Lc 2,10-11 Lc. 2,1-20 (Mitjanit + alba)
El misteri de Déu amagat en el cel des de l’inici de tot es fa present a la terra de forma definitiva la nit de nadal. El raig de llum que Isaïes esperava és Jesús de Natzaret. Amb la seva vida ens ha donat la clau de comprensió de la voluntat de Déu. Amb la seva llum ha eliminat totes les tenebres que ens privaven de copsar el sentit de tot plegat.
"El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum” L’adveniment i tota la missió de Jesús són el final d’un procés d’autorevelació de Déu, llarg i complex, pel qual Déu s’ha donat a conèixer fins a on l’ésser humà el pot entendre. La Paraula, deia Joan s’ha fet humana en l’expressió i en la comprensió. Nosaltres som receptors privilegiats d’aquesta revelació i, per tant, màxims responsables de la seva transmissió. Aquesta revelació ha quedat definitiva en Jesucrist, però no pas la seva interpretació. A mida que augmenten els coneixements de la humanitat és imprescindible, és un deure de la comunitat creient, repensar el sentit de la revelació. Cas contrari podem caure en el gravíssim pecat de l’integrisme furibund. Ben entès que tampoc no es tracta de fer passar bou per bèstia grossa i partint d’una base inalterable: Déu és amor i amor gratuït i fidel fins a l’extrem. Creiem en l’Esperit Sant, que ajuda a madurar l’Església.
L’amor de Déu exigeix que “abandonem la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat”. La persona pietosa en el sentit més autèntic de la paraula no és aquella que resa molt, sinó aquella que té sentiments de commiseració de solidaritat d’ajuda als altres i els posa en pràctica. La pietat porta a lluitar per la justícia i la justícia exigeix viure el valor de la sobrietat i la sobrietat és imprescindible per a la solidaritat en temps de crisi. Almenys que la crisi econòmica ens remeti a la crisi ètica que hi ha al fons. Si ho comprenguéssim i ens poséssim a viure d’acord amb els valors de Regne....
Avui és festa de família, també de família parroquial i és un dia bo per agrair-nos mútuament l’amor que ens tenim, el millor do que hem rebut de Déu, però també que recordar-nos que cada membre del cos és important per al bon estat de salut general i per agrair els serveis que ens fem (això és el servei a Déu) des de tots els grups i serveis parroquials.
Un bon Nadal és un sant Nadal. Que aquest Nadal ens faci créixer en santedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge