diumenge, de març 29, 2009

Monges

Ahir vespre, a la parròquia del Carme hi va haver la presentació del llibre Monges de Laia de Ahumada.

Primer de tot, la Laia al presentar-se (per dissipar dubtes) va dir que ella no era monja, estava casada i era mare de dos fills. El llibre havia estat un encàrrec de l’editorial Fragmenta amb les idees força clares des del principi del que volien que fos: un llibre que parlés de les monges i que fossin elles mateixes les que parlessin.
La idea era trencar tòpics: la imatge ensucrada i una mica fleuma de les monges; havia de reflectir la situació vital de les monges entrevistades.

Va explicar que pel to del llibre més que entrevistadora va ser una confident i que tot i que totes les entrevistes tenen el mateix fil conductor del Déu Amor, totes reflecteixen la seva vivència diferent.


La tria de les monges no es va fer per l’orde al qual pertanyen sinó per parlar de la seva experiència d’aquest Déu Amor des dels diferents àmbits en els quals es mouen i treballen.Es tracta de convidar el lector a la conversa a la qual no ha assistit, cosa que aconsegueix àmpliament.

El perquè de l’èxit del llibre diu que ha estat per diferents motius però que el principal ha estat l’encert de fer parlar un col•lectiu que mai no havia parlat i que estava carregat de tòpics. Que el llibre ha obert una finestra per poder sentir aquestes monges, que parlen de les seves experiències de vida autèntica, d’allò que dóna sentit a la vida.

Des que va sortir al mercat el febrer del 2008, l’han llegit tan creients com no-creients perquè es tracta de vides de persones on emmirallar-se.
Pels creients, l’obertura de la finestra ha fet entrar una alenada d’aire fresc i pels no-creients, el fet d’haver laïcitzat el llenguatge, l’ha fet més proper. Va explicar que el llenguatge religiós és un gheto on costa entrar-hi les persones que no en formen part. Va posar l’exemple de la substitució de la paraula vocació per desig profund, dient que aquesta expressió agermana a tothom que està en recerca, siguin creients o no.

Després de la seva exposició van parlar les dues monges convidades.

Primer la Victòria Molins, que actualment treballa al Raval de Barcelona, molt compromesa amb el món de la marginalitat. Va fer una exposició molt divertida del que explica al llibre, que les monges són una espècie a extingir, persona que sempre ha volgut estar al carrer en contacte directe amb el món i que el Concili Vaticà II va obrir molt les portes a les monges que volien una vida amb el contacte directe amb la societat.

Després va parlar la Montserrat Viñas, Mare Abadessa de la comunitat de Sant Benet de Montserrat. Amb el seu estil íntim i proper alhora, va parlar de la seva vocació, de com Montserrat li havia robat el cor des de petita i com per sorpresa d’ella va arribar a ser l’Abadessa de la comunitat, ara fa catorze anys.

Va explicar que quan li pregunten perquè serveixen ara les monges, ella diu que no ho sap, que la seva Missió no és fer, sinó ser coherents, ser autèntiques, conèixer la realitat per poder ajudar als altres, per poder-se donar al món amb la pregària i l’acolliment a l’hostatgeria, escoltar la gent.

La lectura del llibre, que no té pèrdua, és molt interessant des de la primera monja fins a l’última. Encara que sembli que totes hagin de dir coses semblants, no és així. Sovint les preguntes són diferents en cadascuna de les entrevistes, i quan es repeteix la pregunta la resposta pot ser absolutament diferent. Parla d’opcions de vida molt diferents del que coneixem, plenes del Sentit que dóna la felicitat autèntica.

Marta Pons

dimarts, de març 24, 2009

Una greu plaga del nostre temps.

El fenomen social, jurídic i moral anomenat interrupció voluntària de l’embaràs o feticidi, popularment anomenat avortament, és una lacra del nostre temps. Són milions les vides que aquest fenomen s’ha cobrat. Ara sembla que la llei espanyola serà encara més permissiva.

No hi ha massa de nou a dir des de la fe cristiana. Només ens queda, perquè estem en minoria absoluta, seguir insistint en la nostra opció ètica i seguir pregant per les víctimes, tant les criatures com les mares, fins i tot per als executors reals i/o morals de cada un dels feticidis que s’han esdevingut o que s’esdevindran. I mantenir-nos alerta perquè no ens hi arribem a acostumar mai.

“Pare, perdona’ls perquè no saben el que es fan” Lc 23, 34

Josep Esplugas

dijous, de març 19, 2009

Les penes capitals


Fa pocs dies a l’estat de Texas, Estats Units d’Amèrica, va ser executada una pena de mort contra un criminal negre, pobre i lleugerament disminuït. Aquesta gent són els primers en tecnologia, són admirables en moltes coses, però segueixen ancorats a la llei del Talió, un avenç notable promulgat al Sinaí, però absolutament superat per Jesucrist. Segurament encara enyoren el Far West.

Els Estats Units passen per ser la nació més religiosa del món occidental i són l’únic país occidental que aplica la pena de mort. Són una vergonya per a la fe cristiana. És cert que hi ha molts altres llocs en què s’aplica la pena de mort però no són de la nostra corda cultural i també és cert que tan assassinat és una execució als Estats Units com a la República Popular de la Xina o a l’Iran; sempre és tracta d’un crim i d’una vergonya per a l’ésser humà però, des de la fe cristiana, m’avergonyeix més que això passi als Estats Units.

Josep Esplugas

diumenge, de març 15, 2009

Els nens i nenes a les misses


Hi ha temes de la vida parroquial que de tant en tant s’han de recordar. Un d’ells és la presència de nens en alguna eucaristia. On s’han de col·locar? Què hem de fer quan causen molèsties?

Els nens s’han de col·locar, acompanyant llurs pares tan endavant com puguin. En tot cas els pares han de procurar que tinguin visió directa del presbiteri. És del tot obvi. Us imagineu, els adults, estar tres quarts d’hora veient només esquenes, sotaesquenes i clatells? Insuportable, oi?

Els nens molt petits poden plorar o cridar precisament perquè són petits. Aleshores el pare o la mare se’ls han d’emportar a l’atri o a la sacristia per asserenar-los i tornar després al seu lloc en el temple. Si no és possible, es pot seguir la celebració des de l’atri a través de la megafonia poden. Certament un nen cridant o plorant estona pertorba excessivament la celebració. Ara bé que una criatura es bellugui o gemegui uns moments és del tot comprensible. Fins i tot si es belluga sense fer soroll no molesta. Molesten molt més els adults que no paren quiets o no desconnecten el mòbil o que es passen tota l’estona xerrant deconsideradament.

Els adults han de valorar la bona voluntat de les famílies que fan l’esforç de dur els fills petits a la missa dominical. Val la pena suportar alguna incomoditat menor si es fa el gran bé de facilitar als nens d’adquirir l’hàbit de participar en la missa dominical. I, si no tenen gens de paciència, és millor que canviïn d’hora de missa o de temple. I que no oblidin que Jesús va renyar els deixebles que privaven els nens que s’acostessin a ells.

dissabte, de març 07, 2009

Recés d'inici de Quaresma

Van ser unes hores molt profitoses, la germana Mabel va estar com sempre esplèndida en la seva exposició al fer-nos reflexionar sobre tres punts claus en el camí de tot cristià:

- La crida a una missió.
- El testimoniatge cristià.
- La coherència de la fe.

La convocatòria era oberta a tot l’Arxiprestat i ens aplegarem un centenar de persones.

Durant la primera hora es va exposar el tema del testimoniatge de la fe com a responsabilitat creixent.

Després i durant uns 40 minuts cadascú va poder disposar d’un temps personal de silenci.

Se’ns van lliurar uns fulls on els tres punts eren acompanyats de cites de l’Evangeli per ajudar a la reflexió.

En acabar aquesta estona s’exposaren en comú algunes d’aquestes cites.

I per acabar tots junts resarem les vespres.

Com t'he dit ,molt profitós.

Magda Segarra

dilluns, de març 02, 2009

Inici de la Quaresma

El dia 25, dimecres de cendra, vam iniciar el camí quaresmal cap a la Pasqua. Un any més se’ns ofereix l’oportunitat de convertir-nos i projectar-nos amb nou vigor cap al món que, avui com sempre, necessita de la nostra paraula, de les nostres mans i dels nostres cors per fer creïble l’anunci de la salvació. Un món diferent és possible i nosaltres estem vocacionats a proposar-lo i viure’l en la mesura que abandonem el llast de la mundanitat..
Cal, doncs, que fem un exercici d’introspecció i purificació, sense escarafalls, però amb voluntat decidida de servir millor els germans.

diumenge, de març 01, 2009

Agenda març

Diumenge 01 17.00 Església de les RR Josefines (Concili Egarenc, 24)
Reces arxiprestal per a iniciar la quaresma.
Predicat per la Gna Mabel Burgell, vedruna.

Dimarts 03 19.00 Casal
Estudi i pregària, dirigits per en Ramon Rius.

Divendres 06 20.15 Cripta
Missa amb vespres incorporades.

Dimarts 10 19.00 Casal
Estudi i pregària, dirigits per en Ramon Rius.

Divendres 13 20.15 Cripta
Missa amb vespres incorporades.