Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat, germans/es en Crist:
La
paraula de Déu que hem escoltat ens convida a meditar sobre una actitud
fonamental, que ha de caracteritzar el nostre ser cristià:l’hospitalitat.
De
la mà del patriarca Abraham, aprenem com hem de tractar els nouvinguts. Ell,
sota l’alzina de Mambré, rep cordialment a tres homes desconeguts, que acull
sense reserves, els permet que es refresquin, reposin i s’alimentin per a que
puguin continuar el camí. És
una manera d'expressar que tota persona és una criatura de Déu que ha de ser
tractada amb dignitat.
Sovint,
persones que han viatjat a països molt pobres, destaquen la generositat amb que
els han acollit i hostatjat els seus
habitants, compartint amb ells el poc que tenien. ¿L’acolliment i l’hospitalitat no han de ser una de les
característiques fonamentals dels cristians?
Efectivament,
hem d'estar disposats a acollir tothom, també aquell pobre que ve a trucar a deshora a la
nostra porta, que demana que l’ajudem,
i que, de vegades, ens traiem de sobre sense
haver fet l’esforç d’escoltar-lo i atendre’l amb caritat. No es tracta només d’ajudar materialment, també podem
oferir part del nostre temps, del nostre afecte, de la nostra fe, perquè
acollir també implica posar-nos en el lloc de l’altre, escoltar-lo i tractar-lo
amb respecte i dignitat.
Avui
a l’Evangeli, Jesús, de camí cap a
Jerusalem, s’atura inesperadament a casa de Marta i Maria, que l’acullen amb
gran goig i volen servir-lo de la millor manera. Marta ho fa dempeus preocupada perquè ”està molt atrafegada per
obsequiar-lo”. Maria, ocupada perquè “estava asseguda als peus de Jesús escoltant”. A Marta, li agraeix que vulgui servir-lo amb tanta
diligència, però no és el més important. Maria ha pres la millor part. Marta és convidada a superar el neguit per servir i asseure’s al costat
de Jesús per escoltar-lo, però també Maria, després d’haver escoltat Jesús,
s’haurà d’alçar per posar en pràctica els seus ensenyaments servint.
Tots
som una mica com Marta, ens agrada fer
coses, actuar i servir, però també som o
hauríem de ser com Maria, capaços d’escoltar més Jesús, de posar-nos als seus
peus, pregar i acollir amb el cor obert de bat a bat a la seva paraula, perquè
es faci vida en nosaltres, perquè fonamenti les nostres accions i els nostres
projectes. La vida cristiana té molt a veure amb aquest exercici de buscar el
centre, és a dir, concentrar-se. I en aquest centre trobem ni més ni menys que
a Jesús. No som cristians perquè sapiguem coses, ni perquè duem a terme grans o
petits projectes, sinó perquè havent trobat Jesús, no l’hem deixat mai ni de
buscar, ni de gaudir.
Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor, que personalment i com a comunitat, aprenguem a ser cada vegada més acollidors i hospitalaris els uns amb els altres, posant Jesús, com a puntal de la nostra manera de ser i de fer, escoltant-lo. Així, plens d’Ell, podrem continuar la seva missió, i com Sant Pau, anunciar-lo sense fer excepcions, amb la nostra manera de fer i de ser, especialment al costat dels qui es troben més a la intempèrie.
Joan Làzaro i padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge