diumenge, de juliol 30, 2023

Diumenge XVII de durant l’any (A) – 30/07/2023


Jesús segueix aprofundint-nos en aspectes del Regne de Déu. Avui és què produeix trobar-se cara a cara, fer experiència del Regne de Déu: produeix sense dubtar-ho, una valoració per sobre de totes les coses que posseïm.

I això ens insereix en la dinàmica de l’amor. Quan un troba l’amor de veritat, voldria vendre tot el que té per aconseguir l’amor de la persona estimada. Posa en marxa tot tipus de canvis en la pròpia vida per fer-se més atraient per la persona estimada. Evidentment que l’amor no es pot comprar, però si tingués preu, el preu de l’amor d’aquella persona valdria tot l’or del món.

El Regne de Déu el veiem inserit en aquesta dinàmica de l’amor. Perquè el Regne de Déu no és una cosa abstracta: és Déu regnant en el nostre cor. En altres paraules: Déu formant part de tots els racons de la nostra vida, compartint-la amb nosaltres, estimant-nos fins al fons de tot.

Per això, qui fa experiència de Déu de veritat, l’empeny a vendre tot el que té, és a dir, a canviar de vida. D’aquí que la vocació cristiana exigeix un canvi de tot allò que no és conforme a l’amor veritable, és a dir, l’amor segons el pla de Déu.

Però fixeu-vos: aquesta dinàmica que experimentem nosaltres, es complementa amb una altra, que ens mostra sant Pau avui a la segona lectura, que és tan curta que sembla que no digui res: i tant sí diu!

«Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans.»

Aquest és el primer fragment: què diu? Que ens coneixia abans que existíssim i que ens ha cridat a ser imatges vives del seu Fill. I que la iniciativa és seva. En altres paraules: som un somni de Déu. El somni que Déu té de bé i d’amor i ens crea per això, per al bé i per a l’amor. Però no un bé i un amor qualsevol, sinó el bé i l’amor que hem vist en el seu Fill, en Jesucrist. És una història de salvació personal de cadascú, destinats a ser heretar el Regne de Déu.

I fixeu-vos aquí: «Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.» És el mateix procés que hem estat veient en l’Evangeli però vist des de l’òptica de Déu: ens destina al Regne, ens crida i ens el fa veure, ens justifica —és a dir, traient de nosaltres el pecat, ens fa viure una nova vida— i ens glorifica: ens dona el seu Regne.

Moltes vegades oposem el que coneixem com gràcia de Déu i la llibertat de l’home i que com més gràcia de Déu, menys hi pinta la llibertat humana. Són dos plans diferents, són dos punts de vista diferents. Sense la gràcia de Déu i la seva iniciativa, no podem fer res; sense acceptar lliurement la proposta de Déu, la gràcia és estèril i no dona fruit.

Maria se n’anà decididament a la muntanya, s’aixecà, és el lema de la JMJ. Maria va acceptar el Regne de Déu en ella, va acollir l’Esperit Sant i va concebre el Fill de Déu, va dir sí al pla que Déu tenia per la seva vida. Perquè Maria va veure que el que trobava era un tresor, una perla de molt valor, l’amor de Déu que era l’únic que podia omplir el seu cor fins a l’últim racó. Es va deixar fer i ella també va fer: s’aixecà.

Que cadascú es pregunti: he trobat aquest tresor al camp de la meva vida? Sé què m’està oferint el Senyor, quin és el seu pla per mi? Què estic disposat a vendre per tenir aquest tresor? Busco en altres allò que només Déu em pot donar? Ajudem-nos els uns als altres a veure-ho, a animar-nos fent camí, si algú ha trobat el tresor, que ho comuniqui als altres. Fem camí també amb Maria, que vetlla per nosaltres com només una mare sap fer. Demanem-li aixecar-nos i anar a vendre el que tenim per comprar el tresor més gran del món: l’amor de Déu que a res es pot comparar.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 30/07/2023

 

dilluns, de juliol 24, 2023

DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY 22-23/07/2023


Benvolguda família de families, germans/nes:

Aquests diumenges anem escoltant  de la mà de l’evangelista Mateu, com Jesús, ens parla del Regne de Déu a  través de Paràboles, fent ús d’exemples de la vida pròpia d’aquell moment, eminentment agrícola.

La primer lectura i l’evangeli d’avui, amb la paràbola del jull, ens posa en guàrdia davant la temptació que podem tenir de ser jutges implacables dels altres, quan  dins nostre i al voltant nostre, conviuen el bé i el mal, com el blat i el jull i  mai podrem dir  d’algú que és dolent o bo al cent per cent. Només Déu ho sap, només Ell coneix el cor de les persones.

La nostra sort i  esperança rau en que és un Déu ric en misericòrdia, que ha volgut sembrar en el cor de l’home i la dona la bona llavor de la seva Paraula, a través del seu Fill  Jesucrist,  sense excloure ningú.

Déu compte amb tots per sembrar el món amb la llavor del Regne i per fer front a qui hi vol sembrar jull, el maligne, per això hem de vetllar per a no caure en les seves temptacions.

Déu té paciència, com un bon pagès, deixa que el blat i el jull madurin i creixin junts, amb l’esperança que fins i tot el jull pugui convertir-se en blat i salvar-se de la crema. És la missió que Jesús, entoma morint a la creu per nosaltres i ressuscitant, i ens ho mostra en l’escena del lladre penedit, que a l’últim moment reconeix el seu pecat i a Jesús com el Fill de Déu, el Messies.  És la missió que ens encomana continuar a cadascú de nosaltres, personalment i comunitàriament com Església. En aquesta lluita contra el mal, la injustícia i el desamor, contra el jull que hi ha arreu, som cridats a implicar-nos-hi, deixant-nos guiar pel seu Esperit Sant, demanant-ho en la pregària, perquè , com diu St. Pau, és l’Esperit mateix el qui per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Així, el Regne, com el gra de mostassa i el llevat va creixent sovint gràcies a coses ben petites i senzilles com: una paraula d'ànim, un somriure, un gest d'amistat, una trobada joiosa, un treball ben fet, un perdó demanat i/o rebut de tot cor, un temps i uns recursos compartits gratuïtament...  

Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor, lent en el càstig i ric en l’amor,  amb la intercessió de Santa Maria, que ens ajudi a ser humils per a reconèixer el jull, el mal; el blat, el bé que hi ha dins nostre, i ens concedeixi  de ser cada vegada més bona llavor per estendre el seu Regne dins i al voltant nostre, gràcies a l'aliment que rebem en aquesta eucaristia: Jesús mateix i la força del seu Esperit. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 23/07/2023

 

dissabte, de juliol 22, 2023

FULL DOMINICAL 16/07/2023

 

DIUMENGE XV DURANT L'ANY.


 Primera Lectura: Is 55, 10-11

Salm: Sl 64, 10-14

Segona Lectura: Rm 8, 18-23

Evangeli: Mt 13, 1-23

1.    1.  Esperança i dificultats.

La carta als Romans ens convida a l’esperança. La vida present és el procés de gestació del món futur perquè l’esforç pel Regne del cel és combatut pel poder del mal engendrat per la voluntat lliure dels humans. Fent el mal l’ésser humà sotmet el món present a la situació absurda de què parla la carta. Déu vol vida i estem immergits en una voràgine de mort. Tots aquells que, perquè diuen que volen ser lliures, eliminen la vida no nascuda, tots aquells que exerceixen el feixisme més fastigós matant en nom de Déu, tots aquells que menyspreen  la vida i el benestar de pobles sencers per obtenir guanys sense límits.....

Hi ha una tensió dura entre allò que és i allò que hauria de ser i aquesta tensió és causa de sofriment. Però aquest sofriment té sortida, com els dolors de part, que esdevenen no-res davant del resultat final. Igualment els cristians hem de viure l’angoixa del món present com un procés dolorós que acabarà amb l’esclat joiós de la vida nova que ja és present en germen en cada un de nosaltres.

2.    Les paràboles del Regne.

Durant tres diumenges, a partir d’avui, se’ns proclamarà el sermó de les paràboles del Regne. Jesús ens revela com és el seu regne; res a veure amb els regnes del món. Jesús sap molt bé que trobarà moltes resistències: les resistències del mal de què parla la Carta als Romans. Entendre el Regne, la Paraula, de fet és senzill, si el que escolta i investiga es posa en sintonia, es converteix. Però quan el tancament del cor refusa la paraula ens passa allò que diu Jesús: “Per més que escolteu no entendreu res...”.  Si no hi ha una “terra bona”, no hi ha res a fer.

