dijous, de gener 28, 2010

La Missa normal

Aquest diumenge hi va haver una petita sorpresa per a tots els feligresos que acostumem a assistir a la missa de 2/4 d’1. La missa seria enregistrada en vídeo!! Al principi la curiositat i l’expectació van ser importants, però ràpidament ens vam centrar en el que anàvem a fer i vam deixar de banda la càmera... Una part del resultat és el que podeu veure en aquest vídeo. Perquè sí, el motiu de l’enregistrament només era per poder posar en imatges el gruix fonamental de la nostra vida parroquial, les Misses!!! I no una missa especial d’una festa important (d’aquestes ja n’hem posat alguna), sinó una missa d’un diumenge normal i corrent.

Aquest enregistrament va ser un petit agraïment a les persones que fan possible aquestes celebracions i hi assisteixen de manera regular o esporàdica, tant és! Però que mantenen de manera positiva amb la seva presència, companyia i col•laboració directa (cants, lectures, música, comunió...) el dia a dia de la nostra vida parroquial.

Moltes gràcies a tots!!!!

dimarts, de gener 19, 2010

Harmonia Interconfessional


Cada any pel gener l’Església ens insta a pregar per la unitat de les esglésies. Del 18 al 25 de gener a tot arreu se celebra l’”Octavari de pregària per la unitat dels cristians”. El lema per a aquest any és: “... de tot això, vosaltres en sou testimonis” (Lc 24,48). El lema i els textos d’enguany han estat triats per un grup ecumènic d’Escòcia i acollits posteriorment pel Consell Mundial de les Esglésies i per la Santa Seu. Enguany s’ha triat Escòcia amb motiu de celebrar-se el centenari de la conferència missionera d’Edimburg celebrada l’estiu del 1.910, amb participació de la comunió anglicana i diferents comunitats protestants, a més d’un invitat ortodox.
No tothom coincideix a associar l’anhel missioner a la sol•licitud per la unitat dels cristians. Més encara hi ha qui té molt clar que l’anhel missioner inclou, potser primordialment el proselitisme cap als despectivament titllats d’heretges i cismàtics. Encara ens queden reminiscències d’antigues persecucions i de desqualificacions mútues duríssimes. És que el manament del darrer sopar és una broma de mal gust de Jesús? La indiferència i, encara més, el ressentiment i l’odi són les autèntiques heretgies.
És un deure gravíssim de tot creient catòlic i de les altres esglésies i comunitats que confessen el nom de Jesucrist pregar i treballar amb esforç per la comunió real entre totes elles. Per raó del nostre baptisme formem un sol cos i, doncs, som cridats a viure en comunió. El Senyor ens ha fet germanes i germans en Jesucrist. No és aquest el testimoniatge primordial que hem de donar?
(Les frases en itàlica són estretses del document elaborat pel grup ecumènic escocès)

Josep Esplugas

diumenge, de gener 10, 2010

L'amor tot ho lliga i perfecciona


El dia 27 de desembre, la festa gran de la nostra parròquia, la celebració de la Sagrada Família, va ser més que mai la manifestació que va fer honor al seu nom: va oficiar la Missa el nostre estimat Joan convidat a celebrar els seus 50 anys de capellà i el seu aniversari dels 75 anys.

Va tornar a ser un dia d’aquells que l’església s’omple de gom a gom, hi havia unes 300 persones!! Va ser una missa molt viscuda, participada i tothom estava content, es va tornar a cantar el “Mans a les Mans”, reservat ara ja només per a les grans celebracions i aquest dia ho era!

A part de l’emoció que vam sentir tots per tornar-lo a tenir allà va ser encara més emocionant la seva homilia en la que primer de tot va agrair al Josep i a la comunitat que l’haguéssim convidat . Després va fer una preciosa explicació del sentit de la seva presència allà aquell dia. Tot seguit va fer menció del primer dia que va celebrar a la Sagrada Família, dient que intentaria fer tot el possible perquè la parròquia fos com una família. I va relacionar-ho amb la segona lectura de Sant Pau que diu: "L'amor tot ho lliga i perfecciona". Volia conèixer-nos i junts fer camí endavant, però sobretot creant un clima de fraternitat. I també ens agraïa que l'haguéssim convidat... Que era un any important per a ell: celebrar els 50 anys de capellà, també els 75 anys de vida i començar en part la seva jubilació, ja que continuarà col•laborant a Molins de Rei sense tenir massa responsabilitats. Després va fer aquells comentaris que ens fan emocionar a tots! que a La Sagrada Família va estar-hi 20 anys, el lloc on la seva estada ha estat més llarga. I ens va donar les gràcies perquè si alguna cosa bona té és gràcies a nosaltres... Després de tot això per alleugerir-ho una mica, com no podia ser d’una altra manera, va dir que com a entusiasta del Barça, que tots sabem que és, aquests aniversaris seus coincideixen amb el millor any del Barça!!! I va acabar animant-nos a ser ferms en la fe perquè creure en Jesús i formar part de la comunitat cristiana, malgrat els seus defectes, és el millor tresor que podem tenir.

Després hi va haver un petit piscolabis als locals parroquials on tothom el va poder saludar, mentre passàvem el muntatge de les fotos de la celebració a Molins de Rei. Va poder saludar les moltes de les persones que van venir a missa i va poder compartir la joia mútua de retrobar-se.

Com ja ha dit tant i tantes vegades tots sabem que reconeix sincerament que a la Sagrada Família pel temps que va ser-hi, per l'edat que tenia, per les activitats que compartíem i per les persones que participaven en la comunitat, és el lloc on s’ha sentit millor i on té i tindrà sempre un record molt entranyable.

Com saps també i com vas poder veure i has anat veient en les celebracions que ens anat retrobant, t’estimen molt Joan!!! i... ara que tindràs més temps quan vulguis pots tornar, les teves misses són tot un regal!!!!

Marta Pons

diumenge, de gener 03, 2010

Més enllà de la justícia



El valor “diversitat”

El lema de Càritas per als cursos 2008-09 i 2009-2010 és: “Una societat amb valors és una societat amb futur”. Aquest lema es desenvolupa en quatre campanyes. La tercera correspon a aquest nadal del 2009 i el valor proposat és la diversitat, entesa com font de riquesa.

1. Aproximació al concepte de valor.
Un valor és un principi moral que, en informar les conductes humanes, afavoreix el creixement en ésser de les persones i l’harmonia en les relacions socials, condicions indispensables per al progrés del Regne de Déu en la història. L’exercici dels valors humanitza i, per tant, divinitza les persones i la societat.

2. Una societat diversa (veure)
La nostra realitat ha esdevingut no només diversa, sinó diversíssima. La valoració de la llibertat individual i la secularització creixent, des del punt de vista religiós, han donat lloc a una societat molt variada des del punt de vista religiós i/o polític. A això hem d’afegir que les immigracions han estat molt importants en nombre i diversitat al llarg del segle passat i en els primers anys del segle present. I encara, la creixent i imparable globalització, amb el consegüent intercanvi d’idees, de persones i de mercaderies.

3. Tots som germans i Déu el nostre Pare (jutjar).
El procés és irreversible. Aquesta realitat es pot viure, tant per part dels autòctons com dels nouvinguts, amb inquietud, amb indiferència, amb serenitat i, potser, amb goig, com una oportunitat de creixement personal i social. L’església catòlica, i totes les esglésies cristianes segurament, excloses les sectes, tenen vocació a la catolicitat, que vol dir a la universalitat. Un principi essencial de la fe cristiana és que tots els éssers humans som germans perquè tots tenim un mateix progenitor, que és Déu.

4. Fem possible un món fraternal (actuar).
Càritas pensa que l’assumpció de la diversitat com un valor ajuda a construir la convivència amb humilitat i sense prejudicis i dogmatismes excloents. Ésser críticament receptius dels estils dels altres possibilita l’enriquiment personal. El respecte per la diversitat obre les portes a la tolerància i a la comprensió, actituds imprescindibles per garantir la convivencialitat. Naturalment no podem caure en el relativisme, no tot és igual; cadascú té el deure d’emetre i defensar les pròpies conviccions amb els límits que la democràcia imposa a la defensa del que hom creu just i correcte. També com a col•lectivitat hem de maldar per no dissoldre la nostra pròpia identitat. Diversitat i identitat no són incompatibles.
La fraternitat universal exigeix que ningú, ni el més criminal, pugui ésser exclòs de la caritat de l’església i de cap dels seus membres. L’adversari ideològic o polític és només un adversari; me n’he de defensar si m’ataca i l’he de contradir si convé, però en tot cas sempre és un germà.

5. Apèndix: atenció al perill real de xenofòbia.
Pel que fa als immigrants, tenim un perill real: que la xenofòbia, més que el racisme, es faci present en la vida social. Càritas fa tot el que pot i més per combatre aquesta lacra. Hi ha qui diu que Càritas ajuda els estrangers en perjudici dels autòctons. Això és una calúmnia repugnant i l’expressió d’una insolidaritat sagnant.i vergonyosa. Càritas tracta igual els catòlics que els que no en són; els europeus com els americans o els africans perquè tot ésser humà, de qualsevol raça o cultura, és tan fill de Déu jo mateix i tan germà com el meu germà de sang.