Romeria a Montserrat

Imatges de la rebuda del Pare Abat.


<

Homilia Romiatge
Josep Esplugas

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

Gn 2, 18-24 Ps 127 R/cf 5
Hb 2, 9-11
1Jo 4,12 Mc 10,2-16

Comentari de les lectures.

1.La nova llei supera la llei de Moisès.
Jesús no aboleix la llei antiga, sinó que l’assumeix i la supera en tot allò que fa referència al bé de les persones, sobretot de les més dèbils. La llei moral exigent és un dels fruits més preuats de la fe.

2.La santedat de l’amor de la parella humana.
El nostre entorn ha trivialitzat l’amor de parella fins a fer-ne un joc plaent sense res més, ha separat de manera radical l’amor de les relacions de parella, ha deshumanitzat les relacions sexuals i, a continuació i immediatament, ha trivialitzat la vida. Jesús exigeix seriositat i compromís. El fet d’estimar exigeix un esforç de superació constant a causa de la condició humana pecadora i contradictòria. Desitgem per natura estimar i ésser estimats. Imatges de Déu, i essent Déu Amor, som capaços d’estimar, més encara estimar és la font imprescindible de creixement de les persones, l’acció que permet el ple desenvolupament humà. Ho sabem i volem estimar però nosaltres mateixos posem pals a les rodes el nostre creixement quan no dominem les temptacions de la desconfiança, l’abús de l’altre, el menyspreu, l’avarícia en tots els sentits. I això en tota mena de relacions interpersonals, no només en el matrimoni.

3.Què hem de fer?
En primer lloc adonar-nos de la riquesa que significa per a l’ésser humà la capacitat d’estimar. En segon lloc adonar-nos de la nostra pròpia estupidesa quan no la posem en joc. Finalment conrear les virtuts que faciliten la convivència: humilitat, paciència, benignitat, capacitat de diàleg, capacitat de perdonar, esperit de servei, no pas de servilitat. Si hi penseu en trobareu més. Que és molt difícil? I qui ha dit que ha de ser fàcil? Les coses belles són difícils. Estimar és la cosa més bella i, per tant, més difícil. Inabastable per a l’ésser humà, però recordeu que a Déu res no li és impossible. Demanem-li el seu Esperit Sant perquè ens impulsi a estimar i assumim les conseqüències de la nostra petició. Ell orientarà el nostre esforç i el farà créixer, però alguna cosa hi hem de posar nosaltres

4.El Pare és la font de la santedat.
Déu ens estima fins al punt de fer-nos germans del Fill. El sofriment del Fill és expressió de l’amor. El nostre sofriment, no només dolor físic, reforça la redempció i la completa. La nostra missió, com la de Jesús, és assumir el sofriment del món per superar-lo tant com puguem en aquesta vida i conrear l’esperança de l’alliberament definitiu en l’eternitat. Com Jesús.

Coses importants del curs 2009-2010

1.Ell és amb nosaltres cada dia.
Aquest any, el dia 22 de maig, dissabte abans de Pentecosta, celebrem a Terrassa l’Aplec de l’Esperit que té aquest lema: “Amb vosaltres cada dia”. Fem-ne una convicció profunda que animi i doni sentit a tota l’activitat pastoral en el curs que aquests dies comença.

2. 25 anys de catequesi especial.
La catequesi és una activitat privilegiada de l’església, font de riquesa en persona per a qui la rep i també per a qui la transmet “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los i ensenyant-los a Guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. La catequesi “especial” ha de ser especialment estimada pels destinataris. Donem gràcies a Déu per les persones que la fan possible. Ho celebrarem solemnement el dia 6 de febrer.

3. 25 anys de concurs bíblic.
També enguany se celebra el XXV Concurs Bíblic. El darrer any es van avaluar uns seixanta mil treballs. Sí, heu sentit bé: seixanta mil, de totes les diòcesis amb seu a Catalunya. Hi podem aplicar la mateixa cita que als 25 anys de catequesi especial: “Aneu i ensenyeu”. També donem gràcies a Déu per les persones que el fan possible. Ho celebrarem al llarg del curs.

Cloenda.

Ens encomanem a Maria, la mare de Jesús i mare de l’Església. Posem tots els nostres anhels i els nostres sofriments, per què no?, als peus de la mare de Jesús perquè ella ens acompanyi en la singladura del curs 2009-2010.