3. Déu se’n sortirà. Nosaltres ens en sortirem.

Malgrat tot Déu garanteix que tot acabarà bé. La seva paraula ha fecundat la terra i el fruit pot trigar més o menys, però arribarà. Confiem-nos a Déu, a la gràcia, per a ell no hi ha res impossible. El Regne anirà fent forat en la realitat, malgrat el gemec actual del món, malgrat l’esclavatge a què se’ns sotmet des dels poders, tots els poders que no són el poder amorós de Déu, malgrat els errors i les incoherències dels mateixos segadors. Jesús estarà amb nosaltres fins a la fi del temps i mira que li ho posem difícil.  

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de juliol 10, 2023

Diumenge XIV de durant l’any (A) – 09/07/2023


En els inicis de la predicació evangèlica, va aparèixer una heretgia que es deia gnosticisme. Tenia el seu origen en corrents religiós-filosòfiques de la zona de Pèrsia i es va fer una adaptació al nou llenguatge cristià. Això us ho explico perquè per als gnòstics, la realitat no té cap misteri, tot té explicació racional, i a través d'aquesta explicació, hom pot accedir a la salvació.

Doncs bé, avui el Senyor ens vol prevenir sobre aquesta creença que a vegades tenim. La salvació no l’aconseguim a partir dels coneixements sobre Déu: no són els savis que se salven perquè saben molt sobre Déu, sinó aquells que són senzills. En altres paraules, l'accés a Déu no és mitjançant el cap sinó mitjançant el cor. Això vol dir que no hem d'aprendre coses sobre Déu? És clar que sí. Però la clau d'entrada a Déu és pel cor.

És molt fàcil. Per a conèixer una persona hem de parlar amb ella, hem d'entrar dins del seu cor, saber què pensa, com sent, quins desigs té. Per molts estudis que faci sobre una persona, la profunditat de coneixement que em dona el vincle amb ella és incomparablement major que a través de llegir moltes coses sobre ella.

I tot i que estiguem parlant amb aquesta persona, la coneguem cada dia més, ens adonarem que hi ha sempre un punt de misteri, perquè una persona no s'acaba en el coneixement que puguem tenir d'ella, per profund que sigui. Aquí és la diferència amb els gnòstics: el seu sistema ho pot explicar tot, no hi ha lloc per al misteri, per tant, no hi ha lloc per a Déu.

Llavors es viu una fe desencarnada, individualista, perquè ha perdut el punt de misteri de la realitat i de les persones. Pel vel de coneixement que ha teixit, no és capaç d'acostar-se al misteri de la realitat i, per tant, no viu una fe encarnada, sinó una fe etèria, que no connecta amb la vida concreta. Tot el que no entra dins de l'esquema preestablert és sospitós de ser dolent, i al fons, es converteix en un «o estàs amb mi o estàs contra mi», sent la referència per jutjar, aquell coneixement que jo tinc.

Nosaltres no estem fets per això, sinó per estimar. Sant Agustí deia: « Ens heu fet per a Vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en Vós». És l'experiència d'una persona que sap, no pels llibres sinó per l'encontre cor a cor que només pot reposar en el cor de Crist. És la invitació de Jesús a l'Evangeli: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats ; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu».

I, com podem sap er si estem vivint una fe de veritat o és gnòstica? Si la nostra fe ens porta a sentir amb Crist, a sentir amb l'Església, a tocar el germà que pateix, a ser cada dia més humils... és que anem pel bon camí. Si la fe em porta a la superioritat perquè jo sé més, a posar el coneixement com a barrera de separació amb l'altre, a l'individualisme, a mirar només per mi, etc. és que no estem en el bon camí, per piadós que sigui i encara que tingui molta pau.

L'Eucaristia és una porta al misteri de Déu, del seu amor. Ell ens obre els tresors amagats al seu cor, només ens demana prendre el seu jou, el dolç jou del seu amor, un jou suau i lleuger, però un jou que ens disposarà a donar la vida pels nostres germans. No siguem ingenus: és un jou exigent… i lleuger, ja que aquí és on trobarem el descans: no en el nostre individualisme sinó en donar la vida, una vida gastada, estimant. Això és el que ens dona el repòs, perquè hem estat creats per això, per estimar. Donem gràcies a Déu perquè ens ha creat així, perquè ens acompanya en aquest camí i perquè Ell ha anat a cercar primer als petits. Els senzills i humils.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 09/07/2023

 

diumenge, de juliol 09, 2023

Diumenge XIII de durant l’any (A) – 02/07/2023


 Lectura primera: 2R 4,8-11.14-16a

Salm 88

Lectura segona: Rm 6,3-4.8-11

Evangeli Mt 10,37-42

Avui hem escoltat una primera lectura molt bonica que, com a mínim a mi, m'entendreix el cor. Quanta generositat! Aquest matrimoni, veiem com generosament, sense demanar res a canvi, decideix construir una habitació perquè Eliseu pugui quedar-se a dormir i descansar en aquesta casa.

Deixant de banda els sentimentalismes, aprofundim una mica més: ho fan perquè creuen que aquest home de Déu és un sant. Hi ha una connexió entre aquesta santedat i el desig de la dona principalment que es quedi allà. El sant és una imatge més transparent de Déu, és un millor canal perquè el Senyor es faci present. Per tant, el que busquen darrere d'Eliseu és que Déu habiti entre ells. Aquest és el gran desig de tothom: que Déu estigui a prop de nosaltres, que habiti al nostre cor. Perquè només així reposarà el nostre cor.

El nostre cor anhela el Senyor, ho sapiguem o no, en siguem conscients o no. I per això, quan tenim un encontre amb Ell, trobem la pau, el descans... i per què no? L'autèntica felicitat.

Posar el Senyor a la nostra vida sempre dona fruit, ens tornem fèrtils. És el que li va passar a aquest matrimoni: tenien de tot, era una dona rica... però no tenia fills, la cosa més important per a la societat hebrea d'aleshores. Déu passa per la seva vida, recull aquest anhel que té d’Ell la dona, i li dona un fill.

Apliquem-ho a la nostra vida: el Senyor no es deixa guanyar en generositat. Si l'acollim al nostre cor, Ell ens transformarà des de dins. L'hi deixem espai, entre totes les ocupacions, maldecaps, etc. Si l'anhel de l'home és que Déu habiti al seu cor, no hi ha punt de comparació amb l'anhel que Déu té del nostre amor. Podem agafar místicament les paraules de Crist a la creu: "tinc set". Tinc set de l'amor de l'home.

I aquest amor passa per sobre de tot, fins i tot de la pròpia vida: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran». El Senyor ho pot demanar, perquè l'amor del Senyor està per sobre de tota realitat material en el món.

No puc renunciar a l'amor al Senyor per una persona, per estimada que sigui, no puc renunciar a l'amor al Senyor per preservar la pròpia vida. Aquest és l'exemple dels sants, especialment dels màrtirs. A Terrassa, aquest cap de setmana se celebra la Festa Major, sempre el diumenge després de sant Pere, que va ser el 29. Es celebra en honor dels sants màrtirs Pere, Cristòfol i Valentí. Ells tres són exemple de quant valuós és l'amor del Senyor, fins a quin punt podem estar disposats a pagar per Ell.

Això ens interpel·la directament a nosaltres: quantes vegades avantposem altres coses davant del Senyor! Estem dient, amb els nostres actes, que el que avantposem al Senyor és més preuat que el seu amor. Qui renuncia a la missa dominical per fer altres plans està dient que aquests plans valen més que el Senyor. Jesús és exemple també per a nosaltres: quin preu tenia la seva vida, com a Déu i home? Doncs ha donat la seva vida per nosaltres i ens ha dit: tu vals més que la meva vida. El teu amor val la pena, la teva salvació és més preuada que tot el que hagi pogut patir.

I d'això, en fem memòria en cada Eucaristia. En cada Eucaristia es renova aquesta voluntat del Senyor de donar la seva vida perquè som molt preuats als seus ulls. Només l'amor pot fer aquestes bogeries, només l'amor boig de Déu pot valorar la nostra vida humana per sobre de la seva vida. I això passa davant dels nostres ulls en cada Eucaristia, ens n'adonem o no. Demanem al Senyor que ens ajudi a veure-ho, encara que sigui una mica a cada Eucaristia, per després poder-ho veure en els esdeveniments del dia a dia.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.