Us infondré el meu Esperit i recobrareu la vida

DIUMENGE DE PENTECOSTA (vigília)
Vetlla arxiprestal

Ez 37,1-14 Ps 103, 1-2a.24.35c.27-28.29b-3 R/. 30
Rm 8,2-27
Veniu, Esperit Jo. 7,37-39


“Us infondré el meu Esperit i recobrareu la vida”. Ezequiel parlava del poble d’Israel i per al poble d’Israel, aquell poble vençut, exiliat, delmat ... Només Déu pot donar-li nova vida, només Déu pot donar-nos nova vida però nosaltres, la creació nova que profetitza Ezequiel és obra de Déu, no pot ser de cap altra manera, nosaltres, però, hem de posar-hi els ossos. L’Esperit ha estat infós, Déu ho ha renovat tot i ho ha revestit tot d’eternitat. Aquest revestiment abastarà a tot aquell que l’acollirà de manera explícita (aquests som nosaltres) o de manera implícita.

Gràcies a aquest Esperit que Déu ens ha donat i nosaltres hem acollit, podem recollir el repte de l’apòstol Pau: “...ens toca viure ferms en l’esperança”. En un món sempre difícil, carregat de violència, d’afany de poder i de riquesa, de menyspreu per la vida natural i per la vida de l’eternitat, els creients cristians som dones i homes afermats en la roca del Crist, ben soldats pel foc de l’Esperit. Una esperança que hem de viure i proclamar en el diàleg amb el món i l’exercici de la caritat. Nosaltres posseïm l’Esperit de fills, a la manera de Jesús, però esperem la consolidació de la filiació per obra del mateix Esperit, mentre vivim els gemecs i dolors del món i precisament perquè vivim els gemecs i dolors del món.

“Naixeran rius d’aigua viva de l’interior del qui creu en mi”. L’aigua viva es difon per la llera de l’amor i l’anunci de la bona nova. Però els rius no poden dur aigua si no en reben de les fonts, i la font és l’Esperit Sant que Déu dóna a mans plenes a l’Església i fins i tot fora de l’Església.

Les nostres parròquies han de ser la font d’aigua fresca en el bell mig dels nostres barris i els nostres pobles. Lloc de trobada festiva i agraïda de tots els creients en Jesucrist, perquè tots i tenim cabuda des de la diversitat d’adscripcions polítiques, de tarannàs pastorals, lloc de referència amable i acollidor de tothom que s’interessi per Jesús, pels que vénen cada dia, o cada setmana, o un cop l’any o tres o quatre vegades a la vida, lloc il•luminat per l’amor de Déu reflectit en les persona de cada una de les comunitats. No siguem morruts i displicents, ni tampoc beneitons; siguem gent ferma en les conviccions i homes i dones de bon tracte.
Bona Pasqua de l’Esperit a totes les parròquies i comunitats de Matadepera, de Terrasa, d’Ullastrell i de Viladecavalls.

Josep Esplugas