Comentari ecumènic a Mt. 16,13-19
El text té dues parts ben definides: la confessió de Pere (vv 13-17) i l’encàrrec de les claus (vv 18-19). Després segueix el primer anunci de la passió.
1. La confessió de Pere.
Jesús convida els seus deixebles a mullar-se. Fa temps que van amb ell i ja és hora que es preguntin qui és. Simó Pere, que estimava Jesús, assumeix el rol de portaveu del grup i, precisament, perquè estima Jesús, pot captar la inspiració: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. Pere no ha entès el sentit que Jesús donava al seu messianisme, com demostra la perícopa següent (l’anunci de la passió). La seva confessió no és fruit de cap raciocini sinó del seu amor per Jesús. Precisament perquè la seva adhesió ve del cor és inspirada per Déu. De fet ja va tenir temps d’entendre-ho més endavant, i de quina manera!
2. L’encàrrec de les claus.
Jesús té tota la confiança en aquell que l’estima: Pere. A Mt 18,18 Jesús atorga la seva confiança a tots els deixebles, a tota la comunitat constituïda en assemblea eclesial. La confiança és plena quan el que la rep pot decidir, però no qualsevol cosa, només allò que és coherent amb l’ensenyament de Jesús.
3. El primer anunci de la passió.
Justament després de la confessió de Pere Jesús anuncia als deixebles que el seu messianisme no és imperialista, sinó tota una altra cosa, tan llunyana de les expectatives dels deixebles que aquest no hom poden entendre de cap manera. El messies és el servidor de tots, la manera més humana de viure és el do d’un mateix a l’estil de Jesús: donar la vida, fins a la mort, és guanyar-la; el Regne de Déu és l’antítesi dels poders d’aquest món. El poder de les claus, doncs, prové de l’amor, es basa en la confiança i es manifesta en el servei.
4. Una interpretació difícil.
L’eclesiologia és el camp teològic més controvertit entre les diverses confessions cristianes i, dintre de l’eclesiologia, la qüestió del poder de les claus ocupa un lloc molt destacat, sobretot pel que fa al primat de Pere, és a dir el primat del bisbe de Roma.
El poder de les claus atorgat a Pere, es transmet als seus successors a la seu romana? Gran part de les diverses confessions hi estan d’acord, no cal dir els catòlics, però també els ortodoxos i altres esglésies orientals, fins i tot una part important dels reformats. La qüestió controvertida no és tant el primat per ell mateix sinó la manera d’exercir-lo. Fins i tot en l’interior del catolicisme es manté viva la controvèrsia entre monarquisme i sinodalitat, sense negar en cap cas ni de cap manera el fet del primat. El mateix papa difunt Joan Pau II va demanar als teòlegs que reflexionessin sobre el tema. Cal que aquests i la jerarquia catòlica posin mans a l’obra i també els teòlegs i els responsables de les altres confessions i que els cristians de base els ajudem amb la nostra pregària i els nostres suggeriments. Al cap i a la fi tots, absolutament tots, compartim el poder de les claus (Mt 18,18).
Josep Esplugas.
El text té dues parts ben definides: la confessió de Pere (vv 13-17) i l’encàrrec de les claus (vv 18-19). Després segueix el primer anunci de la passió.
1. La confessió de Pere.
Jesús convida els seus deixebles a mullar-se. Fa temps que van amb ell i ja és hora que es preguntin qui és. Simó Pere, que estimava Jesús, assumeix el rol de portaveu del grup i, precisament, perquè estima Jesús, pot captar la inspiració: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. Pere no ha entès el sentit que Jesús donava al seu messianisme, com demostra la perícopa següent (l’anunci de la passió). La seva confessió no és fruit de cap raciocini sinó del seu amor per Jesús. Precisament perquè la seva adhesió ve del cor és inspirada per Déu. De fet ja va tenir temps d’entendre-ho més endavant, i de quina manera!
2. L’encàrrec de les claus.
Jesús té tota la confiança en aquell que l’estima: Pere. A Mt 18,18 Jesús atorga la seva confiança a tots els deixebles, a tota la comunitat constituïda en assemblea eclesial. La confiança és plena quan el que la rep pot decidir, però no qualsevol cosa, només allò que és coherent amb l’ensenyament de Jesús.
3. El primer anunci de la passió.
Justament després de la confessió de Pere Jesús anuncia als deixebles que el seu messianisme no és imperialista, sinó tota una altra cosa, tan llunyana de les expectatives dels deixebles que aquest no hom poden entendre de cap manera. El messies és el servidor de tots, la manera més humana de viure és el do d’un mateix a l’estil de Jesús: donar la vida, fins a la mort, és guanyar-la; el Regne de Déu és l’antítesi dels poders d’aquest món. El poder de les claus, doncs, prové de l’amor, es basa en la confiança i es manifesta en el servei.
4. Una interpretació difícil.
L’eclesiologia és el camp teològic més controvertit entre les diverses confessions cristianes i, dintre de l’eclesiologia, la qüestió del poder de les claus ocupa un lloc molt destacat, sobretot pel que fa al primat de Pere, és a dir el primat del bisbe de Roma.
El poder de les claus atorgat a Pere, es transmet als seus successors a la seu romana? Gran part de les diverses confessions hi estan d’acord, no cal dir els catòlics, però també els ortodoxos i altres esglésies orientals, fins i tot una part important dels reformats. La qüestió controvertida no és tant el primat per ell mateix sinó la manera d’exercir-lo. Fins i tot en l’interior del catolicisme es manté viva la controvèrsia entre monarquisme i sinodalitat, sense negar en cap cas ni de cap manera el fet del primat. El mateix papa difunt Joan Pau II va demanar als teòlegs que reflexionessin sobre el tema. Cal que aquests i la jerarquia catòlica posin mans a l’obra i també els teòlegs i els responsables de les altres confessions i que els cristians de base els ajudem amb la nostra pregària i els nostres suggeriments. Al cap i a la fi tots, absolutament tots, compartim el poder de les claus (Mt 18,18).
Josep Esplugas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge