dijous, de gener 29, 2009

I quedaran units en la meva mà (Ez 37,19)

Pregària unida dels Cristians de Terrassa

Els cristians davant de la injustícia econòmica

Predica: Mn. Josep Esplugas, rector de la Sagrada Família, vicari de Sant Pau i Arxiprest.

Homilia 21 gener 2009
Església Evangèlica Unida. c/ Galvani, 119
Lv.25:8-14 Sl 146
1Tm 6:9-10 Lc. 4:16-21


El rerafons de l’ètica socio-econòmica de la tradició judeo-cristiana, que és la nostra, és que els béns de la terra són de Déu i que els humans són mers administradors.
Dominar la terra és el mandat que Adam i Eva reben de Déu mateix a Gn 1. Dominar la terra vol dir no pas destruir-la sinó fer-la fructificar en benefici de la col·lectivitat. L’egoisme humà, en podríem dir “el pecat original”, ha propiciat el pecat personal amb què l’ésser humà ha pervertit el mandat diví.
La tradició bíblica considera la terra un obsequi de Déu a Israel, l’individu no és propietari exclusiu sinó administrador de la terra, D’aquí la institució del jubileu com un moment de retornar a la justícia original, deformada per l’afany de posseir de l’ésser humà. Encara que potser l’ideal del jubileu no s’arribés a complir mai la seva mera inclusió en el text sagrat ja és prou significativa.

L’amor al diner és l’arrel de tots els mals. No hi ha alternativa: “O Déu o el diner” No hi ha terme mig. Si hom tria Déu, subordina el diner al bé dels germans, i el bé de l’home és la glòria de Déu. Si hom tria el diner, subordina els germans al bé propi, se serveix dels altres i menysprea Déu. Ara cal preguntar-se: Què fa més feliç l’èsser humà? Com una persona es fa més persona? Com respon millor a la vocació a esdevenir plenament fill de Déu?

La nostra missió com església que som és la mateixa missió de Jesús. Ensenyeu-los a guardar tot allò que us he manat” (Mt28,20). Jesús ha vingut a proclamar el jubileu, l’any de gràcia perpetu, la justícia amb el plat de la balança decantat clamorosament del costat dels més dèbils. Si això ho fa perquè l’Esperit del Senyor reposa damunt seu i nosaltres hem rebut el seu mateix Esperit, el nostre deure està claríssim.

La realitat d’avui és que s’està agreujant escandalosament la distància de benestar entre els rics i els pobres, que l’idolatria al diner és cada dia més descarada, que l’absència de Déu convida a no preocupar-se per res més que per passar-s’ho bé (això és l’ateisme de l’autobús; i ells que es pensen que són tan progres) que el “guanyar més” és el signe del triomf personal, que la pornografia del paper couché és l’ideal de vida. Tot això condueix només a l’embrutiment i a la mort de la persona.
Com a Església de Jesucrist que som les diverses confesssions cristianes, estem cridats a viure conjuntament l’esperit del jubileu i, en seguiment de Jesús, a difondre la bona nova. Una altra mena de món és possible i nosaltres estem obligats a fer-lo possible. Que aquesta pregària unida ens ajudi a comprometre’ns a viure d’acord amb l’ètica de l’evangeli, a fer-la conèixer al nostre món i a treballar esforçadament per la justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge