1.
Déu estima el seu
poble.
Isaïes explica que l’amor de Déu el porta a refer el poble infidel i
injust després de l’exili a Babilònia; una vegada més i totes les que calgui.
El nou Israel és la humanitat sencera, Déu l’estima malgrat la injustícia i el
desamor, que la destrueixen. Una vegada més i totes les que calgui.
2.
Jesús és l’expressió
més acabada de l’amor de Déu.
Un bon vi, en la tradició bíblica és un petit tresor, que alegra el cor
de l’home. En els banquets de noces se servia el vi més bo en començar i,
després els vins de garrafa. En les noces entre Déu i la humanitat les coses
han anat a l’inrevés: Déu ha anat servint vinets més o menys bonets, a través
dels profetes i dels fets de la història d’Israel i, en arribar a la plenitud,
el vi insuperable, de la millor collita i del celler més prestigiós, la
revelació definitiva, ha posat la seva paraula eterna enmig nostre i aquest fet
ha portat l’alegria més gran a tota la humanitat. El vi que alegra el cor de
l’home és Jesucrist.
3.
l’hora de Jesús.
L’hora de Jesús encara no ha arribat, declara, en contrast amb l’hora
definitiva de la glorificació que és l’hora de la creu, precedida per l’hora
del poder de les tenebres. El nostre món tampoc no ha arribat encara a l’hora
definitiva, però hi arribarà quan el Regne de Déu triomfi sobre les tenebres
del mal.
4.
La mediació de Maria.
Hem d’estar atents a les necessitats del nostre entorn per respondre-hi amb decisió i eficàcia, com va fer Maria amb aquell petit problema dels nuvis de Canà. Maria exerceix el paper del deixeble espavilat i solidari. Demana a Jesús i actua en la seguretat que allò que ha demanat no li serà negat. “No tenen vi” “Feu el que ell us digui”. Maria és model per als altres deixebles.
5.
L’activitat
apostòlica.
La missió de Jesús és la nostra missió: Anunciar el Regne
de Déu i aproximar-lo a la realitat amb la nostra acció apostòlica en el món i
en l’interior de la comunitat cristiana. No de qualsevol manera sinó d’acord
amb els nostres carismes personals en bé de la comunitat humana.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge