Benvolguda família de
famílies, germans/gnes amb Crist:
Déu s’encarna en Jesús, en
el si d’una família humil, bressolat per Maria, la mare confiada, servicial i
disponible; i Josep, l’espòs fidel, just i treballador, home bo, que l'adopta:
la Sagrada Família.
Podríem pensar que la seva vida, a
partir del moment en que acullen al Fill de Déu, havia de ser més fàcil i
confortable. Res més lluny de la realitat. Ho hem pogut constatar el dia de
Nadal i a l’evangeli d’avui: Jesús neix
en una cova, en una establia abandonada i no pas en el si d’una llar
confortable, i després comparteix el sofriment de moltes famílies de tots els
temps: l’exili forçat per l’amenaça de mort, la vida de refugiats lluny de casa
seva, la recerca d’un lloc on poder viure en pau i sense por. Això no ha estat
obstacle per a construir una família on regni l’estimació, la confiança, el
diàleg i respecte mutus. I per descomptat, on es conreï la relació amb Déu tant
dins de la família com en la comunitat de fe.
Sigui com sigui i com a deixebles de Jesús, com a gran família cristiana, família de famílies, no podem restar indiferents davant de les situacions de precarietat que viuen tantes famílies. Hem de fer tot el que estigui a la nostra mà, personalment i comunitàriament, per ajudar-les. És una manera clara de viure el manament de l’amor que Jesús ens ha deixat.
Fixem-nos també en Josep. Esdevé un fidel espòs de Maria i veritable pare, adoptiu, de Jesús, disposat a renunciar als seus projectes personals per a seguir la voluntat de Déu, obeint-la, tot i que li costi entendre-la. I ho fa amb humilitat, conscient de les seves limitacions, exercint responsablement la seva paternitat, des de l’exemple quotidià, confiant plenament en Déu.
Avui en dia portem un
ritme de vida molt accelerat. Això fa que pel camí es perdin actituds i valors
humans fonamentals. Moltes persones es queden al marge del camí. Davant d’això, hem
escoltat el llibre de Jesús, fill de Sira que ens diu: “Fill meu, acull
el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix
el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena
força”. Déu
s’identifica precisament amb els més desvalguts i mostra tot el seu amor i la
seva tendresa envers ells. Així doncs, som convidats a seguir les petjades de Jesús, l’home nou, a tenir els
seus mateixos sentiments i estil de vida i sentiments com ens diu Sant Pau a la seva carta als
colossencs:“sentiments de compassió , de bondat,
d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si
alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho.”. I com a coronament de tot això, estimeu-vos, que l’amor tot
ho lliga i perfecciona.
Avui, festivitat de la Sagrada Família, dins l’octava de nadal clausurem diocesanament l’any sant jubilar 2025: “Pelegrins d’esperança”, una esperança que no defrauda perquè està fonamentada en Jesús, el nostre germà gran, amic i salvador. Malgrat que s’acabi el jubileu, cal més que mai ser pelegrins, testimonis d’esperança en un món tan convuls com el que vivim actualment i cal que continuem pregant perquè cessin els conflictes, les guerres, les injustícies i perquè regni arreu del món l’amor i la pau que venen de Jesucrist, el príncep de la pau.
Benvolguts gns/nes, demanem a Déu, per intercessió de Jesús, Maria i Josep,
que totes les famílies puguin assemblar-se a la llar de Natzaret, on l’amor, la fe, l’esperança, l'alegria,
l’obediència i el bon humor, juntament
amb el perdó, el diàleg i el respecte mutu, esdevinguin com el Pa nostre de cada dia. I
demanem especialment per aquelles famílies que viuen en situacions precàries
per múltiples raons, que no els manqui l’ajut que necessiten per esdevenir
fogars d’amor, de pau i de fe. Que
l’Esperit Sant hi bufi ben fort. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
