Sabem que totes les paraules del Senyor són
portes que ens obren al Misteri però aquesta d’avui crec que és preciosa: «Alegreu-vos,
perquè els vostres noms estan escrits al cel».
És com si, enmig de la remor del món i els
seus problemes, el Senyor ens agafa de la mà, ens mira als ulls, ens somriu,
ens atura i ens fa aixecar llavors la mirada cap al cel. Ens diu: recorda d’on
vens, recorda on vas. Ets conegut, estimat, esperat en el cel. No és un
missatge d’esperança? No és el que fem a cada Eucaristia, aturar-nos, mirar al
cel i veure-hi inscrit el nostre nom i dir... és veritat: soc hereu de Déu,
hereu en Crist, el Pare m’hi espera per obrir i vessar sobre mi tots els seus
tresors.
I així és com comença la missió. No des d’una
eficàcia o una tècnica ben treballada sinó des de la veritat més profunda: el
teu nom és inscrit en el cor del Pare. I el missioner —que ho som tots—, el qui
vol portar Déu als altres, sembla que només hagi de dir «Pau en aquesta casa». Simplement
estarà portant el batec del cor de Déu que vol entrar en aquell lloc i que vol
portar el seu Regne a tots aquells que li obren la porta.
I precisament «pau», perquè és el primer do
del Ressuscitat «Pau a vosaltres», perquè és el primer efecte de la presència
de Déu. La pau del fill que és posat a la falda de la mare i troba allà tot el
que necessita: consol, amor, reconeixement i tot l’aliment necessari.
I encara Jesús ens recorda una cosa: «Però no
us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els
vostres noms estiguin escrits en el cel». En altres paraules: la nostra força i
el nostre goig no ve del que fem sinó perquè som fills de Déu. A mi no em
defineix el que faig, tampoc el meu pecat, sinó l’experiència profunda de ser
fill. I fixeu-vos que només és des d’aquí que un pot ser realment lliure: ens
obrim a l’Esperit Sant, ens vinculem directament amb Déu perquè res ni ningú
ens puguin allunyar de l’amor de Déu que tant ens estima.
El món necessita que nosaltres alcem els ulls
al cel, necessita que tinguem esperança, una que no defrauda. Que haguem fet
l’experiència fonamental de la nostra vida, de ser fills incondicionalment
estimats pel Pare. Que visquem amb alegria, de saber que Déu està de la nostra
part i que el seu poder és més gran que tot el mal del món, que les tenebres
més fosques, que les ferides que bloquegen tants cops la nostra vida.
El món necessita testimonis, abans que mestres
—deia ja el papa sant Pau VI—. Necessita algú que li digui: el món pot ser
redimit, tu pots ser redimit, Déu t’estima i té el teu nom inscrit en el seu
cor. Mira la meva cara, contempla la meva vida i hi veuràs el pas del Senyor.
Ara alçarem els ulls al cel en la litúrgia de
l’Eucaristia i l’Esperit Sant davallarà, no només sobre els dons eucarístics
sinó també sobre nosaltres. Demanem a l’Esperit Sant que ens faci alçar sempre
la mirada al cel, a veure-hi el nostre nom inscrit en el cor de Déu.
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge