divendres, d’octubre 30, 2009

Tots Sants i dia dels difunts


Ens acostem al final de l’any litúrgic i, per tant a un seguit de diumenges i festes en què l’Església ens proposa reflexionar sobre el futur escatològic. Naturalment futur per a nosaltres, que encara estem en la història. Per a Déu tot és rigorós present.
En primer lloc la solemnitat de tots els sants, després la commemoració dels fidels difunts, després els diumenges de final d’any, que culmina en la festivitat de Crist Rei i amb I diumenge d’advent.
Tots Sants: Aquesta festa pot ser llegida de moltes maneres: pasqua dels sants, pasqua anticipada dels creients, veneració de la multitud de sants anònims, miríades de miríades (Ap 5,11). Acció de gràcies pel do de la santedat ...
Commemoració dels fidels difunts Associada a tots els sants, la celebrem el dia següent. És un dia de reflexió profunda sobre el fet de la mort, un dia de record i de pregària per tots els que ja han acabat el pas per aquest món temporal, un dia en què expressem el nostre afecte pels difunts estimats en el marc de la comunió dels sants.
Lamentablement al llarg del segles una església necròfila en excés ha propiciat que Tots Sants quedés contaminada per la commemoració els difunts de tal manera que perdés el seu tot de resurrecció. Mirem de separar-ho nítidament. Pasqua no és divendres sant, encara que el presuposa.
Per acabar, no ens deixem atraure per l’animalada del Halloween, a nosaltres ens toca la castanyada.

Josep Esplugas

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge