diumenge, de març 15, 2009

Els nens i nenes a les misses


Hi ha temes de la vida parroquial que de tant en tant s’han de recordar. Un d’ells és la presència de nens en alguna eucaristia. On s’han de col·locar? Què hem de fer quan causen molèsties?

Els nens s’han de col·locar, acompanyant llurs pares tan endavant com puguin. En tot cas els pares han de procurar que tinguin visió directa del presbiteri. És del tot obvi. Us imagineu, els adults, estar tres quarts d’hora veient només esquenes, sotaesquenes i clatells? Insuportable, oi?

Els nens molt petits poden plorar o cridar precisament perquè són petits. Aleshores el pare o la mare se’ls han d’emportar a l’atri o a la sacristia per asserenar-los i tornar després al seu lloc en el temple. Si no és possible, es pot seguir la celebració des de l’atri a través de la megafonia poden. Certament un nen cridant o plorant estona pertorba excessivament la celebració. Ara bé que una criatura es bellugui o gemegui uns moments és del tot comprensible. Fins i tot si es belluga sense fer soroll no molesta. Molesten molt més els adults que no paren quiets o no desconnecten el mòbil o que es passen tota l’estona xerrant deconsideradament.

Els adults han de valorar la bona voluntat de les famílies que fan l’esforç de dur els fills petits a la missa dominical. Val la pena suportar alguna incomoditat menor si es fa el gran bé de facilitar als nens d’adquirir l’hàbit de participar en la missa dominical. I, si no tenen gens de paciència, és millor que canviïn d’hora de missa o de temple. I que no oblidin que Jesús va renyar els deixebles que privaven els nens que s’acostessin a ells.

2 comentaris:

  1. Gràcies pel text, que els pares agraïm. Una anècdota. En una missa vaig haver d'avisar diverses vegades al meu fill petit perquè no parava d'anar amunt i avall de l'Església. Des de l'altar em van cridar l'atenció d'una manera molt simpàtica per avisar-me que no calia que patís. Que ja se sabia que els nens no paren quiets.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies, Jordi pel teu comentari!!
    El nostre rector és molt contundent amb aquestes coses, l'escrit ho demostra. Tenim la sort i el privilegi de ser una parròquia que fa honor al seu nom, hi ha força famílies que participen a les misses amb nens petits i no passa res pel soroll que puguin generar, n'estem molt contents!!!!

    Marta Pons

    ResponSuprimeix

Publica un missatge