Benvolguda família de famílies, gns/nes! Celebrem el diumenge de la Paraula, que el Senyor ens fa arribar al llarg de la història de diferents maneres, mostrant-nos el seu amor i la seva fidelitat envers la humanitat.
A la 1ª lectura, de l’AT, veiem que la
Paraula de Déu, revelada en forma de Llei, la Tohrà, esdevé l’element
aglutinador i central del poble d’Israel, quan, acabat l’exili, retorna a la
seva Terra i ho troba tot destruït i desballestat. El governador Nehemies i el
sacerdot Esdres, s’esforçaran per a
retornar l’ànim a aquest poble i per
això impulsaran la reconstrucció del
temple i de la ciutat de Jerusalem, la seva repoblació i la renovació de la
vida religiosa jueva. La Llei, la Tohrà, la Paraula de Déu, serà el centre de la vida de la comunitat d’Israel. I per
això, com avui hem escoltat, se’n farà una lectura solemne i pública i una
explicació catequètica. El poble ho
necessita i la rep amb respecte i molt de goig. Aquell és un dia sant, dedicat al Senyor i per això cal fer
festa, celebrar-ho amb alegria i bon ànim. Així ho expressa el salmista: “És perfecta la llei del Senyor i l’ànima i descansa... Els preceptes
del Senyor són planers i omplen el cor de goig”.
Això ens
suggereix una 1ª pregunta. I nosaltres, com rebem la Paraula de Déu? I com
tractem de viure-la? Com fem que alimenti la nostra fe?
La Paraula de Déu se’ns revela de manera definitiva en Jesús de Natzaret amb qui comença el Nou Testament. Un d'aquests autors és Lluc. Aquest diumenge llegim la pròleg del seu Evangeli i el començament de l’actitivitat pública de Jesús, i l’anirem resseguint durant aquest any litúrgic. Sant Lluc, adreçant-se a un tal Teòfil, “estimat de Déu”, ens explica que després d’informar-se minuciosament de tot el que s’ha escrit i contrastant-ho amb els que hi foren, ha decidit escriure-ho per donar a conèixer la solidesa de l’ensenyament rebut. En altres paraules, per donar raó de la seva fe.
També nosaltres som estimats de Déu i ens hem de plantejar, fins a quin punt som capaços de donar raó de la nostra fe? Aquest diumenge, Lluc ens parla de com Jesús, després de ser batejat al Jordà per Joan Baptista, i haver rebut l’Esperit Sant, fa camí per diferents indrets de Galilea, on com a bon jueu, llegeix i ensenya a les sinagogues, també a la del seu poble de Natzaret. Jesús, s’aixeca a llegir, i li donen el volum del profeta Isaïes que parla de quin és pla de Déu per a dur a terme la seva missió messiànica: evangelitzar els pobres, portar als captius la llibertat, donar la vista als cecs, anunciar el perdó de Déu... Tothom, està expectant, plega el volum i els diu: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura “. Jesús és el missatger i el missatge. És el seu programa de vida que ens ofereix a nosaltres perquè ens hi adherim.
Som conscients del que Jesús, ens diu avui? L’Evangeli és lletra morta si no s’encarna en les nostres vides. Ens convé meditar-ho i creure’ns-ho, per donar-ne testimoni. St.Pau ens convida a fer-ho, sentint-nos membres units en Crist com un sol cos, gràcies al seu Esperit.
Benvolguts/des: Que la nostra vida, esdevingui bona noticia, evangeli pels altres, que fem de Crist, carn de la nostra carn, aliment per a tota persona que cerca sentit a la seva vida.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge