Benvolguda família de
famílies, germans i germanes! Som a mig camí de la Quaresma. Un bon moment per
aturar-nos i fer balanç. Des del dimecres de Cendra, com els Israelites en
marxar d’Egipte alliberats de l’Esclavatge, guiats per Moisès, també hem emprès
aquest camí cap a la Pasqua, amb un compromís: arribar a canviar
-convertir-nos- alguns aspectes de la nostra vida que ens allunyen de
l’Evangeli, de Déu i dels germans. Convertir-nos
de les nostres mandres, egocentrismes i individualismes, de la nostra
indiferència davant els problemes de les persones que ens envolten, del nostre
egoisme i orgull.
Jesús, que sempre ve al nostre encontre, no fa diferències. Acull i s’adreça a
tothom, inclosos publicans i pecadors
que s’apropen a escoltar-lo i comparteix la taula amb ells. Els fariseus o els
escribes, els que es consideren purs, no se’n saben avenir i el que fan es
murmurar. Es creuen millors que els altres, actitud que també se’ns pot
encomanar. Precisament per això, ens explica una de les paràboles més
entranyables, la DEL PARE QUE TENIA DOS FILLS. EL FILL PETIT: Li demana
l’herència. EL PARE: la reparteix.
-EL
FILL PETIT: Pren el camí d’allunyar-se de la casa del Pare, s’ho
malgasta tot, i acaba fent-se llogar per a sobreviure, amb la pitjor feina per a
un jueu: guardar porcs (animal impur). Toca fons. Fa un EXAMEN DE CONSCIÈNCIA,
mogut potser més per la fam que el penediment: Reconeix el seu pecat, allò que ha fet malament, li sap greu i es posa en camí de retorn
disposat a confessar el seu pecat, i
acceptar la penitència que li
correspongui per reparar el dany.
-EL PARE: ha respectat la llibertat dels fills. Sempre ha estat a l’aguait per si el seu fill petit tornava, i quan el veu de lluny estant, es commou i corre al seu encontre, se li tira el coll i el besa. I davant la confessió del FILL PETIT Que fa?: El fa vestir, li posa l’anell i el fa calçar: li retorna la dignitat de fill que ell mateix s’havia tret. Fa matar el vedell gras i fa una gran festa. La festa del perdó. El fa entrar a casa.
-EL FILL GRAN: En comptes d’alegrar-se, s’indigna i no vol entrar. EL PARE també surt al seu encontre i el convida a entrar. Tot i ser a casa “amb el Pare”, vivia la vida “sense el Pare”: el seu cor transitava per altres camins ben distants de la casa, tot i ser-hi físicament present: no ens pot passar també a nosaltres?.
EL PARE li fa adonar que fins
aleshores no havia viscut com a FILL, sinó com a servent, com a empleat, i li
recorda que el Fill petit és el seu germà. Déu és aquest PARE BO DE LA PARÁBOLA, l’autèntic protagonista, ple d'amor i de
misericòrdia, que estima als dos fills, que ens estima a tots i a qui ens hem
d’assemblar.
Benvolguts/des: Nosaltres podem obrar com qualsevol dels dos fills, el petit, malgastador i infidel al Pare o el gran, que es pensa ser millor que els altres. Aprofitem aquesta Quaresma per a reflexionar, reconèixer el nostre pecat i confessar-lo a Déu, que, com diu St.Pau, ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist, i ens confia la missió de ser-ne ambaixadors. Visquem l’Eucaristia, com la nostra Pasqua dominical, i també com la festa de la reconciliació, en la que rebem com aliment al mateix Crist salvador. I donem-ne gràcies a Déu!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpg)
