Benvolguda
famílies de famílies, que és la comunitat, benvolguts germans/es en Crist: Som a
finals del mes d’agost, i tenim ben a prop el nou curs escolar i pastoral. Avui
la Paraula de Déu ens suggereix dues actituds fonamentals amb que podem
afrontar-los, però que les hem de tenir present sempre.
1ª.La humilitat.”Sigues humil en tot el que facis”. Ens ho diu el llibre de Jesús, fill de Sira. I afegeix: “Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el
seu favor”. I per reblar el
clau, afirma: ”Déu, que és veritablement poderós,
revela els seus secrets als humils”.
La
humilitat és una virtut, que massa sovint associem a una persona apocada, amb
poca personalitat, però, aquest no és el sentit que li dóna la Paraula de Déu.
Una persona humil és una persona dolça, bondadosa, no violenta ni orgullosa:
escolta, acull i es relaciona amb benvolença, sense agressivitat. Déu ens ha demostrat
fins a qui punt fa seva aquesta virtut, fent-se un dels nostres i encarnant-se
en Jesús, nostre Senyor, l’humil per
excel·lència. Així ho fa constar en la seva carta de presentació, les
benaurances, que viu en 1ª persona:“Feliços els humils: ells posseiran la
terra”. Des del seu naixement fins a la seva mort en
creu, la humilitat defineix la seva manera de ser i de fer. Si volem ser
feliços autènticament, apropar-nos al Regne de Déu, haurem de
desprendre’ns de l’orgull i de la supèrbia.
Aquest és el sentit de la correcció fraternal que Jesús fa a aquell convidat que vol posar-se
als primers llocs, animant-lo a ocupar el lloc darrer:
“Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia
serà enaltit”. I
nosaltres, quin és el nostre capteniment
amb Déu, amb Jesús i amb els altres, escollim el darrer lloc, obrem amb
dolcesa, acollim amb benvolença les persones amb les que ens relacionem?
2ª.La gratuïtat:“Quan facis una festa convida-hi
pobres, invàlids, coixos i cecs”. En el món
que vivim és molt important cultivar les relacions públiques, però sovint es fa
d’una manera interessada i competitiva. Quantes més persones influents
coneguis, més bé t’aniran les coses. Queden exclosos aquells que no tenen res a
oferir i que no poden tornar la invitació. Doncs
novament, Jesús, nostre Senyor, ens parla a nosaltres, convidats a la seva
església, per a no caure en aquest parany. Hem de relacionar-nos amb tothom,
especialment amb aquells a qui ningú convida, que no tenen res per a oferir,
compartint gratuïtament el que som i el que fem.
També ens hem de sentir
interpel·lats com a ciutadans d'aquesta Europa de la que formem part, i
treballar per a que siguem capaços d'acollir als pobres, invàlids, coixos i
cecs del segle XXI.”Feliç tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho,
Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran
els justos”. És allò que el salmista lloa
de Déu: “...pare d’orfes,
defensor de viudes, des del lloc sagrat que resideix. Déu dóna casa als
desemparats i allibera els captius i els enriqueix”.
Benvolguts/es germans/nes, donem gràcies a Déu perquè ens estima sense mesura, a través del camí humil del seu Fill Jesús, rostre de la seva misericòrdia, i pel testimoni de tantes persones que, com Ell, amb humilitat i gratuïtat, serveixen als altres, especialment els més necessitats. Que aquesta Eucaristia, el banquet que Crist ens ofereix, ens ajudi a obrar amb la seva mateixa humilitat i gratuïtat. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
