divendres, d’agost 14, 2009

50 anys de capellà


Aprofito aquesta finestra per comunicar-me amb vosaltres. Segurament que molts em recordeu. Vam viure junts moltes coses, moltes vivències durant els 20 anys que vaig estar amb vosaltres. Ara en fa 11 que sóc a Molins de Rei.

Em fa goig comunicar-vos que el diumenge 20 de setembre d’enguany celebro els 50 anys de capellà a Molins de Rei a les 12.15. M’agradaria que m’acompanyéssiu. Aquest seria el regal més important.

Per això us demano que no em feu cap altre regal. Si algú vol fer un donatiu hi haurà una guardiola. Els diners que es recullin seran per la Càritas parroquial i per uns missioners amics de Barcelona que treballen al Camerun.

Joan Soler

49 comentaris:

  1. Joan, per molts anys. Jo no he estat a Terrassa, i a Poblenou gairebé no vam coincidir: l'any que jo començava a córrer per la parròquia tu acabaves de marxar. Pero faré tot el possible per venir. Per sort hi ha molt d'ACO i moltes amistats compartides, i una mena d'"herència pastoral" que encara circula.
    Mercè Solé

    ResponElimina
  2. Gràcies Mercè! Farem arribar el teu comentari al Joan, la veritat és que està preparant amb molta emoció l'aniversari i nosaltres també estem molt contents de poder-ho compartir amb ell amb tots els qui us hi sentiu a prop. Una de les herències del Joan a la nostra parròquia són dos grups d'ACO que mai hem perdut la seva relació, continuem estant-hi molt connectats i agraïts per tot el que ens ha donat durant tot aquest temps.
    Marta Pons

    ResponElimina
  3. Gràcies, Mercè i Marta! M'agrada poder celebrar aquesta aniversari amb les persones estimades que durant aquests anys hem compartit moltes coses.

    Joan Soler

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats mossèn Joan, per molts anys!
    Estic molt content de recordar-te, tal com ens dius, vem viure junts moltes vivències i són molts els records que en un moment m'han, passat pel cap:
    Recordo quan vas arribar, de quan vem fer un grup de joves, dels teus seminaristes, de la Jobac, dels sopars a la rectoria, dels dinars amb els capellans, d'aquell Canigó amb el Mn. Robert i el Mn. Lluís, d'aquell R-5, de quan em vas presentar la Núria, i de quan ens vem casar, d'aquells consells de pastoral, i d'aquells consell de pastoral extres a Blanes i a la Poble, d'aquelles sortides de la comunitat,
    de can Uix, de Subirats, de l'Ordal, de les llargues reunions de grup, de la teva alegria quan guanya el Barça, de la teva manera de fer país, de voler posar pau, de voler el be de tothom, de fer pregària i estar al costat de les persones més febles i estimar a tothom.
    Joan, moltíssimes felicitats. Et recodarem sempre.
    Josep Casanovas

    ResponElimina
  5. Bones Joan!
    Fa molts anys (més de 25!) que vaig aterrar a la Sgda Flia, no era la parròquia que em tocava però...
    Tot i haver passat per diferents parròquies, la "teva" ha estat la que més impromta m'ha deixat!
    Per què? Aquesta és una bona oportunitat per tornar a rumiar-hi.
    És la parròquia que em va acollir com a jove i ens va saber proporcionar els espais que com a joves necessitàvem.
    Ens va oferir un moviment, la JOBAC.
    Ens vas obrir la teva casa, la rectoria,... un altre espai acollidor en el que fèiem reunions, però també celebracions, molts de sopars,... Era un lloc on s'hi estava d'allò més bé ... es podia parlar, callar, reflexionar, pregar, riure, compartir taula,... D'aquesta època en tinc els millors amics amb els que seguim compartint, malgrat la distància, molts espais de les nostres vides i crec que això ja ho diu TOT! Només puc dir que us estimo i que em sento estimada!
    Pensa, Joan, que en els moments en els que vivim és molt difícil i que valoro molt, encara avui, tot el que en aquells moments ens vas oferir. Desitjo que els meus fills també puguin gaudir d'espais semblants, on s'hi sentin bé, on puguin parlar, on se sentin acollits, on se sentin estimats, on se sentin comunitat, on se sentin "sagrada família" (quin nom tan apropiat!).
    Ah! no vull oblidar un altre aspecte de la teva manera de fer parròquia. De fet, és el model que jo he incorporat com a referent:
    - gent de totes les edats
    - incorporació de forma natural dels fills als actes litúrgics sense necessitat de "tancar-los" en espais alternatius
    - sermons curts, propers i adreçats als que tens al davant perquè els coneixes,
    - la parròquia com a lloc de trobada, perquè hi ha caliu!
    D'aquest espai acollidor, espai vital que m'ha ajudat a créixer, que m'ha ofert la dimensió més comunitària de la fe, Joan, tu has estat l'artífex principal, sempre present, sempre discret, sempre obert, sempre conciliador, sempre oferint possibilitats, sempre deixant fer,...
    Ja fa molts anys que vaig marxar a viure a Girona però l'essencial del que vaig viure i aprendre durant aquells anys ha vingut amb mi:
    l'acolliment, l'amistat, la il·lusió d'anar-nos trobant, les ganes de seguir celebrant la vida junts, la necessitat de seguir en grups de revisió de vida,... he après a estimar la nostra església.
    Ostres Joan, tot això només era per desitjar-te per molts anys i espero que ens puguem tornar a veure a Molins el dia 20!
    A reveure!
    Des de Constantins, Montse Cardona

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Josep i Montse! Estic molt content de mantenir ferma l'amistat i la vivència de fe. Em feu posar vermell. Tinc molts defectes, però agraeixo tots aquest records i vivències.
    Joan

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats, Joan. M'agrada molt el que han escrit el Josep i la Montse. Estic d'acord amb tot. Gràcies a tu ens vem sentir molt acollits a la parròquia (malgrat que tampoc era la meva parròquia de barri). Sempre has estat conciliador, amable i pacient. No t'ha faltat un gest, una paraula que recordi a cadascú que som únics i especials. Per nosaltres també ets únic i especial, i t'estimem.Fins al dia 20, Joan. Per molts anys.
    Marisa

    ResponElimina
  8. Joan,

    Et vaig conèixer quan jo era molt jove, has estat un puntal molt important en la meva vida. Tots sabem que la fe és un do però si aquesta fe no la treballes potser es queda adormida i no germina, hem vas ajudar a créixer en la fe, moltes hores passades, xerrades molt profundes, la teva serenor, senzillesa, humilitat, transmissor de pau i seguretat, un gran català i amant del Barça i per sobre de tot un gran Cristià, la teva fe l’has sabut transmetre mica a mica i això és molt important.

    Per tot Joan gràcies, has estat sempre al meu costat en els moments difícils de la meva vida, recordo el dia que vaig rebre la unció, aquella pau que vas saber transmetre, seguretat i una gran fe, sempre seràs el meu guia espiritual i la persona que més m’has ajudat en la fe.

    Que el Senyor t’ajudi sempre a viure els signes dels temps, la teva fe, bondat, humilitat i caritat, t’ajudaren anar endavant.

    Dono gràcies al Pare per haver-te conegut. Gràcies Joan, compta sempre amb la meva amistat i estima,

    Anna Maria

    ResponElimina
  9. Gràcies Marisa, Emili i Anna M.! És veritat que hem compartit moltes coses. Estic content de saber-me acompanyat pe moltes persones. Segur que altres persones amb qui m'he trobat aquests anys no ho veuen com vosaltres. No he fet res d'especial. He intentat estar al costat de les persones i veure en elles el rostre de Jesús.
    Joan

    ResponElimina
  10. Ei, Joan!
    Vull afegir-me a aquest corrent per expressar-te el meu afecte, l'agraïment d'haver-te conegut i de considerar-me amiga teva. No m'agradaria repetir massa tot el que ja s'ha dit i he llegit de tu: és clar que ets una persona molt estimada, que inspires confiança i amor en tothom qui et tracta. Tens el do de ser proper, de la complicitat. Ets receptiu i inquiet. Clar i directe quan cal,sempre afectuós i acollidor. Sagaç i agut, disposat a fer passar una bona estona i a riure, amb els "molt bé, molt bé, molt bé i perfecte" o els " em penso" i tantes sortides enginyoses que ens han fet riure. Fas sentir bé els qui t'envolten, segur que áquest és un gran do de Déu!
    Una abraçada ben forta... i fins aviat!

    Teresa Garcia

    ResponElimina
  11. Ep, que sembla que digui que només t'agrada "jugar i passsar-t'ho bé", que diu el meu fill estimat. No, no: de feina n'has fet molta, a tot arreu! però ets dels discrets, dels que dissimulen. i així té molt més mèrit.
    molt bé, molt bé, molt bé i..........

    ResponElimina
  12. Gràcies, Teresa. Ja veus en quin intercanvi de comentaris m'he posat. No sé com podeu arribar-hi? Jo ho sé perquè la Marta m'ha dit la manera. Sembla com un mercat obert a tothom. Records a tots els del centre i del grup. No us passeu en elogis. Coneixeu poc la eva vida.
    Joan

    ResponElimina
  13. Gràcies, Joan, per haver-te fet tan proper, per la teva disponibilitat i per haver-nos fet costat en tantes ocasions.

    Però el que és més important és que això ho pot dir també molta altra gent dels diversos llocs per on has passat.

    Que per molts anys puguis seguir així!

    Família Borràs-Taboada

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies, Jordi, Loli i fills. Sou molt amables i us estic molt agraït. Si tinc alguna cosa bona és per vosaltres i les persones amb qui m'he trobat: m'he sentit sempre molt acollit. L'afecte que trobem ens ajuda a sentir-nos més segurs i més bé.
    Joan

    ResponElimina
  15. Felicitats Joan!
    Em vas Batejar, fa 42 anys, vas donar-me la Primera Comunió, vas Casar-nos i has Batejat als nostres dos fills, el Marc i l´Ariadna.
    També vas donar-me classes de llatí (gràcies a
    les quals vaig aprovar),....
    Aquest cap de setmana, estàvem a casa veient la televísió tots quatre. I vaig pensar en tú perquè justament feien una pel-lícula que vàrem anar a veure amb els meus germans (el Sergi, la Mireia i la Marta. Crec que l´Anna encara era molt petita) amb tu; també ens portaves al cinema.
    Sempre et recordo de bon humor, fent broma, parlant de qualsevol tema, quan venies a sopar a casa, a l´Huix, a Poblenou, a Molins...
    Has estat a molts llocs diferents i coneixes a moltíssimes persones, però sempre has tingut el teu temps per a estar amb nosaltres.
    M´has regalat molt del teu temps i et dono les gràcies.
    Un petó ben sincer....Elisabet

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies, Elisabet! Recordo moltes coses de tu i de la teva família. En tinc moltes, moltíssimes vivències. M'alegra molt que em diguis tot això. Vivim a prop, però ens veiem poc. Recordo el bateig dels teus fills i el berenar al Castell. Gràcies a això vaig parlar amb el teu oncle, el Carles, i després vaig anar-lo a visitar. Em feien mal els peus i em va anar molt bé. No sé perquè t'explico això. És veritat que ens ho passàvem molt bé. Ara ja no tinc la mateixa marxa. Gràcies!
    Joan

    ResponElimina
  17. Estimat Joan, pel que sembla ens fem grans ¡!!! I no ho diem pensant amb els anys que tenim cadascú de nosaltres, sinó per què quan ens aturem ens adonem de tantes i tantes coses viscudes al teu costat o a la teva ombra .

    Deixem aparcat el que has significat a nivell personal i familiar i ens centrem amb els nostres passos dins la comunitat, les noces d’or de la teva ordenació i consagració ens i porten de ple .

    Recordem amb il·lusió i nostàlgia l’època que vàrem treballar amb entusiasme amb i per les comunitats de Sta. Maria i St. Bernat, com construíem plegats: aportàvem idees , les debatíem, les portàvem a terme, en fèiem reflexions posteriors i seguíem ......
    Som fills d’aquella església oberta que ens invitava a treballar . Tot el que ens ha guiat en la nostre vida d’adults ho devem a les llavors que en aquells moments va caure en els nostres cors.

    Si, Joan, podràs pensar que tu no vas incidir i que en Pere va ser l’artífex, però no t’enganyis, tu també has deixat una fonda petjada en com viure l’estimació d’aquests Déu pel que has consagrat la teva vida.

    Gràcies Joan, per la teva fidelitat al Pare, la teva delicadesa, el teu bon humor, el teu bon fer. Ets un home de pau i donem gràcies a Déu de comptar amb la teva amistat i esperem celebrar-ho el dia 20.

    Amb estima, Gerard i Gemma

    ResponElimina
  18. Estimats Gerard i Gemma,
    Fa poc he rebut un escrit entranyable de l'Elisabet. Quantes hores passades. És veritat que el passat ens ha marcat positivament i hem mantingut la fe. El record del Pere és imprescindible. Crec que ens complementàvem. És el millor amic capellà d'aquell temps. Recordo quan, acabada alguna reunió, l'acompanyava mig camí avall cap al pis i alguna conversa especial amb ell. Bé, no us vull cansar. Poblenou va ser molt important. Era molt tímid, però em vau espavilar, em vau donar seguretat. Una forta abraçada!
    Joan

    ResponElimina
  19. Estimat Joan, nosaltres també hi serem el dia 20 !!
    llegint els comentaris d'aquest bloq no fa res més que confirmar el que tots pensem de tu.
    Et vaig coneixer quan formaves "tamdem" amb en Pere, aquells temps del taller de Natzaret, als baixos del Pius XII, despres quan vem re-iniciar aquell Movi adormit....i el vem aixecar amb tantes ganes i il.lusió.
    L'any 74, quan en Joan Enric encara no havia "cantat" ens veu casar a Castelló, t'en recordes?...en fí no vull ocupar mes espai aqui.
    Ens veiem diumenge
    Per molts anys amic!!
    joan bosco

    ResponElimina
  20. Estimat Joan,

    Cinquanta anys escampant arreu Evangeli són una colla d'anys. I et vull acompanyar, com tants i tantes que ho faran; senzillament, perquè ens has deixat empremta al cor.

    L'Evangeli es pot transmetre de moltes maneres. Jo et vaig conèixer quan molts ja havien gaudit del teu bon fer. Sobretot al CNL et vaig sentir profundament humà i proper, amb un sentit de l'humor que caldria que tinguéssim tots.Intento imitar-te!

    Senzill, però contundent en expressar les teves opinions. En cap cas mesell: sempre disposat a dir el que penses.

    Em vas animar molt -com a tothom ho feies- a poder contribuir -com tu ho sabies fer tan bé- que el català fos estimat per tothom.Gràcies.

    Et porto al cor, home de bé, home de món, home de Déu.

    Una abraçada de les de debò,

    Angelina

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies, Joan Bosco!
    JOAN BOSCO, Quants records! El Pere, el Movi, el vostre casament; el recordo molt bé. I el Joan Enric -també hi serà diumenge-, que parlava amb l'accent de Castelló en la celebració de vostre casament. Quina colla de records, que em vénen de cop. Una època molt maca.
    Joan

    ANGELINA! Quina joia poder-me comunicar amb tu. Recordo el temps al CNL. Moltes vivències. I alguna conversa al centre i en algun emorzar... Moltes gràcies per tot! Records a tots.
    Joan

    ResponElimina
  22. La teva activitat a Santa Maria la recordem amb gran estima, anys que varen ser coherents per tu, demostrant unes vivències que ens va reafirmar en la nostra FÉ.

    Et felicitem amb motiu dels 50 anys de Sacerdoci i, encar que la llunyania sia nostàlgica, sempre et tindrem ben aprop.

    Una forta abraçada,

    Francesc i Mª Rosa

    ResponElimina
  23. Fa molts anys que ens varem coneixèr , ens acabavem de casar. Vam formar un grup que ens va anar molt be i sempre o recordarem i u agrairem que ens vas ajudar a crèixer en la fe i en la amistat. Demanem a Déu que et segueixi ajudant en la teva tasca pastoral.Sentim molt no poder acompanyar-te en aquesta celebració tan entranyable, però i estarem en Esperit.
    Rafael i Glòria

    ResponElimina
  24. Francesc i M. Rosa,
    Rafael i Glòria,

    Quantes coses em vénen a la memòria formant part dels grups que ens trobàvem periòdicament.

    Francesc i M. Rosa,
    Recordo que em vaig presentar a casa vostra quan era fugitiu, ja que havia d'anar a declarar a la policia. No hi éreu. Hi havia la teva germana, Francesc, i quan vau venir em vau trobar i vaig passar aquella nit a casa vostra. Era un acolliment compromès.

    Rafael i Glòria,
    Fa temps que no ens veiem. Recordo les reunions, també les de casa vostra, a prop de la parròquia del Pi. Unes trobades molt importants i molts records.

    Moltes gràcies a tots!

    Joan

    ResponElimina
  25. Et vaig conèixer com a company de feina, per tant vam treballar junts uns quants anys. Va ser una època fantàstica i plena de bons records, una època enyorada. T'aprecio, Joan,i et vaig trobar a faltar quan et vas jubilar. Podria destacar de tu un munt de qualitats humanes que coincideixen plenament amb totes les que ja s'han remarcat en els diferents missatges que t'han arribat, però no em vull repetir. Et felicito pel teu aniversari i per la teva trajectòria i et dono les gràcies perquè has estat al meu costat en moments molt feliços i també dissortats de la meva vida, tal com ho fan els bons companys. Per poc que pugui ens veurem ek dia 20. Una abraçada.

    M. Teresa Muntadas

    ResponElimina
  26. Benvolgut i apreciat Joan,
    Som el Joan Solé, la M. Carme Borràs i els nostres fills Llorenç i Roger.
    Han passat uns quants anys des del dia que et vàrem conèixer, tots érem
    una mica petits, però vas deixar petjada en les nostres vides. Sempre
    proper a totes les famílies, engrescador, acollidor... Et volem felicitar per
    aquests 50 anys de sacerdoci i et donem les gràcies per haver-nos ajudat
    a seguir pel camí de Jesús.
    Una abraçada de part de tots.

    Família Solé Borràs

    ResponElimina
  27. Hola Joan
    Sóc el Robert del Poblenou
    Quina sort poder celebrar 50 anys a la mateixa feina, jo en porto 36 i estic ko.
    A veure quan tornem a Santa Coloma de Farners per anar de colònies, tu de conciliari i jo de monitor, jejeje
    Bromes a part ets una gran persona. Et recordo moltes vegades i sobretot ànim i poder celebrar 50 anys més de capellà, aquí o al cel

    ResponElimina
  28. Moltes gràcies JOAN M. CARME, LLORENÇ I ROGER!
    Quants records i celebracions! Ja fa anys. Els vostres fills es van fent grans. Quina joia tebir notícies vostres!
    Amb afecte,
    Joan

    ROBERT!
    Potser podríem fer una nova tanda. D'acord, tu responcable i jo conciliari, però sense fer baixar cap matalàs per l'escala. Quants records i gresca, però molta alegria.
    Moltes gràcies!
    Joan

    ResponElimina
  29. Moltes felicitats!!!! 50 anys!!
    Això si que és una bona cel.lebració, i molt imortant!
    Joan, tú sempre has estat al costat nostre i sobretot en les nostres cel.lebracions més importants. Primer vas casar als pares, jo no hi era, però a partir del seu casament és quan van decidir formar una familia i aqui estic jo!!Ara si, em vas batejar, la comunió a Cal Huix, el meu casament, tots cap a Terrassa, els meus 40 anys.... i ara et toca a tu els teus 50 anys de capellà!
    Recordo que sempre a casa quan dien vindrà en Joan Soler ens posavem tots contents, era i és com una festa,sempre ens ha agradat molt estar amb tu i escoltar-te. I encara més, quan de petites ens havies portat al cinema, tú eres el que reies més, et sentia tota la sala!! Tampoc puc oblidar les nits que venies a explicar-me i fer-me entendre el llatí, què complicat!!! però gràcies a tú el vaig entendre.
    Bé Joan sóc feliç de pensar que sempre has estat una persona clau a la meva vida, ets un petit gra de sorra que sempre m'ha acompanyat. Per això també sóc feliç de poder formar part dels teus 50 anys de capellà!
    Moltes gràcies per tots els bons moments que hem passat junts!!
    Petons!
    Arlet.

    ResponElimina
  30. M. Teresa,

    Hem compartit moltes coses junts, tant al CNL com en els edeveniments familiars. Bons moments i algun de dissortat, però ens hem sabut acompanyar. Estic content de poder celebrar aquest aniversari amb les persones que ens estimem.

    Si pots venir, fins demà passat.

    Una forta abraçada!

    Joan

    ResponElimina
  31. Joan, ZORIONAK eta URTE ASKOTAKO. Desde este rincón del País Vasco, te enviamos nuestra felicitación por tu entrega y fidelidad en los compromisos adquiridos hace 50 años. Agradecemos tu amistad desde esa sencillez alejada de protocolos.

    Un abrazo de la familia donostiarra

    ResponElimina
  32. Moltes gràcies Arlet,
    Hem compartit moltes coses. Tu sempre m'has conegut. Sóc, com diu el teu pare. el capellà de capçalera, almenys d'ells.
    Aquells temps de la teva infància tenia més marxa, ara vaig més feixuc. Ja em toca.
    Records al Robert i un petó als teus tres fills
    Joan

    ResponElimina
  33. Carmen y família, Moltes gràcies!
    Desde muy lejos. Como estáis? Recuerdo aquellos tiempos, ya lejanos, cuando venia a Donosti. Y cuando veníais a Barcelona. Creo que ya no sé escribir en español. Tampoco me preocupa mucho. Tengo muy buenos recuerdos...y muy buenas vivencias: la boda de Juan Carlos i la amistad y muchas más cosas! Recuerdos a todos!
    Una forta abraçada!
    Joan

    ResponElimina
  34. Recibe un fuerte abrazo en tan señalada fecha de esa parte de la familia donostiarra que hoy vive en Pamplona y que siempre te recuerda, incluso pasados 30 años desde que nos echaste la bendición y aquí seguimos. Elisa, Josemari, Esther y Juan.

    ResponElimina
  35. Queridos amigos! Que alegría poderme comunicar nuevamente con vosotros. Recuerdo todavía el viaje a Montserrat en un dia lluvioso y nublado. Lo pasamos muy bien, a pesar del día. Y vuestra boda! Lo comentaba con tu madre ,Juan; quizá ha sido Lourdes quien me ha escrito.
    ¿Estáis bien? Yo, cada día más viejo.
    Un fuerte abrazo!
    Juan

    ResponElimina
  36. Moltes felicitats mossèn Joan!!
    Estem molt contents que hagis pogut arribar als 50 anys, que els 50 propers siguin com aquests. Enyorem l'època que ens podíem reunir a casa. Recordem sempre el viatge que vam fer a Lourdes van ser uns dies molt feliços. Diumenge en representació nostra vindran la Marta i els néts. Una abraçada,
    Joan i Quimeta

    ResponElimina
  37. Joan I Quimeta,
    Quants records! Recordo que feia pocs dies que era a Terrassa vaig venir a sopar a casa vostra i molts altres vegades en el començaments de TV3. I sobretot el viatge a Lourdes i l'estada a llac de St. Maurici. D'això fa 25 anys. Allà em vas fer una foto, tocant a les muntanya on va morir Mn. Pere Relats. Aquesta foto me la vau donar emmarcada i encara la miro sovint. Em pota molts records.
    Moltes gràcies pels vostre acolliment, sobretot quan un comença a anar a una nova parròquia.
    Amb afecte i agraïment.
    Joan

    ResponElimina
  38. hola Joan ! sóc la Mireia Bota acabo d'obrir ara el mail que parlava de la teva cel.lebració al Papiol!
    quina ràbia! de totes maneres t'envio una forta abraçada des de l'Empordà, fa temps que no ens veiem però tinc un munt de records de quan ens duies al cinema, sopaves a casa, colònies,....i són d'aquells records que t'estampen un somriure quan hi penses. Moltes gràcies!
    mireia

    ResponElimina
  39. Mireia, Moltes gràcies!
    La celebració serà demà a les 12.15 a Molins de Rei.
    A mi també em rejoveneixen aquests records, aquestes bones estones passades i compartides. Moltes gràcies per haver-te'n recordat i per fe-me-les reviure novament.
    Una forta abraçada!
    Joan

    ResponElimina
  40. Estimat Joan,

    Aquests dies hem estat recordant amb certa enyorança aquella època tan meravellosa quan, en acabar les reunions dels cursets matrimonials, passejàvem amunt i avall de la Rambla o pujàvem a casa a fer una copa i se'ns feien altes hores de la matinada xerrant, rient i gaudint de la teva inestimable companyia.

    Sempre ens ha fascinat la teva senzillesa i gran humanitat i t'hem tingut per model en molts aspectes de la nostra vida.

    Per molts anys i fins demà!

    Josep i Maria

    ResponElimina
  41. Benvolgut Joan Solè,

    Després de llegir totes les mostres d´afecte que t´exp`resen, poques paraules queden per dir-te.
    Sols gràcies per la teva amistat.
    Jo, desde l´orgue de Sta. Maria el proper diumenge 20, acompanyant amb música la Missa, pensa`ré en tu i li demanaré a Déu que et beneéxi en la nova etapa de la teva vida, envoltat per sempre de l´amistat de tots els qui t ´aprecien.

    Montse Plans.

    ResponElimina
  42. Felicitats Joan!!
    Quina sort que hem tingut els que hem pogut acompanyart-te al llarg d'aquest viatge.Jo he estat una d'aquestes persones, juntament amb els de casa. Primer la teva vinguda a St Pere de Terrassa on em vas batejar ( la qual cosa sempre t'agrada explicar).Després vas anar a Poblenou on hi havia L'oncle Joan allà vam poder compartir moltes festes de Pasqua al voltant de la taula. Més tard vàres tornar a Terrassa a la Sgda Família on trobaves temps per poder-nos venir a veure i t'interessar-te per cada un de nosaltres.També hem rigut, perquè aquesta franquesa i aquest to directe sempre t'han acompanyat. En definitiva ens hem sentit acollits, gràcies pel teu afecte i la teva pau.
    Una forta abraçada!!

    Montse

    ResponElimina
  43. Josep i Maria,
    Quins records ja llunyans. Sabeu que mai tenia pressa per anar a casa a dormir. Això ja ha canviat molt. La Rambla del Poblenou, tan magnífica sempre i tan tranquil·la aquelles hores nocturnes, aquella hora de la nit, i l'estada a casa vostra. Eren uns temps que ara són irrepetibles.
    Moltes gràcies per tornar a reviure aquell temps
    Una forta abraçada!
    Joan

    ResponElimina
  44. Montse,
    Toca l'orgue al Poblenou. És important aquest servei litúrgic. Quina sort té Santa Maria del Taulat de tenir una organista com tu. Si un dia t'alliberen, pots venir a Molins de Rei, ja que no tenim organista.
    Moltes gràcies per tot!
    Amb afecte,
    Joan

    ResponElimina
  45. Montse,
    Quina joia poder-me comunicar amb tu el mateix dia de la celebració dels meus 50 anys de capellà. Molts records. M'agradava quan veníeu al Poblenou. Com saps ben bé també m'agrada dir que vaig batejar-te, a St. Pere de Terrassa. Ho recordo molt bé. I el grup, i moltes altres trobades. Saps com t'estimo. Records al Quico, als teus fills, pares i germans.
    Amb molt d'afecte!
    Joan
    Fins avui mateix potser.

    ResponElimina
  46. Joan, per molts anys!
    Ets un dels bons records de la meva infantesa.
    El teu tarannà, el teu fer i el teu parlar em van quedar gravats, i de ben segur que alguna cosa n'he conservat.
    Felicitats per tota la feina feta, i ànim que sempre en queda per fer!
    Quim Estivill

    ResponElimina
  47. Benvolgut Joan,
    Gràcies per tant com em vas ajudar quan tanta falta em feia; les teves paraules i consells van ser un bon bastó per ajudar-me en els mals tràngols. Mai sabràs el bé que has fet a molta gent sense adonar-te'n.
    Un miler de gràcies.
    Quima Yebra -la mare d'en Quim-

    ResponElimina
  48. Hola, Solé!
    Avui és un dia important per tu ja que les celebracions ens fan recordar tot el que hem fet i la gent que hem conegut.
    Com pots veure, encara que no ens veiem el record encara el tinc viu de les trobades per preparar les colònies i l'anada a les colònies, que teniem molta feina però també rèiem molt i molt.
    Bé Joan, molts petons i segueix fent amb tantes ganes la teva feina.
    Roseta (Rosa Castany)

    ResponElimina
  49. Gràcies Quim!
    Fa molt que no ens veiem. M'ha agradat el que dius, els records. Ja hem viscut molt! Encara algun dia ens podrem veure.
    Joan

    Gràcies Quima!
    Quines coses que dius! Estic content que el meu pas en la teva vida hagi estat positiu. Mentre vivim hem de donar pau i esperança.
    Una forta abraçada!
    Joan

    Roseta!
    Viviu al Poblenou? El 10 de setembre vam voltar amb el meu germà, cunyada i un altre matrimoni i vam passar per la "Pubilla" i vaig reviure molts records.
    Una forta abraçada!
    Joan

    ResponElimina

Publica un missatge