dimecres, d’abril 04, 2018

Sermó de les Set Paraules per Marisa Bayo

Et prometo que avui seràs amb mi al paradís


Aquell lladre està condemnat a mort, el seu delicte no és menor. Sap reconèixer qui és: Un malfactor que fa temps va traspassar la línia i viu en la foscor de la injustícia, la mentida i la indignitat....S’ha arriscat i ha perdut. Però, què ha perdut realment?.... Només la vida que se li escapa? O la possibilitat de ser la persona que podia haver estat?...

I veu al seu costat un home del qual ha sentit a parlar. Un gran profeta, deien uns, el messies esperat, potser...Que feia miracles i caminava entre els pobres de la terra, aquells que els poderosos utilitzen i obliden. Deien que parlava d’un regne d’amor i de pau on els pobres són els primers... Els pobres com ell.

El bon lladre entén la burla de la gent i dels soldats cap als malfactors. Ha vist altres vegades els criminals ajusticiats. Hi ha participat. Però no comprèn el menyspreu cap aquest pobre home que no diu res, no es queixa. Però el seu silenci no sembla resignació.
L’altre lladre desafia Jesús. “Si tens poder, si ets rei, salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Vol que aquest tal Jesús faci alguna cosa. “Canvia tu, Jesús, això que ens passa” li està dient. Demana que canviï el que no li agrada, sense fer ell cap pas, sense rectificar, sense pensar que ell rep les conseqüències de les seves accions. Però el poder de Jesús, de Déu, no és d’aquest món, ens recorden els evangelis. Jesús rebutja el poder terrenal en les temptacions del desert (“tots els regnes de la terra seran teus si m’adores”li diu Satanàs). També aquest lladre ha escollit i ha perdut. La llibertat és el valor dels valors. Déu la respecta fins i tot quan voldria no fer-ho i evitar el sofriment de l’innocent.

Tots fan burla i escarni de Jesús. Per què se senten vencedors davant d’ell?  Per què aquest suposat Messies estava equivocat?L’home que tenia pretensions de destruir el temple i reconstruir-lo en 3 dies... i ara no pot ni salvar-se a ell mateix. Entremig dels lladres està penjat Jesús, entre els que pateixen o han viscut en les tenebres del mal. Jesús confia en el Pare, com sempre, i assumeix el rebuig i aquesta mort.

Però el bon lladre veu i sent el sofriment d’aquest crucificat innocent, i potser se sent partícip i col•laborador en aquest patiment. Sap qui és ell i on ha arribat, i reconeix en aquest acte a l’altre, al proïsme ... Ara és capaç de sentir-se en el seu lloc i el comprèn. Sap que aquest home és bo, innocent, injustament tractat... Quins mal ha fet?...Curiosa la justícia dels humans!
 
El lladre bo respon al seu company d’ofici i li diu “No tens temor de Déu? Nosaltres sofrim la pena justament perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal”. El reconeixement del pecat propi, de les febleses pròpies, li  obre els ulls per  reconèixer l’altre i comprendre la seva veritat. La veritat que el fa lliure. L’honestedat i la humilitat com a camí cap al proïsme.

Déu sap que mai és tard per rectificar i espera pacient el fill o la filla. Però cal la conversió per poder entrar al Regne. Tornar cap a casa. En el bon lladre ressona el crit dels pobres, dels rebutjats, que Jesús tant estima.

“La tendresa de Déu és l’origen i el final de tota història humana. No hi ha res que la pugui anul•lar, ni les agressions, ni el pecat-injustícia, ni la mort” llegia fa uns dies. I davant la demanda del bon lladre: “recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne”, Jesús, en aparença des de la més absoluta impotència, continua estimant, transformant, i és capaç d’oferir la mà al seu company de martiri, d’estimar-lo per salvar-lo. Jesús està cert i segur de la presència de Déu en aquesta situació demencial, absurda.

Jesús és contundent i clar: “Et prometo que avui seràs amb mi al paradís”, avui seràs salvat, arribaràs al lloc dels justos, on no hi ha mort, ni dolor, on hi ha plena comunió amb Déu.Preciosa promesa que devia escalfar el cor del bon lladre. La salvació no es farà esperar perquè la mort no és l’última paraula.

Sorprèn la força del crucificat, la seva seguretat. “Et prometo” diu Jesús. Aquesta promesa no ens mostra la feblesa d’un home enfonsat, perdut. En plena agonia, des de la creu, Jesús estima i allibera. Com ha fet sempre. Allibera el bon lladre del seu egoisme i li regala l’esperança de la felicitat, del paradís. Li diu que hi ha futur, que hi ha esperança per ell, que pot ser el que està cridat a ser, un ésser creat per estimar, digne i bo.

El bon lladre respon a la injustícia. Ara la reconeix quan la veu en l’altre, l’innocent, i ha tingut la iniciativa d’acostar-s’hi : “Recorda’t de mi” li diu a Jesús. Recorda’t de nosaltres Jesús. També d’aquells familiars, amics i coneguts que ens han deixat. Recorda’t d’aquells que viuen avui un calvari.
Marisa Bayo
Església de Sant Pere de Terrassa
Divendres, 30 d'abril del 2018
 

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge