Benvolguts gns/gnes: Tots hem conegut i coneixem persones admirables, entre altres coses, per la seva fidelitat i la seva coherència entre allò que creuen, allò que diuen i allò que fan. Fins i tot, encara que no compartim les seves idees o creences. En contrast, també en coneixem d'altres que diuen i es comprometen a fer molt, però que després ben poc fan o res, provocant el desencís i la desconfiança. Però, com diria Jesús, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra L'únic que no ens falla mai, que es manté fidel a la seva aliança, als seus compromisos amb nosaltres és Déu, i ens ho demostra, de moltes maneres al llarg de la història. Avui, ho veiem a través del profeta Ezequiel, enviat al poble escollit d'Israel, que s'ha revelat contra Ell, per a donar-li l'oportunitat d'esmenar-se, de convertir-se, de retornar al Senyor.
Som cridats a ser justos, però si només ho som de paraula i no de fets i passem de Déu, podem allunyar-nos d'ell i caure en pecat. Però, si som conscients de la nostra condició de pecadors, i acudim a Ell, reconeixent el mal que hem fet, procurant obrar amb justícia i bondat, aleshores gaudirem de la seva salvació. Per això, li hem demanar, com el salmista: Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vos sou el Déu que em salveu. Déu, que és amor i misericòrdia, ens demostra la seva lleialtat infinita amb Jesús, el seu Fill unigènit, aquell que ens revela el seu rostre amb la seva coherència , entre el que predica i el que practica. En ell trobem el fonament de la nostra existència. la fortalesa d'ànima, l'amor que consola, els dons de l'Esperit, l'afecte entranyable i la compassió i gràcies a Ell, som cridats a sentir-nos units en la fe i a tenir, segons paraules de Sant Pau, els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist .... Sentiments d'humilitat, de solidaritat, d'amor entranyable, de compassió amb els més desvalguts, de fidelitat i d'obediència al Pare, de compromís amb el seu poble. Per això, Jesús topa amb els personatges importants del seu temps, fariseus i grans sacerdots, que es creien justos, que deien i manaven molt i feien molt poc. Ell els posa en evidència amb la paràbola del propietari i els dos fills. Són com el segon fill que, quan el pare l'envia a treballar a la vinya (el món), responen que sí, però després no hi van. Quan Déu els envia Joan Baptista per preparar el camí de Jesús, el rebutgen. En canvi, els pecadors, els publicans i les dones de mala vida, són com l'altre fill, que si bé primer ha respost que no, allunyant-se del pare, ha pecat, després s'ho repensa, es converteix i penedit, va a treballar a la vinya. Aquests sí que escolten les paraules del precursor i les creuen i a nosaltres ens indiquen el camí a seguir.
Benvolguts gns/nes, segurament tots tenim una mica dels dos fills. Per això, sentint-nos deixebles de Jesús, Església, demanem-li que estiguem sempre disposats a seguir les seves petjades amb fe, de paraula i d’obra.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge