Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Som en temps de durant l’any,
en que se’ns convida a viure la nostra vida cristiana en la normalitat del dia
a dia, tot fent camí amb Jesús. La 1ª lectura del primer llibre de Samuel i l’Evangeli
de Sant Joan centren la Litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge en la crida
de Déu. En el primer cas, amb l’exemple d’un noi, Samuel, i en el segon amb
el d’Andreu i un deixeble que resta anònim.
“Aquí em teniu, Déu
meu, vull fer la vostra voluntat”: Són paraules
que hem cantat en el salm i que parafrasegen les del jove Samuel: “Parleu,
Senyor, que el vostre servent us escolta” . És el començament de la vocació d’un dels
personatges més emblemàtics de l’AT. Rep una crida que es repeteix i que primer
no sap identificar. Elí, el sacerdot, esdevé el guia que l’ajuda a discernir
que qui el crida és el Senyor. També a nosaltres un
dia diferents persones ens van obrir les portes de la fe en Jesús, les nostres
oïdes, els nostres ulls, el nostre cor a Déu. Donem-ne gràcies!
Mireu l’anyell de Déu: Diumenge passat
Joan Baptista batejava Jesús, de qui deia que no era digne ni de deslligar-li
la corretja de la sandàlia. Avui hem escoltat a l’Evangeli com Joan, en
tornar-se’l a trobar, conscient de la seva missió, fa veure als seus deixebles,
Andreu i l’altre, que Jesús
és l’Anyell de Déu. Propicia que es trobin amb Jesús, i que el segueixin.
Jesús, després de preguntar-los què volen i que aquests li demanin on
s’allotja, els diu: “Veniu
i ho veureu?”, “i es quedaren amb ell aquell dia”. Aquest
encontre ben segur que marcà, un abans i un després en Andreu i l’altre
deixeble, tant que l’evangelista fins i tot en recorda l’hora: “Eren les quatre de la tarda”. I que fa Andreu?
Compartir-ho amb els altres. És massa bo el que ell ha viscut per quedar-s’ho, per amagar-ho.
Jesús, la seva vida i la seva paraula els ha omplert el cor de pau i felicitat.
Per això Andreu cerca el seu germà, Simó
Pere i li explica el que ha viscut: “Hem
trobat el Messies". Esdevé el primer evangelitzador, perquè,
certament Simó, en sentir aquelles paraules i notar la felicitat i l’entusiasme
sincer, joiós i encomanadís del seu germà, també volgué trobar-se amb Jesús,
que el mirà, i veié en Pere un home,
ferm i treballador, en qui podia recolzar la seva obra: “Tu et diràs Quefes, que vol dir pedra”. Tant
de bo que nosaltres, compartíssim amb el mateix entusiasme el nostre encontre
amb Jesús i encomanéssim a qui ens envolta el desig de trobar-se amb Ell.
Elí i Joan Baptista fan
un pas al costat, són un bon model per acompanyar als altres en
el seu camí: saber desaparèixer de manera que l’’Altre, que és el mateix Déu,
pugui ser conegut i reconegut, propiciant-ne un encontre que transformi la seva
vida a millor.
Els vostres cossos són
membres de Crist, ens ha dit Sant Pau a la
2ªlectura. Som temples de l’Esperit Sant i amb aquesta dignitat han de ser
respectats, perquè a través d’ells també el Senyor pot continuar actuant.
Benvolguts germans i germanes! Jesús, ara i sempre ve al nostre encontre. Amb una mirada tendre i afectuosa Jesús ens convida a seguir-lo, a testimoniar-lo i a acompanyar altres persones a que puguin trobar-se també amb Ell. Fem-ho, agraïts i disponibles, amb tota la nostra persona.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge