dimarts, de setembre 15, 2020

diumenge, de setembre 13, 2020

Catequesi

El Leo ens explica que ja estan obertes les inscripcions a la catequesi infantil.

dilluns, de setembre 07, 2020

FULL DOMINICAL - 6 SETEMBRE 2020







DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 05-06/09/2020

Benvolguts gns/gnes: Quina és la sintonia que avui trobem darrera la Paraula de Déu que hem escoltat? Que Déu ens estima i vol el millor per la humanitat, i per tant, mai es desentendrà de nosaltres. Sap que no som perfectes, i que ens costa reconèixer els nostres errors.  Per això, des d’un bon principi Déu vetlla pel poble escollit d’Israel, signe de la humanitat, a fi que no s’aparti del bon camí que li traça. 

Es val, entre d’altres, de profetes com Ezequiel: ”Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel...  Si  jo amenaço a un pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Així exerceix el que avui anomenem “la correcció fraterna”,  que cerca amb amor el bé del germà i alliberar-lo, sense humiliar-lo, del mal i del pecat. Jesús a l’Evangeli ens posa davant la mateixa tessitura i ens ofereix uns mitjans per a exercir-la en el si de la comunitat. Si un germà peca, no podem quedar indiferents, com si sentíssim ploure. Hem d’intentar fer alguna cosa. Ens proposa tot un procés que passa pel diàleg personal amb l’altre, amb sinceritat, paciència i discreció. Si en fa cas, ben segur que es refarà el lligam amb la comunitat. Aquell comprendrà que tot ha estat pel seu propi bé.  Però, si no en fa cas,  aleshores hauran d’intervenir  dos o tres testimonis,  perquè s’adoni que el seu error és manifest per a més persones; i si, encara, persisteix en el seu pecat, caldrà parlar-ne amb la comunitat reunida, perquè comprengui que la seva actitud afecta a tothom. Si tampoc s’esmena, ell mateix s’haurà exclòs de la comunitat. En tot cas,  la correcció fraterna s'ha d’exercir cercant la comunió i des del propi testimoni. I cal que també siguem conscients que no és el mateix un error que una opció diferent, com no és el mateix la condemna que la correcció, o la imposició que el diàleg. 

Jesús ens diu que al costat de la correcció fraterna personal i comunitària, hi ha un altre element fonamental per la vida de la comunitat, la pregària compartida de petició al Pare, feta en el seu nom  P.e: a l’Eucaristia: si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del Cel els la concedirà, perquè on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.. Així podrem demanar perquè uns i altres acceptem i exercim adequadament  la correcció fraterna en el si de la comunitat.

I per què  en el si de la comunitat?  Jesús ens respon: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, de manera que farà créixer la nostra comunió amb Déu.  I allò que ho pot lligar millor és l’amor. Sant Pau ens diu que: Tots els manaments es troben en aquest: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei. 

Benvolguts/des: Tot començant un nou curs, sentim-nos membres actius de la comunitat, treballem per fer-ne un espai de comunió, de perdó i de conversió, fidel a l’Evangeli, esforçant-nos per acollir, exercir i rebre la correcció fraternalment, per construir junts un món millor, i que comença dins i al voltant nostre.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector. 

divendres, de setembre 04, 2020

REFLEXIÓ SOBRE LA PANDÈMIA MUNDIAL

 En la salut o en la malaltia, la vida com un regal


Catalunya Religió ha publicat avui, en el seu apartat d'opinió, l'homilia predicada ahir a la Missa Conventual de Montserrat, pel monjo Sergi d'Assís Gelpí.  

La trobareu clicant a la icona que teniu a continuació.  



 


dijous, de setembre 03, 2020

NOUS NOMENAMENTS

 

Benvolguts/des: Amb gran goig us comunico que el Sr. Bisbe, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ha tingut a bé destinar  Mn. Josep Esplugas a la Parròquia de la Sagrada Família, com a col·laborador en les celebracions i en la pastoral parroquials,  bo i vetllant que la seva salut li ho permeti. També avui s'ha fet públic el nomenament del nostre seminarista Joan Hernández com adjunt a l'equip de formació del Seminari Diocesà de Terrassa, en el ben entès que continuarà la seva etapa pastoral en la nostra Parròquia, amb tot el que ja venia fent  i el que la pastoral depari de nou. Donem-ne gràcies a Déu i encomanem-los en la pregària.  
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
(Foto de l'Advent del 2019)

dimecres, de setembre 02, 2020

FULL DOMINICAL 30 D'AGOST DEL 2020

 







DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 29-30/08/2020

Benvolguts/des:

Crec que a tots ens fa ve el testimoni de persones que amb la seva vida ens demostren que són honrades, en el sentit de que allò que diuen i viuen els surt del cor, que no enganyen ni volen aparentar el que no són, que reconeixen sense embuts les seves mancances i saben demanar perdó i perdonar, exercir i rebre  la correcció fraterna. Diria que es tracta d’un valor i una virtut que va més enllà de l’honestedat, això és, limitar-se el mer compliment del que està prescrit per les lleis.

Pels cristians, Jesús és la referència fonamental, el camí, la veritat i la vida, i ens demana que l’acollim i el seguim honradament, confiant plenament que és el Fill del Déu viu, el Messies, que ha vingut a complir la voluntat del Pare, que no és la nostra. Aquesta és una de les primeres preguntes que ens hem de fer, com a deixebles seus: Som honrats amb Ell? Ens el creiem des del cor? O bé només intentem ser honestos, complint el que està manat sense encarnar-ho?

Jesús, diumenge passat va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Ha de preparar-los amb pedagogia per el que esdevindrà la seva missió fonamental i ho fa amb honradesa, dient-los: “que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia”.

La persona sàvia (saviesa de la vida), diu, la que no ho és, opina. I Pere, que diumenge passat va encertar a identificar a Jesús com el Messies, el Fill de Déu viu, encara no ha adquirit la saviesa necessària,  i pretén imposar el seu criteri, i opina: de cap manera, Senyor, a vós això no us pot passar!" . També nosaltres podem caure en el parany d’opinar alegrement, sense escoltar i valorar honradament allò que se’ns diu. D’aquí el seriós correctiu que Jesús adreça a Pere: "Fuig d'aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes".                 Ens vol ajudar a reaccionar, a escoltar el que ens diu, per a que no ho prenguem com una mera opinió, sinó que esdevingui una manera de viure honrada i des del cor:  Si  algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi, la  retrobarà”

Ens creiem honradament això? Estem disposats a negar-nos a nosaltres mateixos (ABNEGACIÓ), prendre la pròpia creu i acompanyar-lo, assumint-ne les conseqüències, encara que anem contracorrent i ens compliqui la vida? O ens conformarem en complir honestament el que està prescrit, i ens limitarem només a guardar les aparences, com feien molts dels fariseus i mestres de la llei del temps de Jesús i d'avui?. Pere  anirà fent aquest procés de conversió, gràcies, sobretot, a deixar-se conduir per l’Esperit Sant. L’Esperit que hem rebut també nosaltres  i que ens fa germans de Jesús i fills de Déu, amb qui hem de dialogar, escoltant-lo atentament, deixant-nos seduir, com va fer el profeta Jeremies

Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Cristians de Roma, procurem ser cada dia més honrats per l'amor entranyable que Déu ens té, oferint-li  tot el que som. Això ha de ser el nostre culte veritable  I per tant no ens emmotllem al món present; transformem-nos renovellant la nostra manera  de veure les coses perquè puguem reconèixer quina és la voluntat de Déu:  ESTIMAR COM ELL ENS ESTIMA. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, d’agost 25, 2020

FULL DOMINICAL 23 D'AGOST DEL 2020

 


DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 22-23/08/2020

Benvolguts gns/gnes:

Les preguntes que Jesús adreça  als seus deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres, en ple segle XXI: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?...  I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre temps, tampoc.

L’Església, el poble de Déu, els que pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui té coneixement de Jesús, podrà després ser-ne apòstol. Per això ens cal amarar-nos de Jesús, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta convincent.  I d’aquí en sortirà una pregunta que ens haurem de fer contínuament, profundament arrelada a la fe en Crist: què faria Jesús, davant cada circumstància, dificultat, decisió a prendre, com reaccionaria  davant la pandèmia que ens afecta?

Jesús ha de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida, l’únic Rei a qui hem de servir, servint i estimant als germans, especialment els més necessitats.

Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Jesús, està content que Pere respongui  la seva pregunta amb tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient que això no li ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.   

Com va fer Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies,  confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa i  pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i tancar la porta; Jesús escull  Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li  que li donarà  les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat  de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a  través dels sagraments, especialment el perdó dels pecats.

Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Francesc, als  bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre com Pere a la  pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des d’una pregària i un diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i  no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran.              

Benvolguts/des: Demanem a Déu, Pare-Mare,  que sentint-nos membres de la seva Església, moguts pel  seu Esperit Sant, puguem afirmar com Pere, amb els petits o grans gestos de cada dia, allà on siguem: “Jesús, vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”,  i que així els nostres cors es mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, d’agost 17, 2020

FULL DOMINICAL 16 D'AGOST 2020

 


DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY 15-16/08/2020

Benvolguts gns/gnes.:

Fa bé d'escoltar  que  Déu s’ofereix a tots els pobles, a tots els homes i dones, que tota persona és criatura de Déu i  per aquest sol fet mereix ser respectada i acollida, més enllà dels seus orígens i creences. I, que també ha de poder rebre l’anunci de la fe en un Déu que ens estima. Per tant, si Déu està sempre disponible a acollir tothom en el seu si, qui som nosaltres per excloure o descartar a ningú, sigui d’on sigui. La primera lectura, del profeta Isaïes, escrita en temps del retorn de l’exili del poble d’Israel, ens mostra la invitació a acollir els estrangers que s’han adherit al Senyor, de manera que els exiliats israelites que retornen a la pàtria practiquin el dret i la justícia i obrin les portes als estrangers, en comptes d'excloure'ls. Però, aquesta temptació resta vigent al llarg del temps, també en temps de Jesús, jueu de naixement.  Després de retreure  als fariseus i els mestres de la Llei la seva hipocresia, perquè s’aferren a la lletra morta de la Llei, decideix retirar-se precisament a la terra dels pagans (no jueus), a la regió de Tir  i de Sidó. I allà li surt a l’encontre una dona cananea, pagana, que el reconeix com a Senyor i fill de David, que li demana: compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada. Sorprenentment, Jesús vol posar a prova la fe d’aquesta dona estrangera i la dels seus deixebles. Aquests, indiferents al seu dolor, volen desfer-se d’ella. Jesús , que sap que la seva missió comença al poble escollit d’Israel, però que després ja s’estendrà a tot el món, li respon que: "únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.                  La  dona, lluny de desanimar-se, es prosterna i torna a pregar-li: Senyor, ajudeu-me.  Jesús, escolta la seva pregària, si bé amb un llenguatge dur, però entenedor per la mentalitat d’aquella època, i com a darrera prova, encara li diu : No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.  I la dona, plena de fe, sabent-se dels cadells, així eren anomenats els pagans enfront els jueus, respon admirablement: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.

Jesús, és compassiu i benigne,  i davant la fe d’aquesta dona cananea, obra  la seva gràcia curant la seva filla, mostrant-nos que els destinataris del seu missatge d’amor i salvació i de la compassió de Déu ja no són només els jueus, sinó tota persona que li obra el seu cor amb fe.

Segurament, en aquest temps de pandèmia, i sobretot durant els moments de confinament, hem pogut  revisar la nostra vida i la nostra fe. Hem descobert la fe  i la generositat de tantes persones entregades en bé dels altres. Hem pregat a Déu, perquè ens deslliurés de la pandèmia i ens hem trobat amb un Déu en pandèmia, el Déu de les nits fosques, el Déu d’Isaïes enmig dels sofriments, i hem recordat que no va fer baixar de la creu el seu Fill, malgrat que alguns li ho demanessin per a poder creure-hi. Tant de bo que, tot pleat, ens hagi ajudat a refermar la nostra fe en un Déu que s’identifica amb el patiment humà i que ens diu: “tot allò que fèieu a un d’aquests més petits, m’ho fèieu a mi”.

Benvolguts gns.gnes: Aprenguem d'aquesta dona cananea, perseverem com ella en la pregària i en la fe en Jesucrist, i que la pandèmia que ens afecta esdevingui una ocasió per a purificar ambdues.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, d’agost 11, 2020

FULL DOMINICAL - 9 D'AGOST DEL 2020






DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY 8-9/08/2020

Benvolguts gns/nes:  

La Paraula que hem escoltat, ens confirma que Déu fa camí amb nosaltres, i ens fa costat davant les dificultats,  però a la seva manera, no a la nostra.

Aquesta és l’experiència d’Elies, que fuig de la reina Jezabel que el vol matar, i en la soledat de la muntanya de l’Horeb, dins una cova, Déu se li revela, no pas d’una manera espectacular: forta ventada, terratrèmol o foc; sinó en el so d’un aire suau, que ens recorda la imatge de l’Esperit, signe de la seva acció benèfica, que es manifesta enmig de la vida senzilla i quotidiana. També descobrirem com això també s’ha esdevingut  al llarg de la nostra història personal.

Davant l’obstinació de la humanitat de seguir altres camins que la porten a l’abisme, Déu ha segellat  definitivament la seva aliança amb nosaltres, a través de Jesús, el seu Fill, a fi d’alliberar-nos d’una esclavitud molt pitjor a la d’Egipte: la del mal i del pecat. Jesús, després de mostrar els seus deixebles, que es pot superar la dificultat de la manca d’aliment per a tantes persones, amb el miracle de la multiplicació, obliga als seus deixebles a pujar a la barca i travessar cap a l’altra riba. Ell acomiada a tota la gentada i puja tot sol a la muntanya per a pregar.  Per a trobar-se amb Déu Pare. No es poden superar els entrebancs  sense estar bens plens del Senyor, sentir la seva presència dins nostre, confiant plenament en Ell. Els deixebles, enviats per Jesús a la barca, davant les  onades  i el vent en contra, no avancen, i quan a altes hores de la matinada veuen venir Jesús, caminant sobre l’aigua, en comptes d’alegrar-se, s’esveren i criden de por. Per què? Els manca fe: No tingueu por, que sóc jo”, els diu Jesús. Amb ell no hem de tenir por, sinó fe. Ell ens ajuda a superar les dificultats. Però els deixebles no les tenen totes, tampoc  Pere quan li diu: :”Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús el convida a anar-hi. I Pere, fa els primers passos, però, la força del vent, el fa dubtar, s’oblida que Jesús vetlla per ell, i s’enfonsa. Aleshores crida:”Senyor, salveu-me”. Quina gran pregària, a la que Jesús respon a l’instant, donant-li la mà, mentre li diu: Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Nosaltres hem de reconèixer   com Pere,  que davant les vicissituds de la vida, com la pandèmia actual,  ens cal l’ajut de Déu, a través de la Paraula i la vida de Jesús i la força del seu Esperit Sant. La seva mà sempre està estesa envers nosaltres, ell ens ajuda a avançar i és l’únic que ens manté a flotació i evita el naufragi.. Per això, com els deixebles a la barca, imatge de l'Església, hem de dir-li amb fe: Realment ets el Fill de Déu”.No siguem com els israelites contemporanis de     St. Pau, que malgrat ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per damunt de tot” ,el rebutgen, i això l'entristeix. També nosaltres coneixem situacions de l'Església, del món, de la societat o de les nostres famílies que ens provoquen tristesa i dolor, però que com en St. Pau, ens han d'estimular a continuar el camí, amb Jesús, mantenint sempre manté la mà estesa. Santa Teresa Beneta de la Creu (Edit Stein),  religiosa i màrtir en els camps d’extermini nazi, de qui avui, si no fos diumenge, en celebraríem la festa; i Pere Casaldàliga, religiós claretià, nascut a Balsareny, mort ahir, a l’edat de 92 anys, després de tota una vida entregada al servei i en la defensa dels drets dels més pobres a St. Felix de l’Araguaia (Brasil); són dos bons testimonis de vida, fonamentats en la fe en Crist, que, van donar-se, amb fe i sense por, en favor dels més desvalguts.

Benvolguts/des, tinguem confiança en el Senyor, alimentem-nos de la seva Paraula i del seu cos, i plens de fe, remem en la barca de l'Església, units amb Ell per afrontar i superar en bé de tothom, les dificultats que se’ns presentin, perquè amb Ell tot ho podem!
Joan Làzaro i Padrós, Prevere i Rector.

dimecres, d’agost 05, 2020

FULL DOMINICAL 2 D'AGOST DEL 2020





DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY 01-02/08/2020

1a. Lectura: Is 55,1-3

Salm 144

2a. Lectura: Rm 8,35.37-39

Evangeli: Mt 14,13-21

Benvolguts gns/nes: La persona humana necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos, per a mantenir totes les seves funcions;  i per l’altra, ha d’alimentar el seu interior, perquè entomi la vida amb sentit. I no qualsevol aliment és bo. Seguint amb l’exemple, sabem que pel nostre cos és molt millor la dieta mediterrània que no pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment, per alimentar el nostre interior no tot hi val.

Déu que ens coneix del tot, ens mostra la seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem sentir-nos representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara vivim. Es val del profeta Isaïes, per a recordar-nos, que podem acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte, esdevé l’aliment més nutritiu perquè sacia la nostra fam i  set  més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens falla mai, en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com el salmista, agraïts:  vós ens doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, sacieu de bon grat tots els vivents.  

I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant  la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa.  No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix  la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang. Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts.  Mai no es desentén del patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins,  els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material per retornar a les seves llars. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la multiplicació de la generositat, del servei, de la fe. Tots has estat atesos.

Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment.  Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem aquest estiu  per a meditar-ho i per a fer un pas endavant.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, de juliol 27, 2020

Full Dominical 26 de juliol del 2020





DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY 25-26/07/2020



Benvolguts gns/gnes:
Si Déu avui ens adrecés la mateixa pregunta que  a Salomó: <>  que li demanaríem?  Quines serien les nostres prioritats? Salomó és prou realista i humil per reconèixer les seves mancances davant la missió que se li encomana: ni més ni menys que succeir al seu pare, el rei David.  Davant aquest repte, reconeix que encara és  un jove que no sap conduir la gent.  I per això li demana: Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal.   Tant de bo que tots nosaltres i també  els nostres governants en prenguessin exemple i això fos el primer que demanéssim.
Salomó s’adona de la importància que té governar amb justícia i saviesa: cal saber escoltar, per discernir el bé del mal i jutjar rectament. Ha pres la millor opció, ha trobat el tresor amagat, la perla fina i per això Déu el premia.
Jesús, el Fill de Déu, és el veritable savi, aquell que es manté fidel a la voluntat de Déu.. Ell és la Paraula de Déu, que dóna llum i l’entenen els senzills.
I aquest diumenge, ens ho mostra amb tres noves paràboles sobre el Regne del cel.  Ens el compara amb el cas d’un home que troba un  tresor amagat en un camp; i al d’un comerciant que buscava perles fines, i troba la millor. Ambdós, decidits,  venen tot el que tenen i compren el camp i la perla fina. Prenen, com Salomó, la millor opció. Saben que allò que compren els farà feliços, donarà sentit a les seves vides Déu ens ofereix  el seu Regne com el tresor  més preuat i  noble que el nostre cor pot desitjar, que va més enllà de satisfer les nostres necessitats materials. Ens ofereix assolir la felicitat més autèntica, seguint les petjades del seu fill, que dóna la vida per nosaltres, perquè tinguem vida a desdir, alliberant-nos de l’esclavatge del mal i de la mort. Ell ens ensenya a demanar-ho en la pregària adreçada al Pare: vingui a nosaltres el vostre Regne
També compara el Regne del cel amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent...    Per tant, el Regne resta obert a tothom, també als Mestres de la Llei d’aquell temps, que fent-se deixebles de Jesús, feien com els caps de casa que treien del seu cofre joies modernes (la novetat del Regne de Déu que anuncia Jesús), i joies antigues(Antic Testament, la Llei i les tradicions del poble d’Israel). Però depèn de cadascú viure-hi, prendre l’opció de vendre-ho tot, desprendre’s d’allò que ens allunya de Déu, per deixar el cor ben disponible a Jesús, perquè la seva Paraula, arreli dins nostre i doni fruits d’amor, de pau i de justícia.  També és un do, perquè, com ens diu St.Pau a la 2ª lectura:  Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que ens coneixia abans que existissim, ens destinà a ser imatges vives del seu Fill.
Benvolguts germans/nes, donem gràcies a Déu per voler-nos fer partícips del seu Regne, a través del seu Fill Jesucrist, que ho dóna tot per nosaltres i per la nostra salvació i de qui rebem l’Esperit Sant,  i demanem-li que aquesta Eucaristia,   ens doni forces perquè en comunió amb Ell, humilment, estiguem disposats  a vendre-ho tot, perquè creixi el seu Regne d’amor, de pau i de justícia,  arreu i quotidianament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dissabte, de juliol 25, 2020

Peregrinació diocesana de joves 2020


Mons.. Saiz Meneses convida aquest estiu els joves de la diòcesi a fer una peregrinació interior a causa de la situació provocada per la Covid 19.
Els joves aquest any no faran la Peregrinació Diocesana, estarà bé que recullin la proposta de fer una peregrinació interior.
Hi haurà una sortida a la Mola del dia 1 d'agost, amb els joves més grans de 18 anys, per tal d'ajudar-los en la seva recerca interior.

divendres, de juliol 24, 2020

Campus Llar-Cau 2020


Aquest és un fragment d'un vídeo del penúltim dia del Campus de la setmana del 20 al 24 de juliol que han preparat l'equip de monitors/es de Llar-Cau. Els participants canten contents, s'ho estan passant molt bé!!!!

dimarts, de juliol 21, 2020

Full Dominical 19 de juliol del 2020





DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY 18-19/07/2020

1a. Lectura: Sv 12,13.16-19
Salm 85
2a. Lectura: Rm 8,26-27
Evangeli: Mt 13,24-43

Benvolguts germans/nes:
Aquests diumenges anem escoltant com Jesús, ens parla del Regne de Déu a  través de Paràboles. Un Regne que ja es fa present  ara i aquí entre nosaltres, i que viurem en plenitud a la casa del Pare. Déu ens ofereix el seu Fill Jesús, perquè seguint les seves petjades, encarnem dins nostre i empeltem al nostre voltant els valors del Regne de l’amor, de la pau, de la justícia, per a fer possible que en el camp del món hi creixi més el blat del bé que el jull del mal. Perquè no podem negar que dins nostre i al voltant nostre, conviuen el bé i el mal, com el blat i el jull de la primera paràbola de l’Evangeli. Mai podrem dir  d’algú que és dolent o bo al cent per cent. Només Déu ho sap, només Ell coneix el cor de les persones.
La nostra sort i  esperança rau en que és un Déu indulgent i bo... compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor, que ens estima sense mesura i ens dóna l’ocasió de penedir-nos dels pecats i retornar als seus braços.
Déu ha volgut sembrar en el cor de l’home i la dona la bona llavor de la seva Paraula, a través del seu Fill  Jesucrist, fent camí amb nosaltres, sense excloure ningú. Tota persona i tot àmbit de la nostra societat és susceptible d’acollir-lo. Tenim el  repte de ser-ne una mediació. I com ho podem fer, si som febles i limitats, i en nosaltres també conviu el blat i el jull? Primer que tot, pregant-li al Senyor, sabedors que, com ens diu St.Pau: L’Esperit mateix, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre.
Déu compte amb tots per sembrar el món amb la llavor del Regne i per fer front a qui hi vol sembrar jull, el maligne, per això hem de vetllar per a no caure en les seves temptacions.
Déu té paciència, com un bon pagès, deixa que el blat i el jull madurin i creixin junts, amb l’esperança que fins i tot el jull pugui convertir-se en blat i salvar-se de la crema. És la missió que Jesús, entoma morint a la creu per nosaltres i ressuscitant, i ens ho mostra en l’escena del lladre penedit, que a l’últim moment reconeix el seu pecat i a Jesús com el Fill de Déu, el Messies.  És la missió que ens encomana continuar a cadascú de nosaltres, personalment i comunitàriament com Església. En aquesta lluita contra el mal, la injustícia i el desamor, contra el jull que hi ha arreu, som cridats a implicar-nos, seguint l’estela de Jesús, i treballant-nos i treballant per una  societat més justa i solidària, que no oblida als malalts, als pobres, als empresonats, que no dona ningú per perdut.       Així, el Regne, com el gra de mostassa i el llevat va creixent sovint gràcies a coses ben petites i senzilles com: una paraula d'ànim, un somriure, un gest d'amistat, una trobada joiosa, un treball ben fet, un perdó demanat i/o rebut de tot cor, un temps i uns recursos compartits gratuïtament...  
Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor, amb la intercessió de Sta.Maria, que ens ajudi a ser cada vegada més sembradors de blat, de bé, que no pas de jull, de mal; que redescobrim l’Eucaristia com un dels mitjans que el Senyor ens ofereix per estendre el seu Regne dins i al voltant nostre, gràcies a l'aliment que en rebem: Jesús mateix i la força del seu Esperit.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimecres, de juliol 15, 2020

dilluns, de juliol 13, 2020