divendres, de gener 22, 2021

PREGÀRIA UNIDA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

"Vosaltres sou els meus amics" Jo 15, 11-17

dimecres, de gener 20, 2021

FULL DOMINICAL 17 DE GENER DEL 2021

 





MISSA DEL DIUMENGE II DE DURANT L’ANY 16-17/01/2021

Benvolguts germans i germanes!  

Avui Sant Pau, adreçant-se a una comunitat cosmopolita i plural com la de Corint,  ens recorda que: “Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort”.   Per això cada persona participa en la seva vida concreta de l’obra de Crist. Ens diu: “¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?”. Si participem de la vida de Crist, cada cristià és una presència seva en aquest món. Pau ens fa veure l’important que és tenir una autèntica comunicació, plena de respecte i atenta al bé dels altres. El cos és santuari de l’Esperit Sant, que hem rebut de Déu, i això li dona un caràcter sagrat comparable al d’un temple. Atès que hem estat rescatats per Déu amb el preu de la vida de Crist, en justa correspondència, Pau ens exhorta a donar-ne gràcies i a glorificar-lo en el propi cos, tractant els altres i a nosaltres mateixos com ho faria el mateix Crist. És una invitació a cercar la comunió en les nostres comunitats i amb totes les altres comunitats cristianes. Aquest és el sentit de la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians que comença dilluns vinent amb el lema: ”Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit” (Jn15,5-9).

Diumenge passat Joan Baptista batejava Jesús, de qui deia que no era digne ni de deslligar-li la corretja de la sandàlia. Avui hem escoltat a l’Evangeli com Joan, en tornar-se’l a trobar, conscient de la seva missió, fa veure als seus deixebles, Joan i Andreu, que Jesús és l’Anyell de Déu. Propicia que es trobin amb Jesús, i que el segueixin. Jesús, després de preguntar-los què volen i que aquests li demanin on s’allotja, els diu: “Veniu i ho veureu?”, i es quedaren amb ell aquell dia”. Aquest encontre ben segur que marcà, un abans i un després en Joan i Andreu, tant que l’evangelista fins i tot en recorda l’hora: Eren les quatre de la tarda”.

¿Qui no recorda, amb pels i senyals, fets, paraules, vivències, testimonis, que han deixat petjada en la nostra vida? ¿Moments en que ens hem sentit molt a prop del Senyor?

I que fan Andreu i Joan? Compartir-ho amb els altres. És massa bo el que ells han viscut per quedar-s’ho, per amagar-ho. Jesús, la seva vida i la seva paraula els ha omplert el cor de pau i felicitat. Per  això Andreu cerca el seu germà, Simó Pere i li explica el que ha viscut: “Hem trobat el Messies". Esdevé el primer evangelitzador, perquè, certament Simó, en sentir aquelles paraules i notar la felicitat i l’entusiasme sincer, joiós i encomanadís del seu germà, també volgué trobar-se amb Jesús. I aquella trobada fou igual de decisiva per a ell. Jesús el mirà, com només ho sap fer ell, llegint el cor i el pensament de la persona i veié en Pere un home d’una peça,  ferm i treballador, en qui podia recolzar la seva obra: “Tu et diràs Quefes, que vol dir pedra.”

Benvolguts germans i germanes! Jesús, el Messies, el salvador, ahir, avui, ara i sempre ve al nostre encontre, especialment en aquesta Eucaristia. Deixem-nos trobar per Ell. Amb una mirada tendre i afectuosa Jesús avui ens convida a seguir-lo, a estimar-lo,  com Ell ens estima, i a testimoniar-lo, acompanyant a d’altres persones a que puguin trobar-se també amb Ell. I això implica viure el seu Evangeli i posar-lo en pràctica sempre, en tot lloc i amb tothom.  Que aquesta Eucaristia, aliment de vida eterna, ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

diumenge, de gener 17, 2021

ENDERROCAMENT DE L'EDIFICI DE LA LLAR DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 

Aquest divendres dia 9 de gener es va començar a enderrocar la Llar, a la Cogullada, degut a la  molt deteriorada situació de l'edifici. 

Fa uns mesos ja es va ensorrar una part i els tècnics van determinar que calia enderrocar-lo del tot, perquè no es veia ni viable ni possible reparar-lo. Finalment, obtinguts tots els permisos, s'ha procedit en conseqüència. Són moltes les persones que al llarg de més de 60 anys han participat allà en  múltiples i diverses activitats pastorals. La Llar va ser veritablement la llar de tothom qui va voler aportar un granet de sorra a la millora integral dels joves i les famílies del barri. 

Donem-ne gràcies a Déu i confiem en que sapiguem trobar el millor destí  per aquest  espai emblemàtic.

Us en deixem algunes fotografies.



dimecres, de gener 13, 2021

AVISOS PARROQUIALS - SETMANA 20-01-2021

 


MISSA DEL BAPTISME DEL SENYOR 09-10/01/2021

Benvolguts germans i germanes!

Amb la festa del baptisme de Jesús acaba el temps de Nadal. Hem celebrat amb goig i alegria, el naixement del Fill de Déu, el Messies, el Senyor. Dimecres passat celebràvem l'Epifania del Senyor, la manifestació de Déu a tots els pobles de la terra, i avui ens situem en el baptisme de Jesús, sent ja un adult, a punt de començar la missió que Déu Pare li encomana que no és altra que la de mostrar-nos el seu amor i salvar-nos.

Entremig queden uns anys de silenci, de creixement i maduració personal de Jesús, a la llar de Natzaret, al costat de Josep, el seu pare adoptiu; i de Maria, la mare servicial. I ja adult, sap que Déu  li encomana una missió molt concreta: “alliberar els homes de tot esclavatge”. Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i la sang, ens diu Sant Joan, és a dir,  des del seu baptisme al Jordà fins a la seva mort a la creu, on del seu costat en brollà sang i aigua. I és l’Esperit  qui en dóna testimoni, el mateix Esperit que davalla damunt d’Ell, després que Joan el bategi. El baptisme de Joan era un acte de contrició per rebre el perdó dels pecats, per convertir-se, però l'anunci que el Messies batejaria amb l'Esperit Sant significa que la seva acció redemptora anirà més enllà del perdó dels pecats i que portarà una vida nova i plena.

Jesús assumeix les paraules del profeta Isaïes, conscient que Déu l’envia proveït de l’Esperit, per a ser testimoni seu davant dels pobles,  per tant, amb la força necessària per acomplir la missió encomanada d’alliberar tots els homes i mostrar sense complexos el seu amor.

Jesús, que fins aleshores havia viscut en la senzillesa de Natzaret, descobreix que l’Amor de Déu és portador de vida, com l’amor d’uns pares porta a la vida els seus fills. Sap que té l’aval definitiu del Pare, manifestat a l’Evangeli: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.         I això li permet dir a tothom, amb la paraula i el testimoni, que Déu és pare de Tots, que val la pena de col·laborar en la construcció del seu Regne, en el que tots som cridats a ser germans i fills seus. Com ens diu Sant Joan a la segona lectura, només si som capaços de creure que Jesús és el Messies, Fill de Déu, podrem estimar veritablement els qui ens acompanyen en el camí de la vida.

Perquè, efectivament, també nosaltres som cridats per Déu des del nostre Baptisme, a complir una missió. Una crida i una missió personal que hem d’anar descobrint en la nostra vida de cada dia, parant l’oïda del cor, fent silenci, pregant i esperant, sense por a demanar ajut a algun acompanyant, quan ens calgui.  No oblidem que Jesús també va comptar amb l’acompanyament de la seva família, del moviment de Joan Baptista, de la fe del seu poble...

Benvolguts germanes i germans, que l’Eucaristia d’avui ens ajudi a celebrar i agrair que Jesús ha estat fidel a la  missió salvadora que Déu li encomanà fins el final, i a deixar que el seu mateix Esperit ens guiï i ens doni força per a descobrir i acomplir amb fidelitat la missió que Déu té pensada per a nosaltres. Que així sigui!

Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 20-01-2021

 





divendres, de gener 08, 2021

MISSA DE L’EPIFANIA 5 i 6/01/2021

 


Benvolguts germans i germanes!

Avui, es la Festa de l’Epifania, de la manifestació de la salvació que ens porta Jesús, com a Rei Universal, i hi ha una paraula que es repeteix a  les lectures que hem escoltat: LLUM. Si per Nadal celebràvem que la Paraula de Déu es féu carn,  en l’Epifania del Senyor, celebrem que la Paraula de Déu es féu llum per a tothom. Jesucrist és la llum del món. En Ell s’acompleix el que Isaïes havia profetitzat: “Alça’t radiant Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la gloria del Senyor [¡Levántate, brilla, Jerusalén, que llega tu luz; la gloria del Señor amanece sobre ti].

I la llum il·lumina a tothom qui s’hi apropa sense exclusió. L’Evangeli de Jesucrist, la llum, no podia tenir només un sol destinatari. Havia d’arribar a tots els pobles. Aquesta és la missió que Déu confia  a sant Pau: comunicar la seva gràcia i, per l’evangeli, fer-ho saber a tots el pobles.

Aquells tres mags d’orient, savis cercadors de la veritat, potser coneixedors de la profecia: “Una estrella despunta de Jacob i un ceptre sorgeix d’Israel (Nm 24,17)”,  es deixen guiar per la llum d’una estrella, que els condueix cap a Jesucrist, la Llum veritable i definitiva per a tots, per a Israel i pels altres pobles, sense cap mena de discriminació. Adoren amb gran alegria a l’infant, a qui ofereixen or, reconeixent la seva reialesa i saviesa; encens, reconeixent la seva divinitat; i mirra, reconeixent la seva passió; perquè s'adonen que és el Messies, que  ha vingut per a salvar tota la família humana. Jesús és el sembrador que porta la bona llavor de la Paraula per a tots; l’Esperit és qui ha fet madurar aquesta llavor i l’Església és convidada a recollir el molt fruit sembrat amb la revelació de Jesús i fecundat amb la seva mort i resurrecció.

Benvolguts germans, es bo que ens preguntem: si Jesús és Llum, perquè encara avui avancem en la foscor?; si ens diem cristians, ¿per què no es nota en la nostra manera de viure?; si l’Evangeli és per a tothom, ¿com és que no estem units ni els mateixos cristians?

 L'evangelista Mateu ens diu que Herodes, com els pastors i els mags, conegué el naixement de Jesús, i en lloc d’acollir-lo va voler matar-lo. Llum i tenebra s’entrecreuen. La Llum que és Crist topa  amb la tenebra que es troba en el cor de l’home, envejós i egoista, que provoca prejudicis i enveges, que escampa confusió i refusa la veritat, que vol matar Déu per ocupar el seu lloc. La tenebra no deixa que la llum penetri i barra el pas a les persones i a Déu mateix.

Però Mateu també ens ajuda  a conciliar el sentit popular de la festa de Reis en dir-nos: "tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu"Per això en aquesta festa, hauríem de ser especialment sensibles amb els infants, els malalts, els qui estan sols, els qui pateixen... tal com Jesús ho feia.  

Estimats, avui Déu ens convida a obrir el cor de bat a bat a aquest infantó  nascut a Betlem,  per rebre la seva llum que brilla aquí en el pessebre i a dalt la creu i que es manifesta també en els més pobres i necessitats.  Si estimem a tothom i de veritat, Déu que és amor, es podrà manifestar  a través nostre, esdevenint també nosaltres Epifania, manifestació, del seu Amor.

Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.

dilluns, de gener 04, 2021

MISSA DEL II DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL 2-3/01/2020


Benvolguts germans i germanes!

En aquest segon diumenge després de Nadal i primer del nou any, les lectures ens conviden a centrar novament la nostra mirada en Jesús, en aquest infant nascut a Betlem, i meditar sobre dues preguntes essencials: Qui és Jesús? Què significa per a nosaltres la seva encarnació?

La persona humana des de sempre ha cercat trobar sentit a la seva vida, i respondre els interrogants essencials, sobre el  què, el com, el quan i el per què de tot plegat. Anhela una resposta que posi pau al seu interior, que  assereni el cor, una mena de Saviesa que respongui a tants interrogants.

 Així podem entendre que en el llibre de Jesús, fill de Sira, [Eclesiástic], escrit en els segles III-II aC es faci un elogi extraordinari de la Saviesa, creada per Déu, identificada amb la seva Paraula (la Torà) i semblant a l’Esperit de Déu que planava sobre la terra en el moment de la creació. I Déu vol comunicar-la al seu poble.

I és precisament, Jesús, el Fill de Déu, qui encarna aquesta Saviesa. Ell  és la Paraula última i definitiva de Déu, la seva autèntica Saviesa feta visible.

Necessitem espais de silenci i reflexió,  per adonar-nos, pregar i agrair el gran do que Déu ens fa en el seu Fill i també en el seu Esperit. Sant Pau, en aquest preciós himne que hem escoltat, en la seva carta als cristians d'Efes, posa de manifest la historia d’amor i de salvació que Déu té amb nosaltres, que ja contemplava abans de tota la creació, i que expressa a través de les seves tres persones: com a Pare, Fill i Esperit Sant. El Pare és la font, l’iniciador  i el termini de tota cosa. L’Esperit Sant és la garantía i la penyora de l’heretat oferta a la  humanitat. I el Fill, Crist, és l’únic mediador de l’obra divina, és el que tot ho compleix i ho porta a terme amb l’entrega de si mateix fins a donar la seva vida. Déu Pare-Mare, perquè ens estima, té la iniciativa de regalar-nos la salvació, fruit de la seva obra, i es serveix del seu Fill estimat per a dur-la a terme.  

No deixem que el ritme i el soroll mediàtic de la nostra societat ens faci perdre el sentit de la vida. Crist, la Saviesa  i la Paraula de Déu feta carn, fa camí amb nosaltres, ha plantat per sempre la seva tenda entre nosaltres,  i  amb la força del seu Esperit Sant, ens impulsa a ser, personalment i comunitàriament, com Església,  col·laboradors del seu pla de salvació per a tota la humanitat.

Benvolguts/des: Preguem a Déu, que, com diu Sant Pau, il·lumini  la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat” i la comuniquem arreu, amb la nostra manera de viure, procurant créixer en l'amor, la pau, la justícia i el servei, especialment als més necessitats.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL - 3 DE GENER 2021

 





AVISOS SETMANALS

 


dissabte, de gener 02, 2021

MISSA DE SANTA MARIA MARE DE DÉU 31/12-1/1/2021

Benvolguts germans i germanes!  

Acabem un any “horribilis”  i n’encetem un  de nou.    Per això, permeteu-me que us desitgi un molt bon any 2021, curull d’amor i de pau, en que puguem vèncer definitivament  la pandèmia que ens ha afectat durant tot l’any 2020; i que pregui Déu que us  beneeixi amb les mateixes paraules que adreçà al poble d’Israel, per boca d’Aaron i els seus fills:  “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri  cap a tu la seva mirada i et doni la pau.   També li demano  a Déu que el seu Esperit ens guiï en aquest nou any, que sigui un temps de “gràcia” i de “pau” per a tots. La pau, un do que en aquesta festa de Santa Maria, Mare de Déu demanem especialment, bo i coincidint amb la 54ª Jornada Mundial per la Pau.  Moltes persones creients o no, compartim un desig nou de pau i reconciliació, una voluntat decidida de fer un món millor. Pels creients, un món que esdevingui el Regne de Déu, on cada persona pugui viure en pau i harmonia, amb amor i respecte, on desapareguin les contradiccions flagrants entre benestar d’alguns països i persones i la misèria de tants altres, on  es treballi per la cultura de la cura com a camí de pau, per a erradicar  la cultura de la indiferència, del refús i de la confrontació, que massa sovint prevalen avui en dia, tal i com ens recorda el Papa Francesc en el seu Missatge d’enguany.

          No podem defugir la nostra responsabilitat com a cristians. El món necessita del nostre testimoni, humil però ferm, que beu de la Font de la  Paraula de Déu, acollida amb fe, que creu de veritat que Déu ens estima i vol una vida digna pels seus fills. Cada persona ha estat creada per a conviure en família, en comunitat, en societat, on tots els membres tenen la mateixa dignitat, de la que deriven les drets humans i també els deures, que ens  demana, que com Jesús, tinguem cura i escoltem el clam dels necessitats i de tota la Creació.

          La festa que avui celebrem de María, Mare de Déu, mare de Jesús i reina de la pau,  ens dóna ànim  per veure que per a Déu res és impossible i que amb Ell tot ho podem. Ja ho diu Sant Pau a la carta als Gàlates: “Déu envià el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè obtinguéssim  la condició de fills”. Per tant  ja no som esclaus, sinó fills.". Ben cert, Maria, la mare de Jesús, una senzilla noia jueva, amb el seu sí a Déu va permetre  l’entrada del seu Fill en la historia de la humanitat, deixant-se fecundar per l’Esperit Sant. Maria cregué de veritat que Déu podia salvar el món i va posar la seva vida anònima, a la seva disposició i conservà la seva Paraula en el seu cor i la medità assíduament. Ella fou l’escollida per Déu, perquè no només donés a Jesús la vida biològica, sinó també la llengua i la cultura del seu poble i un cor obert a la fe. Maria, la mare de Déu, la mare de Jesús, va fer possible l’impossible: Que Déu i l’home fossin una sola persona: Jesucrist, el salvador.

Benvolguts germans i germanes, amarem-nos del testimoni de Maria, de la seva fe, del seu amor, de la seva pau, del seu silenci eloqüent i, com ella, esforcem-nos a donar molt de fruit. Feliç Any Nou. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

MISSA DEL DIA 25/12/2020

 


1a. lectura: Is 52,7-10 

Salm 97

2a. Lectura: He 1,1-6

Evangeli: Jn 1, 1-8

¡Benvolguts germans i germanes!  

Celebrem amb gran goig el dia de Nadal, però, conscients que, hi haurà qui avui no senti cap alegria per celebrar aquestes festes, a causa de les circumstàncies pandèmiques que ens toca viure. També hi ha qui no entén el sentit d'aquesta festa, davant la maldat que continua recorrent el nostre món i ens sembla que Déu resta en silenci davant tantes tragèdies i injustícies.

Doncs, nosaltres celebrem que, davant els grans mals que pateix la nostra societat, Déu respon encarnant-se ell mateix, és a dir , "es fa home i planta entre nosaltres el seu tabernacle". I d'aquesta manera, d'una forma definitiva i per sempre, donarà resposta als mals del món.  

Sant Pau a la carta als hebreus, afirma que Jesús, el Fill, és la plena i completa revelació del Pare. Ell, com el Pare, és Déu i  creador i per aquesta raó és superior a totes les institucions religioses antigues, als profetes i als àngels, hereu de totes les coses i  ha estat reconegut pel Pare com a Fill Unigènit.

Sí, avui la nostra alegria és profunda i arrela en el Misteri de Nadal que l’evangeli segons sant Joan sintetitza en el pròleg que acabem de llegir.  El nucli es troba en l'expressió “I la Paraula es va fer carn": L’encarnació, Nadal: El Fill de Déu s'ha fet home amb la fragilitat i impotència de tota criatura. Jesús, la Paraula encarnada, fa a Déu visible i proper a la persona humana, sent-ne el seu reflex. Així, "en venir al món, il·lumina tots els homes"  de manera que el temps de Nadal, deixant de banda les neules i els torrons, el cava i els àpats familiars, aquest anys limitats a les bombolles familiars, és el temps per contemplar l'acció de Déu a favor de la humanitat. El Nadal, en la història de la salvació, és aquella llum d'alba que trenca la foscor de la nit. Aquella llum que en el bell mig de l'hivern comença a despuntar  per fer-se present i escalfar els nostres cors, profetitzant que la Vida guanyarà al pecat i la seva conseqüència més directa: la mort.

Quin misteri tan gran! Déu ha pres un rostre humà, fent-se visible, concret, assequible i alhora pobre i vençut als ulls del món per  a que poguéssim entreveure el seu poder en la seva elecció de la pobresa i la perifèria, perquè Ell vol ser buscat, reconegut i acollit allà. Aquest nen que neix avui no dubtarà en oferir la seva vida per cadascú de nosaltres i només ens demana que li donem cabuda en  la nostra vida diària.

Benvolguts/des: Acollim el Senyor amb les portes del cor obertes de bat a bat, agraïm-li que vulgui  néixer entre nosaltres; deixem-nos guiar pel seu Esperit i sentim-nos germans els uns dels altres. Que els nostres gestos nadalencs siguin expressió d’amor,  oberts a la solidaritat i a la bondat, portadors d’esperança, especialment amb les persones més desvalgudes. Aquesta serà la millor manera de retre-li homenatge, a Ell que ens estima com ningú mai no ens ha estimat.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

MISSA DE LA NIT - DEL GALL 24 /12/2020


¡Benvolguts germans i germanes!

Quin goig poder celebrar la nit de Nadal, en la que  fem memòria agraïda que Déu s'ha fet home, en un infant, posat en una menjadora, a una cova, a les afores de Betlem, nascut del si de Maria, la noia del poble, i adoptat per Josep, el fuster de Natzaret.

Aquest infant és Jesús, el Salvador que la humanitat esperava, aquell en qui “s'ha revelat l'amor de Déu que vol salvar a tots els homes, i per això hem d'esforçar-nos per  viure en aquest  món amb sobrietat, justícia i veritat”,  segons paraules de sant Pau en la seva carta a Titus.

De vegades, mirem al nostre voltant i podem desanimar-nos, especialment en aquests mesos de pandèmia, pensant que tot és molt complicat o fins i tot, que no hi ha res a fer, malgrat que hi hagi  moltes persones s'esforcin per trobar la millor solució i per  fer  un món més just; que preguen, que treballen honestament i que viuen en comunió amb Déu. Alhora no ens recordem que des del primer dia hi ha pobres que viuen en la intempèrie, i escolten la Bona Nova; que hi ha pastors que s'apropen al portal i troben a Josep i Maria amb el nen en el pessebre. Oblidem que els senzills es meravellen d'allò que els han explicat els àngels.

Per això,lluny de caure en el pessimisme, la desesperació o la passivitat, que el Nadal ens ajudi a: 

* Fer-nos el propòsit de viure més solidàriament  amb els pobres i necessitats, sabent que Regne de Déu és per a ells

* Animar-nos a pregar per i amb els altres, perquè Déu sempre escolta el nostre clam.

*Fer silenci i escoltar més el que Déu ens proposa, contemplar  la bellesa de la fe  i viure la veritat, la justícia, la bondat,  que  són els valors que Déu defensa.

*Esforçar-nos a estimar, perdonar, consolar i comprendre com ho farà l'Infant que neix a Betlem.

*Tenir més cura de  la natura, de la terra, de la nostra casa comuna.

Com diu el Papa Francesc a FT-GT, Tant de bo que tant dolor (provocat per la pandèmia) no sigui inútil, que fem un salt cap a una forma nova de vida i descobrim definitivament que ens necessitem i ens devem els uns als altres, a fi que la humanitat reneixi amb tots els seus rostres, totes les mans i totes les veus, més enllà de les fronteres que hem creat ”(nº35).

 ¿No sentim admiració per aquells que arreu del món o ben a prop, donen el millor d’ells mateixos en bé de tots, afrontant les pandèmies, els conflictes i les persecucions, seguint les petjades de Jesucrist, el Bon Samarità? Són els que duen veritablement a terme la revolució de la tendresa. ¿No sentim el desig irresistible de viure amb Déu ara que Déu vol viure enmig nostre? Tot això, ben segur, forma part de la celebració cristiana del Nadal.  

Que aquesta Eucaristia de Nadal ens ajudi a donar glòria a Déu amb la nostra vida, esforçant-nos a ser portadors de la seva pau i humils constructors del seu Regne de veritat i justícia, com a germans. Sant Nadal a tothom!!!  

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Adoració al Nen Jesús