DIUMENGE III DE QUARESMA. C

 

• Primera Lectura: Ex 3,1-8a.10.13-15
• Salm 102
• Segona Lectura: 1Co 10,1-6.10-12
• Evangeli: Lc13,1-9

0.      Déu i nosaltres, en el procés de la conversió.

Les lectures que avui se'ns han proclamat expressen la voluntat alliberadora de Déu; Ell pren la iniciativa, però la nostra llibertat ha d’acollir-la, i acollir-la ja.

1.      No som indiferents a Déu.  

La vocació a Moisès revela l'actitud inequívoca de Déu: Déu es preocupa pels seus fills, Déu pateix per l'oprimit, per l'explotat, pel pobre: " He sentit el clam del meu poble .... (i) ... baixaré a alliberar-lo”. Déu està atent a la història i en la història realitza la seva acció salvadora. L’encarnació del Fill és la màxima expressió del designi de Déu.

2.      L’esforç humà.

Hom no pot trobar la salvació, si no és conscient que la necessita i no s’esforça per mantenir-s’hi. No hi ha res màgic: El pas del Mar Roig no va ser cap vacuna per als israelites, així tampoc com el baptisme, ni cap sagrament, no és cap vacuna. Si la nostra actuació desdiu del do rebut, i en la mesura que en desdiu, el malmet i el deixa en no-res.

3.      La persistència en el mal malmet la vida.

Els galileus massacrats per Pilat o els que van morir en l’enfonsament de la torre de Siloè no eren ni més bons ni més dolents que els altres éssers humans; no van ser castigats per Déu. Ara bé, si no ens convertim acabarem malament com ells, cosa que no té res a veure ni amb malalties ni amb desgràcies.. Una cosa és l’ordre moral i una altra l’ordre natural.

4.    Urgència de la conversió i paciència de Déu.

La figuera fa tres anys que no dona fruit, però encara hi haurà una altra oportunitat. L’any que ve, o potser l’altre. Decidim-nos a donar fruit d’una vegada i, si ja en donem, a donar-ne més i més bo. Podar, femar, cavar la terra, regar... és l’activitat de la quaresma.

5.    Déu ajuda.

No estem sols. Déu ens acompanya, si ens deixem acompanyar. Ningú no es pot salvar, però Déu hi pot tot. La providència no és un acompanyament paternalista, sinó un acompanyament parenteral carregat d’amor i de respecte a la llibertat del fill. Nosaltres entossudits en el pecat i Déu entossudit a oferir-li avui i demà i sempre una nova oportunitat de ser lliure i feliç.

6.      Conclusió.

Agraïm la tenacitat de Déu aprofitant la quaresma per afinar en el procés sempre inacabat de la conversió. Si ajornem la conversió personal estem ajornant l’ocasió de ser feliços.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

ESTAT DE COMPTES 2024

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 23/03/2025

 

MISSA DEL DIUMENGE II DE QUARESMA 15-16/03/2025

 

• Primera Lectura: Gn 15,5-12.17-18
• Salm 26
• Segona Lectura: Fil 3,17-4,1
• Evangeli: Lc 9,28b-36

Benvolguda família de famílies, gns./nes: Si diumenge passat contemplàvem com Jesús, conduït per l’Esperit sant al desert, era temptat pel maligne, com a home que era, i experimentava i vencia les temptacions universals del tenir, del poder i del prestigi, aquest diumenge es subratlla la seva condició divina, Fill de Déu. En tots dos casos, Jesús els afronta ben unit al Pare, pregant.

Per Jesús la pregària és fonamental. També ho hauria de ser  per nosaltres.  Per pregar, Jesús acostuma a retirar-se i pujar a la muntanya, lloc de la presència del Pare. I és en aquest diàleg amb Déu, “mentre pregava” que es transfigura “es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant”.  Els deixebles, que com a Getsemaní, s’havien adormit, en desvetllar-se, contemplen la glòria de Jesús, és a dir, experimenten la “presència de Déu”. Certament, només des del desvetllament  i la vigilància podem ser capaços de copsar a Déu present en les nostres vides i en el nostre camí. La seva glòria és refermada per Moisès, aquell que rep la Llei del Senyor;  i d’Elies, el profeta per excel·lència de l’antiga aliança.  Ambdós parlen amb Jesús, del seu traspàs, que havia de succeir a Jerusalem.  Pere, desconcertat exclama: ”Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per Elies”.  Són paraules que expressen l’anhel de plenitud, de sentit i felicitat que cerca tot ésser humà.

Però encara no ha  arribat la Pasqua. De la muntanya del Tabor a la del Calvari, Jesús ja  havia anunciat als seus deixebles que havia de pujar a Jerusalem, on patiria l’escarni i la tortura i  on moriria a la Creu, També els havia dit que havien de prendre cadascú la seva creu i seguir-lo. Segurament no l’havien entès, però ells, i ara nosaltres, hem de fer amb Jesús aquest camí quaresmal, des de la nostra realitat, potser també ferida, que arribarà, sí, a la Pasqua, però passant per la Creu. El núvol que els cobreix amb la seva ombra manifesta que en Jesús s'acompleixen totes les promeses: ara és ell la tenda de la trobada de Déu amb l’home. La veu de Déu el proclama fill escollit i ens mana que l’escoltem: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo”. Quan la visió desapareix, Jesús queda sol amb els seus. Tornem al camí de la fe, que neix de l’escolta, de la pregària,  que convida a fer un seguiment fidel, com a pelegrins-portadors d’esperança i de vida al nostre entorn, perquè Jesús és l’àncora, la font de la nostra esperança que no defrauda.

Avui escau el dia del Seminari, el cor de la nostra diòcesi, que precisament porta per  lema “Sembradors d’esperança” on persones joves discerneixen si la seva vocació és donar la seva vida del tot al Senyor i a la seva Església. Preguem per ells i ajudem en allò que puguem. 

Benvolguts/des: Com ens diu St. Pau, som pelegrins d’esperança, que abraçats a la creu, hem de caminar amb Crist cap a Jerusalem, escoltar-lo, deixar la nostra terra amb les seves seguretats, com Abraham, ser església en sortida,  i  obrir-nos  a una vida arrelada en l'amor, la fe i l'esperança, que transcendeix els sentits, que ens fa més humans, perquè cerca el bé, la pau, la justícia, la veritat i obra amb misericòrdia. I és que som “ciutadans del cel, que caminem cap al Pare, amb la llum de Crist i guiats pel seu 'Esperit”. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

CONCERT D'ORGUE

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 16/03/2025

 

MISSA DEL DIUMENGE I DE QUARESMA 08-09/03/2025

 

• Primera Lectura: Dt 26,4-10
• Salm 90
• Segona Lectura: Rm 10,8-13
• Evangeli: Lc 4,1-13

Benvolguda família de famílies, gns./nes: Hem començat la Quaresma amb la invitació que se'ns feia el dimecres de cendra: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". És un temps privilegiat per a fer-ho.

El camí no és fàcil i sovint hi trobem falses dreceres i temptacions que ens allunyen dels germans i de Déu.            A l’Evangeli hem escoltat com Jesús n’experimenta tres de molt significatives: la del TENIR, béns materials; la del PODER i la del PRESTIGI I ELS HONORS fent servir Déu a benefici propi.. Les tres temptacions van precedides d’unes paraules afalagadores: “SI ETS EL FILL DE DÉU...” i usen la mateixa Escriptura per a temptar-lo i fer-lo caure. En canvi, és precisament des de l’Escriptura que Jesús es manté ferm en el que és: FILL DE DÉU: “diu l’Escriptura”: “l’home no viu només de pa”, “adora el Senyor el teu Déu”, “no temptis el Senyor el teu Déu”.

Al final es tracta de la mateixa temptació que també nosaltres podem experimentar: la de deixar de ser la persona humana que Déu ha creat amb tot l’amor a la seva imatge i semblança. Per això Jesús ens fa demanar a la pregària del parenostre: “No permeteu que caiguem a la temptació”, perquè hem estat creats lliures; per estimar, per assemblar-nos al nostre creador; i lliures també per escollir voluntàriament el contrari. La vida ens porta a escollir contínuament, cosa que vol dir que la temptació se’ns presenta permanentment en forma de les petites temptacions de cada dia que ens poden conduir a ser el que no volem ser.                                                                        Per això, en aquest primer diumenge de Quaresma la Paraula de Déu ens parla amb tanta claredat i posa a Jesús com a referent. Només ell ens ajuda a sortir de l'embús que ens manté tancats, només ell venç  la temptació per fer-nos veure que és possible alliberar-nos-en. Perquè, no ho oblidem, sucumbir a la temptació del tenir, del poder i del prestigi ens duu a la injustícia i a la corrupció.  

Com hem vist, cada una de les temptacions és vençuda per Jesús amb un text de la Paraula de Déu. La Paraula és una arma poderosa per a enfrontar-se al mal, la Paraula que St. Pau ens recorda que tenim molt a prop nostre, “als llavis i al cor. Aquesta <<paraula>> és la fe que proclamem”. Gràcies a l'acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia més gran que és la de l'amor i que  des de la fe, pren un caire diferent i nou. És la font de la nostra esperança: “cap dels qui creuen en ell no quedaran defraudats”, l’esperança no defrauda. Així els cristians, pelegrins i portadors d’esperança i de vida, caminant junts i no pas com a franctiradors,  ens veiem impulsats a treballar per construir una societat més justa, on tothom rebi el necessari per a viure segons la seva pròpia dignitat humana, on la justícia sigui vivificada per l'amor.

Benvolguts/des gns/nes: Sentim-nos estimats i alliberats pel Senyor, i agraïts, amb fe i humilitat, demanem-li que aquesta Eucaristia ens ajudi a conèixer més el seu misteri i ens doni la força per a optar i dur a la pràctica el que Déu vol.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

EXTRA TERRASSA SEMINARI

 

MISSATGE DE QUARESMA DEL PAPA

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANA 09/03/2025

 

FULL DOMINICAL 09/03/2025

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 02/03/2025

 

DIUMENGE VIII DURANT L'ANY

 

• Primra Lectura: Sir. 27,4-7
• Salm 91
• Segona Lectura: 1Cor. 15,54-58
• Evangeli: Lc6,39-45

1.      La victòria de Jesucrist.

La resurrecció que esperem és la seva victòria i és la nostra victòria, per gràcia d’ell. I aquesta victòria en esperança és fonament no només de la nostra fe sinó també de la nostra actuació, perquè la fe sense obres és morta. El nostre temps tan generós en notícies i fets de mort ha produït una mena d’estil de viure en què la persona no integra la mort pròpia en la vida pròpia, cosa de la qual no n’estem pas lliures els cristians i, per això, anem coixos de sentit. Només vencem el món, només ens vencem a nosaltres mateixos quan fem nostra la victòria del Crist sobre el mal i la mort. El cristià que no irradia fruits de fe, d'esperança i d'amor, malament; i només els irradiem en la mesura que ens conformem al Crist.  

2.      La humilitat.

Ens hem de preocupar per les persones, però no pas de de l’autosuficiència, sinó des del reconeixement dels nostres límits. Primer hem d’adonar-nos de les nostres febleses i, només a partir d’aquest reconeixement podrem ser útils als altres. I, per poder ser útils, és imprescindible procurar-nos formació, a través de l’estudi i la pregària. L’estudi aprofundit de la revelació és indispensable per a tot aquell que es confessa deixeble de Jesús. És un deure del creient. Si no es parteix d’un bon coneixement del misteri de Déu revelat als homes podem caure i, de fet alguns grups cristians hi cauen, tant en el laxisme idiota com en l’integrisme més intransigent.

3.      Pels fruits se'ns coneixerà.

El bon cor dona fruits bons. Els bons fruits són els fruits de Regne de Déu: justícia, veritat, amor i llibertat. Créixer vol dir augmentar aquests fruits i només podem créixer i fer créixer els altres a partir del reconeixement del propi pecat, perquè aquest reconeixement ens impulsa a abandonar-nos a la voluntat alliberadora i salvífica de Déu.

Josep Esplugas Capdet, prevere.