dimecres, de setembre 29, 2021
DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY 25-26/09/21
Déu és molt maco! Com deia Mn. Cima (ACS). Fixeu-vos, avui la seva Paraula ens mostra com té les portes obertes a tothom que l'aculli amb fe i que en el seu nom posi al servei dels altres el millor d'un mateix. Déu coneix el cor de les persones i ofereix els seus dons i la seva gràcia a qui vol i com vol. La seva mirada és ampla, acollidora, i no fa diferències ni exclou ningú que vulgui rebre'l. Això ho va poder constatar Josué, ajudant de Moisès, quan pretenia que Moisès prohibís profetitzar els ancians Eldad i Medad que no s'havien presentat davant el tabernacle, com els altres setanta, a la qual cosa, Moisès respongué: ¿Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!. Jesús, amb la mateixa disposició que Déu Pare, ha de corregir a Joan, quan li diu que ha volgut prohibir a un que no era dels qui anaven amb ells de treure dimonis, valent-se del seu nom, dient-li: Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. I a nosaltres, i a les nostres comunitats, no ens passa com a Josué i a Joan, que de vegades fem vores a aquells que no són de la nostra corda, perquè pensen, celebren, preguen i actuen de manera diferent? Convé que ho revisem: som prou oberts i acollidors? busquem punts de trobada?... o tendim a una actitud de replegament i/o de confrontació?.
La resposta de Jesús ens fa veure que a l'Església hi ha lloc per a tothom. Ell ens exhorta a que amb la nostra manera de ser i de fer duguem al món i a la vida la Paraula de Déu, sense escandalitzar ningú ni allunyar-lo d'Ell, especialment als més petits. Per tant, tots hem de vetllar per oferir un testimoni creïble de la nostra fe, que mostri el rostre amorós de Déu. Les nostres obres han de correspondre's amb la nostra fe, apostant per la justícia, la misericòrdia i la pau de Crist. De manera que si hi ha alguna cosa que ens n'allunya i pequem, hem de ser capaços de prescindir-ne per reprendre el camí seguint les petjades de Jesús. Hem de ser llevat i caldrà que preguem per a no caure en les temptacions que ens aparten de Déu i dels altres, tal i com ens alerta Sant Jaume, especialment les temptacions de l'egoisme i l'egocentrisme; és a dir, pensar només en el nostre benestar, en guanyar diners i acumular béns materials, oblidant als germans que pateixen. Jesús ens diu que l'home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de la boca de Déu.
Benvolguts
gns/nes: Lloem el Senyor i reconeguem
com el salmista que els seus preceptes omplen el cor de goig.., l'ànima hi descansa, i
demanem-li amb fe que l'orgull i l'egoisme no s'apoderin de nosaltres, que
aquesta Eucaristia ens refermi en la voluntat de celebrar i viure la fe amb
alegria en comunió fraterna, com a membres de l'Església de Crist, que compte
amb tothom per a continuar la seva obra
salvadora.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de setembre 28, 2021
dilluns, de setembre 20, 2021
DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY 18-19/09/2021
- 1a. Lectura: Sv2,12.17-20
- Salm 53
- 2a. Lectura: Jm 3,16-4,3
- Evangeli: Mc 9,30-37.Mare de Déu de Vallibana
Benvolguts gns./nes: Una salutació molt especial als amics de l’Associació Cultural El Maestrat Terrassa, formada per tants morellans vinguts d’aquelles terres, cercant nous horitzons en la Terrassa tèxtil de fa cent anys, i ara integrada també pels seus successors; associació vinculada especialment amb la nostra Parròquia, gràcies a que el 23 d’agost de 1953, en una celebració presidida pel Bisbe de Solsona Mons. Enrique Vicente Tarancón, sent rector Mn Joan Fortuny, de qui era bon amic, fou entronitzada en un altar de la Cripta, la imatge de la Verge Maria de Vallivana, patrona de Morella, imatge que avui podem contemplar a l’altar major.
Si algú ens preguntés quina és l’actitud bàsica que ha de caracteritzar a un deixeble de Jesús, què respondríem? La resposta la trobem a l’evangeli d’avui: el SERVEI. Ell que és Déu encarnat, es despulla de la seva condició divina i abraça la nostra naturalesa humana per mostrar-nos el camí, sense que Déu Pare li estalvií el patiment, el dolor, ni la creu. Jesús, vol instruir als seus deixebles, preparar-nos per aquest anunci, fonament de la nostra fe. És la segona vegada que ho fa a l’evangeli: "El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies". Però els deixebles no l'entenen, i els preocupen altres coses, mundanes. D'aquí que Jesús els pregunti: Que discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Altra vegada han caigut en la temptació de voler ser els primers, els més importants, els primers a ser servits, honorats i lloats. No passa això també avui entre nosaltres? D'aquí neixen les gelosies i les rivalitats, la pertorbació i les maldats de tota mena, a les que fa referència Sant Jaume. Quelcom que el llibre de la Saviesa ja ens explica que succeïa, quan davant el comportament del just, de l'humil, del servidor, els malvats deien:...Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo..., i condemnem-lo a una mort vergonyosa. No és el que li passa a Jesús, tal com ell mateix anticipa als deixebles, i a tantes persones que s'han mantingut fermes en favor de la justícia, del bé comú, de la solidaritat amb els més desvalguts?
Prenem nota de quines són les lliçons que Jesús ens dona amb l'autoritat del seu exemple: 1ª)Si algú vol ser el primer, ha ser el darrer i el servidor de tots. Estaria bé que aquest fos el nostre capteniment, i fos especialment el d'aquells que tenen a les seves mans la responsabilitat de governar o dirigir els destins d'una família, d'una comunitat parroquial, d'una empresa, d'un poble, d'un país...? Som cridats doncs, a viure en actitud de servei, que aquesta esdevingui la nostra senya d'identitat i la mostra d'una saviesa interior que té com a font el mateix Jesús i la força del seu Esperit Sant, saviesa que en paraules de sant Jaume, és plena de bons fruits, imparcial i sincera, entre els quals “la justícia que neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau”
Benvolguts gns./gnes: Jesús ens dona una 2ª) lliçó quan abraça aquell infant, el més petit dels éssers humans, símbol de les persones febles, indefenses, i ens mana acollir-les com a Ell mateix. Demanem, amb la intercessió de Maria, sota l’advocació de Vallivana, que aquesta sigui la nostra manera d’actuar com Església, com a deixebles de Crist: acollir i servir als altres amb amor. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de setembre 13, 2021
DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY 11-12/09/2021
Benvolguts gns/nes: Quan ens trobem per primera vegada amb una persona, normalment necessitem una mica de temps per fer-li confiança, ens fixem en com parla, com actua, com es relaciona, i també si allò que diu i allò que fa concorda, si és coherent, si diu la veritat, si és humil o fatxenda etc... Quan Jesús va sortir a l'encontre d'aquells pescadors de Galilea, i els va convidar a deixar-ho tot i a ser pescadors d'homes, l'evangeli ens diu que ho deixaren tot i el seguiren. Jesús no vol enganyar a ningú, vol que els seus deixebles el coneguin a fons i comprenguin quina és la seva missió. Per això, passat un cert temps, de camí cap a Cesarea de Felip, aprofita per preguntar-los: *¿Qui diuen la gent, que soc?. i la resposta evidencia que la gent encara no el coneix prou. Però, ara vol saber que hi diuen ells, que han estat a prop seu, l'han escoltat a cau d'orella i l'han vist obrar: I vosaltres, ¡qui dieu que soc? La resposta de Pere és la més encertada: "Vós sou el Messies", però no entén el que això significa veritablement, i se sorprèn quan Jesús comença a instruir-los, amb tota claredat, anunciant-los que: El Fill de l'home ha de patir molt, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà. És el que amb altres paraules, havia anunciat el profeta Isaïes amb la figura del servent sofrent, perseguit i menyspreat a causa de la paraula que ha d'escoltar i d'anunciar al poble de Déu desanimat; que es manté ferm, perquè el Senyor Déu l'ajuda: per això no es dona per vençut; per això para com una roca la cara i sap que no quedarà avergonyit...Déu , el Senyor, el defensa: ¿qui el podrà condemnar?. Pere, malgrat haver vist com actuava Jesús, pensava que seria un Messies triomfador, capaç d'imposar la seva força als opressors, digne d'honors i glòries humanes. Jesús l'ha de corregir severament: Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes. I nosaltres, que pel baptisme, hem rebut l'Esperit Sant, el do de la fe i ens alimentem de la seva paraula i del seu cos: Qui diem que és Jesús? En quin Messies creiem? Com es nota en la nostra vida? Estem disposats personalment i comunitàriament, com Església, a seguir el seu camí d'amor, de servei, de donació i també de sofriment i menyspreu humà? Perquè la fe no la podem viure només interiorment i en la intimitat; sense que es noti en la nostra manera de ser i de fer. Ens diu Sant Jaume: si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tinguem clar, però, que el cristià no és masoquista que s’acontenta amb perdre la vida per causa de Jesús i de l’Evangeli; sap que, perdent-la, la salvarà, i aquest objectiu final justifica el sofriment present.
Benvolguts gns/nes: Agraïm el do de la fe en Jesús que hem rebut, i en conseqüència esforcem-nos per continuar caminant entre els qui viuen a la seva presència, amb obres, carregant la nostra creu, units a la de Crist, que ens diu: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimecres, de setembre 08, 2021
dilluns, de setembre 06, 2021
DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 04-05/09/2021
Benvolguts gns/nes:
Quan vam rebre el baptisme, el sacerdot va reproduir els mateixos gestos i paraules de Jesús, tocant-nos les orelles i la boca amb el dit colze i dient aquestes paraules: "Jesús va fer que els sords hi poguessin sentir i els muts poguessin parlar. Que ell et concedeixi de poder escoltar aviat la seva paraula i professar la fe, a lloança i glòria de Déu Pare". Escoltar i parlar, juntament amb veure, són facultats necessàries per viure humanament i cristianament. De vegades, davant el panorama que ens envolta, ens desanimem, pensem que no hi ha res a fer i tenim la temptació de recloure'ns en nosaltres mateixos, és com si restéssim cecs, muts i sords davant la Paraula de Déu, oblidant el do de la fe i la força de l'Esperit Sant que hem rebut pel baptisme. Per això són ben adients les paraules que el profeta Isaïes ens adreça: Sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia....Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig... Els cecs, els sords i els muts d'aquell temps, eren persones marginades de la societat, del nostre món, com avui ho són aquells que fugen dels seus països buscant refugi i són tractats quasi com empestats...I moltes altres persones ben a prop nostre, poden sentir-se excloses pel fet que no tenen treball ni el mínim per viure i han d'acudir als serveis socials i a Càritas, per a poder sobreviure. Quin és el nostre capteniment amb aquestes persones? Els veiem, els escoltem, els parlem, els ajudem com ho faríem amb persones que tenen salut i la vida ben resolta?Sant Jaume ens recorda que si creiem en Jesucrist no hem de comprometre la nostra fe amb diferències entre les persones.. No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus en el Regne que ell ha promès als qui l'estimen. De manera que Déu si fa una opció preferencial, és en favor dels pobres i dels desvalguts. És la manera de ser i de fer de Jesús, el Senyor. Ell ens estima a tots, sense excloure a ningú. Ho hem escoltat avui, quan a terra de pagans, a la Decàpolis, acull aquell sord i mut que li porten perquè li imposi les mans. I amb la paraula Efatà, obre't, i el gest de tocar-li les orelles i la boca, Jesús el cura. No busca l'aplaudiment, sinó la conversió dels cors de les persones amb qui es troba. La seva Paraula i el seu obrar són evangeli, bona notícia també pels pagans, que a diferència dels jueus, reconeixen que tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin". I nosaltres, com acollim Jesús i el seu Evangeli? Fins a quin punt volem escoltar-lo, anunciar-lo i testimoniar-lo? I ara que comencem un nou curs, com podem ajudar personalment i comunitàriament a que altres persones s'apropin o retornin a Jesús i li obrin el cor? Benvolguts/des, fem del nostre testimoni cristià en favor dels pobres, la millor "bona notícia", l'evangeli, que podem oferir, agraïm a Déu tot el bé que de forma anònima, però eficaç, es fa; no deixem mai de fer-ho ni de treballar per a què no restem cecs, sords ni muts davant les necessitats dels nostres germans més desvalguts i siguem cada cop més solidaris amb ells.
Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)