diumenge, de maig 03, 2020

DIUMENGE IV DE PASQUA, 03/05/2020



Benvolguts germans i germanes:
Una de les imatges més belles i entranyables a través de les quals podem definir a Jesús nostre Senyor és la d’un Bon Pastor. I aquest diumenge, en la seva controvèrsia amb els fariseus, després d’haver curat un home cec, els diu:Jo sóc la porta És una altra comparació a través de la qual intenta fer-los entendre qui és Ell i a quina missió està cridat. Però tenen el cor endurit i no el comprenen. Jesús parla de la porta per la qual s’entra a la pleta on fan nit les ovelles. Ell és la porta, i el vigilant només l’obra al pastor, no als lladres i bandits. Però Jesús a més  de ser la porta, ens ha dit que és també el bon pastor que camina davant de les ovelles i les duu on trobaran pasturatges abundosos: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.
Jesús és el bon pastor del que ens parla el salm, amb el que no ens manca res. Però els seus contemporanis  s’havien fet una imatge de Messies molt diferent. Havia de ser un pastor guerrer capaç d’alliberar-los dels romans. Els qui segueixen Jesús, les seves ovelles, són els qui el reconeixen com l’enviat de Déu: Les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom... i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu” .                                                               Hi ha una relació personal, d’estimació i bon tracte. Cada ovella se sent estimada pel pastor, i per això hi confien. Podem preguntar-nos sobre el nostre seguiment de Jesús: Hi confiem fins el punt de dir sense por: “El Senyor és el meu Pastor, encara que vagin maldades, especialment en aquests dies de confinament? Em sento estimat per Ell, em crec que coneix el meu nom i em crida? Sóc capaç d’afrontar el menyspreu que els “savis i entesos” dels nostres temps manifesten de vegades sobre els creients?.
“Les seves ferides ens curaven”  ens ha dit Sant Pere a la segona lectura. Els dirigents del poble no podien entendre que el Messies fos el servent sofrent anunciat per Isaïes, com tampoc concorda amb les expectatives de molta gent del nostre temps. Aquell petit ramat de cristians enmig d’una societat  majoritàriament pagana, ofereix l’exemple de Crist, el Bon Pastor com a fonament de la nova identitat que els cristians ofereixen al món: també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades...ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces... A la Creu ell portà en el seu cos les nostres culpes... les seves ferides ens curaven
Quin contrast amb el que es pregona en molts àmbits de la societat actual: No et deixis trepitjar, ningú no ha de morir per ningú; aquest és el teu problema; tens dret a ser feliç a qualsevol preu, ni que sigui oblidant o passant per damunt dels altres. Per això la manera de ser i de fer de Crist, el bon pastor, que viu, mor i ressuscita pels altres, com a prova de l’amor de Déu, posa nerviosa a molta gent. No és fàcil seguir a un Messies sofrent i perdedor als ulls humans.
Benvolguts gns/nes, no tinguem por, deixem-nos guiar per qui ens coneix pel nostre nom i ens estima entranyablement, especialment en aquests moments de confinament pandèmic: Crist, el bon pastor. Ell,  que és la porta que ens obra  cap a la vida per sempre, perquè abans ha donat la seva a la creu, vencent el mal, el pecat i la mort amb la resurrecció, la Pasqua, perquè tinguem vida en abundància; i ens anima també  a donar-ne testimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge