre prou considerable, tenint en compte les circumstàncies.
S'han seguit totes les precaucions per tal d'evitar el contagi. Esperem que es pugui tornar a la normalitat de les misses ben aviat.
Volem donar les gràcies a totes les persones que han fet i estan fent que això sigui possible, tant en la preparació com amb la neteja de l’església entre missa i missa.

dimarts, de maig 19, 2020

TORNEM A MISSA

Ahir, dia 18 de maig del 2020, vam poder tornar a celebrar la missa a la nostra parròquia. Es van prendre les mesures de seguretat que va proposar el nostre bisbe, publicades aquí, referents al desconfinament de les misses.
Va ser com les misses de cada dia, unes 12 persones que es van repartir al llarg de l'església per tal d'evitar el contagi.
Esperem que a partir d'ara es pugui anar normalitzant l'assistència al culte religiós, cosa que voldrà dir que es va guanyant la lluita contra la pandèmia que estem vivint. 
En donem les gràcies a Déu!
Esperem poder-nos anar retrobant d'ara en endavant!



diumenge, de maig 17, 2020

HORARIS I PAUTES A SEGUIR


Pautes Desconfinament Misses




Pregària en Família


Full Dominical 17 de maig del 2020



DIUMENGE VI DE PASQUA, 10/05/2020


Lectures:
1a. Lectura
Salm
2a. Lectura
Evangeli

Benvolguts germans i germanes:  
Jesús ens estima sense mesura. Ens ho ha demostrat abastament. Avui ens diu com el podem estimar nosaltres a Ell.
*Si m’estimeu , guardareu els meus manaments.
Guardar on? En el cor. És a dir, que es facin vida en nosaltres. Perquè, justament Jesús encarna i concentra en la seva persona, les recomanacions que Déu volgué donar a la humanitat en la primera aliança, els manaments, i els resumeix en un de fonamental, que Joan anomena el manament nou: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat.

Jesús, que és el nostre primer Defensor, i ens ho demostra donant la vida per nosaltres, entomant el mal, el pecat del món i enfrontant-se cara a cara a la mort per vèncer-la a la creu, amb la seva resurrecció, la seva Pasqua;  es compromet a pregar a Déu Pare que ens dóna un altre defensor,  el seu Esperit Sant, que hem rebut pel baptisme, i que ens convoca ara i aquí, l’Esperit de la veritat. Aquest ens permet convertir-nos dia a dia, i ens dóna la força per a indignar-nos davant el mal i la injustícia, lluitant per a que desapareguin, per apartar-nos de la mentida. 

Com ens diu Sant Pere, si ens deixem guiar per l’Esperit Sant, serem capaços de donar raó de la nostra esperança, sense por, encara que això ens comporti problemes, incomprensions i maltractes, més en uns moments en que  manifestar-se creient, cristià, membre de l’Església és anar contra corrent No tinguem por. Déu no ens deixa orfes i està amb nosaltres, gràcies a Jesús i a   la força del seu Esperit.

Com hem escoltat en la primera lectura, l'apòstol Felip baixà a Samaria, poble mal vist pels jueus, per a predicar Jesús el Messies,  el van acollir i van creure en ell, veient com en el seu nom  curava a persones malaltes, invàlides i paralítiques,  i van rebre l'Esperit Sant gràcies al baptisme que els van conferir els apòstols Pere i Joan. Això ens fa veure que ningú està exclòs de l'amor de Déu, especialment  les persones que pateixen, les persones malaltes, un fet que avui s'adiu amb el dia de la Pasqua del Malalt, i que ens fa tenir un record molt especial envers les persones que encara pateixen la malaltia del Coronavirus. 

Jesús, tal i com ho va fer  mentre va ser entre nosaltres com a home, vol  acompanyar-los ben de prop en la lluita contra la malaltia, ajudant-los a afrontar  el dolor i el sofriment, donant-los la seva força, el seu alè i el seu amor.  Com en deia Sant Pere fa uns diumenges, Jesús, amb les seves ferides a la creu, ens curava. Morint a la creu i ressuscitant, aquestes ferides es converteixen en el signe de la nostra redempció, del perdó i de la reconciliació amb el Pare.

Benvolguts/des, demanem-li al Senyor, que, guiats també  pel seu Esperit Sant, sapiguem estimar-lo cada dia més, guardant el seus manaments, estimant les persones que ens envolten, cercant la pau, el perdó i la justícia; especialment a les  que es troben mancades de salut, a favor de les quals, com a comunitat hem de mostrar sobretot els mateixos sentiments que Crist.

diumenge, de maig 10, 2020

NOTA DEL BISBAT DE TERRASSA

CONTINUEM EN LA FASE O
El dimecres 29 d’abril la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola va fer    arribar un conjunt de mesures a tenir en compte en les fases 1 i 2 del desconfinament progressiu que anuncià el  govern espanyol.                             Posteriorment, el dijous 30 d’abril el Sr. Bisbe va fer arribar una carta acompanyant aquestes indicacions, que, d’altra banda, s’han tractat en les reunions del Consell de Govern i amb els     Arxiprestes, en el ben entès que començarien a aplicar-se en la fase 1 decretada pel govern i prevista inicialment pel dia 11 de maig.
       Tenint en compte que el territori de la nostra diòcesi forma part d’una regió sanitària en la que no s’ha aprovat entrar en la fase 1 encara, les normes previstes a la diòcesi no es poden portar a la pràctica fins que no s’entri en dita  fase.

DIUMENGE V DE PASQUA, 10/05/2020



Benvolguts germans i germanes: Hem de situar l’evangeli d’aquest diumenge V de Pasqua en el context de l’últim sopar, quan Jesús renta els peus dels seus deixebles i els ofereix seguir el seu estil de vida, dient-los: “Us he donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres”.  Situats en aquest context, el que Jesús diu vol donar sentit a un camí que, en aquell moment, costava molt de seguir, perquè hi hauria patiment. Però des de la perspectiva Pasqual, és el camí que porta a la casa del Pare, perquè Jesús ja hi viu, totalment unit a Déu. I ens diu que també nosaltres podrem arribar allà, seguint el “camí” que és ell mateix.


Els deixebles, especialment Tomàs i Felip tenen dubtes: ¿com podran seguir-lo, viure com Ell, quan ja no hi sigui físicament? ¿Com sabran que caminen cap al Pare? Ells ens representen a nosaltres. I a tota comunitat, que, com la de Joan, reflexiona sobre el seguiment de Crist, que li costa assumir un camí que passa pel compromís, pel servei... per la creu. Tot bon deixeble dubta i pregunta al Mestre.


Jesús davant dels dubtes, ens diu que Ell i el Pare són ú: .”Qui em veu a mi, veu el Pare” . Jesús és el Fill que es queda  per sempre a la casa del Pare, entenent-la no com un espai físic, sinó com una relació personal íntima. A Déu no l’hem de buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret, que apareix sotmès a la injustícia, que ha assumit la nostra condició humana, fent la més gran opció d’amor, la de donar la vida per nosaltres. Per això, quan més el coneixem, més ens apropem a Déu: ”Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”

La tasca de conèixer Jesús no s’acaba mai, perquè suposa conèixer la veritat, raó per la qual és important llegir, meditar, pregar l’Evangeli, personalment i comunitàriament, per a contemplar, escoltar, seguir, estimar Jesús en les seves paraules, en els seus gestos i actituds, en la seva tendresa i en el seu compromís en favor dels malalts, dels pobres i dels desvalguts, en la seva comunió amb el Pare. Seguir Jesús és un exercici de confiança  en que la seva mort no ens impedeix seguir-lo, i per tant, de fe en la resurrecció. I confiança en que el servei als altres, especialment als més necessitats, és el veritable camí que porta  a la vida, a la comunió amb el Pare en la que Jesús ja viu del tot.


Sant Pere, a més, ens anima a acostar-nos a  Jesús, el Senyor, perquè “és la pedra viva... que rebutjaven els constructors que ara corona l’edifici” i “s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure” a qui no fa cas de la seva predicació. I ens recomana: Com a pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual...                                                                                    
Benvolguts/des gns/nes, acollim amb confiança la invitació de Jesús a seguir-lo com a camí, veritat i vida,  que porta al Pare, que ens capacita per a carregar la pròpia creu  i ajudar a portar la dels altres, conscients que qui dubte i té dificultats, es també qui posa fe en Jesús, es posa en mans del Pare, i mogut pel seu Esperit Sant, es reconeix cridat a donar-ne testimoni, especialment en aquest temps de confinament, amb paciència, prudència i esperança, com a pedra viva de la seva Església.

dilluns, de maig 04, 2020

diumenge, de maig 03, 2020

DIUMENGE IV DE PASQUA, 03/05/2020



Benvolguts germans i germanes:
Una de les imatges més belles i entranyables a través de les quals podem definir a Jesús nostre Senyor és la d’un Bon Pastor. I aquest diumenge, en la seva controvèrsia amb els fariseus, després d’haver curat un home cec, els diu:Jo sóc la porta És una altra comparació a través de la qual intenta fer-los entendre qui és Ell i a quina missió està cridat. Però tenen el cor endurit i no el comprenen. Jesús parla de la porta per la qual s’entra a la pleta on fan nit les ovelles. Ell és la porta, i el vigilant només l’obra al pastor, no als lladres i bandits. Però Jesús a més  de ser la porta, ens ha dit que és també el bon pastor que camina davant de les ovelles i les duu on trobaran pasturatges abundosos: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.
Jesús és el bon pastor del que ens parla el salm, amb el que no ens manca res. Però els seus contemporanis  s’havien fet una imatge de Messies molt diferent. Havia de ser un pastor guerrer capaç d’alliberar-los dels romans. Els qui segueixen Jesús, les seves ovelles, són els qui el reconeixen com l’enviat de Déu: Les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom... i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu” .                                                               Hi ha una relació personal, d’estimació i bon tracte. Cada ovella se sent estimada pel pastor, i per això hi confien. Podem preguntar-nos sobre el nostre seguiment de Jesús: Hi confiem fins el punt de dir sense por: “El Senyor és el meu Pastor, encara que vagin maldades, especialment en aquests dies de confinament? Em sento estimat per Ell, em crec que coneix el meu nom i em crida? Sóc capaç d’afrontar el menyspreu que els “savis i entesos” dels nostres temps manifesten de vegades sobre els creients?.
“Les seves ferides ens curaven”  ens ha dit Sant Pere a la segona lectura. Els dirigents del poble no podien entendre que el Messies fos el servent sofrent anunciat per Isaïes, com tampoc concorda amb les expectatives de molta gent del nostre temps. Aquell petit ramat de cristians enmig d’una societat  majoritàriament pagana, ofereix l’exemple de Crist, el Bon Pastor com a fonament de la nova identitat que els cristians ofereixen al món: també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades...ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces... A la Creu ell portà en el seu cos les nostres culpes... les seves ferides ens curaven
Quin contrast amb el que es pregona en molts àmbits de la societat actual: No et deixis trepitjar, ningú no ha de morir per ningú; aquest és el teu problema; tens dret a ser feliç a qualsevol preu, ni que sigui oblidant o passant per damunt dels altres. Per això la manera de ser i de fer de Crist, el bon pastor, que viu, mor i ressuscita pels altres, com a prova de l’amor de Déu, posa nerviosa a molta gent. No és fàcil seguir a un Messies sofrent i perdedor als ulls humans.
Benvolguts gns/nes, no tinguem por, deixem-nos guiar per qui ens coneix pel nostre nom i ens estima entranyablement, especialment en aquests moments de confinament pandèmic: Crist, el bon pastor. Ell,  que és la porta que ens obra  cap a la vida per sempre, perquè abans ha donat la seva a la creu, vencent el mal, el pecat i la mort amb la resurrecció, la Pasqua, perquè tinguem vida en abundància; i ens anima també  a donar-ne testimoni.

divendres, de maig 01, 2020