diumenge, de gener 03, 2010

Més enllà de la justícia



El valor “diversitat”

El lema de Càritas per als cursos 2008-09 i 2009-2010 és: “Una societat amb valors és una societat amb futur”. Aquest lema es desenvolupa en quatre campanyes. La tercera correspon a aquest nadal del 2009 i el valor proposat és la diversitat, entesa com font de riquesa.

1. Aproximació al concepte de valor.
Un valor és un principi moral que, en informar les conductes humanes, afavoreix el creixement en ésser de les persones i l’harmonia en les relacions socials, condicions indispensables per al progrés del Regne de Déu en la història. L’exercici dels valors humanitza i, per tant, divinitza les persones i la societat.

2. Una societat diversa (veure)
La nostra realitat ha esdevingut no només diversa, sinó diversíssima. La valoració de la llibertat individual i la secularització creixent, des del punt de vista religiós, han donat lloc a una societat molt variada des del punt de vista religiós i/o polític. A això hem d’afegir que les immigracions han estat molt importants en nombre i diversitat al llarg del segle passat i en els primers anys del segle present. I encara, la creixent i imparable globalització, amb el consegüent intercanvi d’idees, de persones i de mercaderies.

3. Tots som germans i Déu el nostre Pare (jutjar).
El procés és irreversible. Aquesta realitat es pot viure, tant per part dels autòctons com dels nouvinguts, amb inquietud, amb indiferència, amb serenitat i, potser, amb goig, com una oportunitat de creixement personal i social. L’església catòlica, i totes les esglésies cristianes segurament, excloses les sectes, tenen vocació a la catolicitat, que vol dir a la universalitat. Un principi essencial de la fe cristiana és que tots els éssers humans som germans perquè tots tenim un mateix progenitor, que és Déu.

4. Fem possible un món fraternal (actuar).
Càritas pensa que l’assumpció de la diversitat com un valor ajuda a construir la convivència amb humilitat i sense prejudicis i dogmatismes excloents. Ésser críticament receptius dels estils dels altres possibilita l’enriquiment personal. El respecte per la diversitat obre les portes a la tolerància i a la comprensió, actituds imprescindibles per garantir la convivencialitat. Naturalment no podem caure en el relativisme, no tot és igual; cadascú té el deure d’emetre i defensar les pròpies conviccions amb els límits que la democràcia imposa a la defensa del que hom creu just i correcte. També com a col•lectivitat hem de maldar per no dissoldre la nostra pròpia identitat. Diversitat i identitat no són incompatibles.
La fraternitat universal exigeix que ningú, ni el més criminal, pugui ésser exclòs de la caritat de l’església i de cap dels seus membres. L’adversari ideològic o polític és només un adversari; me n’he de defensar si m’ataca i l’he de contradir si convé, però en tot cas sempre és un germà.

5. Apèndix: atenció al perill real de xenofòbia.
Pel que fa als immigrants, tenim un perill real: que la xenofòbia, més que el racisme, es faci present en la vida social. Càritas fa tot el que pot i més per combatre aquesta lacra. Hi ha qui diu que Càritas ajuda els estrangers en perjudici dels autòctons. Això és una calúmnia repugnant i l’expressió d’una insolidaritat sagnant.i vergonyosa. Càritas tracta igual els catòlics que els que no en són; els europeus com els americans o els africans perquè tot ésser humà, de qualsevol raça o cultura, és tan fill de Déu jo mateix i tan germà com el meu germà de sang.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge