dimarts, de desembre 29, 2009

Vademecum Parroquial


Cilcant aquí trobareu el vademecum actualitzat amb tots els grups parroquials. Tenim algunes mancances però en conjunt podem estar prou contents i agraïts, a Déu perquè ens permet servir-lo en el servei als germans i als germans que dediquen temps i esforç a construir comunitat.
Trobem a faltar un equip de litúrgia; n’hi havia hagut però fa un parell d’anys que es va dissoldre. No n’estem satisfets, evidentment, i procurarem refer-lo.
També ens manca un servei de pastoral familiar; en deu anys no ens n’hem sortit. Almenys, però sentim la mancança i seguirem intentant-ho. L’empenta que porta la nova Delegació Diocesana de la Família segurament ens hi ajudarà.
El fet que valorem la dedicació de les persones que treballen de cara a l’interior de la parròquia no desmereix gens el respecte i l’agraïment a les persones que treballen en la societat: sindicats, partits, associacions de dinamització de la vida social. Hi ha persones que fan feina en els dos nivells. Els dos àmbits no es contraposen sinó que es complementen; només són dues maneres de treballar pel Regne de Déu.
Esperem que aquesta publicació us sigui útil

diumenge, de desembre 20, 2009

L'ACO avui a la Parròquia



Avui és un dia especial pels membres dels grups de l’ACO. A la nostra parròquia ens hem trobat alguns dels grups del Vallès per celebrar el Nadal junts i dinar plegats. Hem compartit un treball de reflexió a partir del conte de la Sopa de Pedres, la Missa i després la taula.

Els grups de l’ACO (acció catòlica obrera) intentem llegir la nostra vida a la llum de l’Evangeli, seguint els passos de Jesús. El mètode de revisió de vida ens ajuda, i la perspectiva que ens donen els companys del grup també. El consiliari és un recolzament important. Les reunions quinzenals ens estimulen a no oblidar els nostres compromisos i fer-nos conscients de com cal actuar si volem seguir el camí de Jesús.

A la parròquia som dos grups d’adults, formats per un total de 16 persones. Fa més de 20 anys que ens anem reunint, primer com a JOBAC, després com a ACO. Gràcies a la comunitat parroquial per acollir-nos i donar-nos l’escalf d’una llar.

Als nostres companys: Sigueu benvinguts tots els companys de l’ACO a la nostra parròquia.





dijous, de desembre 10, 2009

Homilies I i II diumenge d'Advent



DIUMENGE I D'ADVENT
Jr. 33,14-16 Ps. 24,4-5ab.8-10.14 R/. Ps. 25,1b
1Te. 3,12.4,2
Ps. 84,3 Lc 21,25-28.34-36

1. El sentit del temps d’advent.
L’any litúrgic comença amb la mateixa perspectiva que els textos dels darrers diumenges de l’any passat. L’advent és més que la preparació esperançada del Nadal; és una exhortació a l’Esperança en majúscules, a l’esperança de participar plenament de la salvació en el Regne de Déu plenament realitzat. Per això l’espera de la presència del Crist Jesús només té ple sentit en el marc de l’esperança escatològica. Jesús ve perquè nosaltres puguem assolir la plenitud del Regne.

2. Un nou text apocalíptic.
Jesús, quan anuncia la realització del regnat de Déu, s'expressa d'una manera espectacular per demostrar que Déu és més gran que tot. Quan Déu manifesti el seu poder i la seva majestat amb el retorn del Fill de l’Home, els fidels no serem arrossegats pel mal del món sinó que ens mantindrem ferms i amb el cap ben alt a la presència de Jesús en majestat.

3. Ja estem en la dinàmica del Regne.
Tot això ha començat a succeir, aquesta situació de benaurança ja és present en la realitat, ja hem estat alliberats, perquè aquell que ha de venir ja ha vingut, aquell que ha de salvar ja ha salvat, aquell que ha de jutjar el món ja l'ha jutjat des de la creu i l'ha deixat convicte, aquell que ens ressuscitarà ja ha ressuscitat. Aquell Regne que posseirem ja l'estem posseint. Jesús, amb la seva vinguda a la història, ha posat en marxa el dinamisme del Regne de Déu. De cadascú de nosaltres depèn, amb l'ajuda de la gràcia, que sigui aquest dinamisme allò que impulsa les nostres actituds vitals. Hem de viure com si tot s’hagués d’esdevenir ara mateix, hem de viure descentrats dels interessos egoistes, avançant en la comprensió i l’exercici dels “preceptes” que hem rebut del Senyor.

DIUMENGE II D'ADVENT.

Ba 5,1-9 Ps 125,1-6 R/ Ps 125,3
Fl 1,4-6.8-11
Lc 3,4.6 Lc 3,1-6

Diumenge passat les lectures ens invitaven a posar l’horitzó en la realització del Regne de Déu en l’eternitat. Avui la perspectiva és molt més propera: facilitar el progrés del Regne en la realitat quotidiana, mitjançant la conversió del cor i una conducta coherent amb aquesta conversió.

La veu de Joan, que clama en el desert, ens convida a la conversió que fa possible el testimoni del Crist. I el testimoni és necessari i indefugible. Molts dels nostres germans en la fe veuen el món d'avui com un desert i pensen que no val la pena manifestar el Crist als de l'entorn, però s'equivoquen; des del desert del món tenim el deure missional de convidar els altres a compartir el nostre camí, el camí cap a Jesús. La clau està en la forma de fer-ho. No són temps, els nostres, gaire oberts a discursos doctrinals. És des de l'exemple de la fe robusta i de la conducta coherent que podem fer alguna cosa. Si no ho fem, no valem res.

"Demano (...) que sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist a glòria i lloança de Déu”. Allò que Déu espera de nosaltres és que donem fruits de justícia i de veritat i aquesta és l’única manera d’agrair el do de la salvació. Donar fruits de justícia és obrir una ruta al Senyor, és fer-lo realment present en la història. Aquesta és la nostra missió i aquest és el nostre compromís adquirit en el baptisme. D’una manera natural no hi estem disposats o, tot i estant-hi disposats, ens costa d’esser fidels, per això és Déu qui ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme, com diu Pau. El treball és Déu qui el comença i el duu a terme, però no ho pot fer sense la conformitat de l'home. Conformar-nos a la voluntat de Déu demana conversió del cor.

El profeta Baruc diu el mateix que Pau en versió col•lectiva: "Déu conduirà Israel, ple d'alegria, a la llum de la seva glòria". Sempre és Déu qui es pren la molèstia de sortir a l'encontre del seu poble, però aquest poble s'ha de deixar portar a la glòria de Déu.

Josep Esplugas

diumenge, de novembre 29, 2009

diumenge, de novembre 22, 2009

Les Confirmacions

Avui a la nostra parròquia s'han confimat 17 joves. Ha estat una celebració molt viscuda i compartida.
Moltes felicitats a tots!!!!

Aquí teniu una mostra de la festa.






diumenge, de novembre 15, 2009

El do de l'Esperit Sant


Cada any, i ja en fa uns quants, per la festa de Crist Rei el senyor bisbe confereix el sagrament de la confirmació a un bon nombre d’adolescents grans i a algun altre adult que no l’havia rebut en l’edat jove. Aquest any unes quinze persones rebran el sagrament en el marc de l’eucaristia que presidirà el nostre bisbe el dia 22 de novembre a les 12 del migdia. Pregarem amb ells i per ells (i elles) perquè siguin fidels tota la vida amb l’ajut de la gràcia, al compromís que aquell dia prendran lliurement.

divendres, d’octubre 30, 2009

Tots Sants i dia dels difunts


Ens acostem al final de l’any litúrgic i, per tant a un seguit de diumenges i festes en què l’Església ens proposa reflexionar sobre el futur escatològic. Naturalment futur per a nosaltres, que encara estem en la història. Per a Déu tot és rigorós present.
En primer lloc la solemnitat de tots els sants, després la commemoració dels fidels difunts, després els diumenges de final d’any, que culmina en la festivitat de Crist Rei i amb I diumenge d’advent.
Tots Sants: Aquesta festa pot ser llegida de moltes maneres: pasqua dels sants, pasqua anticipada dels creients, veneració de la multitud de sants anònims, miríades de miríades (Ap 5,11). Acció de gràcies pel do de la santedat ...
Commemoració dels fidels difunts Associada a tots els sants, la celebrem el dia següent. És un dia de reflexió profunda sobre el fet de la mort, un dia de record i de pregària per tots els que ja han acabat el pas per aquest món temporal, un dia en què expressem el nostre afecte pels difunts estimats en el marc de la comunió dels sants.
Lamentablement al llarg del segles una església necròfila en excés ha propiciat que Tots Sants quedés contaminada per la commemoració els difunts de tal manera que perdés el seu tot de resurrecció. Mirem de separar-ho nítidament. Pasqua no és divendres sant, encara que el presuposa.
Per acabar, no ens deixem atraure per l’animalada del Halloween, a nosaltres ens toca la castanyada.

Josep Esplugas

diumenge, d’octubre 25, 2009

Fe cristiana i hedonisme


La societat occidental del segle XXI és marcadament hedonista, immanentista i individualista.
L’hedonisme es defineix com una doctrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer. Així els preceptes ètics són només regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida (Gran Enciclopèdia Catalana). El plaer immediat és, així, el fi últim que persegueix l’acció humana. Excloc els epicuris per als quals el plaer s’identifica amb l’ataràxia o tranquil•litat de l’ànim, és a dir, un plaer a llarg termini.
La nostra societat és bàsicament hedonista. La recerca del benestar, i més del benestar social de manera solidària, és del tot lícit i desitjable, gairebé un deure, des del punt de vista cristià i humanista. El que no és acceptable és la recerca del benestar individual prescindint dels altres o, pitjor, a costa dels altres.
La societat europea i nord-americana del nostre temps ha reaccionat davant del fracàs i dels crims de les ideologies fortes i del record dels crims comesos en nom de Déu al llarg de la història: guerres de religió, persecucions per motius ideològics, camps d’extermini, gúlag, la revolució “cultural?” xinesa. I ha reaccionat refusant tota mena de pensament fort. La majoria ha optat per un hedonisme immediatista més o menys descarat, que consisteix passar-la tan bé com sigui possible, al marge o en contra dels altres, sense cap ombra d’horitzó transcendent. Tot i que cal reconèixer el valor positiu dels humanismes sense Déu.

La fe cristiana i el valor de l’esforç.
Aquest temps de crisis, de sacseig, és un moment oportú per fer força en els valors ètics que, aplicats a la vida, permetin donar un gir positiu a la situació creada per l’adhesió majoritària a l’hedonisme ambiental. Els cristians entenem i proclamem que la plenitud de sentit i la felicitat només es poden obtenir en la donació d’un mateix, malgrat l’esforç que això suposa. L’apòstol Pau diu: “Sempre us he mostrat que convé de treballar ... , recordant les paraules de Jesús quan digué: "Fa més feliç donar que rebre." (Ac 20,35). En el moment que hom entén aquesta màxima ha entès la lògica de Déu.
La reflexió sobre el treball, l’esforç i el servei es freqüent en la Bíblia. He seleccionat quatre que ofereixo a la consideració dels possibles lectors.
a) Un dels autors de Gènesi 1-11 es troba davant d’una realitat incontestable: Sobreviure en un món esquerp és dur. Per què passa això? La resposta la dóna amb un relat mític (Gn 3,17-19): És el càstig merescut pel pecat de l’origen.
b) La creació és un procés inacabat i dinàmic i Déu disposa que els éssers humans vagin perfeccionant-lo. El fet de créixer, multiplicar-se i dominar la Terra (Gn 1,28) és, doncs, fruit de l’esforç dels éssers humans, encara que en un primer moment s’entengui com una punició. “Laborem exercens” de Joan Pau II afirma que l’home, amb el seu treball, ha de contribuir al progrés cultural i moral de la societat i que treball és qualsevol mena d’acció humana que busca aquest fi.
c) Jesús de Natzaret diu que Déu mateix és actiu: “El meu Pare continua treballant i jo també treballo” (Jo 5,17). Jesús posa tot l’esforç en el servei a les persones concretes ajudant-los a donar sentit a l’existència i fent-los el bé. La missió del deixeble és la mateixa que la de Jesús.
d) L’apòstol Pau diu a uns deixebles seus de Tessalònica que pensaven que com que el Regne de Déu arribaria aviat no calia treballar els que “qui no vulgui treballar que no mengi” (2Te 3,10).

Josep Esplugas, arxiprest.
Diari de Terrassa 25 d’abril del 2009

dimecres, d’octubre 14, 2009

Romeria a Montserrat

Imatges de la rebuda del Pare Abat.


<

Homilia Romiatge
Josep Esplugas

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

Gn 2, 18-24 Ps 127 R/cf 5
Hb 2, 9-11
1Jo 4,12 Mc 10,2-16

Comentari de les lectures.

1.La nova llei supera la llei de Moisès.
Jesús no aboleix la llei antiga, sinó que l’assumeix i la supera en tot allò que fa referència al bé de les persones, sobretot de les més dèbils. La llei moral exigent és un dels fruits més preuats de la fe.

2.La santedat de l’amor de la parella humana.
El nostre entorn ha trivialitzat l’amor de parella fins a fer-ne un joc plaent sense res més, ha separat de manera radical l’amor de les relacions de parella, ha deshumanitzat les relacions sexuals i, a continuació i immediatament, ha trivialitzat la vida. Jesús exigeix seriositat i compromís. El fet d’estimar exigeix un esforç de superació constant a causa de la condició humana pecadora i contradictòria. Desitgem per natura estimar i ésser estimats. Imatges de Déu, i essent Déu Amor, som capaços d’estimar, més encara estimar és la font imprescindible de creixement de les persones, l’acció que permet el ple desenvolupament humà. Ho sabem i volem estimar però nosaltres mateixos posem pals a les rodes el nostre creixement quan no dominem les temptacions de la desconfiança, l’abús de l’altre, el menyspreu, l’avarícia en tots els sentits. I això en tota mena de relacions interpersonals, no només en el matrimoni.

3.Què hem de fer?
En primer lloc adonar-nos de la riquesa que significa per a l’ésser humà la capacitat d’estimar. En segon lloc adonar-nos de la nostra pròpia estupidesa quan no la posem en joc. Finalment conrear les virtuts que faciliten la convivència: humilitat, paciència, benignitat, capacitat de diàleg, capacitat de perdonar, esperit de servei, no pas de servilitat. Si hi penseu en trobareu més. Que és molt difícil? I qui ha dit que ha de ser fàcil? Les coses belles són difícils. Estimar és la cosa més bella i, per tant, més difícil. Inabastable per a l’ésser humà, però recordeu que a Déu res no li és impossible. Demanem-li el seu Esperit Sant perquè ens impulsi a estimar i assumim les conseqüències de la nostra petició. Ell orientarà el nostre esforç i el farà créixer, però alguna cosa hi hem de posar nosaltres

4.El Pare és la font de la santedat.
Déu ens estima fins al punt de fer-nos germans del Fill. El sofriment del Fill és expressió de l’amor. El nostre sofriment, no només dolor físic, reforça la redempció i la completa. La nostra missió, com la de Jesús, és assumir el sofriment del món per superar-lo tant com puguem en aquesta vida i conrear l’esperança de l’alliberament definitiu en l’eternitat. Com Jesús.

Coses importants del curs 2009-2010

1.Ell és amb nosaltres cada dia.
Aquest any, el dia 22 de maig, dissabte abans de Pentecosta, celebrem a Terrassa l’Aplec de l’Esperit que té aquest lema: “Amb vosaltres cada dia”. Fem-ne una convicció profunda que animi i doni sentit a tota l’activitat pastoral en el curs que aquests dies comença.

2. 25 anys de catequesi especial.
La catequesi és una activitat privilegiada de l’església, font de riquesa en persona per a qui la rep i també per a qui la transmet “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los i ensenyant-los a Guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. La catequesi “especial” ha de ser especialment estimada pels destinataris. Donem gràcies a Déu per les persones que la fan possible. Ho celebrarem solemnement el dia 6 de febrer.

3. 25 anys de concurs bíblic.
També enguany se celebra el XXV Concurs Bíblic. El darrer any es van avaluar uns seixanta mil treballs. Sí, heu sentit bé: seixanta mil, de totes les diòcesis amb seu a Catalunya. Hi podem aplicar la mateixa cita que als 25 anys de catequesi especial: “Aneu i ensenyeu”. També donem gràcies a Déu per les persones que el fan possible. Ho celebrarem al llarg del curs.

Cloenda.

Ens encomanem a Maria, la mare de Jesús i mare de l’Església. Posem tots els nostres anhels i els nostres sofriments, per què no?, als peus de la mare de Jesús perquè ella ens acompanyi en la singladura del curs 2009-2010.

dilluns, de setembre 21, 2009

Ho vam celebrar i molt!!!

Us posem algunes fotos...
Els que hi vau ser ja sabeu com ens vam sentir, l'ambient que hi va haver... Ens és difícil de poder explicar així breument, fantàstic!!!!
Moltes gràcies, Joan per ser com ets i fer que poguem gaudir de moments tan intensos com els d'ahir!!!




PER MOLTS ANYS!!!!!

dimecres, de setembre 16, 2009

I PUJARÉ A L'ALTAR DE DÉU

El Joan ens ha fet arribar aquest preciós poema que li ha dedicat el Ramon Rius, el poeta de la nostra parròquia. Moltes gràcies Joan i Ramon!!!


Molt estimat Joan. Com m’agradaria acompanyar-te en la teva “Missa Nova” de cinquanta anys de capellà, i cantar la litúrgia amb les companyes i companys del cor de la Sagrada Família! Però no pot ser. Circumstàncies familiars em tenen lluny i, des de Heidelberg, t’envio el meu record afectuós i aquest poema, inspirat en el verset del Salm (no recordo el número) “et introibo ad altare Dei, ad Deum qui letíficat juventutem meam”, amb què abans s’introduïa la missa i ara es resa a l’ofici de les hores. Ens recorda, encara que no ho sembli, que tots caminem cap a la veritable “joventut” de Déu. Accepta la bona voluntat, i una forta abraçada d’enhorabona.

I PUJARÉ A L’ALTAR DE DÉU

Puja a l’altar, Joan,
que avui fa cinquanta anys
que hi puges cada dia.
Puja-hi de pressa,
que l’Amic t’espera,
amb tots els qui t’estimen i t’estimes,
per l’òscul del perdó i l’alegria.

Puja a l’altar, Joan,
i llesca’ns el pa de la Paraula
perquè puguem fer via.
Puja-hi amb peus lleugers,
encara que t’abati la fatiga
de bells amors que es trenquen
en naufragis de procel•losos mars.

Puja a l’altar, Joan,
i fes a Déu l’ofrena
de tots els camps d’espigues.
Puja-hi amb les mans plenes
de tants raïms d’amor que quedi plena
la taula de l’Amic, que Ell mateix
vol fer-se per nosaltres convit d’eucaristia.

Puja a l’altar, Joan,
que Déu és una festa
i a noces ens convida.
Puja-hi prevere del Senyor
i consagra el Pa i el Vi de Vida,
que els fills reclamen l’aliment del Crist,
i a tu t’ha cridat a ser-ne el seu ministre.


Puja a l’altar, Joan,
com si avui fos el primer dia
i torna a beneir-nos.
Puja-hi, a poc a poc, que t’has fet gran,
il•luminat només pel teu somriure
i una música que empleni el teu hivern,
amb el silenci amorós de la nostra companyia.


Ramon Rius

Dossenheim, 15 de setembre del 2009

dissabte, de setembre 05, 2009

Fa 25 anys...

Gràcies a tots els comentaris tan vivencials que heu deixat de tots aquests anys de convivència amb el Joan.

La imatge que teniu aquí sota és de quan va celebrar els 25 anys de capellà. Petits escrits que al cap de 25 anys s'han convertit en l'explicació del transcurs de la vida amb la presència del Joan. És bonic de veure com aquestes petites i senzilles frases que es van escriure ara són textos que transmeten una profunda estimació.

Les altres tres fotos m'ha fet gràcia posar-les. Sí que no reflecteixen la globalitat de la parròquia però sí que s'hi pot veure el tarannà amable i proper del Joan.


Estiu del 1982. Aquesta imatge del Joan amb el puro a la boca ha passat ben bé a la història. Tenia la seva gràcia!


Estiu del 1990. Foto amb la Glòria i l'Anna dos puntals actuals dels joves a la parròquia.

Estiu del 1998. Just abans de marxar, un de tants comiats que deuria fer en aquell moment. Aquesta és la imatge que més m'agrada, envoltat de nens com ell sempre ha volgut fins i tot a l'altar.

Moltes gràcies i MOLTES FELICITATS Joan!!!!!

divendres, d’agost 14, 2009

50 anys de capellà


Aprofito aquesta finestra per comunicar-me amb vosaltres. Segurament que molts em recordeu. Vam viure junts moltes coses, moltes vivències durant els 20 anys que vaig estar amb vosaltres. Ara en fa 11 que sóc a Molins de Rei.

Em fa goig comunicar-vos que el diumenge 20 de setembre d’enguany celebro els 50 anys de capellà a Molins de Rei a les 12.15. M’agradaria que m’acompanyéssiu. Aquest seria el regal més important.

Per això us demano que no em feu cap altre regal. Si algú vol fer un donatiu hi haurà una guardiola. Els diners que es recullin seran per la Càritas parroquial i per uns missioners amics de Barcelona que treballen al Camerun.

Joan Soler

dimecres, de juliol 29, 2009

Bon estiu per a tots!


L’estiu és una bona època per conèixer altres paisatges i altres persones o per retrobar paisatges i persones ja coneguts d’altres anys; una bona època per llegir aquell llibre que tenim pendent; una bona època per cultivar l’amistat i per intensificar les relacions familiars. Aprofitem-lo també per reposar, vull dir per viure sense presses ni tensions. Una miqueta de mandra no fa mal però massa mandra sí.

En l’àmbit de la parròquia el mes de juliol és un moment privilegiat per a les activitats infantils i juvenils. Aquest any l’estada dels joves i adolescents a Lorda per fer servei al santuari i als malalts ha estat, ben segur, una oportunitat privilegiada de creixement personal i grupal. Les colònies per a infants i preadolescents també, en un altre nivell. En ambdós casos queda garantida la vivència de la fe, gràcies a una intensa animació religiosa i a l’oportunitat d’exercir la caritat en el millor sentit de la paraula. Hem d’estar contents per la realitat juvenil d’aquesta casa i agrair al Senyor la riquesa que suposa per a tota la comunitat.

Tanquem el curs donant gràcies a Déu per tota la riquesa de gràcia que ens ha prodigat en el curs que ara conclou i desitjant-nos els uns altres un estiu “ple d’aventures, ple de coneixences!” Fins al setembre, si Déu vol.

dimarts, de juliol 21, 2009

Viatgers Intergal•làctics!!!!!


Durant tres setmanes els nens i nenes de l’Esplai la Llar Sagrada Família han estat acollint un personatge molt especial. Diuen que el seu nom era Cassiopea i que havia arribat a la ciutat perquè la seva nau, per un error tècnic i extraterrestre, havia quedat enganxada al monument de la Dona treballadora.

Què han hagut de fer aquests infants? Bé, la feina principal ha estat fer tornar aquesta senyora tan especial i espacial (que ningú entenia) a la seva constel·lació. Però, no han estat pas sols, diuen que van tenir l’ajuda d’un científic molt polifacètic i extravagant que es feia anomenar Dr. Sky!

Només perquè us en feu una idea del que els va costar fer-la tornar al seu planeta... diuen que van visitar un planeta de Dracs, un de Bruixes, un de Monstres Marins i, fins i tot el magnífic Dr. Sky va participar al Tour de França!!

Així doncs, perquè us en feu una petita idea gràfica us adjuntem un petit vídeo:



Anna Mayans

divendres, de juliol 10, 2009

Homilia-comentari de les lectures de la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau


Comentari ecumènic a Mt. 16,13-19

El text té dues parts ben definides: la confessió de Pere (vv 13-17) i l’encàrrec de les claus (vv 18-19). Després segueix el primer anunci de la passió.

1. La confessió de Pere.
Jesús convida els seus deixebles a mullar-se. Fa temps que van amb ell i ja és hora que es preguntin qui és. Simó Pere, que estimava Jesús, assumeix el rol de portaveu del grup i, precisament, perquè estima Jesús, pot captar la inspiració: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. Pere no ha entès el sentit que Jesús donava al seu messianisme, com demostra la perícopa següent (l’anunci de la passió). La seva confessió no és fruit de cap raciocini sinó del seu amor per Jesús. Precisament perquè la seva adhesió ve del cor és inspirada per Déu. De fet ja va tenir temps d’entendre-ho més endavant, i de quina manera!

2. L’encàrrec de les claus.
Jesús té tota la confiança en aquell que l’estima: Pere. A Mt 18,18 Jesús atorga la seva confiança a tots els deixebles, a tota la comunitat constituïda en assemblea eclesial. La confiança és plena quan el que la rep pot decidir, però no qualsevol cosa, només allò que és coherent amb l’ensenyament de Jesús.

3. El primer anunci de la passió.
Justament després de la confessió de Pere Jesús anuncia als deixebles que el seu messianisme no és imperialista, sinó tota una altra cosa, tan llunyana de les expectatives dels deixebles que aquest no hom poden entendre de cap manera. El messies és el servidor de tots, la manera més humana de viure és el do d’un mateix a l’estil de Jesús: donar la vida, fins a la mort, és guanyar-la; el Regne de Déu és l’antítesi dels poders d’aquest món. El poder de les claus, doncs, prové de l’amor, es basa en la confiança i es manifesta en el servei.

4. Una interpretació difícil.
L’eclesiologia és el camp teològic més controvertit entre les diverses confessions cristianes i, dintre de l’eclesiologia, la qüestió del poder de les claus ocupa un lloc molt destacat, sobretot pel que fa al primat de Pere, és a dir el primat del bisbe de Roma.
El poder de les claus atorgat a Pere, es transmet als seus successors a la seu romana? Gran part de les diverses confessions hi estan d’acord, no cal dir els catòlics, però també els ortodoxos i altres esglésies orientals, fins i tot una part important dels reformats. La qüestió controvertida no és tant el primat per ell mateix sinó la manera d’exercir-lo. Fins i tot en l’interior del catolicisme es manté viva la controvèrsia entre monarquisme i sinodalitat, sense negar en cap cas ni de cap manera el fet del primat. El mateix papa difunt Joan Pau II va demanar als teòlegs que reflexionessin sobre el tema. Cal que aquests i la jerarquia catòlica posin mans a l’obra i també els teòlegs i els responsables de les altres confessions i que els cristians de base els ajudem amb la nostra pregària i els nostres suggeriments. Al cap i a la fi tots, absolutament tots, compartim el poder de les claus (Mt 18,18).

Josep Esplugas.

dilluns, de juliol 06, 2009

DIUMENGE II DE PASQUA


Ac 4,32-35 Ps 117,1-4.16ab-18.22-24 R/ Ps 117,1
1Jo 5,1-6
Jo 20,29

Jo 20,19-31

Jesús, tot i haver ressuscitat i ascendit al cel, no ens ha deixat de la mà. Es fa present de moltes maneres en la nostra realitat. Ara i aquí experimentem la seva presència sacramental en aquesta eucaristia dominical. El fet que Joan situï les dues aparicions successives en diumenge és una manifestació clara que la seva comunitat a finals del segle I considerava el diumenge com un dia especialment significat. Celebrar el diumenge és imprescindible per al cristià. L’eucaristia és aliment de la vida cristiana, afirmació de la fe, experiència de la presència de Jesús-eucaristia, vivència de la fraternitat, pregària de petició, d’acció de gràcies i de lloança, catequesi de la paraula de Déu... Tot això fa que el cristià no pugui prescindir de la celebració dominical. Valorem-la i estimem-la.
La presència de Jesús dóna la pau. “Pau a vosaltres” és la salutació de Jesús en les aparicions. No és casual. És essencial. I amb la pau de Crist, rebem el seu Esperit Sant.
L’Esperit que hem rebut de Jesús ens dóna els seus dons perquè visquem com s’escau a fills de Déu i germans: enteniment, saviesa, ciència, consell, pietat, fortalesa i temor de Déu. Cal que ens decidim a posar-los en joc perquè el nostre món sigui més humà. La fe compromet la vida del fidel en l'amor als altres, també fills de Déu: "La multitud dels creients tenien un sol cor i una sola ànima"; això és: vivien en comunió perfecta i, per això, entre ells no hi havia pobres”.
L’Esperit que hem rebut de Jesús ens porta el perdó, sempre que nosaltres l’acollim i el fem nostre. El perdó i la pau són dos elements imprescindibles per viure la comunió. Sense ingenuïtats. És deure nostre procurar la bona convivència a tots els nivells.
Aprofitem aquest temps de pasqua per crear espais de pau, opinions de pau, gestos de pau i de reconciliació. Com féu Jesús. El deixeble ha d’imitar el mestre. Davant de la realitat violenta i cruel, hem d'estar convençuts que només l'estil de vida de Jesús és l'alternativa. Assumir-la, exigeix el compromís de realitzar-la efectivament.

dimarts, de juny 30, 2009

Una de fotos

Aqui teniu fotos de dues de les últimes celebracions de la nostra comunitat que en vam fer referència a les entrades de l'11 de juny i del 24 de juny, i que ara ens ha fet arribar el Josep Casanovas. Moltes gràcies Josep!!

La Vetlla de Pentecosta




Els petards d'alguns dels nens i no tant nens a la revetlla de Sant Joan que van fer a la Llar de la Cogullada


Aquí un d'atrevit!!!


Les nenes que s'ho pensen una mica més...



Ui, ui, uiii, quina por!!!!!


Encara em cremaran la parròquia...


Nosaltres ja en tenim prou!!!

diumenge, de juny 28, 2009

Horaris d'estiu


HORARIS ATESA PERSONAL

El mes d’agost NO hi ha despatx

Peticions de bateig
Dimecres de 17:30 a 19:00

Tots els altres afers:
Dimarts de 21:00 a 22:00
Divendres de 18:00 a 19:45


Si aquests horaris no us anessin bé o si hi hagués algun afer urgent el mes d’agost, truqueu al 93.788.04.67 i ens posarem d’acord.

Càritas
De dilluns a divendres de 09:00 a 13:00
al carrer Topete, 23; Tel 93.780.87.88

HORARIS MISSES
(Del dia 1 de juliol al dia 19 de detembre del 2009)

Dies feiners, dissabtes i vigílies:
20,15 Cripta (català)
(Si algun dia no hi pot haver missa, es farà celebració de la paraula i comunió)
Diumenges i festes:
10,15 Josefines (Bilingüe)

10,30 Sta Maria de Natzaret (bilingüe)

(11,30 Altar major (castellà))
Aquesta missa no se celebra del 19 de juliol al 13 de setembre, ambdós inclosos. Hi ha missa totalment en castellà a les salesianes el dissabte a les 20, i els diumenges a les 9 a la Santa Creu i a les 20 a Maria Auxiliadora.

12,30 Altar major (català)

21,00 Cripta (català)

Adreces:
Temple parroquial: c/ Faraday, 108
Capella Josefines: c/ Concili Egarenc, 24.
Santa Maria de Natzaret: Pl Agustí Bartra, 5.

dimecres, de juny 24, 2009

La nit de Sant Joan

Que aquest vídeo serveixi per felicitar a tots els Joans i Joanes. És de la primera posta en escena d'aquesta cançó, que segur que a molts ens fa recordar els moments gloriosos del nostre teatre musical. La imatge no és especialment bona però suficient per poder-nos-en fer una idea. Als més joves segurament us semblarà una mica passat però és divertit veure el pas del temps.
Moltes Felicitats!!!!!

dimecres, de juny 17, 2009

Teresa Forcades, una activista amb hàbit




Si cliqueu aquí prodreu trobar el vídeo del programa del 33 “Singulars” on el Jaume Barberà va entrevistar a la Teresa Forcades, monja de Sant Benet, val la pena de veure i escoltar. Ens agrada poder posar el testimoni d’una dona d’Església tan interessant!!

dilluns, de juny 15, 2009

Una societat amb valors és una societat amb futur


Un semestre més, Càritas diocesana us demana ajut i col•laboració per poder dur a terme les accions de promoció de les persones que té programades. El dia en què celebrem i agraïm el do de l’Eucaristia, expressió màxima de l’amor infinit de Déu, Càritas ens recorda que l’amor que Déu ens té ens ha d’impulsar a sortir de nosaltres mateixos per anar a trobar l’altre, com va fer Jesús, per estimar-lo amb el mateix amor. Som gent que tenim fe i sabem que la fe sense obres és morta.

El valor que se’ns proposa per a aquesta campanya és la “participació”. Participar vol dir sortir d’un mateix per abocar-se a la relació interpersonal i facilitar al mateix temps l’exercici de la capacitat de relació de l’altre amb qui em relaciono. Càritas és busca el bé de les persones i, per tant, promou la participació. El que s’hi acosta per demanar ajuda i el que s’hi acosta per ajudar s’enriqueixen mútuament, surten d’ells mateixos a la recerca de la persona de l’altre, participen cadascú de la vida de l’altre i de la vida de tot el cos social. La pobresa tanca i el tancament empobreix; Ajudar a sortir d’aquest cercle infernal és missió de Càritas i de tot cristià.

Fem-ho possible!

dijous, de juny 11, 2009

Us infondré el meu Esperit i recobrareu la vida

DIUMENGE DE PENTECOSTA (vigília)
Vetlla arxiprestal

Ez 37,1-14 Ps 103, 1-2a.24.35c.27-28.29b-3 R/. 30
Rm 8,2-27
Veniu, Esperit Jo. 7,37-39


“Us infondré el meu Esperit i recobrareu la vida”. Ezequiel parlava del poble d’Israel i per al poble d’Israel, aquell poble vençut, exiliat, delmat ... Només Déu pot donar-li nova vida, només Déu pot donar-nos nova vida però nosaltres, la creació nova que profetitza Ezequiel és obra de Déu, no pot ser de cap altra manera, nosaltres, però, hem de posar-hi els ossos. L’Esperit ha estat infós, Déu ho ha renovat tot i ho ha revestit tot d’eternitat. Aquest revestiment abastarà a tot aquell que l’acollirà de manera explícita (aquests som nosaltres) o de manera implícita.

Gràcies a aquest Esperit que Déu ens ha donat i nosaltres hem acollit, podem recollir el repte de l’apòstol Pau: “...ens toca viure ferms en l’esperança”. En un món sempre difícil, carregat de violència, d’afany de poder i de riquesa, de menyspreu per la vida natural i per la vida de l’eternitat, els creients cristians som dones i homes afermats en la roca del Crist, ben soldats pel foc de l’Esperit. Una esperança que hem de viure i proclamar en el diàleg amb el món i l’exercici de la caritat. Nosaltres posseïm l’Esperit de fills, a la manera de Jesús, però esperem la consolidació de la filiació per obra del mateix Esperit, mentre vivim els gemecs i dolors del món i precisament perquè vivim els gemecs i dolors del món.

“Naixeran rius d’aigua viva de l’interior del qui creu en mi”. L’aigua viva es difon per la llera de l’amor i l’anunci de la bona nova. Però els rius no poden dur aigua si no en reben de les fonts, i la font és l’Esperit Sant que Déu dóna a mans plenes a l’Església i fins i tot fora de l’Església.

Les nostres parròquies han de ser la font d’aigua fresca en el bell mig dels nostres barris i els nostres pobles. Lloc de trobada festiva i agraïda de tots els creients en Jesucrist, perquè tots i tenim cabuda des de la diversitat d’adscripcions polítiques, de tarannàs pastorals, lloc de referència amable i acollidor de tothom que s’interessi per Jesús, pels que vénen cada dia, o cada setmana, o un cop l’any o tres o quatre vegades a la vida, lloc il•luminat per l’amor de Déu reflectit en les persona de cada una de les comunitats. No siguem morruts i displicents, ni tampoc beneitons; siguem gent ferma en les conviccions i homes i dones de bon tracte.
Bona Pasqua de l’Esperit a totes les parròquies i comunitats de Matadepera, de Terrasa, d’Ullastrell i de Viladecavalls.

Josep Esplugas

dilluns, de juny 01, 2009

Recomanacions als lectors


De tant en tant és bo revisar les coses que fem per millorar-les, sobretot per eliminar vicis que no ens sembla que ho són.

Els lectors han d'asseure’s tan a prop com sigui possible de l’ambó.

Han de dirigir-se a l’ambó després que l’anterior lector hagi arribat al seu seient i el monitor hagi acabat la monició, si n´hi ha.

Abans de començar a proclamar la Paraula han situar-se el micro a l’alçada de la boca.

No cal dir que s’ha de forçar la veu una mica, sense cridar, és clar.

Finalment per marxar de l’ambó han d’esperar que els fidels responguin “Us lloem, Senyor” o cantin la resposta al salm o el celebrant faci la pregària conclusiva de l’oració dels fidels. Mai no ha de donar la sensació que fugen esperitats.

dimecres, de maig 27, 2009

Festa de l’arbre de maig


Com cada any es va celebrar el passat dia 3 de maig la tradicional festa de l’arbre de maig, amb la ballada dels gegants dins de l’església i la distribució dels panets al finalitzar l’eucaristia.
La festa, com sempre, va ser molt concorreguda tant a dins de l’Església com al carrer. Felicitem als organitzadors d’aquesta festa que ens ajuda a sentir-nos membres d’una comunitat viva.

Les fotos són del ball dels bastoners de Terrassa durant la cercavila que es va fer pel barri de Ca n'Aurell.