Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, benvolguts/des germans i germanes: Avui, en la festa del Cos i la Sang de Crist, contemplem el sagrament l’Eucaristia: “ font i cimal de tota la vida cristiana” i de la vida de l’Església. Alhora és la prova més gran del seu amor i de la seva amistat que ens porta a l’esperança d’un món nou, en que Déu ocupa el centre de la vida.
A la 1a. Lectura se’ns parla de Melquisedec, rei
de salem (rei de pau), anomenat sacerdot del Déu altíssim, que va beneir Abram
i li va portar pa i vi, després d’haver vençut cinc reis orientals que tenien
esclavitzat al seu poble. És figura del mateix Jesús, Sacerdot,
que s’ofereix ell mateix a Déu per amor a nosaltres i per la nostra
salvació, en el pa i el vi del darrer sopar, que un cop beneïts, parteix i
reparteix, dient-nos, en paraules de Sant Pau, que és: “el meu cos... i la meva sang. Cada vegada que
en mangeu i en beveu, feu-ho per celebrar
el meu memorial”. Així,anunciarem la mort del Senyor fins que torni.
Déu ens acompanya sempre i d’una manera especial
en la senzillesa dels signes de
l’Eucaristia. Allà hi ha Crist, el seu Fill, el rostre de la seva misericòrdia,
de manera que sent Déu omnipotent i etern s’abaixa i s’acosta a nosaltres, ens
ofereix la seva amistat que traspassa l’espai i el temps i ens anima a ser bon
pa i bon vi per al món, bona notícia, Evangeli. Evangeli que avui
ens evoca el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos de Jesús
davant una multitud. Jesús, que volia
fer un recés amb els apòstols, canvia de plans i acull la gentada que el busca,
els parla i guareix als qui en tenen necessitat. Es fa tard, la gent té gana i
els dotze, tot i que tenen Jesús, no veuen la manera de poder-los atendre. El
millor és aviar-los. Però Jesús, els sorprèn dient-los: “Doneu-los menjar
vosaltres mateixos” Només amb 5 pans
i 2 peixos? Ell pren la iniciativa, els fa seure a tots en grups de cinquanta,
inclosos els apòstols. Aleshores, un cop asseguts, beneeix aquells aliments,
els parteix i els dona als deixebles perquè siguin ells els qui els reparteixin.
“Tothom en
menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de sobres”. Aquest
miracle anticipa el Sant Sopar i la Pasqua de Jesús, en què institueix
l’Eucaristia: una vida donada a tota la
humanitat, perquè aquesta era la seva missió, servir i donar la vida en rescat
de la multitud. Nosaltres vivim i revivim en l’Eucaristia l’amistat que Déu té
amb nosaltres, que expressa un amor desbordant que ens relliga amb Ell i amb
tots els qui ens posa al costat. L’amor veritable és sempre expansiu. Qui
estima creix, surt dels seus egoismes, dels seus mons i s’ofereix com algú que
es fa amic, que es fa servidor, que es fa últim per l’altre, com Jesús ha fet
per nosaltres
Benvolguts/des, cada vegada que combreguem se’ns convida a participar de la mateixa dinàmica de lliurament de Jesús envers nosaltres. Ens impulsa a sentir-nos comunitat, família de famílies, església, que s’esforça a acollir tothom, compartint des de l’amor de Crist, el que som i el que tenim, especialment amb els més desvalguts, a caminar junts com a pelegrins d’esperança, “Perquè mentre hi hagi persones, hi ha esperança”, com ens recorda avui Càritas. Que aquesta Eucaristía de Corpus, dia de l’amor, de la caritat, ens ajudi a donar-nos amb generositat.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
%20(1)-1.jpg)
%20(1)-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
%20(1)-1.jpg)
%20(1)-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
