dimarts, de febrer 22, 2022

MISSA DEL VII DIUMENGE DE DURANT L’ANY.19-20/2/2022

 

Benvolguts/des germans i germanes:

Jesús, el nostre germà gran, en paraules de Sant Pau als cristians de Corint és el segon home, l’home que és del cel, però que ha volgut compartir ben de prop la terra, i que és el rostre de la misericòrdia de Déu, i que precisament acaba les seves paraules a l’Evangeli de Lluc, dins l’anomenat “discurs a la plana”, recomanant-nos que siguem compassius com ho és el nostre Pare.

Com a cristians, som convidats a acollir les paraules que Crist no només diu sinó que sobretot viu, per a esforçar-nos a fer-ne també vida, personalment i comunitàriament. Ens hi ajuda el do de la fe en la seva passió, mort i resurrecció i  la força del seu Esperit Sant.

I com es concreta?

Estimeu els vostres enemics

Ens és molt difícil assolir-ho amb les nostres úniques forces.  Fins  i tot suavitzant el terme “enemics”. Però preguntem-nos abans: En tenim? A qui els considerem així? Aquell que és contrari, contra qui sentim o rebem aversió, contra qui cerquem o rebem oposició o dany? O bé incloem als qui no són afins a les nostres idees o no ens cauen bé? Meditem-ho, revisem com s’estableixen les relacions que anem adquirint dia a dia.

Feu bé als qui no us estimen

És una acció positiva, activa i favorable vers aquell que ens voldria fer mal, la qual cosa ens trenca els esquemes, perquè, a més a més, Jesús ens diu la manera concreta de fer-ho: Si algú et pega en una galta, para-li  l’altre. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres.

Estimar els enemics, fer bé als qui no ens estimen , beneir els qui ens maleeixen, pregar per aquells que ens ofenen, és allò que defineix la manera de ser de Jesús i que, per tant, ha de definir també la nostra manera de ser com a deixebles seus, n’és la prova del cotó. 

Un bon exemple el trobem en David, a la primera lectura, quan diu al rei Saül que el perseguia per matar-lo, mogut per l’enveja i l’odi: “Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor”.

Si estimeu els qui us estimen ¿qui us ho ha d’agrair?

Jesús ens mou a viure tot aquest corrent d’estimació per a que cadascú de nosaltres esdevinguem   transformadors del nostre context i contribuïm a fer un món millor, fent present el Regne de Déu a partir de les petites accions quotidianes que siguem capaços de dur a terme, deixant de banda les nostres pors, prejudicis i violències envers els altres, però sobretot envers aquell que ens ha ferit. Això sense ser il·lusos, sabent que certament ens poden fer mal, però malgrat tot esforçar-nos a respondre al mal amb un bé més gran.

Feu als altres allò que voleu que ells us facin

És la Regla d’Or, que ens permetrà canviar la nostra vida i sobretot la nostra relació amb els altres.

Benvolguts/des, adonem-nos que les Paraules que avui hem escoltat són el reflex no només del pensament sinó també de la manera de fer de Jesús. Demanem-li que ens ajudi a avançar en aquest camí i treballar per a que les nostres relacions no s’estableixen per por a les represàlies i rancúnies, sinó que prevalgui l’estimació d’uns amb els altres com a germans i fills del mateix Pare-Mare nostre. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL

 

dilluns, de febrer 14, 2022

MISSA DEL VI DIUMENGE DE DURANT L’ANY. 12-13/02/2022 - MANS UNIDES


Benvolguts/des:

*Volem ser feliços? Què és per nosaltres la felicitat?

Viure en pau, amb alegria, contents de viure, de compartir la nostra vida amb qui ens envolta, agraïts per tot el que rebem cada dia...

* Hem escoltat a la primera lectura al profeta Jeremies que ens deia: “Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua”. Si només ens refiem de les nostres forces, de les nostres capacitats i allunyem el nostre cor de Déu, de nostre Senyor, no ens en sortirem.

*El fonament de la nostra felicitat rau, per tant, a on posem el nostre cor, la nostra confiança:

*Jesús ens ho diu ben clar a l’Evangeli de Lluc: ”Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres” :  La felicitat no rau en la pobresa ni aquesta és un ideal per viure. La felicitat dels pobres prové de que el Regne de Déu els pertany. Però no podem pensar que aleshores no cal fer res per a ells, perquè com que són feliços. No. Pensem que:

*Hi ha pobres, perquè algú els empobreix.

*Hi ha fam, perquè algú els treu el pa.

*Hi ha llàgrimes, perquè altres fan plorar.

*Hi ha exclosos i perseguits, perquè hi ha perseguidors.

Ara bé, la pobresa és una actitud espiritual del cristià en tant que està disponible i es refia de Déu, perquè s’adona que per si mateix no se’n sortirà.

*”Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, vindrà el dia que riureu”

Tenir fam és cercar, tenir fam de Déu, del bé i plorar, suposa no restar indiferent davant la injustícia no passar de tot. Jesús vol que tinguem fam d’Ell i que siguem sensibles al  que ens passa i passa als altres, per a respondre amb solidaritat.

*”Feliços vosaltres  quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom”.

Es el que li va passar a Jesús. Ell donarà la vida por nosaltres. El clavaran a la creu, malgrat que tota la seva vida la dedica a fer el bé, a ajudar als que estan malalts i sofreixen, a anunciar l’amor i el perdó de Déu. Morirà però ressuscitarà, i com ens diu St. Pau en la seva carta als corintis, aquesta és la font de la nostra esperança i de la nostra felicitat..

Podem escollir el camí de Jesús, de la veritable felicitat. Però estiguem alerta. Jesús mateix ens avisa que podem prendre el camí contrari si ens conformem en viure acomodats, prescindint del que els passa als altres, que no tenen ni la meitat del que nosaltres gaudim.

*”Però, ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu”. Serà així, si posem el nostre cor només en el tenir, en acaparar, en mirar-nos al melic i sent indiferents a les necessitats dels altres.

Avui MANS UNIDES. Campanya contra la fam, ens interpel·la novament amb el lema d’enguany La nostra indiferència  els condemna a l’oblit. Ens convida a seguir els passos de Jesús, a compartir amb els més pobres, que passen fam, allò que som i allò que tenim. MANS UNIDES es una entitat de l’Església que es dedica a ajudar als nostres germans d’altres països que ho passen malament. Cada parròquia o arxiprestat ajuda a algun projecte concret per a millorar la seva situació. No es tracta només de donar el peix sinó d’ensenyar a pescar. Aquí en Terrassa el projecto  és ajudar a finançar el projecte de posar en marxa 10 centres educatius a la zona centre de Indore (India), en coordinació amb “Nirmal Jyoti -educational and Charitavle Society”,  que tindrà unes 2000 persones com a beneficiàries directes i 8000 persones més com a beneficiàries indirectes. El cost total del projecte es de 49.266€

Benvolguts/des: La veritable felicitat passa per seguir el camí de Jesús ,i això  demana que siguem HUMILS, RECONEIXE’NS LIMITATS, I QUE EL NECESSITEM PER MILLORAR i alhora comprometre’ns en favor dels qui ho passen malament, els que pateixen fam. Jesús ho va fer i va donar la vida per tots a la Creu, morint i ressuscitant perquè ens estima, per la nostra salvació. I aquí hi ha el fonament de la nostra fe. Sant Pau ens ho diu: si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.

Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.

(Foto: @mirellacuevas)

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

Foto: @mirellacuevas

FULL DOMINICAL 13/02/2022

 

dilluns, de febrer 07, 2022

MISSA DEL V DIUMENGE DE DURANT L’ANY. 5-6/02/2022

El Senyor s’adreça a nosaltres de moltes maneres, i a  tots ens convida a seguir el seu camí, seguint la seva crida, la seva vocació, que, atents hem d’anar descobrint. De vegades fem el sord, o ens assembla que no som dignes, però Déu continua confiant en nosaltres.

Si ens serveix de consol, això mateix li va passar a Isaïes, tal i com hem escoltat a la primera lectura. Tingué una visió del Senyor, i en aquell temps comportava la mort, tal i com ho havia deixat dit Déu a Moisés. D’aquí que Isaïes, espantat, digui “Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs, i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers”. Però lluny de morir, el Senyor, li perdona la culpa i el pecat, purifica els seus llavis amb la brasa de l’altar. Isaïes, aleshores, quan sent la veu de Déu que pregunta Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà,  qui podria portar la seva Paraula al poble d’Israel;  respon sense por: “Aquí em teniu: envieu-m’hi”. La gràcia de Déu ha actuat en el seu cor i se’n refia, sap que el Senyor no li fallarà, perquè Ell ha estat primer en fer-li confiança.

Un altre exemple el trobem en Sant Pau. Qui li havia de dir que de ser perseguidor de l’Església de Déu, passaria a ser apòstol del Crist. Pau reconeix sense embuts que és la gràcia de Déu qui ho ha fet possible.

I finalment a l’Evangeli, trobem a Simó Pere. Està netejant les xarxes, després d’una nit de pesca perduda. De cop i volta, puja Jesús a la seva barca i des d’allà, ensenya a la multitud que espera amb deler escoltar-lo. I per acabar-ho d’adobar, quan ha acabat de parlar, li mana que remi mar endins i que cali les xarxes per a pescar. Qui s’ha cregut que és. Si els professionals de la pesca són ells, Simó i els seus germans. On s’ha vist sortir a pescar a ple dia.  Però se’n refia. I la pesca és abundantíssima. Novament la gràcia de Déu actua i capgira els càlculs humans, perquè per sobre de la raó hi ha hagut la confiança, la fe. Simó Pere s’adona, com Isaïes i com Pau, de la seva petitesa i indignitat i es llença als genolls de Jesús: Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador”. Però Jesús, que és el rostre de la misericòrdia de Déu, lluny de fer-lo fora, l’acull, coneix el seu cor, les seves virtuts i limitacions i el fa un dels seus primers deixebles: No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes”. Igual que Simó s’ha fiat de Jesús i ha calat les xarxes de nou i a ple dia per a pescar, ara Jesús confia en Simó  per a fer-lo participar de la seva missió, ser pescador d’homes. Simó  i el seu germà accepten la crida, la vocació, ho deixen tot i se’n van amb ell. Han trobat allò que donarà sentit a la seva vida.

Avui  el Senyor ens fa confiança i ens convida a tots i cadascun de nosaltres a seguir-lo, sense defallir, com a deixebles seus, com a poble, com a Església, per a viure el seu Evangeli, per a fer present ja ara i aquí el seu Regne, de pau, d’amor, de perdó, de fraternitat, de solidaritat, de justícia. 

Així, doncs, tots, remem mar endins, despullant-nos de les nostres seguretats i prejudicis i fem confiança al mestre, Jesús, calant de nou les nostres xarxes en el mar de la vida, malgrat  la corrupció, la violència  i els pèssims resultats obtinguts  en anteriors pesques. Demanem-li al Senyor que, com Isaïes, sapiguem respondre a la seva invitació , dient-li: “Aquí em teniu, envieu-m’hi”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

MANS UNIDES

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 6/02/22

 

dissabte, de febrer 05, 2022