Jesús segueix aprofundint-nos en aspectes del
Regne de Déu. Avui és què produeix trobar-se cara a cara, fer experiència del
Regne de Déu: produeix sense dubtar-ho, una valoració per sobre de totes les coses
que posseïm.
I això ens insereix en la dinàmica de l’amor.
Quan un troba l’amor de veritat, voldria vendre tot el que té per aconseguir
l’amor de la persona estimada. Posa en marxa tot tipus de canvis en la pròpia
vida per fer-se més atraient per la persona estimada. Evidentment que l’amor no
es pot comprar, però si tingués preu, el preu de l’amor d’aquella persona
valdria tot l’or del món.
El Regne de Déu el veiem inserit en aquesta
dinàmica de l’amor. Perquè el Regne de Déu no és una cosa abstracta: és Déu
regnant en el nostre cor. En altres paraules: Déu formant part de tots els
racons de la nostra vida, compartint-la amb nosaltres, estimant-nos fins al
fons de tot.
Per això, qui fa experiència de Déu de
veritat, l’empeny a vendre tot el que té, és a dir, a canviar de vida. D’aquí
que la vocació cristiana exigeix un canvi de tot allò que no és conforme a
l’amor veritable, és a dir, l’amor segons el pla de Déu.
Però fixeu-vos: aquesta dinàmica que
experimentem nosaltres, es complementa amb una altra, que ens mostra sant Pau
avui a la segona lectura, que és tan curta que sembla que no digui res: i tant
sí diu!
«Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa
tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè
ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives
del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans.»
Aquest és el primer fragment: què diu? Que ens
coneixia abans que existíssim i que ens ha cridat a ser imatges vives del seu Fill.
I que la iniciativa és seva. En altres paraules: som un somni de Déu. El somni
que Déu té de bé i d’amor i ens crea per això, per al bé i per a l’amor. Però
no un bé i un amor qualsevol, sinó el bé i l’amor que hem vist en el seu Fill,
en Jesucrist. És una història de salvació personal de cadascú, destinats a ser
heretar el Regne de Déu.
I fixeu-vos aquí: «Ell, que els havia
destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.» És el mateix procés que
hem estat veient en l’Evangeli però vist des de l’òptica de Déu: ens destina al
Regne, ens crida i ens el fa veure, ens justifica —és a dir, traient de
nosaltres el pecat, ens fa viure una nova vida— i ens glorifica: ens dona el
seu Regne.
Moltes vegades oposem el que coneixem com
gràcia de Déu i la llibertat de l’home i que com més gràcia de Déu, menys hi
pinta la llibertat humana. Són dos plans diferents, són dos punts de vista
diferents. Sense la gràcia de Déu i la seva iniciativa, no podem fer res; sense
acceptar lliurement la proposta de Déu, la gràcia és estèril i no dona fruit.
Maria se n’anà decididament a la muntanya,
s’aixecà, és el lema de la JMJ. Maria va acceptar el Regne de Déu en ella, va
acollir l’Esperit Sant i va concebre el Fill de Déu, va dir sí al pla que Déu
tenia per la seva vida. Perquè Maria va veure que el que trobava era un tresor,
una perla de molt valor, l’amor de Déu que era l’únic que podia omplir el seu
cor fins a l’últim racó. Es va deixar fer i ella també va fer: s’aixecà.
Que cadascú es pregunti: he trobat aquest
tresor al camp de la meva vida? Sé què m’està oferint el Senyor, quin és el seu
pla per mi? Què estic disposat a vendre per tenir aquest tresor? Busco en
altres allò que només Déu em pot donar? Ajudem-nos els uns als altres a
veure-ho, a animar-nos fent camí, si algú ha trobat el tresor, que ho comuniqui
als altres. Fem camí també amb Maria, que vetlla per nosaltres com només una
mare sap fer. Demanem-li aixecar-nos i anar a vendre el que tenim per comprar
el tresor més gran del món: l’amor de Déu que a res es pot comparar.
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
