dilluns, d’abril 27, 2009

Moltes felicitats a totes les Montserrats


Ahir uns quants de la parròquia vam ser a la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat. Una celebració molt viscuda i celebrada per tothom.
Aquesta vetlla té dues parts. Es comença amb la prevetlla que és una pregària de preparació per la Missa que se celebra a les 10 del vespre i dura una hora aproximadament.
La sorpresa va ser que aquests any qui la va organitzar va ser l'Agustí Planyella, actual rector de Vilanova i la Geltrú, que havia estat seminarista a la nostra parròquia.

El podeu veure aquí a la foto dirigint un cant. Em va recordar quan va arribar, com va dinamitzar tot el tema dels cants que portava un temps adormit i també tota la feina que va fer a l'esplai de la Cogullada. Va ser bonic veure com amb la seva senzillesa va ser capaç d'imposar-se als pelegrins que esperaven la Vetlla i que feien soroll. Va aconseguir silenci durant tota l'estona amb simples cants de Taizé.

En aquesta foto podeu veure la gentada que hi havia a la basílica, els qui heu assistit alguna vegada en aquesta cerimònia ja us en podeu fer una idea.
Moltes gràcies Agustí per la prevetlla d'ahir i pel temps dedicat i compartit a la nostra parròquia!!!

Marta Pons

diumenge, d’abril 26, 2009

PEREGRINACIÓ A ROMA


Del 4 al 7 d’abril uns quants joves de la nostra parròquia i d’altres parròqui-es del Bisbat de Terrassa van anar a Ro-ma per a celebrar amb el Papa la missa del diumenge de Rams, on hi havia l’acte d’entrega de la Creu i la Icona de les Jor-nades Mundials de la Joventut.

En aquesta ocasió, els joves de Madrid, ciutat on es faran les següents Jornades Mundials de la Joventut l’any 2011, van rebre la creu de part dels jo-ves de Sidney, que ha estat la ciutat on es van celebrar les últimes Jornades Mundials de la Joventut.

L’acte principal d’aquest quatre dies a Roma era la missa de diumenge de rams, punt de partida de la Setmana San-ta, que commemora l’entrada joiosa de Jesús a Jerusalem. Els participants tam-bé van poder gaudir d’altres celebracions importants.

Entre elles destacarem la recepció del Papa als joves espanyols que estaven de peregrinació a Roma. També hi van haver misses especials a la basílica de San Giovanni in Laterano, i a St. Pau Extramurs.

Apart d’aquestes celebracions també va quedar temps per gaudir de les visites culturals i turístiques de Roma que ens van agradar moltíssim, sobretot el Coliseu, el Panteó, i la basílica i la plaça de St. Pere.

A banda dels 20 joves que repre-sentàvem el bisbat de Terrassa, hi havia joves dels bisbats de Vic, Girona i Tarra-gona, i de moltes parts de Espanya (Ma-drid, Valladolid, Córdoba, Comunitat Valenciana,…). Amb alguns d’aquests joves es van compartir allotjament i ex-periències i ... algun que altre plat de pasta i pizza.

Com a vivència especial volem explicar que un jove de la nostra parrò-quia va tenir l’honor de rebre la comunió del Sant Pare. Tanmateix, el responsable va poder saludar personalment al Papa en l’audiència a la que es va assistir.

Aquesta ha estat una bona manera de començar la Setmana Santa amb la companyia del Sant Pare i dins el marc sempre impressionant del Vaticà.

Donem gràcies a Déu d’aquesta experiència perquè tot va anar molt bé i no hi va haver cap problema d’importància.

dijous, d’abril 23, 2009

Homilia de la Vetlla Pasqual


Gn 1,1-2,4 Ps 103,1-2a.5-610.12-14.24.35 c
Èx 14,15-15,1a Èx 15,1-6. 17-18
Is 55, 1-11 Is 12,2-6
Ez 36,16-17a.18-21 Ps 41,3.5bcd;42,3-4
Rm 6,3-11 Ps 117,1-2.16ab.17.22-23
Mc 16,1-7

Hem fet camí cap a la Pasqua. Ara és un bon moment per donar gràcies a Déu pel do de la quaresma, pel do de la conversió. Aquesta nit ens convida a l’alegria, a treure’ns del damunt totes les pors i tots els dubtes. “No tingueu por”, deia l’àngel a les dones, el dol de la creu ha donat pas a la joia de la resurrecció. Si tenim Déu al nostre costat, què podem témer? Ni la mort.
No tinguem por de reconèixer el do de la salvació que ens ha estat donat i agraïm-lo.
No tinguem por de fer créixer en nosaltres la vida nova del ressuscitat, que se’ns donà en el baptisme i comuniquem-la al nostre entorn.
No tinguem por comprometre’ns a treballar pel Regne de Déu, assumint responsabilitats concretes a la família, a la parròquia, a la feina, a la política, a la societat civil encara que ens costi esforç. Treballar pel Regne de Déu ens honora i dóna sentit a la nostra vida.
No tinguem por de començar un nou estil de viure lluny de l’afany de lucre desbocat que ha estat causa de la crisi que tant ens afecta. Una vida menys marcada pel consum esbojarrat, amb més temps per a la vida comunitària, amb més oci productiu és possible. Un altre món és possible. La pena és que potser ens passarà com aquell dimoni que quan torna a entrar en aquell de qui havia sortit és set vegades pitjor. (Mt 12,33-35)
No tinguem por del món. Jesús ha vençut el món quan semblava que el món el vencia. En aquest món cada dia més secularitzat hem de trobar el nostre lloc.
No tinguem por de buscar nous camins. Ell no ens abandonarà mai! La crisi que vivim les esglésies cristianes a Occident ha de permetre engendrar una església més fidel a Jesucrist.
Vosaltres pares que heu dut el vostres fills a rebre el bateig, no tingueu por, els vostre fills i tots els batejats vivim ja en aquest món la vida nova del ressuscitat.
No tinguis por comunitat de la Sagrada Família de Terrassa, l’Esperit Sant que tots hem rebut amb abundància t’empeny. No li posis obstacles.
Tinguem por només de la nostra pròpia debilitat i del nostre propi pecat, però sapiguem que sempre, sempre, podem tornar a Galilea.
Bona Pasqua!

Josep Esplugas

dilluns, d’abril 20, 2009

Imposició de fulards



Aquest passat cap de setmana (18 i 19 d’abril) es va fer la Imposició de Fulards a l’equip de monitors de les entitats de lleure de les nostres Parròquies: el Cau Sant Pau i a l’Esplai la Llar Sagrada Família.

Per què es va fer aquest acte? Per què portem el fulard?


Fa poc més de 20 anys un grup de joves de la Parròquia de la Sagrada Família i posteriorment a la Parròquia de St. Pau, van engegar un projecte destinat als infants i joves. Un projecte cristià que van portar a terme amb una gran il•lusió.

Al llarg d’aquests anys diferents monitors voluntaris han anat agafant el relleu. Gràcies al seu esforç i al treball en equip, l’Esplai de la Llar Sagrada Família i el Cau St. Pau ha pogut continuar, any rere any, oferint aquest servei a les Parròquies.


Avui amb aquest gest de la imposició del fulard de l’entitat, donem pas a una nova generació de monitors que accepten el compromís i la responsabilitat que comporta aquesta tasca.

El fulard és un signe que ve de la tradició dels escoltes i guies. Serveix per identificar a cada Agrupament o Esplai.
Els colors representen la pertinença a aquest grup i, en el nostre cas, ens recorden per una banda la tasca cristiana i de pastoral que realitzem, amb el color lila i, per una altra, amb el color verd, tots els valors que intentem aportar, mitjançant el joc, relacionats amb la vida i el nostre entorn més proper.
El fulard es pot utilitzar com una peça personal o també ens és una eina útil poder atendre a una possible emergència. Per això ens recorda la crida al servei que tot monitor o cap ha de dur a terme les 24 hores del dia.

Així doncs i en nom de tota la comunitat de la nostra parròquia, us donem les gràcies per haver acceptat aquest compromís i us encoratgem perquè continueu amb aquesta tasca tan especial.

A les fotografies: monitors i monitores que han fet i fan aquest servei a les Parròquies.

divendres, d’abril 17, 2009

SETMANA SANTA AMB ELS GRUPS D’ACO


L’ACO ens proposa cada any una celebració de Setmana Santa intensa, de reflexió i en família. Com que som molta colla, ens desplacem a una casa de colònies situada a Prades (la casa de colònies del costat del monestir de Poblet ja ens ha quedat petita). Aquest moviment s’ha rejovenit força els darrers anys, per la qual cosa el servei d’esplai per a la mainada és absolutament indispensable (deuen arribar al centenar els infants i joves).

El tema dels adults d’aquest 2009 ha estat “Crisi, Pasqua, Esperança”.

El divendres al matí, en Josep Escós (consiliari de la diòcesi de Vic) ens va oferir una xerrada sobre diferents moments de crisi que apareixen a la Bíblia i va reflexionar sobre les propostes que es van dur a terme per com sortir-se’n: l’èxode, l’exili de Babilònia, els anawim en temps de Jesús, les col·lectes de la primera església i de Pau pels pobres de Jerusalem. Tot plegat per valorar la situació actual.

A partir d’aquí, les pistes per al treball de reflexió personal (o en grup) ens proposaven recordar i agrair les persones que ens han donat un testimoni creïble de la fe i que han contribuït a la definició de la nostra pròpia fe. Així mateix, ens hem preguntat sobre quines crides podem descobrir en la nostra militància.

La proposta per al dissabte no era una xerrada igual per a tothom sinó distribuir-nos en diferents tallers: Què podem fer per canviar el món?, Canvis en el món obrer, Una societat multicultural, Natzaret i la Revisió de Vida, Vida espiritual sana i equilibrada, Noves realitats familiars dins l’Església, L’educació dels fills en la fe, Compromís sindical, Alimentar la nostra espiritualitat a través de la pregària.

Han estat uns dies per conviure (la pluja no ha aconseguit evitar-ho), reflexionar, pregar i celebrar la nostra fe, que ens serveixen per “resituar-nos”, és a dir, revisar i redefinir la nostra vida i els nostres propòsits com a cristians.

Laia Clua, Enric Mateu i fills, Mireia, Joan i Roger

dilluns, d’abril 13, 2009

Bona Pasqua


“Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d’un rei tan gran .
Que la terra també s’ompli d’alegria
il·luminada i radiant de la claror
que ve la llum del regne etern
perquè avui la foscor ja s’ha esvaït”
(Del començament del pregó pasqual)

Els membres de la comunitat parroquial de la Sagrada Família ens desitgem els uns als altres i desitgem a tothom una bona i santa Pasqua

dissabte, d’abril 04, 2009

Déu és font de vida

Durant segles els cristians hem parlat massa de mort i de penalitats i de purgatori i de sacrifici i massa poc de vida i de goig i de glòria i d’amor oblatiu. Déu ens ha fet el do de la vida natural en la qual tenim l’ocasió d’estimar i, estimant, de créixer en densitat de persona. També ens fa el do d’engendrar-nos en l’Esperit per a la vida eterna. Acollim aquests dons i fem-los créixer. Precisament perquè “probablement Déu existeix”, tinc la sort de poder-me preocupar dels altres, de poder-los estimar, i de poder gaudir, per tant, plenament de la meva vida.