dilluns, de juny 13, 2016

ELS SANTUARIS DE L’ANTIFRANQUISME

 

El dijous 9 de juny , en el marc de la  programació  organitzada i promoguda pel programa solidari AETM (Ajut a Estudiants del Tercer Món) de la Fundació Torre del Palau i l’ONG Vida i Pau, es va projectar el documental  de la Fundació Periodisme Plural, dirigit  per la periodista Llúcia Oliva titulat Els Santuaris de l’antifranquisme, amb la participació de mossèn Joan Soler i Soler  que va ser rector de la Sagrada família de Terrassa durant vint anys implicat en la lluita antifranquista mentre era rector de Santa Maria del Taulat al Poble Nou de Barcelona.
La directora ens va explicar que es tracta del treball de  tot un equip de professionals de la comunicació,  molt preparats, que amb pocs mitjans però amb molt entusiasme i molt d’ofici es van proposar investigar, contrastar i elaborar un document dels fets històrics més rellevants de la lluita contra la privació dels drets humans socials i nacionals més elementals (associació, reunió i expressió) prohibits per la dictadura franquista, que censurava, perseguia i castigava amb la tortura   i la presó qualsevol intent de reivindicar i reclamar aquests drets.
 
El documental mostra com capellans, monges i laics dels anys 60 i principis dels 70 es van comprometre a defensar aquests drets i es van posar al costat dels oprimits i els perdedors. A les barriades obreres (1), obrint l’església i la casa a totes les reivindicacions socials més necessàries: escoles, desaigües, autobusos; als convents i també a determinades parròquies de la perifèria o de Barcelona cedint espais per reunions polítiques, sindicals, d’estudiants. La Caputxinada, la constitució de Comissions Obreres,  la manifestació de 150  capellans contra la tortura als estudiants detinguts als caputxins;  la tancada d’intel·lectuals a Montserrat per protestar contra les penes de mort, les reunions de l’Assemblea de Catalunya que va aplegar tots els partits polítics, sense el paraigua de parròquies i convents tot això no hauria estat possible.
El documental combina amb gràcia i agilitat filmacions dels anys seixanta, per exemple, de Ca n’Oriach de Sabadell; del barri de les Oliveres de Santa Coloma, que contrasten amb les imatges actuals on es veu les millores aconseguides per tants anys de lluites; on es veu també la unitat del barri, joves i grans, homes i dones,  tots junts i tots compromesos en un mateix objectiu: dignificar la vida de les persones que hi vivien. Impressiona veure i escoltar les dificultats de tots tipus que van haver d’enfrontar, (incomprensió i crítica de la jerarquia eclesiàstica i dels mitjans de comunicació i de part dels feligresos;  persecució policial, assetjament, amenaces, insults, mentides,  detencions...). I també l’esperança,  la força i la il·lusió de treballar amb el poble i pel poble, fidels al compromís del Vaticà II, que teòlegs dels anys cinquanta ja anaven fomentant   i que el Papa Joan XXIII va oferir com a reflexió i renovació per a tota l’església, convocant el Concili.
 
 
En les converses amb els supervivents  de la lluita, t’adones que van actuar a  consciència, convençuts  que van fer el que tocava, que el compromís social i polític a favor dels més necessitats i oprimits té  les arrels més profundes, pels creients,  en l’Evangeli; que aquesta és la missió de l’església, llavors i ara.
 
És un documental que s’hauria de passar a totes les trobades de cristians i a totes els instituts i escoles –especialment les religioses-  per donar testimoni i fer pública   una veritat històrica que no ensenya cap manual d’Història; perquè no s’oblidi  com va viure l’Església catalana sota el franquisme i no tolerar que es perdi la nostra identitat pròpia ni la tasca de reivindicar-la;   per estimular-nos a no defugir responsabilitats polítiques i socials d’alliberament, com d’altra banda, ens recorda cada dia el papa Francesc.
 

Cal  difondre sobretot les causes a favor de la justícia necessària per a l’estabilitat al món, finalitat que ha de ser de totes les ONG i programes de cooperació. En aquesta ocasió, la Fundació Torre del Palau vol difondre també l’abast del compromís d’un català al Brasil, que ens prestigia, Pere Casaldàliga;  us recomanem l’exposició de fotografies excel·lents de Joan Guerrero i textos del bisbe Pere al Centre Cultural Terrassa. I també la resta d’activitats que es fan fins el 10 de juliol. No us ho perdeu!
 
Carme Ticó
1)      El Josep Maria Font em fa notar encertadament que, encara que  al documental no hi surt -crec que és una mancança-, caldria recordar  que a Terrassa també hi va haver capellans i parròquies que se la van jugar: Sant Llorenç, Sant Cristòfor, Bustamante, Rofes, Daura, Garrit...

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge