dimarts, d’abril 01, 2025

MISSA DEL DIUMENGE IV DE QUARESMA 29 i 30/03/2025

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Som a mig camí de la Quaresma. Un bon moment per aturar-nos i fer balanç. Des del dimecres de Cendra, com els Israelites en marxar d’Egipte alliberats de l’Esclavatge, guiats per Moisès, també hem emprès aquest camí cap a la Pasqua, amb un compromís: arribar a canviar -convertir-nos- alguns aspectes de la nostra vida que ens allunyen de l’Evangeli, de Déu i dels germans. Convertir-nos de les nostres mandres, egocentrismes i individualismes, de la nostra indiferència davant els problemes de les persones que ens envolten, del nostre egoisme i orgull. Jesús, que sempre ve al nostre encontre, no fa diferències. Acull i s’adreça a tothom, inclosos  publicans i pecadors que s’apropen a escoltar-lo i comparteix la taula amb ells. Els fariseus o els escribes, els que es consideren purs, no se’n saben avenir i el que fan es murmurar. Es creuen millors que els altres, actitud que també se’ns pot encomanar. Precisament per això, ens explica una de les paràboles més entranyables, la DEL PARE QUE TENIA DOS FILLS. EL FILL PETIT: Li demana l’herència. EL PARE: la reparteix.

-EL FILL PETIT: Pren el camí d’allunyar-se de la casa del Pare, s’ho malgasta tot, i acaba fent-se llogar per a sobreviure, amb la pitjor feina per a un jueu: guardar porcs (animal impur). Toca fons. Fa un EXAMEN DE CONSCIÈNCIA, mogut potser més per la fam que el penediment: Reconeix el seu pecat, allò que ha fet malament, li sap greu i es posa en camí de retorn disposat a confessar el seu pecat, i acceptar la penitència que li correspongui per reparar el dany.

-EL PARE: ha respectat la llibertat dels fills. Sempre ha estat a l’aguait per si el seu fill petit tornava, i quan el veu  de lluny estant, es commou i corre al seu encontre, se li tira el coll i el besa. I davant la confessió del FILL PETIT Que fa?: El fa vestir, li posa l’anell i el fa calçar: li retorna la dignitat de fill que ell mateix s’havia tret. Fa matar el vedell gras i fa una gran festa. La festa del perdó.  El fa entrar a casa. 

-EL FILL GRAN: En comptes d’alegrar-se, s’indigna i no vol entrar. EL PARE també  surt al seu encontre i el convida a  entrar. Tot i ser a casa “amb el Pare”, vivia la vida “sense el Pare”: el seu cor transitava per altres camins ben distants de la casa, tot i ser-hi físicament present: no ens pot passar també a nosaltres?. 

EL PARE li fa adonar que fins aleshores no havia viscut com a FILL, sinó com a servent, com a empleat, i li recorda que el Fill petit és el seu germà. Déu és aquest PARE BO DE LA PARÁBOLA, l’autèntic protagonista, ple d'amor i de misericòrdia, que estima als dos fills, que ens estima a tots i a qui ens hem d’assemblar.

Benvolguts/des: Nosaltres podem obrar com qualsevol dels dos fills, el petit, malgastador i infidel al Pare o el gran, que es pensa ser millor que els altres. Aprofitem aquesta Quaresma per a reflexionar, reconèixer el nostre pecat i confessar-lo a Déu, que, com diu St.Pau, ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist, i ens confia la missió de ser-ne ambaixadors.  Visquem l’Eucaristia, com la nostra  Pasqua dominical, i també com la festa de la reconciliació, en la que rebem  com aliment al mateix  Crist salvador. I donem-ne gràcies a Déu!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

EXTRA FULL DOMINICAL

 

FULL DOMINICAL 30/03/2025

 

divendres, de març 28, 2025

DIUMENGE III DE QUARESMA. C

 



0.      Déu i nosaltres, en el procés de la conversió.

Les lectures que avui se'ns han proclamat expressen la voluntat alliberadora de Déu; Ell pren la iniciativa, però la nostra llibertat ha d’acollir-la, i acollir-la ja.

1.      No som indiferents a Déu.  

La vocació a Moisès revela l'actitud inequívoca de Déu: Déu es preocupa pels seus fills, Déu pateix per l'oprimit, per l'explotat, pel pobre: " He sentit el clam del meu poble .... (i) ... baixaré a alliberar-lo”. Déu està atent a la història i en la història realitza la seva acció salvadora. L’encarnació del Fill és la màxima expressió del designi de Déu.

2.      L’esforç humà.

Hom no pot trobar la salvació, si no és conscient que la necessita i no s’esforça per mantenir-s’hi. No hi ha res màgic: El pas del Mar Roig no va ser cap vacuna per als israelites, així tampoc com el baptisme, ni cap sagrament, no és cap vacuna. Si la nostra actuació desdiu del do rebut, i en la mesura que en desdiu, el malmet i el deixa en no-res.

3.      La persistència en el mal malmet la vida.

Els galileus massacrats per Pilat o els que van morir en l’enfonsament de la torre de Siloè no eren ni més bons ni més dolents que els altres éssers humans; no van ser castigats per Déu. Ara bé, si no ens convertim acabarem malament com ells, cosa que no té res a veure ni amb malalties ni amb desgràcies.. Una cosa és l’ordre moral i una altra l’ordre natural.

4.    Urgència de la conversió i paciència de Déu.

La figuera fa tres anys que no dona fruit, però encara hi haurà una altra oportunitat. L’any que ve, o potser l’altre. Decidim-nos a donar fruit d’una vegada i, si ja en donem, a donar-ne més i més bo. Podar, femar, cavar la terra, regar... és l’activitat de la quaresma.

5.    Déu ajuda.

No estem sols. Déu ens acompanya, si ens deixem acompanyar. Ningú no es pot salvar, però Déu hi pot tot. La providència no és un acompanyament paternalista, sinó un acompanyament parenteral carregat d’amor i de respecte a la llibertat del fill. Nosaltres entossudits en el pecat i Déu entossudit a oferir-li avui i demà i sempre una nova oportunitat de ser lliure i feliç.

6.      Conclusió.

Agraïm la tenacitat de Déu aprofitant la quaresma per afinar en el procés sempre inacabat de la conversió. Si ajornem la conversió personal estem ajornant l’ocasió de ser feliços.

Josep Esplugas Capdet, prevere.