divendres, de setembre 16, 2011

HOMENATGE A EN JOSEP M. CARDONA


Deu dies abans del primer aniversari de la seva mort, aquest dissabte es va fer a Montserrat, a la sala de la façana del monestir, un homenatge a en Josep M. Cardona, monjo i prevere de la comunitat benedictina de Santa Maria. Recordem que en Josep M. Cardona va morir als 61 anys el 20 de setembre del 2010, després de viure un càncer amb exemplaritat durant 4 anys.

L’acte va coincidir expressament amb la recent publicació del llibre Josep M. Cardona o l’amor sense mesura, del seu germà de comunitat Bernabé Dalmau. Aquest llibre és precisament un resum d’aquests quatre anys escrit amb la finalitat de deixar constància de l’admirable actitud humana i espiritual amb què en Josep M. va viure davant Déu i els seus la malaltia i la proximitat de la mort.

Aquesta admirable actitud és la que van recordar i remarcar més tots els qui van parlar durant l’homenatge, que van ser el mateix Bernabé Dalmau i quatre bons amics seus més: en Bernat Vivancos, director musical de l’Escolania, amb la qual en Josep M. Cardona va mantenir una relació molt estreta durant molts anys, la Dra. Cori Casanova foniatra de l'Escolania, en Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, i en Josep M. Soler, l’abat. Va conduir molt bé l’acte la Mari Pau Huguet.

Cada ponent va parlar del Josep M. dels últims quatre anys però també del d’abans de la malaltia. Cadascú ho va fer, naturalment, des de la seva experiència viscuda de relació personal amb ell, i per tant des d’òptiques diverses, però tots van coincidir a destacar com a trets que el feien singular el seu somriure, la seva simpatia, la seva amabilitat, la seva proximitat, la seva senzillesa, la seva humilitat, la seva diligència, la seva espiritualitat. I lligant-los tots, la normalitat, una normalitat que va fer possible dir als ponents amb sonora alegria que en Josep M. era un home normal, un monjo normal. El miracle, si es pot dir així, no va ser que durant la malaltia aquest monjo normal va continuar sent el mateix sinó que va viure encara amb més riquesa aquestes virtuts que el van definir com a benedictí.

Germans de comunitat, familiars i amics –uns quants de la parròquia, d’una manera especial els vinculats a l’Escolania– celebrem haver pogut participar en aquesta estona de merescut record emotiu i entranyable de l’estimat Josep M. Cardona.

Text: Jaume Marcet
Fotos: Eva Manteca, Arxiu Fotogràfic de Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge