Benvolguda
família de famílies, gns./nes:
En aquest
segon diumenge d'Advent la Paraula de Déu ens envia un missatge de consol, d’alliberament
i conversió i d’esperança.
Fixem-nos que ens
diu el Profeta Isaïes: Consoleu,
consoleu el meu poble"... Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort
el teu crit, alça't ben fort, no tinguis por! Aquestes paraules
d'ànim ens són tan necessàries en aquests temps que vivim com ho foren pel
poble d'Israel que també vivia amb moltes dificultats, exiliat a Babilònia,
lluny de la terra promesa. Però el Senyor es manté fidel: "Aquí
teniu el vostre Déu!. Déu és la font del consol, però compte amb nosaltres per a ser el seus portaveus i
missatgers, perquè amb humilitat i convicció anem cap el desert de la nostra
societat a obrir-li una ruta,aplanar-li en l'estepa un camí.
Sant Marc vol
remarcar avui que: "Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de
Déu" i tot seguit cita el text del profeta Isaïes
de la primera lectura: "Obriu
una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí". per
a fer-nos veure que l'evangeli de Jesús, la bona notícia, que és Crist, no
comença només amb el seu naixement, sinó que ja hi ha hagut abans un temps de preparació,
d'advent, amb tres moments importants: El primer, el trobem en
aquells passatges de l'Antic Testament que ens parlen del camí de Déu envers el
seu poble i del camí del poble envers Déu. El segon moment, en
l'enviament d'un profeta, Joan Baptista, capaç d'indicar a la humanitat el
camí del desert, lloc on Déu ens anima a fer una autèntica conversió. El tercer
moment es dona en el mateix poble que per la predicació del Joan Baptista,
camina penedit cap al desert per a rebre el perdó, fent-se batejar. Així naixerà un poble nou que demana de cadascú, posar-se
en camí, sortir i adreçar-se al Baptista,
el precursor per acollir el seu missatge de conversió i, sobretot, per a rebre
al veritable Messies: Jesucrist.
Si diumenge passat
rebíem la invitació a estar atents i vetllar, avui Joan, ens convida a convertir-nos, a creure en Jesús i fer nostre la
seva manera de pensar, de parlar, d'actuar i de viure. Hauríem de preguntar-nos: ¿De què hem de convertir-nos?
Què ha de canviar de la nostra manera de ser i de fer per a viure l'evangeli de
Jesús? De què ens hem d’alliberar? Això es propi de l’advent: alliberar-nos
de tot el que impedeixi que el Senyor pugui venir al nostre cor: de les falses
excuses, tant per no pregar com per no perdonar, del que no ens permet créixer
espiritualment, que ens allunya de Déu o que ens impedeix veure les
necessitats, lluites i preocupacions del germà, especialment del més desvalgut.
Finalment, la
segona lectura ens anima a tenir i mantenir l’esperança, perquè
Déu és pacient, no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se
i alliberar-se d’allò que l’impedeix apropar-se a Ell i ser feliç, seguint les
seves petjades, estimant i treballant per la pau veritable. I és que esperem un
cel i una terra nous. Aquesta és la promesa de Déu i sempre compleix les seves
promeses.
Benvolguts germans/nes: Donem gràcies a Déu perquè ens estima tant, encarnant-se en el seu Fill Jesucrist, font de consol i esperança; i com Joan Baptista, obrim-li el nostre cor i aplanem-li el camí, i amb la força del seu Esperit Sant, alliberem-nos de tots els obstacles que ens allunyen d’Ell i dels germans/nes.
Joan Làzaro iPadrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge