Benvolguda família de
famílies que és la comunitat, germans i germanes:
Després de la cinquantena
Pasqual, reprenem el temps de durant l’any, però no baixa la intensitat del
nostre compromís cristià. Amb la solemnitat d’avui de la SANTÍSSIMA TRINITAT
esdevé una bona recapitulació dels efectes del misteri pasqual: els misteris de
la mort i resurrecció de Jesús, la seva ascensió a la dreta del Pare i l’efusió
de l’Esperit Sant en la Pentecosta ens han permès entrar a la vida de la gràcia
i en la dinàmica de Déu que és un però que
a la vegada és manifesta a través
de tres persones: PARE, FILL (JESUCRIST) I ESPERIT SANT, que és comunió d’amor
del Pare i el Fill per l’Esperit Sant.
Només començar, us heu adonat que ja
l’hem invocat: EN EL NOM DEL PARE, DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT. Ens haurem trobat que sovint ens preguntin
sobre EN QUIN DÉU CREIEM? Aleshores, caldria que meditèssim atentament la fe
que professem i que expressarem de qui un moment en el Credo. Jesús, ens hi
ajuda a respondre i ens diu que:
*Déu és un pare bo
que ens estima amb bogeria, sense fer distincions, en tot cas, les fa en favor de les persones més desafavorides. Per això,
Jesús, ens diu que podem parlar amb Déu,
com a fills estimats, dient-li PARENOSTRE, no meu ni teu, sinó de tots.
*Un Déu que ESTÀ
EN EL CEL, però que té les portes
obertes, gràcies a que Jesús, el seu Fill i germà nostre, ha anat preparar-nos-hi
una estança. Ell, amb la seva manera de ser i de fer ens ensenya el camí que hi
porta: estimant, curant, perdonant, fent el bé...
*Però a més
a més, Jesús a la Pentecosta, ens envia l’Esperit Sant, el defensor, l’Esperit
de la veritat, que ens ajuda a comprendre les seves paraules, el seu
evangeli, que ens dóna força per estimar com Ell ho fa, que ens convoca i
reuneix com a gran família de famílies, com a l’Església, per a celebrar l’àpat
de l’Eucaristia, fent que el pa i el vi que oferim esdevinguin el cos i la sang
de Jesús, que se’ns dona com aliment, que necessitem per continuar el nostre
camí. Per a celebrar els altres sagraments.
Certament, ens trobem davant el misteri d’un Déu que s’apropa i
camina amb nosaltres, pelegrins d’esperança, perquè ens sabem salvats per Ell.
Un Déu que ens estima com a fills, que respecta la nostra llibertat, i a qui
ens hem d’apropar amb humilitat i confiança, acceptant que Déu és Déu, i que
per tant, no el podem reduir a les nostres idees, a les nostres intuïcions, als
nostres desitjos, perquè llavors ja no seria Déu. Ell, encara que siguem
fràgils, limitats i contradictoris, no vol acorralar-nos sino que li obrim el
cor i que confiem en Ell.
Benvolguts/des, donem gràcies a Déu, que ens estima i acompanya, com a PARE, FILL I ESPERIT SANT, que ens anima a caminar junts, a deixar-nos trobar per Ell, i demanem-li que ens ajudi a conèixer-lo, a confiar-hi i a estimar-lo cada vegada més en els germans, especialment en els més necessitats i així ser també pelegrins-portadors d’esperança i de vida.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge