Trobada parroquial de Catequistes a Ullastrell per a revisar el curs passat i programar el nou, amb l'acompanyament de Mn. Santi Collell, delegat episcopal de Catequesi.
dimarts, de juny 17, 2025
MISSA DEL DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Benvolguda família de
famílies que és la comunitat, germans i germanes:
Després de la cinquantena
Pasqual, reprenem el temps de durant l’any, però no baixa la intensitat del
nostre compromís cristià. Amb la solemnitat d’avui de la SANTÍSSIMA TRINITAT
esdevé una bona recapitulació dels efectes del misteri pasqual: els misteris de
la mort i resurrecció de Jesús, la seva ascensió a la dreta del Pare i l’efusió
de l’Esperit Sant en la Pentecosta ens han permès entrar a la vida de la gràcia
i en la dinàmica de Déu que és un però que
a la vegada és manifesta a través
de tres persones: PARE, FILL (JESUCRIST) I ESPERIT SANT, que és comunió d’amor
del Pare i el Fill per l’Esperit Sant.
Només començar, us heu adonat que ja
l’hem invocat: EN EL NOM DEL PARE, DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT. Ens haurem trobat que sovint ens preguntin
sobre EN QUIN DÉU CREIEM? Aleshores, caldria que meditèssim atentament la fe
que professem i que expressarem de qui un moment en el Credo. Jesús, ens hi
ajuda a respondre i ens diu que:
*Déu és un pare bo
que ens estima amb bogeria, sense fer distincions, en tot cas, les fa en favor de les persones més desafavorides. Per això,
Jesús, ens diu que podem parlar amb Déu,
com a fills estimats, dient-li PARENOSTRE, no meu ni teu, sinó de tots.
*Un Déu que ESTÀ
EN EL CEL, però que té les portes
obertes, gràcies a que Jesús, el seu Fill i germà nostre, ha anat preparar-nos-hi
una estança. Ell, amb la seva manera de ser i de fer ens ensenya el camí que hi
porta: estimant, curant, perdonant, fent el bé...
*Però a més
a més, Jesús a la Pentecosta, ens envia l’Esperit Sant, el defensor, l’Esperit
de la veritat, que ens ajuda a comprendre les seves paraules, el seu
evangeli, que ens dóna força per estimar com Ell ho fa, que ens convoca i
reuneix com a gran família de famílies, com a l’Església, per a celebrar l’àpat
de l’Eucaristia, fent que el pa i el vi que oferim esdevinguin el cos i la sang
de Jesús, que se’ns dona com aliment, que necessitem per continuar el nostre
camí. Per a celebrar els altres sagraments.
Certament, ens trobem davant el misteri d’un Déu que s’apropa i
camina amb nosaltres, pelegrins d’esperança, perquè ens sabem salvats per Ell.
Un Déu que ens estima com a fills, que respecta la nostra llibertat, i a qui
ens hem d’apropar amb humilitat i confiança, acceptant que Déu és Déu, i que
per tant, no el podem reduir a les nostres idees, a les nostres intuïcions, als
nostres desitjos, perquè llavors ja no seria Déu. Ell, encara que siguem
fràgils, limitats i contradictoris, no vol acorralar-nos sino que li obrim el
cor i que confiem en Ell.
Benvolguts/des, donem gràcies a Déu, que ens estima i acompanya, com a PARE, FILL I ESPERIT SANT, que ens anima a caminar junts, a deixar-nos trobar per Ell, i demanem-li que ens ajudi a conèixer-lo, a confiar-hi i a estimar-lo cada vegada més en els germans, especialment en els més necessitats i així ser també pelegrins-portadors d’esperança i de vida.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
%20(1)-1.jpg)
%20(1)-2.jpg)
dimecres, de juny 11, 2025
DIUMENGE DE PENTECOSTA , 8 de juny de 2025 - JORNADA PARROQUIAL DEL MALALT SAFA
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
La Festa de la Pentecosta
culmina aquest temps de Pasqua. S’acompleix la promesa de Jesús que no ens
deixa sols, que ens envia el Defensor, l’Esperit Sant.
L’Església podem dir
que va néixer en la festa de la Pentecosta. Aquell dia, els
dotze, acompanyats per Maria, plens de l’Esperit Sant, pogueren comunicar-se
amb tots els presents, malgrat la diversitat de procedències i proclamar a tots
les grandeses de Déu, començant així el seu testimoniatge apostòlic. És l’Esperit qui fa possible que l’evangeli sigui
comunicat a tothom i a cadascú en la seva llengua i des de la seva
realitat. Per tant, ningú no ha de
renunciar a la seva identitat per a rebre l’Evangeli.
Tal i com ens diu Sant Pau, a la carta
dels corintis, l’Esperit Sant és també qui ens fa el do de la fe, de poder
confessar que Jesús és el Senyor
L’Esperit Sant és el
mateix dinamisme de Jesús, expressat amb el seu viure i amb el seu actuar. Primer el
reberen els apòstols i nasqué l’Església, cos de Crist. Nosaltres en som
membres perquè també l’hem rebut a través del sagrament del baptisme. L’esperit
de cada persona és com una mena de radiografia on apareixen els seus trets
principals, la seva manera de relacionar-se i de ser. Si és així, els cristians, que hem rebut l’Esperit Sant, hauríem de
deixar que aquest amarés progressivament el nostre esperit, perquè la nostra
manera de ser i de fer s’assemblés cada vegada més a la de Jesús. No podem apagar la seva flama,
hem de deixar treballar en el nostre cor els seus dons per a donar bons fruits
de caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, dolcesa, temprança, en
favor de tota la humanitat, i en concret, de la família, dels veïns ...
Quan envieu el vostre
alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra!
Així va ser en aquell moment, i així ha
de continuar sent ara i aquí entre nosaltres
fins a la fi dels temps. Siguem agraïts i donem glòria al Pare del Cel
que obra meravelles en nosaltres. Ell ho fa tot i ho fa tot nou. Déu s’ha
compromès i s’ha fet proper a tots els pobles, i els ofereix la seva salvació. En
aquest any jubilar, som cridats a portar aquesta esperança al nostre món.
Tal i com ens convida a fer el Papa Francesc (ACS) en la butlla de
convocatòria, tinguem especialment presents
els presos, els migrants, els pobres, els ancians, els joves, i avui, en aquest diumenge de
Pentecosta i jornada parroquial del malalt, els malalts, a favor dels
quals l’Església confereix el sagrament de la unció per a que se sentin
abraçats i enfortits en la fe i en la salut per afrontar amb esperança la
malaltia, sagrament que d’aquí un moment rebreu les persones que ho heu demanat.
Benvolguts/benvolgudes
l’Esperit Sant és amb nosaltres, demanem-li a Déu Pare, al seu Fill Jesús, amb
la intercessió de Maria, la nostra mare, que ens ompli dels seus dons, i com
Església, família de famílies, tots i cadascun de nosaltres, esdevinguem
millors testimonis de l’Evangeli, portadors del seu amor misericordiós,
d’esperança i de vida, cercadors de la veritable comunió fraterna en Crist.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
dilluns, de juny 02, 2025
DIUMENGE DE L'ASCENSIÓ
1. L’Església, sagrament del Regne de
Déu, queda en mans dels deixebles.
Els deixebles han d’assumir la responsabilitat de dur a bon terme el designi
de Jesús. Jesús torna al Pare però no estaran sols, perquè sols no anem enlloc,
ni ells ni nosaltres, deixebles del segle XXI. Hem de contemplar amb agraïment
tot el que Jesús ha fet per la nostra salvació. És Déu en persona que ha donat
sentit al sofriment de tots els que s’han pres seriosament la missió profètica
que, com a Ell, ens ha estat donada. Ell, el profeta assassinat com tants
d’altres, ha aportat la solidaritat de Déu mateix; això és el que realment ens
redimeix. Està bé mirar el cel però no ens podem quedar mirant el cel, com els
tres apòstols no es van poder quedar a la muntanya de la transfiguració.
2. Hebreus fa una interpretació de la mort de
Jesús en clau de teologia jueva.
Una carta dirigida als jueus (carta als hebreus), en la qual Jesús és
presentat com el boc expiatori definitiu; la víctima, que amb la seva sang,
expia els pecats del món i també el sacerdot que entra al santuari del cel, del
qual el temple és només una imatge, i s’hi queda per sempre, perquè no hi haurà
cap més Iom Quippur. Ell esdevé el sacerdot que viu de manera permanent a la
casa de Déu per facilitar-nos-hi l’entrada. Ara aquest missatge nosaltres l’hem
de rebre en el nostre context històric i teològic. Portem tot això a la
pregària personal: Demanem a l’Esperit Sant que ens faci entendre el missatge i
ens empoderi per viure amb alegria i esperança la nostra missió profètica i que
ens ajudi a viure agraïts perquè Déu estima tant el món que ens ha donat el seu
Fill per germà i redemptor.
3. Els apòstols encara no havien entès Jesús.
“És ara que restabliràs la reialesa d’Israel?”. Tornem-hi! Encara
no havien rebut i acollit el do de l’Esperit Sant; encara miraven el món amb
ulls mundans, encara no s’havien convertit. Com mirem nosaltres el món?. Hem
rebut el do de l’Esperit Sant en el baptisme, però l’hem acollit?
4.
Testimonis alegres
del Senyor ressuscitat, pel do de l’Esperit.
L’alegria és imprescindible per fer creïble el testimoni. Si algú té motius per estar content és el
cristià; ningú no en té més que un cristià. “Plens d’una immensa alegria,
eren al temple contínuament donant gràcies a Déu”. Tant de bo que l’alegria
dels apòstols es perpetuï en la nostra església, més aviat tristoia. Som tan
seriosos i tan complidors dels preceptes que a vegades no ens recordem de riure
i d’estar contents.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)