0.
Déu i nosaltres, en el procés de la
conversió.
Les lectures que avui se'ns han proclamat expressen la
voluntat alliberadora de Déu; Ell pren la iniciativa, però la nostra llibertat
ha d’acollir-la, i acollir-la ja.
1.
No som
indiferents a Déu.
La vocació a Moisès revela
l'actitud inequívoca de Déu: Déu es preocupa pels seus fills, Déu pateix per
l'oprimit, per l'explotat, pel pobre: " He sentit el clam del meu poble
.... (i) ... baixaré a alliberar-lo”. Déu està atent a la història i en la
història realitza la seva acció salvadora. L’encarnació del Fill és la màxima
expressió del designi de Déu.
2.
L’esforç humà.
Hom no pot trobar la salvació, si no és conscient que la
necessita i no s’esforça per mantenir-s’hi. No hi ha res màgic: El pas del Mar
Roig no va ser cap vacuna per als israelites, així tampoc com el baptisme, ni
cap sagrament, no és cap vacuna. Si la nostra actuació desdiu del do rebut, i
en la mesura que en desdiu, el malmet i el deixa en no-res.
3.
La
persistència en el mal malmet la vida.
Els galileus massacrats per Pilat o els que van morir en
l’enfonsament de la torre de Siloè no eren ni més bons ni més dolents que els
altres éssers humans; no van ser castigats per Déu. Ara bé, si no ens convertim
acabarem malament com ells, cosa que no té res a veure ni amb malalties ni amb
desgràcies.. Una cosa és l’ordre moral i una altra l’ordre natural.
4.
Urgència
de la conversió i paciència de Déu.
La figuera fa tres anys que no dona fruit, però encara hi
haurà una altra oportunitat. L’any que ve, o potser l’altre. Decidim-nos a
donar fruit d’una vegada i, si ja en donem, a donar-ne més i més bo. Podar,
femar, cavar la terra, regar... és l’activitat de la quaresma.
5.
Déu
ajuda.
No estem sols. Déu ens
acompanya, si ens deixem acompanyar. Ningú no es pot salvar, però Déu hi pot
tot. La providència no és un acompanyament paternalista, sinó un acompanyament
parenteral carregat d’amor i de respecte a la llibertat del fill. Nosaltres
entossudits en el pecat i Déu entossudit a oferir-li avui i demà i sempre una
nova oportunitat de ser lliure i feliç.
6.
Conclusió.
Agraïm la tenacitat de Déu aprofitant la quaresma per afinar en el procés sempre inacabat de la conversió. Si ajornem la conversió personal estem ajornant l’ocasió de ser feliços.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge