dimarts, d’agost 25, 2020

FULL DOMINICAL 23 D'AGOST DEL 2020

 


DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 22-23/08/2020

Benvolguts gns/gnes:

Les preguntes que Jesús adreça  als seus deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres, en ple segle XXI: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?...  I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre temps, tampoc.

L’Església, el poble de Déu, els que pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui té coneixement de Jesús, podrà després ser-ne apòstol. Per això ens cal amarar-nos de Jesús, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta convincent.  I d’aquí en sortirà una pregunta que ens haurem de fer contínuament, profundament arrelada a la fe en Crist: què faria Jesús, davant cada circumstància, dificultat, decisió a prendre, com reaccionaria  davant la pandèmia que ens afecta?

Jesús ha de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida, l’únic Rei a qui hem de servir, servint i estimant als germans, especialment els més necessitats.

Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Jesús, està content que Pere respongui  la seva pregunta amb tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient que això no li ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.   

Com va fer Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies,  confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa i  pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i tancar la porta; Jesús escull  Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li  que li donarà  les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat  de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a  través dels sagraments, especialment el perdó dels pecats.

Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Francesc, als  bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre com Pere a la  pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des d’una pregària i un diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i  no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran.              

Benvolguts/des: Demanem a Déu, Pare-Mare,  que sentint-nos membres de la seva Església, moguts pel  seu Esperit Sant, puguem afirmar com Pere, amb els petits o grans gestos de cada dia, allà on siguem: “Jesús, vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”,  i que així els nostres cors es mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, d’agost 17, 2020

FULL DOMINICAL 16 D'AGOST 2020

 


DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY 15-16/08/2020

Benvolguts gns/gnes.:

Fa bé d'escoltar  que  Déu s’ofereix a tots els pobles, a tots els homes i dones, que tota persona és criatura de Déu i  per aquest sol fet mereix ser respectada i acollida, més enllà dels seus orígens i creences. I, que també ha de poder rebre l’anunci de la fe en un Déu que ens estima. Per tant, si Déu està sempre disponible a acollir tothom en el seu si, qui som nosaltres per excloure o descartar a ningú, sigui d’on sigui. La primera lectura, del profeta Isaïes, escrita en temps del retorn de l’exili del poble d’Israel, ens mostra la invitació a acollir els estrangers que s’han adherit al Senyor, de manera que els exiliats israelites que retornen a la pàtria practiquin el dret i la justícia i obrin les portes als estrangers, en comptes d'excloure'ls. Però, aquesta temptació resta vigent al llarg del temps, també en temps de Jesús, jueu de naixement.  Després de retreure  als fariseus i els mestres de la Llei la seva hipocresia, perquè s’aferren a la lletra morta de la Llei, decideix retirar-se precisament a la terra dels pagans (no jueus), a la regió de Tir  i de Sidó. I allà li surt a l’encontre una dona cananea, pagana, que el reconeix com a Senyor i fill de David, que li demana: compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada. Sorprenentment, Jesús vol posar a prova la fe d’aquesta dona estrangera i la dels seus deixebles. Aquests, indiferents al seu dolor, volen desfer-se d’ella. Jesús , que sap que la seva missió comença al poble escollit d’Israel, però que després ja s’estendrà a tot el món, li respon que: "únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.                  La  dona, lluny de desanimar-se, es prosterna i torna a pregar-li: Senyor, ajudeu-me.  Jesús, escolta la seva pregària, si bé amb un llenguatge dur, però entenedor per la mentalitat d’aquella època, i com a darrera prova, encara li diu : No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.  I la dona, plena de fe, sabent-se dels cadells, així eren anomenats els pagans enfront els jueus, respon admirablement: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.

Jesús, és compassiu i benigne,  i davant la fe d’aquesta dona cananea, obra  la seva gràcia curant la seva filla, mostrant-nos que els destinataris del seu missatge d’amor i salvació i de la compassió de Déu ja no són només els jueus, sinó tota persona que li obra el seu cor amb fe.

Segurament, en aquest temps de pandèmia, i sobretot durant els moments de confinament, hem pogut  revisar la nostra vida i la nostra fe. Hem descobert la fe  i la generositat de tantes persones entregades en bé dels altres. Hem pregat a Déu, perquè ens deslliurés de la pandèmia i ens hem trobat amb un Déu en pandèmia, el Déu de les nits fosques, el Déu d’Isaïes enmig dels sofriments, i hem recordat que no va fer baixar de la creu el seu Fill, malgrat que alguns li ho demanessin per a poder creure-hi. Tant de bo que, tot pleat, ens hagi ajudat a refermar la nostra fe en un Déu que s’identifica amb el patiment humà i que ens diu: “tot allò que fèieu a un d’aquests més petits, m’ho fèieu a mi”.

Benvolguts gns.gnes: Aprenguem d'aquesta dona cananea, perseverem com ella en la pregària i en la fe en Jesucrist, i que la pandèmia que ens afecta esdevingui una ocasió per a purificar ambdues.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, d’agost 11, 2020

FULL DOMINICAL - 9 D'AGOST DEL 2020






DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY 8-9/08/2020

Benvolguts gns/nes:  

La Paraula que hem escoltat, ens confirma que Déu fa camí amb nosaltres, i ens fa costat davant les dificultats,  però a la seva manera, no a la nostra.

Aquesta és l’experiència d’Elies, que fuig de la reina Jezabel que el vol matar, i en la soledat de la muntanya de l’Horeb, dins una cova, Déu se li revela, no pas d’una manera espectacular: forta ventada, terratrèmol o foc; sinó en el so d’un aire suau, que ens recorda la imatge de l’Esperit, signe de la seva acció benèfica, que es manifesta enmig de la vida senzilla i quotidiana. També descobrirem com això també s’ha esdevingut  al llarg de la nostra història personal.

Davant l’obstinació de la humanitat de seguir altres camins que la porten a l’abisme, Déu ha segellat  definitivament la seva aliança amb nosaltres, a través de Jesús, el seu Fill, a fi d’alliberar-nos d’una esclavitud molt pitjor a la d’Egipte: la del mal i del pecat. Jesús, després de mostrar els seus deixebles, que es pot superar la dificultat de la manca d’aliment per a tantes persones, amb el miracle de la multiplicació, obliga als seus deixebles a pujar a la barca i travessar cap a l’altra riba. Ell acomiada a tota la gentada i puja tot sol a la muntanya per a pregar.  Per a trobar-se amb Déu Pare. No es poden superar els entrebancs  sense estar bens plens del Senyor, sentir la seva presència dins nostre, confiant plenament en Ell. Els deixebles, enviats per Jesús a la barca, davant les  onades  i el vent en contra, no avancen, i quan a altes hores de la matinada veuen venir Jesús, caminant sobre l’aigua, en comptes d’alegrar-se, s’esveren i criden de por. Per què? Els manca fe: No tingueu por, que sóc jo”, els diu Jesús. Amb ell no hem de tenir por, sinó fe. Ell ens ajuda a superar les dificultats. Però els deixebles no les tenen totes, tampoc  Pere quan li diu: :”Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús el convida a anar-hi. I Pere, fa els primers passos, però, la força del vent, el fa dubtar, s’oblida que Jesús vetlla per ell, i s’enfonsa. Aleshores crida:”Senyor, salveu-me”. Quina gran pregària, a la que Jesús respon a l’instant, donant-li la mà, mentre li diu: Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Nosaltres hem de reconèixer   com Pere,  que davant les vicissituds de la vida, com la pandèmia actual,  ens cal l’ajut de Déu, a través de la Paraula i la vida de Jesús i la força del seu Esperit Sant. La seva mà sempre està estesa envers nosaltres, ell ens ajuda a avançar i és l’únic que ens manté a flotació i evita el naufragi.. Per això, com els deixebles a la barca, imatge de l'Església, hem de dir-li amb fe: Realment ets el Fill de Déu”.No siguem com els israelites contemporanis de     St. Pau, que malgrat ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per damunt de tot” ,el rebutgen, i això l'entristeix. També nosaltres coneixem situacions de l'Església, del món, de la societat o de les nostres famílies que ens provoquen tristesa i dolor, però que com en St. Pau, ens han d'estimular a continuar el camí, amb Jesús, mantenint sempre manté la mà estesa. Santa Teresa Beneta de la Creu (Edit Stein),  religiosa i màrtir en els camps d’extermini nazi, de qui avui, si no fos diumenge, en celebraríem la festa; i Pere Casaldàliga, religiós claretià, nascut a Balsareny, mort ahir, a l’edat de 92 anys, després de tota una vida entregada al servei i en la defensa dels drets dels més pobres a St. Felix de l’Araguaia (Brasil); són dos bons testimonis de vida, fonamentats en la fe en Crist, que, van donar-se, amb fe i sense por, en favor dels més desvalguts.

Benvolguts/des, tinguem confiança en el Senyor, alimentem-nos de la seva Paraula i del seu cos, i plens de fe, remem en la barca de l'Església, units amb Ell per afrontar i superar en bé de tothom, les dificultats que se’ns presentin, perquè amb Ell tot ho podem!
Joan Làzaro i Padrós, Prevere i Rector.

dimecres, d’agost 05, 2020

FULL DOMINICAL 2 D'AGOST DEL 2020





DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY 01-02/08/2020

1a. Lectura: Is 55,1-3

Salm 144

2a. Lectura: Rm 8,35.37-39

Evangeli: Mt 14,13-21

Benvolguts gns/nes: La persona humana necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos, per a mantenir totes les seves funcions;  i per l’altra, ha d’alimentar el seu interior, perquè entomi la vida amb sentit. I no qualsevol aliment és bo. Seguint amb l’exemple, sabem que pel nostre cos és molt millor la dieta mediterrània que no pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment, per alimentar el nostre interior no tot hi val.

Déu que ens coneix del tot, ens mostra la seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem sentir-nos representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara vivim. Es val del profeta Isaïes, per a recordar-nos, que podem acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte, esdevé l’aliment més nutritiu perquè sacia la nostra fam i  set  més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens falla mai, en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com el salmista, agraïts:  vós ens doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, sacieu de bon grat tots els vivents.  

I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant  la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa.  No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix  la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang. Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts.  Mai no es desentén del patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins,  els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material per retornar a les seves llars. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la multiplicació de la generositat, del servei, de la fe. Tots has estat atesos.

Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment.  Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem aquest estiu  per a meditar-ho i per a fer un pas endavant.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.