Homilia de la missa de la celebració.
DIMECRES 17/06/2020
DIMECRES 17/06/2020
Benvolguts gns/nes: Avui tinc
el goig de presidir i predicar per primera vegada la Missa commemorativa de l’aniversari
de la dedicació d’aquest temple al culte diví, a la celebració dels sagraments
que nodreixen la vida dels cristians, esdevenint un espai sagrat de trobada de la
família de famílies, Església, convocats
per Crist i sota el patronatge de la Sagrada Família.
Va ser
un esplèndid dijous 17 de juny de 1951, avui fa 69 anys, festivitat del Cos i de la Sang de Crist, que el
Bisbe Dr. Gregorio Modrego, , rebut pel prior Arxipreste Dr. Castelltort , les
autoritats municipals i una gran multitud que l’esperava entusiasmada, acompanyat per
Mn. Joan Fortuny, va presidir el solemne ofici de la dedicació del temple,
després d’haver aspergit a dreta i esquerra, els fonaments, les parets
exteriors i interiors. La feligresia de la Sagrada Família amb un esforç
titànic havia aconseguit tenir-lo apunt per aquest dia. Hi ha una imatge que m’ha cridat molt l’atenció: la d’en Jaume Vidal,
l’últim rellevista que entrà a l’Església amb la torxa encesa a Montserrat. En aquesta imatge hi veig reflectida les
generacions i generacions de cristians que han anat passant-se els uns als
altres la torxa de la fe..
Els deixaré entrar a
la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració:
Són paraules que el
Senyor posa en boca del profeta Isaïes per a fer-nos saber que ningú no serà
exclòs del temple. Que Déu ens hi convida a entrar, a participar del seu espai
sagrat, per parlar-hi, per a fer oració, per a celebrar la vida que ens regala
i per oferir-li el millor de nosaltres mateixos, perquè, com diu el salmista, aquest
és el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes.
Vosaltres sou un
edifici construït per Déu, ens ha dit Sant Pau a la primera carta als cristians
de Corint. Perquè allò que dona força i vitalitat a l’espai sagrat és la
presència del Senyor en el seu interior, Jesucrist com la pedra que rebutjaven
els constructors i que ara corona l’edifici, del qual n’és alhora el fonament.
D’un edifici de pedres vives, que som tots i cadascú de nosaltres, els homes i
dones batejats o amb desig de ser-ho, que hem rebut la torxa de la fe, que som cridats a celebrar-la, a viure-la i a testimoniar-la,
dins i fora d’aquest espai dedicat, com a Hospital de campanya, a on
tota persona pugui trobar consol, ajut i cura i com a Església en sortida,
“cridada a ser sempre la casa oberta del Pare, no pas malalta pel tancament
i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” segons paraules del
papa Francesc a EG 49.
Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També
jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. Jo i el Pare
som u. Així respon Jesús als
jueus, a Jerusalem, en la festa de la Dedicació, en el temple, sota el pòrtic
de Salomó, quan li diuen: “Si ets el Messies,
digueu-ho clar”. Jesús parla clar, no només de Paraula, sinó també
amb les obres. Si ell no hagués mort i ressuscitat per amor envers nosaltres, i
si això no ens ho creguéssim, res del que avui celebrem tindria sentit, i
seríem els que faríem més llàstima de tots. Jesús és el Messies, el nostre
salvador, que pujant al cel per a seure a la dreta del Pare, ens fa arribar l’Esperit
Sant, que hem rebut en el baptisme i que ens engendra dins l’Església com a fills
i filles de Déu, pedres vives, constituint-la en sagrament de la salvació de la
humanitat i del món, en paraules del CVII.
Benvolguts/des, celebrem agraïts, aquest aniversari, en
ple desconfinament, més units que mai entre nosaltres i amb el Senyor, compartint
aquest temple, que cap pantalla mai podrà substituir, i disposats a fer-ne
sempre un espai d’acollida, de celebració, de comunió i de missió cap enfora.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Foto: Josep Casanovas
Foto: Josep Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge