1.
Epifania/epifanies.
La festa del baptisme de Jesús marca la transició entre les celebracions de Nadal/Epifania i el que la litúrgia coneix com a temps durant l'any, de la mateixa manera que el bateig de Jesús en el Jordà marca el pas de la seva vida oculta a la vida pública. Nadal, Epifania i Baptisme són, totes tres festes, manifestacions de Déu, presentant Jesús a Israel (pastors) als gentils (mags) i a Jesús mateix. L’evangelista fa notar que és Déu mateix qui dóna testimoni a favor del seu fill, primer al fill mateix i més endavant als deixebles en la transfiguració. Quan Jesús mateix se’ls manifestarà ressuscitat (un nou testimoniatge de Déu), els deixebles (l’església) assumiran la missió de ser testimonis d’allò revelat per Déu en Jesucrist.
2.
Maduresa de Jesús.
Jesús arriba a la seva maduresa humana quan es fa conscient del que Déu vol d'Ell. Han estat anys d’aprenentatge, de reflexió i de pregària per poder esbrinar-ho. La narració dels fets per part dels evangelis no és un vídeo, sinó l'expressió d'un fet històric molt elaborada per la teologia de la primitiva comunitat cristiana. Jesús és presentat a ell mateix com a fill d'home i com a fill de Déu.
3.
Què expressa la festa d’avui? Aquesta manifestació que
avui celebrem revela tres coses. 1r. La humanitat de Jesús; 2n El trencament de
la barrera entre el cel i la terra, 3r La filiació divina de Jesús.
3.1. El bateig és l'expressió
de la condició humana de Jesús. Jesús rep el baptisme de Joan, un baptisme de
conversió, a partir del qual emprèn una nova vida: passa a desenvolupar la seva
missió redemptora. També nosaltres pel bateig i la confirmació rebem la vida
nova de Déu i la missió d'ésser corredemptors amb Jesucrist, precisament des de
i en la nostra condició humana, dèbil i pecadora.
3.2. El cel esquinçat és l'expressió de
l'aproximació de Déu a l'home. Jesús és el cel a la terra, Jesús és Déu entre
els homes. Déu ja no és més quelcom llunyà i inabastable per a l'home; en
assumir la condició humana ha trencat totes les barreres que podien existir,
fent-se un dels nostres ens ha transportat a la seva esfera divina, ens ha
divinitzat. La nostra missió és mantenir alçada la barrera; que l’home no
abaixi allò que Déu ha alçat.
3.3. Déu es manifesta a Jesús, donant-li l'Esperit i revelant-li la seva
filiació divina a través de la veu del Pare: "Ets el meu fill, el meu
estimat, en tu m'he complagut". Per Jesús, amb Jesús i en Jesús també
nosaltres en el baptisme i la confirmació rebem l'Esperit Sant i la filiació
divina, per pur do del Déu-Amor , al qual amb tot el dret ens podem dirigir
donant-li el nom de Pare.
Renovem avui el nostre compromís baptismal, tot donant gràcies a Déu perquè ens ha volgut fills seus estimats.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge