1. L’Església, sagrament del Regne de
Déu, queda en mans dels deixebles.
Els deixebles han d’assumir la responsabilitat de dur a bon terme el designi
de Jesús. Jesús torna al Pare però no estaran sols, perquè sols no anem enlloc,
ni ells ni nosaltres, deixebles del segle XXI. Hem de contemplar amb agraïment
tot el que Jesús ha fet per la nostra salvació. És Déu en persona que ha donat
sentit al sofriment de tots els que s’han pres seriosament la missió profètica
que, com a Ell, ens ha estat donada. Ell, el profeta assassinat com tants
d’altres, ha aportat la solidaritat de Déu mateix; això és el que realment ens
redimeix. Està bé mirar el cel però no ens podem quedar mirant el cel, com els
tres apòstols no es van poder quedar a la muntanya de la transfiguració.
2. Hebreus fa una interpretació de la mort de
Jesús en clau de teologia jueva.
Una carta dirigida als jueus (carta als hebreus), en la qual Jesús és
presentat com el boc expiatori definitiu; la víctima, que amb la seva sang,
expia els pecats del món i també el sacerdot que entra al santuari del cel, del
qual el temple és només una imatge, i s’hi queda per sempre, perquè no hi haurà
cap més Iom Quippur. Ell esdevé el sacerdot que viu de manera permanent a la
casa de Déu per facilitar-nos-hi l’entrada. Ara aquest missatge nosaltres l’hem
de rebre en el nostre context històric i teològic. Portem tot això a la
pregària personal: Demanem a l’Esperit Sant que ens faci entendre el missatge i
ens empoderi per viure amb alegria i esperança la nostra missió profètica i que
ens ajudi a viure agraïts perquè Déu estima tant el món que ens ha donat el seu
Fill per germà i redemptor.
3. Els apòstols encara no havien entès Jesús.
“És ara que restabliràs la reialesa d’Israel?”. Tornem-hi! Encara
no havien rebut i acollit el do de l’Esperit Sant; encara miraven el món amb
ulls mundans, encara no s’havien convertit. Com mirem nosaltres el món?. Hem
rebut el do de l’Esperit Sant en el baptisme, però l’hem acollit?
4.
Testimonis alegres
del Senyor ressuscitat, pel do de l’Esperit.
L’alegria és imprescindible per fer creïble el testimoni. Si algú té motius per estar content és el
cristià; ningú no en té més que un cristià. “Plens d’una immensa alegria,
eren al temple contínuament donant gràcies a Déu”. Tant de bo que l’alegria
dels apòstols es perpetuï en la nostra església, més aviat tristoia. Som tan
seriosos i tan complidors dels preceptes que a vegades no ens recordem de riure
i d’estar contents.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge