dilluns, de juliol 13, 2026
dimarts, de juliol 07, 2026
DIUMENGE XIV DURANT L'ANY.
1.
El Déu de Jesucrist
és un rei humil.
El rei entra a Jerusalem humilment, muntat en un ase, no pas amb un
cavall. Recordem el diumenge de rams. El seu poder és l’amor i la pau; l’abast
del designi de pau és universal. Qui es podia espera un Déu així? No lliga amb
els nostres prejudicis. Si el rei és humil, els seus deixebles també són la
gent humil o, essent rics o intel·ligents, posen l’amor per davant del diner i
la saviesa. Una perspectiva sempre en desacord amb les perspectives purament
materialistes.
2.
El deu de Jesucrist
només s’entén estimant.
“Heu revelat als senzills tot el
que heu amagat als savis i als entesos”. Així doncs la fe no és qüestió d’erudició. Una altra sorpresa de
Déu. No són pas els saberuts mestres de la llei els que entendran Jesús, sinó
la gent senzilla, aquella bona gent que seguia, encantada, Jesús. Aquells
pescadors de Galilea, aquelles dones que tenien cura d’ell i dels deixebles,
aquell pocavergonya de Mateu, aquell zelota de Simó, fins i tot Bartomeu, un
col·lega fariseu sembla. No l’entenien gaire, però l’estimaven. I és que la fe no
és cosa de poder o d’erudició, sinó cosa d’amor. Primer acollir i estimar
Jesús, després ja estudiarem el seu missatge. No hi ha altre camí.
3.
Savis i entesos?
Els savis i entesos en els temps de Jesús eren els fariseus i els
mestres de la llei, que s’entestaven a acollir la revelació de Déu des dels
seus prejudicis i d’acord amb els seus interessos
El Déu d’uns filòsofs i el no-Déu d’uns altres filòsofs és caricatura o
pura especulació. No tenim més remei que reconèixer que la nostra intel·ligència,
tan preclara i productiva per a tantes coses, s’estavella irremissiblement i fa
el ridícul més sonat quan afronta ella sola el misteri de Déu i de l’home. Déu
i l’ésser humà només són comprensibles des de Jesucrist, només ell és el camí,
la veritat i la vida.
4.
Sí que cal
l’erudició.
El que estima s’interessa per l’estimat, s’esforça per conèixer-lo, per
descobrir amb respecte sagrat el fons del seu cor, ho necessita. D’aquí la
necessitat de descobrir Jesucrist en el propi cor, en la Sagrada Escriptura, en
el cor de l’amic, de l’amiga, en la natura, en els fets socials i polítics.
Primer enamorar-se i després estimar amb un amor fidel i esforçat.
5.
Acollir l’Esperit.
“Vosaltres no viviu segons les mires de la carn”, diu Pau, perquè hem estat afavorits amb el do de l’Esperit Sant, que ens dona la perspectiva de Déu, una perspectiva sempre en desacord amb les perspectives bancàries i mundanes. Sempre en lluita perquè ens tempta la mundanitat. Necessitem reposar en Jesús tranquil·lament, serenament, tot agraint el do del seu Esperit Sant que ens obre el camí del sentit a través del cor per arribar a l’acceptació per part de la raó.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
divendres, de juliol 03, 2026
%20(1).jpg)
dimecres, de juliol 01, 2026
DIUMENGE XIII DURANT L'ANY. (A)
1.
Acolliment i
conseqüències.
La sunamita obté la felicitat més gran per a una dona israelita: ser
mare, per la gratuïtat de la seva actitud envers l’home de Déu, més enllà dels
deures d’hospitalitat. Per la seva actitud d'acolliment troba la seva
recompensa inesperada. Jesús demana als deixebles que siguem acollidors. Ell
acollia tothom, sobretot els pecadors, els pobres, els malalts... nosaltres
també hi hem de fer i, com la sunamita, també tindrem la nostra recompensa, més
enllà del fet mateix de servir (Mt 25,31-46), que ja és una gran recompensa,
perquè fa més feliç donar que rebre; oi? (Ac 20,35)
2.
Donar la vida.
Les exigències del seguiment són dures: Es tracta de posar l’amor en el
centre del nucli existencial i en la base de les nostres paraules i accions. No
és tracta pas d'abandonar aquells a qui devem amor o simplement aquells que
estimem perquè així ho hem volgut lliurement, sinó que es tracta d'unificar en
un sol amor Déu i el pròxim, amb aquell amor únic i absolut propi de Déu.
Estimar és donar la vida, sortir d’un mateix per anar cap a l’altre, perquè
només donant la vida és rebre la vida. El que ens enriqueix és el que donem no
pas el que adquirim o posseïm.
3.
La creu.
Donar la vida no és gens fàcil. La creu, les creus, no és el patiment per ell mateix. Jesús redimeix no perquè hagi vessat la sang, sinó perquè ha estimat del tot i a tothom amb un amor infinit. Assumir la creu vol dir acceptar i estimar les dificultats amb l’esperança que l’amor de Déu ens farà triomfar, com va fer triomfar Jesucrist, aparentment un gran fracassat. La nostra resurrecció és només la conseqüència necessària del fet d'haver assumit la creu del Crist; si, com ell, vivim per a Déu, Déu ens vol eternament al seu costat. Pel bateig hem estat submergits en la mort del Crist, hem mort amb Crist i ja hem ressuscitat amb Ell, malgrat el nostre pecat.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
.jpeg)
dimecres, de juny 24, 2026
Enviament monitors/es activitats d’estiu
Fotografia amb tot el grup de monitors que diumenge va ser enviat per la comunitat a les activitats d'estiu de la Parròquia.
DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY 21/06/2026
Benvolguda família de famílies, que és la comunitat cristiana, germans i germanes en Crist, estimats monitors i monitores de l’Esplai La Llar i de la Parròquia de la Sagrada Família: Acabem d’escoltar les paraules de l’Evangeli de sant Mateu, en què Jesús ens repeteix fins a tres vegades: «No tingueu por». I avui aquestes paraules ressonen d’una manera molt especial per a vosaltres, monitors i monitores, que esteu a punt de començar les activitats d’estiu amb infants, adolescents i joves. Jesús us diu: no tingueu por de servir, no tingueu por d’educar, no tingueu por d’acompanyar els més petits i els joves en el seu camí humà i espiritual.
La primera invitació a no tenir por té a veure amb anunciar el Regne de Déu amb senzillesa i alegria. Sovint pensem que evangelitzar és només parlar de Déu explícitament, però també anunciem l’Evangeli quan estimem, quan escoltem, quan tenim paciència, quan ajudem a créixer, quan creem espais d’amistat, de respecte i de confiança. Cada joc preparat amb estima, cada excursió, cada conversa, cada estona compartida, pot esdevenir una llavor de Regne sembrada en el cor dels infants i dels joves. No tingueu por de mostrar amb naturalitat la vostra fe i els vostres valors. Els infants i els joves necessiten testimonis creïbles, persones que visquin amb autenticitat, coherència i esperança. Vosaltres no sou només organitzadors d’activitats: sou referents humans i cristians.
La segona invitació de Jesús a no tenir por ens parla del coratge i de la confiança. Sabem que educar no sempre és fàcil. Hi haurà cansament, moments de desànim, dificultats de convivència o situacions que us superaran. Però Jesús ens recorda que Déu acompanya cada pas fet amb amor. La missió que avui assumiu no la feu sols. El Senyor camina amb vosaltres. I això no vol dir imposar res ni sentir-nos superiors a ningú. Com ens ensenya Jesús, es tracta de servir amb humilitat, de fer créixer la vida, de tenir cura dels altres amb aquell amor pacient i gratuït que ve de Déu. Els infants i adolescents potser no recordaran totes les activitats que fareu, però sí recordaran com els vau fer sentir: estimats, escoltats, valorats i acollits.
La tercera invitació a no
tenir por ens parla de les dificultats del temps present. Igual que el profeta
Jeremies a la primera lectura, també nosaltres podem experimentar desànim
davant la indiferència, davant un món que sovint viu d’esquena als valors de
l’Evangeli. Però precisament per això és tan important
la vostra tasca. Enmig d’una societat marcada moltes vegades per la pressa,
l’individualisme o el consumisme, vosaltres oferiu temps, presència, servei
gratuït, comunitat i esperança. Cada casal, cada colònia o activitat d’estiu
pot esdevenir un espai on els infants i joves descobreixin que la vida és més
bella quan es comparteix, que val la pena estimar, ajudar, respectar i caminar
junts. Sant Pau ens recordava també que «el do no té comparació amb la caiguda». El bé que Déu pot fer a
través vostre és immens, encara que sovint sigui silenciós i discret. Potser no
veureu immediatament els fruits del vostre servei, però moltes llavors
sembrades avui donaran fruit amb el temps.
Benvolguts germans/nes, monitors i monitores: no tingueu por. Viviu aquest servei amb alegria, responsabilitat i esperit d’entrega. Que els infants i joves que trobeu aquest estiu puguin descobrir, a través vostre, alguna cosa de l’amor de Déu. Que Maria, mare de Déu sota l’advocació de l’Alegria, patrona dels Esplais, us protegeixi i us acompanyi en aquesta missió tan bonica que avui l’Església us confia i beneeix. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de juny 22, 2026
CONCERT DE VIOLONCEL EN DANSA
Cordes en dansa: Amb una magnífica interpretació de l'Alba Morros amb el violoncel de peces de suites i peces de Bach, en moviment amb una bellíssima coreografia dansada per la Mabel Lago, vam gaudir d'un espectacle sublim dins dels actes previstos en motiu del 75 aniversari de la benedicció del temple de la Sagrada Família.
Cordes en dansa: Amb una magnífica interpretació de
l'Alba Morros amb el violoncel, de peces de suites i altres peces de Bach, amb una bellíssima coreografia
dansada per la Mabel Lago; vam gaudir d'un espectacle sublim dins dels actes
previstos en motiu del 75 aniversari de la benedicció del temple de la Sagrada
Família.
dimarts, de juny 16, 2026
DIUMENGE XI DE DURANT L’ANY 13-14/06/2026
Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat, germans/nes: Reprenem el temps de
durant l'any, després d'haver celebrat la Festa de la Santíssima Trinitat i de
Corpus, així com la festa del Sagrat cor, aquest darrer divendres. Un temps
propici per anar descobrint la presència de Déu enmig del nostre món i de la
nostra vida quotidiana. I
ho fem avui, celebrant el DIA DEL MALALT en que un grup de persones rebran el
sagrament de la Unció dels malalts, una abraçada del Senyor que els fa per
afrontar esperançadament la malaltia o l’edat.
Hem
començat escoltant a la 1ª lectura, del llibre de l’Èxode, com Déu, que ha
alliberat el poble d’Israel de l'esclavitud i l’ha fet possessió seva,
demana als israelites que l’escoltin i observin les condicions de la seva
aliança per a continuar sent una nació consagrada, a prop seu. Però l’alliberament total vindrà, com diu St.
Pau la 2ª lectura, gràcies a la mort de Crist en creu, que lliura la seva vida
per alliberar-nos de l'esclavitud del pecat, vèncer la mort i obrir-nos el camí
de la salvació. Per aquest motiu hem d’agrair i
anunciar arreu aquesta salvació que Déu ens ha concedit gràcies a Jesucrist. I això passa per continuar escoltant-lo i aprenent a
obrar com ell. Avui, per exemple, a l’Evangeli, veiem com Jesús
està atent a les persones necessitades
que es troba pel camí, i se’n compadeix, perquè s’adona que qui se n’hauria
d’ocupar no ho fa o ho fa malament, deixant-les com “ovelles sense pastor”.
Per aquest
motiu crida dotze dels seus deixebles (ens recorda les 12 tribus d’Israel), que
no són ni els més intel·ligents ni els més preparats ni els més fidels, doncs
un d’ells el trairà; i els fa apòstols,
enviats, perquè en nom seu, siguin instruments de la misericòrdia de Déu,
expulsant els esperits immunds, guarint malalts i qualsevol classe de mal. Però
a més a més, els envia a anunciar que el Regne de Déu és a prop, de paraula i
sobretot amb obres, accions alliberadores que portaran a terme gratuïtament,
ben concretament, perquè així actua la gràcia i permet copsar la presència
sempre activa de Déu. Guarir els malalts,
ressuscitar els morts, netejar els leprosos, expulsar dimonis, acredita que Déu
està enmig del seu poble, que el Regne de Déu ja és aquí, ja ha arribat. La
gràcia restaura el que havia caigut o estava afeblit. Precisament, a través del Sagrament de la Unció que d'aquí un
moment conferirem a uns germans nostres, reben la gràcia de l’Esperit Sant, amb
la qual la persona en la seva integritat rep l’ajut per a la salvació, s’anima
en la confiança en Déu i esdevé forta contra les temptacions del maligne i
l’ansietat de la mort, fins a poder no solament tolerar els mals, sinó
combatre’ls i aconseguir la salut si convé per a la seva salvació; li dona, a
més, si cal, el perdó dels pecats, i porta a terme el camí penitencial del
cristià.
Benvolguts/des,
reconeguem i agraïm a Déu que som el seu poble, el ramat que Ell pastura, i
demanem-li, amb la intercessió de Santa Maria, que ens ajudi a anunciar, com a
deixebles de Jesucrist, mitjançant la paraula i les obres, i sense esperar res
a canvi, que Ell, Déu, vol salvar a tota la humanitat i fer present el seu
Regne de vida, de veritat, enmig nostre, fent-nos veritablement lliures. Alhora
preguem-li que més persones escoltin la seva crida, la vocació a lliurar tota
la seva vida al servei de l’Església, família de famílies, esdevenint pastors a
imatge i semblança del seu Fill, Jesús,
El Bon Pastor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
CONCERT D'ORGUE D'EN JOAN SEGUÍ
El mateix diumenge 14 de juny, a les 18:00 h hi va haver un magnífic concert d'orgue a càrrec de Joan seguí en motiu del 75è aniversari de la benedicció del temple i 12è aniversari de la inauguració de l'orgue.
L'EQUIP DE CATEQUISTES
El dissabte 13 de juny l'Equip de Catequistes es va reunir a la Parròquia de Santa Maria d'Ullastrell per a revisar el curs 2025/2026 i planificar el nou curs 2026/2027. A més a més, vam comptar amb una formació que ens va compartir la Montserrat Fonoll. La trobada es va cloure en un dinar de germanor al mateix poble d'Ullastrell.
SAGRAMENT DE LA UNCIÓ DELS MALALTS
El diumenge 14 de juny, a la Missa de les 11 vam celebrar el DIA PARROQUIAL DEL MALALT, en que 9 persones van rebre el sagrament de la Unció dels Malalts.
dilluns, de juny 08, 2026
DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 6-7/06/2026
Benvolguda
família de famílies, gns/nes:
Avui,
que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de
l'àpat excels i que millor sacia aquella
fam i set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist
també és l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut
per la Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens
hi convida a tots, l'únic que ens
demana és que tinguem fe en que Ell és
veritablement el pa viu baixat del cel, aliment de vida eterna,
gràcies a la seva mort i resurrecció, i
en fem memòria en cada Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però
això sovint ens costa d’entendre-ho, com a la comunitat de Corint a la qual
Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat que Ell els havia explicat el sentit
autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la pràctica resultava que a la mateixa
taula, lloc d’encontre fratern, els rics
s’exhibien davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi
havia ni comunió de béns ni de cors. Per això, Pau, els diu:
Germans...El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de
Crist?...Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que
tots participem del mateix pa.
Tenim poca
memòria. Déu, ja en l’aliança amb el poble d’Israel, a través de Moisés ha de recordar als israelites tot el que ha fet per ells, per salvar-los,
per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa.
Les proves que han tingut de passar, han servit perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota
paraula que surt de la boca de Déu. Jesús és aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres.
Els jueus del seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment
espiritual amb el que caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els
fa nosa. Però aquells que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat
de comunió i d’amor, i plens del seu
Esperit Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui ens hem de tornar a
preguntar quina importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i
acollir amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal compartir-hi el que som i el que tenim, per
ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat,
fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font,
anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos
amb Ell a seure i menjar a la seva taula
i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors
d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de solidaritat i
comunitat, família de famílies.
Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, alcem la mirada, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen i fem nostre la invitació del lema d’enguany: “Tria estimar, tria comunitat”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)