- Primera Lectura: Ez 33, 7-9
- Salm: Sl 94
- Segona Lectura: Rm 13,8-10
- Evangeli: Mt 18,15-20
1. L'Església sinodal.
El govern de l’església és un afer de la comunitat. El mateix que
escoltàvem fa dos diumenges que Jesús deia a Pere, ara ho diu a tota
l’església. Regir la comunitat és cosa de Pere i també cosa de tots. Aquest
segon aspecte sinodal ha estat radicalment oblidat en la nostra confessió
catòlica i ha esdevingut una gran pedra d’ensopec en les relacions
interconfessionals i en el procés ecumènic. El Vaticà II va establir el
principi doctrinal de la sinodalitat. Finalment Papa Francesc ha decidit posar
l’Església en una situació més sinodal; com al principi: D’aquí a pocs dies
començarà el Sínode dels Bisbes sobre el sínode (laus Deo); tant de bo que ens
sortim. De moment preguem....
2. La condició indispensable.
Sant Pau, amb una simplicitat profundíssima, ens
recorda l’actitud bàsica imprescindible per a poder viure en l’església i en el
món: “Estimar és tota la llei”, perquè
“el que estima no fa cap mal als altres“.
L’amor ha de ser l’única motivació en l’exercici de les funcions esmentades.
Sense amor no hi ha cap possibilitat de sinodalitat, en tot cas una realitat de
lluita de poders a l’estil del món.
3. Sacerdots, profetes i reis en Jesucrist.
L’evangeli d’avui expressa el
traspàs de les funcions de Jesucrist, sacerdot, profeta i rei. L’església, cos
de Crist té les mateixes funcions del seu cap.
Si el profeta en la seva denúncia del mal actua per
altres motius o barreja altres motius amb la causa de l’amor, no actua amb
justícia, encara que sigui veritable la seva denúncia. Com a profetes, ens
correspon denunciar la injustícia tant de les estructures: "Fill d'home t'he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble
d'Israel", com dels individus concrets, el pecat personal: "Si tu no dius res al pecador...".
Com a sacerdots ens correspon d'intercedir els uns
pels altres, fins i tot pels enemics: "Qualsevol
cosa que demaneu en nom meu...". La funció sacerdotal és l’expressió
més sublim de l’amor. Tota súplica que no es basa en l’amor és un sarcasme.
I com a reis ens correspon d'exercir el poder de lligar i
de deslligar, en el marc de la comunitat. No pas vidualment: "Tot allò que lligareu...". Tenim el greu deure d'exercir
la missió encomanada per Jesús: restablir la justícia i evitar el mal futur.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge