dissabte, de gener 02, 2021

MISSA DEL DIA 25/12/2020

 


1a. lectura: Is 52,7-10 

Salm 97

2a. Lectura: He 1,1-6

Evangeli: Jn 1, 1-8

¡Benvolguts germans i germanes!  

Celebrem amb gran goig el dia de Nadal, però, conscients que, hi haurà qui avui no senti cap alegria per celebrar aquestes festes, a causa de les circumstàncies pandèmiques que ens toca viure. També hi ha qui no entén el sentit d'aquesta festa, davant la maldat que continua recorrent el nostre món i ens sembla que Déu resta en silenci davant tantes tragèdies i injustícies.

Doncs, nosaltres celebrem que, davant els grans mals que pateix la nostra societat, Déu respon encarnant-se ell mateix, és a dir , "es fa home i planta entre nosaltres el seu tabernacle". I d'aquesta manera, d'una forma definitiva i per sempre, donarà resposta als mals del món.  

Sant Pau a la carta als hebreus, afirma que Jesús, el Fill, és la plena i completa revelació del Pare. Ell, com el Pare, és Déu i  creador i per aquesta raó és superior a totes les institucions religioses antigues, als profetes i als àngels, hereu de totes les coses i  ha estat reconegut pel Pare com a Fill Unigènit.

Sí, avui la nostra alegria és profunda i arrela en el Misteri de Nadal que l’evangeli segons sant Joan sintetitza en el pròleg que acabem de llegir.  El nucli es troba en l'expressió “I la Paraula es va fer carn": L’encarnació, Nadal: El Fill de Déu s'ha fet home amb la fragilitat i impotència de tota criatura. Jesús, la Paraula encarnada, fa a Déu visible i proper a la persona humana, sent-ne el seu reflex. Així, "en venir al món, il·lumina tots els homes"  de manera que el temps de Nadal, deixant de banda les neules i els torrons, el cava i els àpats familiars, aquest anys limitats a les bombolles familiars, és el temps per contemplar l'acció de Déu a favor de la humanitat. El Nadal, en la història de la salvació, és aquella llum d'alba que trenca la foscor de la nit. Aquella llum que en el bell mig de l'hivern comença a despuntar  per fer-se present i escalfar els nostres cors, profetitzant que la Vida guanyarà al pecat i la seva conseqüència més directa: la mort.

Quin misteri tan gran! Déu ha pres un rostre humà, fent-se visible, concret, assequible i alhora pobre i vençut als ulls del món per  a que poguéssim entreveure el seu poder en la seva elecció de la pobresa i la perifèria, perquè Ell vol ser buscat, reconegut i acollit allà. Aquest nen que neix avui no dubtarà en oferir la seva vida per cadascú de nosaltres i només ens demana que li donem cabuda en  la nostra vida diària.

Benvolguts/des: Acollim el Senyor amb les portes del cor obertes de bat a bat, agraïm-li que vulgui  néixer entre nosaltres; deixem-nos guiar pel seu Esperit i sentim-nos germans els uns dels altres. Que els nostres gestos nadalencs siguin expressió d’amor,  oberts a la solidaritat i a la bondat, portadors d’esperança, especialment amb les persones més desvalgudes. Aquesta serà la millor manera de retre-li homenatge, a Ell que ens estima com ningú mai no ens ha estimat.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge