Sfamília: de gener 2025

dimarts, de gener 28, 2025

MISSA DEL III DIUMENGE DE DURANT L’ANY 25-26/01/2025

Benvolguda família de famílies, gns/nes! Celebrem el diumenge de la Paraula, que el Senyor ens fa arribar al llarg de la història de diferents maneres, mostrant-nos el seu amor i la seva fidelitat envers la humanitat.

A la 1ª lectura, de l’AT, veiem que la Paraula de Déu, revelada en forma de Llei, la Tohrà, esdevé l’element aglutinador i central del poble d’Israel, quan, acabat l’exili, retorna a la seva Terra i ho troba tot destruït i desballestat. El governador Nehemies i el sacerdot Esdres, s’esforçaran per a retornar l’ànim a aquest poble i per això impulsaran la reconstrucció del temple i de la ciutat de Jerusalem, la seva repoblació i la renovació de la vida religiosa jueva. La Llei, la Tohrà, la Paraula de Déu, serà el centre de la vida de la comunitat d’Israel. I per això, com avui hem escoltat, se’n farà una lectura solemne i pública i una explicació catequètica. El poble ho necessita i la rep amb respecte i molt de goig. Aquell és un dia sant, dedicat al Senyor i per això cal fer festa, celebrar-ho amb alegria i bon ànim. Així ho expressa el salmista: “És perfecta la llei del Senyor i l’ànima i descansa... Els preceptes del Senyor són planers i omplen el cor de goig”.

Això ens suggereix una 1ª pregunta. I nosaltres, com rebem la Paraula de Déu? I com tractem de viure-la? Com fem que alimenti la nostra fe?

La Paraula de Déu se’ns revela de manera definitiva en Jesús de Natzaret amb qui comença el Nou Testament. Un d'aquests autors és Lluc. Aquest diumenge llegim la pròleg del seu Evangeli i el començament de l’actitivitat pública de Jesús, i l’anirem resseguint durant aquest any litúrgic. Sant Lluc, adreçant-se a un tal Teòfil, “estimat de Déu”, ens explica que després d’informar-se minuciosament de tot el que s’ha escrit i contrastant-ho amb els que hi foren, ha decidit escriure-ho per donar a conèixer la solidesa de l’ensenyament rebut. En altres paraules, per donar raó de la seva fe.

També nosaltres som estimats de Déu i ens hem de plantejar, fins a quin punt som capaços de donar raó de la nostra fe? Aquest diumenge, Lluc ens parla de com Jesús, després de ser batejat al Jordà per Joan Baptista, i haver rebut l’Esperit Sant, fa camí per diferents indrets de Galilea, on com a bon jueu, llegeix i ensenya a les sinagogues, també a la del seu poble de Natzaret. Jesús, s’aixeca a llegir, i li donen el volum del profeta Isaïes que parla de quin és pla de Déu per a dur a terme la seva missió messiànica: evangelitzar els pobres, portar als captius la llibertat, donar la vista als cecs, anunciar el perdó de Déu... Tothom, està expectant, plega el volum i els diu: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura “. Jesús és el missatger i el missatge. És el seu programa de vida que ens ofereix a nosaltres perquè ens hi adherim.

Som conscients del que Jesús, ens diu avui? L’Evangeli és lletra morta si no s’encarna en les nostres vides. Ens convé meditar-ho i creure’ns-ho, per donar-ne testimoni. St.Pau ens convida a fer-ho, sentint-nos membres units en Crist com un sol cos, gràcies al seu Esperit.

Benvolguts/des: Que la nostra vida, esdevingui bona noticia, evangeli pels altres, que fem de Crist, carn de la nostra carn, aliment per a tota persona que cerca sentit a la seva vida.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

dilluns, de gener 27, 2025

FULL DOMINICAL 26/01/2025

dimecres, de gener 22, 2025

DIUMENGE II DURANT L'ANY.

1. Déu estima el seu poble.

Isaïes explica que l’amor de Déu el porta a refer el poble infidel i injust després de l’exili a Babilònia; una vegada més i totes les que calgui. El nou Israel és la humanitat sencera, Déu l’estima malgrat la injustícia i el desamor, que la destrueixen. Una vegada més i totes les que calgui.

2. Jesús és l’expressió més acabada de l’amor de Déu.

Un bon vi, en la tradició bíblica és un petit tresor, que alegra el cor de l’home. En els banquets de noces se servia el vi més bo en començar i, després els vins de garrafa. En les noces entre Déu i la humanitat les coses han anat a l’inrevés: Déu ha anat servint vinets més o menys bonets, a través dels profetes i dels fets de la història d’Israel i, en arribar a la plenitud, el vi insuperable, de la millor collita i del celler més prestigiós, la revelació definitiva, ha posat la seva paraula eterna enmig nostre i aquest fet ha portat l’alegria més gran a tota la humanitat. El vi que alegra el cor de l’home és Jesucrist.

3. l’hora de Jesús.

L’hora de Jesús encara no ha arribat, declara, en contrast amb l’hora definitiva de la glorificació que és l’hora de la creu, precedida per l’hora del poder de les tenebres. El nostre món tampoc no ha arribat encara a l’hora definitiva, però hi arribarà quan el Regne de Déu triomfi sobre les tenebres del mal.

4. La mediació de Maria.

Hem d’estar atents a les necessitats del nostre entorn per respondre-hi amb decisió i eficàcia, com va fer Maria amb aquell petit problema dels nuvis de Canà. Maria exerceix el paper del deixeble espavilat i solidari. Demana a Jesús i actua en la seguretat que allò que ha demanat no li serà negat. “No tenen vi” “Feu el que ell us digui”. Maria és model per als altres deixebles.

5. L’activitat apostòlica.

La missió de Jesús és la nostra missió: Anunciar el Regne de Déu i aproximar-lo a la realitat amb la nostra acció apostòlica en el món i en l’interior de la comunitat cristiana. No de qualsevol manera sinó d’acord amb els nostres carismes personals en bé de la comunitat humana.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

EXTRA FULL DOMINICAL

FULL DOMINICAL 19/01/2025

dimarts, de gener 14, 2025

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

Baptisme del Senyor (C)

Avui és un dia per tornar a escoltar en el nostre cor la veu del Pare que ens diu: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Igual que el baptisme és l’inici de la vida cristiana, escoltar la veu de Déu Pare parlant-nos al cor és l’inici de la vida espiritual.

Avui vull parlar-vos una mica de la pregària, que és el que alimenta i fa créixer la vida espiritual i la relació d’amor amb Déu. Sant Joan Pau II deia: «S’equivoca qui pensi que els cristians comuns poden conformar-se amb una pregària superficial, incapaç d’omplir la seva vida. Especialment davant de tantes maneres en què el món d’avui posa a prova la fe, no només serien cristians mediocres, sinó “cristians en risc”. De fet, correrien el risc insidiós que la seva fe s’afeblís progressivament, i potser acabarien cedint a la seducció dels succedanis, acollint propostes religioses alternatives i transigint fins i tot amb formes extravagants de superstició».

Per això, l’any passat el papa Francesc ens proposava dedicar-lo especialment a la pregària, per preparar el Jubileu, però avui encara som a temps. Sempre és un moment oportú per revisar i incrementar la nostra pregària.

Per tant, necessitem una pregària que sigui profunda, que vagi al fons del nostre interior, al coneixement i l’amor de Déu, que arribi a les nostres arrels. I deixeu-me dir-ho: amb 5 o 10 minuts cada dia no n’hi ha prou. Si estem en aquest rang, som cristians en risc perquè la nostra pregària no és prou substanciosa per a la nostra vida.

Hem de dedicar, com a mínim, un quart d’hora o 20 minuts cada dia. Si és mitja hora, millor, però que sigui de manera continuada. Perquè hem de preparar la pregària, començar-la, pregar i acabar-la. Tots els passos són importants.

Primer, hem de preparar la pregària: aturar-nos del que estàvem fent, ser conscients que ens trobarem amb el mateix Déu, que té un desig ardent de nosaltres. Planificar què anem a resar: fer silenci i gaudir d’estar amb el Senyor, llegir l’Escriptura i pregar amb ella, resar Laudes o Vespres, resar el rosari…

Segon: començar la pregària. Com? Sent conscients que estem en pregària. Ens podem ajudar de la imaginació: estic en un lloc tranquil i bell, assegut amb el Senyor, amb un cafè, amb un refresc… com em mira, la seva mirada diu que m’estima. Qui sóc jo? Un pobre, que necessita Déu, de la seva vida per tenir vida. Per tant, actitud humil, oberta als seus dons, reconèixer-se necessitat i amb desig d’Ell. També és important invocar l’Esperit Sant perquè ens ajudi a pregar.

Tercer: pregar. Sigui el que sigui, si ho faig amb aquesta disposició, l’Esperit Sant pregarà en mi. Em puc distreure, puc no saber què dir, però estaré en presència de Déu; fins i tot la nostra poca habilitat per pregar serà motiu per acostar-nos a Ell i dir-li: Senyor, ja veus com de pobre sóc que ni resar no sé. Et necessito, ajuda’m.

Quart: acabar la pregària. Donar gràcies a Déu pel temps passat. Després, hi haurà coses que el Senyor m’ha anat il·luminant, veure què he de fer. També veure quin rastre m’ha deixat aquest moment. Preguntar-se: com ho he viscut? Quins problemes he trobat en la pregària? Fer una mica d’avaluació. I acomiadar-se del Senyor, demanant-li que ens acompanyi durant el dia.

Només així podré avançar en la vida espiritual. Pregunteu-vos: la meva vida espiritual i de pregària és substancialment millor que fa 1 any, que fa 5 anys, que fa 10 anys? És significativa per a la meva vida? Doncs potser no estem pregant bé o prou. Si Déu ha de ser el centre de la nostra vida (perquè és això o fem d’una altra cosa que no és Déu un ídol que ens esclavitzarà), doncs si Déu ha de ser el centre, hem de dedicar-li un mínim de temps. Feu la prova, seguiu aquests consells, aquests passos, dediqueu cada dia un temps substancial a la pregària, i veureu meravelles a la vostra vida. Us ho asseguro.

El primer fruit que veureu de la pregària és escoltar aquesta paraula del Pare: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Experimentarem un amor únic de Déu, perquè som únics, i sabrem que podem estimar Déu d’una manera única. Tindrem la certesa que no som substituïbles per ningú.

Tot això, gràcies al gran regal que ens van fer els nostres pares el dia del baptisme. El regal més gran de la nostra vida. Donem gràcies a Déu ara uns moments i prenguem el compromís de revisar, renovar i incrementar la nostra vida de pregària, i demanem a Déu que ens guiï en aquest camí. Recorda: Ell té un gran desig de tu.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

dilluns, de gener 13, 2025

FULL DOMINICAL 12/01/2025

divendres, de gener 10, 2025

DIUMENGE II DE NADAL.

1. Un misteri desvelat.

Déu era misteri per a la humanitat, però Ell mateix s’ha fet conèixer expressant en la història, a poc a poc, el seu logoV, la seva paraula, el seu ser, el seu designi sobre el món. Els israelites interpretaven els fets de la seva història com expressions del designi de Déu. però van ser els profetes els que van afinar més fins arribar a la plenitud que és el Crist. La revelació de Déu és un procés llarg i prolix, i també ho és la comprensió. Només es pot comprendre en la mesura que situem Déu i no pas el nostre ego en el centre de la pròpia vida. I costa.

2. Jesús revela Déu.

Jesús, el Déu Fill unigènit, que està en el si del Pare, és el qui l'ha revelat del tot. Ell és el portador de la gràcia i la veritat de Déu. El misteri de Déu revelat esdevé llum, això és, sentit que dona raó i coherència a tota la realitat i a la vida mateixa dels humans.

3. Conseqüències d’haver acollit la revelació.

Confrontat amb la Bona Notícia de Jesús, llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i conformar la seva vida al do de la revelació. De fet "El món no l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit". Conformar la vida al do de Déu vol dir aprofundir en el coneixement de la revelació a través de la pregària i de la meditació de l'Escriptura; conformar la vida al do de Déu vol dir viure joiosament la donació de si, oberts a l'esperança de la glòria i de l'heretatge que compartim amb Jesucrist.

Déu, infinitament bo, predestina cada ésser humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa fills seus per Jesucrist. Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és el que celebrem per Nadal.

Josep Esplugas Capdet, prevere.