dijous, de desembre 31, 2020

MISSA DEL DIA DE LA SAGRADA FAMILIA 27-28/12/2020

 

Evangeli: Lc 2,22-40

Benvolguts germans i germanes!  

En aquests dies entranyables de Nadal, en els que procurem retrobar-nos en família, i més després de totes les restriccions que hem sofert arrel de la pandèmia que arrosseguem, pren un especial relleu la festa que avui celebrem.

Contemplem amb tendresa la Sagrada Família de Natzaret. És una família senzilla, normal, la de Josep, el fuster; María, la filla de Joaquim i Anna, mestressa de casa;  i Jesús, l'infantó.  Déu ha volgut  encarnar-se  en el si d'aquest família, en la càlida quotidianitat de dues persones que s'han fiat de Déu, com ho va fer Abraham,  que s'estimen i que estan disposades a  compartir per sempre un projecte de vida i   d' amor en comú.

Hem escoltat como l'Evangeli de Sant Lluc ens narra que  Jesús creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor en el si d'aquella família senzilla de Natzaret. També les nostres famílies, han de ser  un lloc de creixement continuat de tots els seus membres; on els petits trobin un ambient d'amor; on els joves trobin camins oberts, de diàleg i comprensió; on els grans vagin superant la rutina i el cansament, el mal humor…; on els més grans se sentin acollits i estimats per tots. Les famílies, associades a la família de Jesús, són dipositàries d'una  Bona Notícia i  funció fonamental: ajudar a fer créixer el Regne de Déu, que Ell, Jesús, anunciarà i voldrà establir.  Ho confirma l'ancià Simeó, quan es troba amb María i Josep, presentant a Jesús en el temple i els diu: “Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts altres s'alcin; serà una senyera combatuda,i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts" . També la vella profetessa Anna, quan s'apropa a ells, donarà  gràcies a Déu i parlarà de Jesús a tots els que esperaven l'alliberament de Jerusalem. Així la família té la missió d'esdevenir suport de les persones que intenten expandir el Regne de  Déu, i per això ha d'estar oberta a les realitats del món, als signes dels temps i implicada en la seva transformació, en les que el diàleg i el perdó siguin com el pa nostre de cada dia, com a punt de partida de la gran família universal, del Pare del Cel, que escolta, celebra i viu la Paraula de Déu. Però la família avui en dia no ho té gens fàcil, per això “«l'Església ha d'acompanyar amb atenció i cura als seus fills més fràgils, marcats per l'amor ferit i extraviat, donant-los de nou confiança i esperança, com la llum del far d'un port o d'una torxa portada al mig de la gent per il·luminar els qui han perdut el rumb o es troben enmig de la tempesta». No oblidem que, sovint, la tasca de l'Església s'assembla a la d'un hospital de campanya”(AL.Nº 291).

Benvolguts, les nostres famílies, que no són perfectes,  són cridades a ser Església domèstica, on es pugui compartir i transmetre el do de la fe, de Paraula i d'obra, de manera que els fills puguin descobrir la seva vocació al servei dels altres, sentint-se germans i fills i fills de Déu, capaços d'escoltar-se, de perdonar-se i demanar-se perdó, i d'alliberar-se així de rancúnies i comptes pendents paral.litzadors.

Que aquesta Eucaristia, celebrada entorn d'aquesta taula, sigui penyora de l'encontre  en pau de tots els fills i filles a l'entorn de la taula del Regne. Que així sigui.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

DIUMENGE IV D'ADVENT 19-20/12/2020

Benvolguts gns./nes:

Som al darrer diumenge d'Advent, i podem apreciar el paper fonamental que té una dona, Maria, dins el pla de salvació de Déu envers tota la humanitat.  Ella és la nova Eva, beneïda entre totes les dones, perquè ha respost positivament a la invitació que li fa Déu, a través de l'àngel Gabriel de ser mare de Jesús, el Fill de Déu. Qui no s'hauria sentit torbat davant aquest anunci extraordinari, per molt que les paraules de l'àngel convidin a la confiança?. I qui no s'hauria preguntat com podia ser això  a la manera humana, sense tenir marit? La resposta que rep és contundent i alhora  extraordinària: l'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu.

Quantes coses ha de pair Maria i guardar-les en el seu cor, perquè s'escapen a la raó?. Té fe en el Senyor  i encara més quan s'assabenta que la seva cosina Elisabeth, vella i estèril fa sis mesos que ha concebut un infant, perquè a Déu res no li és impossible.

La resposta de Maria és d'absoluta confiança en el Senyor, de saber-se en les millor mans: Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

Per això, Maria és per nosaltres, mestre i model d’escolta, de fe, i gràcies al seu Fill Jesús, esdevé mare nostra, figura de l'Església, patrona i intercessora davant el Pare. Ella ens mostra el camí que Déu espera que fem nosaltres per a deixar-nos trobar per Crist, per deixar que la seva  llum il·lumini els nostres cors.     Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, ens fa adonar que  l'amor de Déu adreçat a Maria, també s’adreça a nosaltres i a tots els pobles, i ens convida  a ser com ella, obedients a la fe. Maria és el nou temple de Déu, encarnat en Jesús. Si Salomó va construir-li un temple de pedres mortes a Jerusalem, l'Esperit Sant fa que el ventre de Maria esdevingui l'estança d'aquell en qui es compleixen totes les promeses: Jesús.                         I si l'Esperit Sant és capaç de concebre el fill de Déu ¿què no podrà fer en la nostra vida?

És una gran notícia, que ens ha d'ajudar a viure la vida amb coratge, a respondre sí a Déu com Maria, disposats a fer la seva voluntat, i  plens de fe, com el salmista,  proclamar als quatre vents:  Senyor cantaré tota la vida els vostres favors, d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat.

I això, lluny d'allunyar-nos de les necessitats dels altres, ens portarà a sentir-nos-en encara més solidaris, especialment amb les persones més desvalgudes. També aquí Maria ens dóna tota una lliçó de senzillesa i disponibilitat, com la que mostrarà al visitar a la seva cosina Elisabeth. La mateixa disponibilitat que entitats com Càritas ens conviden a tenir sempre però especialment aquest Nadal, per a que  sigui Bo, però per a tothom, com ens diu la campanya d’enguany.

Benvolguts Gns./nes, aprofitem aquesta darrera setmana d'Advent per aprendre de l'obediència en la fe, del coratge  i de  la senzillesa de  Maria, i com ella, deixem-nos fecundar per l'Esperit Sant, a fi d'oferir a Déu el millor de nosaltres mateixos, disposats a acollir  Jesús, del qual ens alimentem en cada eucaristia, per a ser-ne fidels testimonis, que la seva LLUM es reflecteixi  en la llum de la nostra vida arreu.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.


dilluns, de desembre 28, 2020

dimarts, de desembre 15, 2020

BENEDICCIÓ DEL PESSEBRE I ENCESA DELS VITRALLS
















DIUMENGE III D'ADVENT 12-13/12/2020


Benvolguts gns/nes.:

Anem avançant en aquest itinerari d'Advent, apropant-nos al naixement de qui és la Llum del món, Jesucrist, aquell de qui Isaïes profetitza que és enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.

Per això fa dos diumenges se'ns deia que vetlléssim i estiguéssim atents, i diumenge passat Joan Baptista ens convidava a convertir-nos, a canviar per millorar, per a rebre el nostre Salvador. Un salvador, Fill unigènit de Déu, que no apareix per generació espontània, sinó que ho fa en les entranyes d'una noia del poble, Maria, a la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, per obra de l'Esperit Sant. Davant aquesta meravella, Maria respon confiadament: sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules.

I Maria, quan va a visitar la seva cosina Elisabeth, que està en estat de Joan Baptista, rep una salutació tant extraordinària que fins i tot el nen d'aquella dona vella i estèril salta d'alegria en el seu ventre; que no pot fer altra cosa que magnificar a Déu  perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. perquè ha obrat en ella  meravelles.

 Aquell infant, Joan Baptista, avui l'escoltem fet home, i ens mostra la seva coherència i humilitat. Sap molt bé quina és la seva missió, i així ho fa saber als fariseus, sacerdots i levites de Jerusalem: "Jo no sóc el Messies"ni Elies, ni el Profeta...Sóc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor",com diu el profeta Isaïes".

I la seva missió és donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom, arribi a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Joan Baptista ens convida a nosaltres personalment i com Església  a exercir la mateixa missió, donar testimoni de qui és la llum del món, el camí, la veritat i la vida: Jesucrist. Joan bateja només amb aigua, Jesús, de qui diu que  no és digne ni de deslligar-li la corretja del calçat, ho fa amb l'Esperit Sant. Aquell que hem rebut en el baptisme, que ens fa entendre les seves paraules i que ens dóna força per ser testimonis de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, del seu amor, de la seva misericòrdia, de la seva salvació. Font de tota esperança.

