dilluns, de setembre 06, 2021
dilluns, d’agost 30, 2021
DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 28-29/08/2021
Benvolguts
gns/nes: En aquest darrer diumenge del mes d’agost, apunt de reprendre el nou
curs, potser havent carregat les piles en algun moment de l’estiu, i sense
oblidar la difícil situació social que ens envolta, se’ns convida viure i celebrar amb agraïment el do de la fe
que hem rebut, entendre el sentit dels manaments que Déu ens ha donat i de la
veritable religiositat. També ressona el que St. Agustí deia:
Estima i fes el que vulguis, expressant
quin lloc que ha d’ocupar la llei en la
vida humana. Déu
va fer una aliança amb el poble d’Israel, amb la humanitat, i li va fer el do
de la Llei, els manaments, dient-li: escolta els decrets i les prescripcions que
jo us ensenyo a complir... No afegiu...ni en tragueu res. Guardeu tot allò que
jo us prescric de part del Senyor, el vostre...Si ho feu així, tots els pobles
us tindran per savis i assenyats. El mandat de Déu
era clar, però amb el temps els fariseus i els mestres de la Llei van
farcir-los amb molts altres preceptes i pràctiques religioses. Jesús vol
purificar la Llei de tots aquells afegits, a fi que els seus
contemporanis abandonin el que es secundari i puguin establir una relació
immediata amb Déu Creador i salvador, a través d'unes celebracions del culte vives
i autèntiques. Toparà amb els qui s’erigeixen com a valedors d’aquelles
pràctiques carregoses. Avui mateix en tenim un exemple: els fariseus i mestres
de la Llei, han vingut a Jerusalem per trobar-se amb Jesús, i només es fixen en
que els seus deixebles no compleixen la tradició dels antics de rentar-se les
mans ritualment abans de prendre aliments. Jesús els respon molt durament: Amb tota la raó
Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites: “Aquest poble m’honora amb els
llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. I nosaltres? Com és el nostre
culte, com són les nostres pràctiques religioses? Ens ajuden a posar llum en la
nostra vida i ens porten a comprendre que és el que Déu vol de nosaltres i a
actuar en conseqüència? Hem d’esforçar-nos per no caure en la
temptació de voler compensar a través de les nostres pregàries i ritus, allò
que en la nostra vida és fals, ens fa mal i fa mal als altres. Per tant, ens
hem de convertir per ser cada vegada més coherents entre el que creiem, el que
celebrem i el que vivim. Això només ho podrem fer a la llum de Jesucrist,
Paraula de Déu encarnada, tal i com ens diu Sant Jaume: Acolliu amb
dolcesa la Paraula plantada en vosaltres que té el poder de salvar-vos...Poseu-la en pràctica i no us
limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. I afegeix: La religió pura
i sense taca als ulls de Déu consisteix en: ajudar els orfes i les viudes en
les seves necessitats i guardar-se net
de la malícia del món. Benvolguts germans/nes:. Demanem-li al
Senyor, que les nostres celebracions ens ajudin a purificar al nostre cor a la
llum del seu amor, i a esforçar-nos en posar en pràctica el que la Paraula de Déu
ens proposa cada diumenge, avui: estimar i ajudar els més febles i necessitats
(orfes i vídues del segle XXI), buscant el bé comú i buidant el nostre interior
d’intencions dolentes.
Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, d’agost 23, 2021
DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 21-22/08/2021
Benvolguts Gns./nes: Viure implica sempre optar, i de vegades ho farem per acció i d’altres per omissió, quan ens deixem portar per la corrent. Aleshores, que i/o qui fonamenta les nostres opcions, les nostres decisions? Què passaria amb la nostra vida si prescindíssim de Déu? Jesús, durant aquests 5 diumenges ens ha dit: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món. Avui es troba que molts no l’entenen i que fins i tot se n’escandalitzen: ”Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç de comprendre`l”.Per què no el volen creure? Doncs perquè la fe és un do de Déu, que demana un cor obert i confiat: Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do. La reacció de molts és abandonar-lo, en comptes de demanar aquest do, de confiar en les seves Paraules, avalades amb la seva persona. Davant aquesta reacció Jesús pregunta als deixebles? Vosaltres també em voleu deixar? És una bona pregunta, ara que el veuen fracassar davant tanta gent que l’abandona. ”Simó Pere li respongué: Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. És la resposta millor: Reconèixer que Jesús és veritablement qui diu ser, el Sant de Déu, el pa viu baixat del cel i que les seves paraules són paraules de vida eterna. I nosaltres, que respondríem a la pregunta de Jesús, sobretot quan veiem que moltes comunitats van perdent membres, van minvant i no hi ha relleu, perquè les generacions que venen darrera, no coneixen o no volen conèixer Crist? Tant de bo que la resposta sigui la mateixa i, deixant-nos guiar pel seu Esperit Sant, que renovem la nostra fe, amb humilitat i coherència, sentint-nos membres del cos de Crist, Església, cadascú amb la missió que Déu li encomana; que anunciem la bona notícia de l’Evangeli: Que Déu ens estima, que ens ha salvat amb Jesucrist, que ha mort i ressuscitat per alliberar-nos del mal i de la mort; i que a més vol que siguem lliures i feliços, estimant com ell ens estima, trobant sentit a la vida, i que seguim les seves petjades d’amor, de pau, de justícia, de misericòrdia, en el nostre dia a dia, al costat dels qui més ho necessiten. Així donarem testimoni que Déu des d’un principi ha volgut fer camí amb nosaltres. Cert, també avui a nosaltres se’ns fa difícil copsar el sentit profund del que diu Sant Pau, a la 2a lectura, si ens quedem només amb el context i la mentalitat d’aquell temps, i no copsem la novetat nuclear del sentit sagrat que dona al matrimoni, a la manera de Crist espòs, tractant la dona com Església esposa, això és des del servei, des del donar la vida per ella, des de l’amor oblatiu, i no pas des de la imposició. Benvolguts gns./nes: Crist, és la prova de l’amor de Déu, envers l’Església, que sant Pau compara amb l’amor esponsal. Que sentint-nos-en membres, celebrem l’Eucaristia, com una veritable experiència d’encontre personal i comunitari amb Crist, viu i ressuscitat, que ens estima, que ens alimenta i que espera que optem per testimoniar l’amor de Déu arreu.
Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)