Preguntem-nos doncs, fins a quin punt la nostra vida esdevé un veritable testimoni del Senyor, capaç d'engrescar a les persones que ens envolten perquè aquestes s'hi apropin amb confiança o bé esdevé un obstacle? Com a seguidors de Jesús, la nostra vida hauria de caracteritzar-se per l'alegria, la pregària constant d'acció de gràcies i el discerniment per actuar en base a com ho faria Jesús en cada ocasió, guiats pel seu Esperit Sant. És el que ens recomana Sant Pau a la seva carta als Tessalonicencs: Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.*No sufoqueu l'Esperit...;examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Benvolguts gns/nes, aprofitem aquest temps d'Advent i la celebració de l'Eucaristia per refermar amb alegria el nostre seguiment de Jesús, que amb la força del seu Esperit Sant i amb la intercessió de Joan Baptista, fem que Nadal entri a totes les llars i que d’alguna manera sigui cada dia, com ens recomana la Campanya de Càritas d’aquest Nadal,  cercant la Pau, la Justícia, la llibertat i el bé comú, per sobre dels nostres interessos personals o privats.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 13/12/2020

 





AVISOS SETMANALS

 


divendres, de desembre 11, 2020

INFRMACIÓ DEL FUNERAL


 

Josep Sorollla


Us fem saber del decés aquesta mateixa tarda del nostre benvolgut i molt apreciat JOSEP SOROLLA GISBERT. D.E.P.

Moltes gràcies Josep per tota la teva tasca durant uns quants anys en el Consell Pastoral de la Parròquia com a responsable de la part econòmica i per totes les altres col·laboracions has realitzat al llarg de tota la teva vida, sempre disposat al que fos. 

Una persona entranyable i coneguda per tothom!

Tan bon punt se sàpiga el tanatori, l'hora i lloc del funeral ho publicarem.

dijous, de desembre 10, 2020

MISSA DE LA SOLEMNITAT DE LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE MARIA

Benvolguts germans i germanes! La solemnitat d’avui, dins la segona setmana de l’Advent, fa ben evident el paper destacat i preferent que té Maria en tot aquest temps. Us convido, al fil de la Paraula de Déu que hem escoltat,  a  Contemplar Maria, la nostra mare, la mare de Déu, i a meditar sobre tres actituds fonamentals d'Ella  davant l'anunci que rep de l'àngel:  escolta Déu per la veu de l'àngel, se'n fia, i es mostra disponible.

MARIA ESCOLTA DEÚ per la veu de l'Àngel. Amb sorpresa i torbació, però deixa que li expliqui allò que Déu té reservat per a ella. No fa cas   d'altres veus, com passa en el relat del gènesi, un gènere literari que no podem interpretar al peu de la lletra, en el que  Adam, el primer home,  s'excusa en Eva, la primera dona, i aquesta en la Serp, signe del maligne que els porta a allunyar-se de Déu, per voler ser com Ell.   També a nosaltres ens pot passar que escoltem altres veus que ens sedueixen a seguir camins que ens allunyen de Déu i ens arrosseguen  cap actituds hipòcrites, deshonestes, egoistes, injustes. Maria, ens ensenya a escoltar Déu, a través dels seus missatgers, de la seva Paraula, del seu Fill encarnat.

MARIA ES  FIA DE L'ÀNGEL, ES FIA DE DÉU, l'ha escoltat i hi ha parlat, ha pregat, i això l'ajuda a fiar-se de l'anunci. A més, en té una prova:  la seva parenta Elisabet, vella i estèril,  també ha concebut un fill i està de sis mesos. És extraordinari. És tan gran la notícia que rep, una cosa que  ja els profetes  havien anunciat, i ara les promeses es compleixen  en Ella, la nova Eva, la que propicia el nostre rescat del pecat original. Aquella noia del poble, promesa amb Josep, el fuster de Natzaret, descendent de David; és l'escollida per a ser la mare de Jesús, el Fill de Déu, el salvador del món. L'àngel Gabriel, li ho ha anunciat dient-li que és plena de gràcia  i que : "No tingui por".  Com Maria, no tinguem por. Déu que ho pot tot i res li és impossible, ha pres la iniciativa, i ho fa optant per la senzillesa, per la humilitat, fent-se en tot igual a nosaltres, a excepció del pecat i de la seva concepció, detall que a Maria no li passa per alt, però que té una resposta que guardarà en el seu cor per sempre.   

MARIA ES MOSTRA DISPONIBLE. S'adona que tot allò la supera, però cal obrir el cor al Senyor i deixar-se portar per Ell: "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules".  

També en Maria aprenem a ser disponibles, a fer la voluntat de Déu, sabent que el que Ell vol sempre serà el millor per nosaltres, inclús quan ens assembli que, obeint-lo la nostra vida es complica,  perquè Déu és amor i misericòrdia, que pren rostre en Jesús

Benvolguts/des, aprenguem de Maria, la nostra mare i mestre, en l'escolta, en la confiança i en la disponibilitat, aquella que té el lloc més elevat després de Crist, i més pròxim a nosaltres (LG 54). Invoquem la seva intercessió per a que com ella no tinguem por, desitgem rebre Jesús, i fem tot el que estigui el nostre abast per compartir amb les persones que ens envolten, especialment les més necessitades, la Bona Notícia que Déu ens estima i ens salva amb el seu Fill Jesús. Que l'Eucaristia que ara celebrem ens hi ajudi!

dilluns, de desembre 07, 2020

DIUMENGE II D'ADVENT 5-6/12/2020


Benvolguts gns./nes:
En aquest segon diumenge d'Advent el Profeta Isaïes ens envia un missatge de confiança i esperança: Consoleu, consoleu el meu poble"... Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça't ben fort, no tinguis por!  
Aquestes paraules d'ànim ens són tan necessàries en aquests temps que vivim, enmig de la pandèmia del Covid 19, que no acaba de controlar-se i amb tot el dolor i malestar que provoca. En aquell moment el poble d'Israel també vivia amb moltes dificultats, exiliat a Babilònia, lluny de la terra promesa. Però el Senyor es manté fidel: "Aquí teniu el vostre Déu!.  Déu és la font del consol, però compte amb nosaltres per a ser el seus portaveus i missatgers, perquè amb humilitat i convicció anem cap el desert de la nostra societat i obrir-li una ruta,aplanar-li en l'estepa un camí.
Sant Marc vol remarcar avui que: "Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de Déu"   i tot seguit cita el text del profeta Isaïes de la primera lectura:  "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí". per a fer-nos veure que l'evangeli de Jesús, la bona notícia, que és Crist, no comença només amb el seu naixement, sinó que ja hi  ha hagut abans un temps de preparació, d'advent, amb tres moments importants: El primer, el trobem en aquells passatges de l'Antic Testament que ens parlen del camí de Déu envers el seu poble i del camí del poble envers Déu. El segon moment, en l'enviament d'un profeta, Joan Baptista, capaç d'indicar a la humanitat el camí del desert, lloc on Déu ens anima a fer una autèntica conversió. El tercer moment es dona en el mateix poble que per la predicació del Joan Baptista, camina penedit cap al desert per a rebre el perdó, fent-se batejar. Així naixerà un poble nou que demana de cadascú, posar-se en camí, sortir i adreçar-se al  Baptista, el precursor per acollir el seu missatge de conversió i, sobretot, per a rebre al veritable Messies, aquell de qui Joan diu: és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant": Jesucrist.
Si diumenge passat rebíem la invitació a estar atents i vetllar, avui Joan, ens convida a convertir-nos, a creure en Jesús i fer nostre la seva manera de pensar de parlar, d'actuar, de viure i conviure. Hauríem de preguntar-nos: ¿De què hem de convertir-nos? Què ha de canviar de la nostra manera de ser i de fer per a viure l'evangeli de Jesús? Quins obstacles posem personalment i comunitàriament a que Jesús reneixi i creixi en el nostre cor i el seu Esperit guiï les nostres vides? Com podem preparar-li el camí i aplanar-li la ruta per  a que cada vegada s'apropin més persones a Jesús?
Perquè Jesús ve a nosaltres per a néixer de nou, ple d'amor, per a salvar-nos, esdevenint per  a nosaltres el veritable camí cap a la vida plena amb Déu Pare. Un camí que també tindrà moments de creu, perquè demana que denunciem les injustícies i que ens posem al costat dels que pateixen; però que, ben units a la creu de Jesús, podrem afrontar amb fe i esperança.
Benvolguts german/nes: Obrim el nostre cor i deixem-nos trobar per Crist salvador que ve a nosaltres. Acollim-lo, escoltem la seva Paraula, preguem-la, participem de l'Eucaristia, que ens dona forces per a  sortir al seu encontre i testimoniar el seu amor amb el servei als germans, especialment els més necessitats.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS SETMANALS 6/12/20

 


FULL DOMINICAL 6/12/20